El 16 de juliol diverses poblacions de la costa catalana celebren la festivitat de la Mare de Déu del Carme, la patrona de la gent de mar. Mariners, pescadors i tota mena de navegants li reten culte perquè els protegeixi dels perills més habituals del mar.

A Barcelona la festa se celebra a la Barceloneta, el barri mariner per excel·lència de la ciutat. La festa és organitzada per la confraria de pescadors del barri, que cada any el dissabte següent al 16 de juliol treu la imatge de la Mare de Déu del Carme a la parròquia del barri en processó. Després de recórrer les aigües del port es fa una missa presidida per la Mare de déu en un altar improvisat al moll, on se li fan ofrenes. Finalment, la festa es clou amb una actuació d’una coral de la Barceloneta, un element molt tradicional del barri.

Motiu

El ritual de la festa del Carme és més o menys el mateix en tots els indrets: la confraria de pescadors local treu la imatge de la marededéu en processó i la porta fins al port, on és embarcada. La processó segueix dins el mar, on es forma un estol de vaixells de tota mena que segueixen el pas. Habitualment es navega fins a un punt destacat o significatiu de la costa i en arribar a terra es fa una missa presidida per la marededéu.

La finalitat del ritual és honorar a la Mare de Déu del Carme per demanar-li protecció davant els perills més habituals del mar, com ara tempestes i naufragis.

Orígens

L'origen de la festivitat del Carme com a patrona dels navegants es troba en la llegenda que explica que la Mare de Déu va salvar un vaixell anglès a la deriva enmig d'una tempesta terrible. Enmig de la desesperació, un dels mariners va sortir a resar, va arrancar-se l’escapulari de l’ordre Carmelita i el va llençar al mar. Això va fer que la tempesta s’aturés immediatament. Sembla que la difusió d’aquesta llegenda va contribuir a consolidar el patronatge de la Mare de Déu del Carme entre els mariners i navegants.

Al segle XVIII l'almirall mallorquí Antoni Barceló Pont de la Terra va promoure aquesta festivitat entre els seus homes i de seguida els mariners la van fer patrona i van passar a anomenar-la ‘Stella Maris’. De mica en mica la devoció s’estengué entre els mariners i lentament anà substituint a sant Elm, que tradicionalment havia estat el patró primigeni dels navegants i mariners catalans.