El barri d’Hostafrancs va néixer al segle XIX entre els terrenys que separaven la porta d’entrada a Barcelona per Sant Antoni i la vila de Sants. En aquell moment l'indret de la Creu Coberta, un dels centres neuràlgics d’Hostafrancs, era un punt estratègic perquè tothom hi feia la darrera parada abans d’endinsar-se a la ciutat per l’oest. La industrialització va fer créixer demogràficament el barri i, com en moltes altres àrees obreres, hi van proliferar entitats lúdiques i recreatives: cercles, ateneus, casinos... 

Tot aquest teixit associatiu tan ric es mostra per la festa major, que es fa a principi d’octubre amb motiu de Sant Àngel Custodi. La Federació d’Associacions, Entitats i Comissions d’Hostafrancs és l’organitzadora de la festa major actualment. Ha dissenyat un model festiu modern, però alhora molt respectuós amb la tradició, que es resumeix amb la màxima de ‘mantenir, innovar i recuperar’. Es manté, per exemple, la tradicional Fira de la Magrana –embrió de la festa major–, s’innova en el nou ball de diables i es recuperen antigues danses perdudes, com el «Ball de Rams».

Motiu

La veneració de Sant Àngel Custodi a Barcelona ve de fa molt temps i la relació més antiga se situa lluny d’Hostafrancs. La llegenda explica que al segle XV a sant Vicent Ferrer se li aparegué un àngel quan es disposava a entrar a Barcelona. Va ser just davant la porta emmurallada dels Orbs i l’àngel li explicà que guardava la ciutat per odre de l’Altíssim. A partir d’aquell moment la porta va passar a dir-se Portal de l’Àngel i s’hi erigí un petit altar.

Al segle XIX, quan s’enderrocà la muralla, la figura de Sant Àngel Custodi va ser traslladada a Hostafrancs, on hom li construí una capella. El culte popular va seguir el sant fins al nou emplaçament i, doncs, traslladà fins a Hostafrancs la veneració i els ritus que abans es feien al Portal de l’Àngel.

Orígens

El trasllat de la figura de Sant Àngel Custodi des del centre de la ciutat fins a Hostafrancs va desplaçar-hi el culte popular al sant. Això incloïa el costum de reunir-se prop de la capella cada primer d’octubre per menjar magranes i castanyes. Segons que sembla, aquest ritu servia als antics barcelonins per a donar la benvinguda a la tardor. La incipient festa major es va reforçar uns quants anys més tard, el 1879, quan s’atorgà a l’església de Sant Àngel Custodi la condició de parròquia, desvinculada de Santa Maria de Sants.