En Pau i la Llibertat, els Gegants de Gràcia, representen una parella burgesa barcelonina del segle XIX. Ell duu una capa de vellut negre i té un barret de copa a la mà; ella porta un vestit blau i té les mans ocupades amb un ventall i un pom de flors amb tres lliris.

Els noms, Pau i Llibertat, foren triats per votació popular entre els nens i nenes de les escoles del barri. «Pau», per homenatjar el batlle que va aconseguir la independència de Gràcia l'any 1887, Pau Fatjó. I «Llibertat», per raons diverses: primer, perquè la seu del primer ajuntament era a la plaça de la Llibertat; segon, perquè és un carrer que no ha variat mai de nom tot i els canvis polítics; i finalment perquè és un nom molt lligat a la història dels graciencs per les mobilitzacions en favor de la llibertat que han protagonitzat.

Els Gegants de Gràcia veuen la llum el 1982, construïts per l’artista gracienca Àngels Jutglar. Eren unes figures molt feixugues. Per poder tenir uns gegants més portables, l'any 1993 la mateixa Àngels Jutglar en va fer unes rèpliques, que són les figures actuals. L'any 2002 van estrenar els vestits que es poden veure encara avui. L’any 2008 se n’encarregà una restauració a fons al taller Sarandaca de Granollers.

La Colla Gegantera de Gràcia neix l’any 1990 i a partir d’aquell moment s’encarrega de custodiar les figures i de treure-les a passejar i a ballar en les dates assenyalades. Fins aleshores, geganters afeccionats els havien tret sempre que havia fet falta, però no hi havia cap entitat que en fos responsable.

En Pau i la Llibertat tenen ball propi: el Gambeto o ball de gala, per bé que també participen en el Toc de Gràcia, que ballen totes les figures de la colla a la festa major del barri des del 2002. I l’any 2007 n’estrenaren un de nou per celebrar els vint-i-cinc anys a la vila: el Ball del Festeig. L'any 2012 van estrenar el ball "Els Tres Lliris".

Els Gegants de Gràcia es deixen veure cada any per la Mare de Déu d'Agost en el seguici de la festa major, del qual en són protagonistes, però a més celebren la seva trobada, de periodicitat biennal, dins la primera quinzena de maig dels anys senars. També es poden veure ballar a les festes de la ciutat, com ara la Mercè.