Tot i que feia dècades que els gegants del Pi ballaven amb la seva popular melodia en els lluïments a plaça, no va ser fins a l’any 1993 que es va oficialitzar com a ball propi. La melodia és la popular cançó, que es repeteix amb dotze tirades. La coreografia és fruit de les aportacions de diverses persones lligades a la colla, però la versió final és obra de Xavier López.

La dansa es pot ballar tant amb una de les parelles com amb els quatre gegants. Ha estat definida com una dansa que representa l’amor impossible entre el moro Mustafà i la dama cristiana Elisenda, i tant la poden ballar els gegants grossos com els petits. De fet, d’ençà de la creació del Ball de quatre dels gegants del Pi, el més habitual és que el ball antic només el ballin els quatre gegants originals del Pi en les seves dues sortides: per Sant Josep Oriol i per les festes Quinquennals.