El Lleó de Barcelona és una figura que forma part del bestiari històric de la ciutat. Representa l’animal amb posat majestuós i coronat, que simbolitza el poder.

Antigament el lleó era un element lligat a les festivitats religioses, especialment a la processó de Corpus. En aquell moment pot ser que representés l’evangelista sant Marc juntament amb el Bou i l’Àliga, que serien sant Lluc i sant Joan, respectivament. N'hi ha constància des del segle XV, quan durant les dates assenyalades sortien homes disfressats de lleó amb pells i cabelleres. I el 1601, amb motiu de la festa de canonització de sant Ramon de Penyafort, ja es té constància d’una figura semblant a la que tenim avui, amb carcassa i corona.

A la primeria, els responsables de treure la figura eren el gremi de blanquers, que tenien una capella a la parròquia del Pi. Eren coneguts per lleonets, perquè quan sortien a acompanyar la figura duien, entre més elements, màscares de lleó.

Al segle XVII es converteix en l’element més divertit i apreciat del bestiari barceloní, gràcies a les actuacions que feia a les sortides, amb brams i molt d'enrenou. Però el 1780, per mitjà d'una cèdula dictada pel rei Carles III, es prohibiren els brams i les actuacions exagerades. Tanmateix, la figura continuà sortint en tot d'actes, per bé que sense desimboltura. Durant el segles XVIII i XIX hi ha nombroses referències d’actuacions del Lleó, sobretot a les processons de Corpus, on va participar fins el 1870.

Després de més d’un segle sense cap més pista de la figura, en els anys noranta del segle XX, dins el procés de recuperació de la imatgeria festiva de la Ciutat Vella, l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi va decidir de tornar-la a construir. Ho encarregà a l’imatger solsoní Manel Casserras i Boix, que l’enllestí el 1993. D'ençà d’aquell moment, s’incorporà al Seguici Popular de Barcelona, i encara avui encapçala el bestiari al costat de l’Àliga de la ciutat.

El Lleó de Barcelona és una peça que té dansa pròpia: el «Ball del Lleó», amb música de Jordi Fàbregas i Canadell i coreografia de Xavier López. Va ser estrenada en el Toc d’Inici del 1994.

La figura surt cada any en dates assenyalades del calendari festiu barceloní: per Santa Eulàlia, la Mercè, Sant Josep Oriol o Corpus. Quan no surt, es pot visitar a la Casa dels Entremesos, on és exposada permanentment amb gran part del Seguici Popular de la ciutat.