El Drac de Ciutat Vella és una imatge clàssica de la bèstia vinculada a l’associació dels Amics dels Gegants Ramon i Lola. Té un doble vessant: participa com a bèstia foguera en els espectacles de foc –llançant guspires per la boca, les ales i la cua– i com a figura pacífica en els actes protocol·laris amb el Seguici Popular de Barcelona, en què porta un ram de clavells a la boca.

Les primeres referències a la figura del drac són del principi del segle XV, quan participava en actes i celebracions importants de la ciutat, sempre fent espetegar coets. A poc a poc, va anar guanyant popularitat i al segle XVII va viure la millor època, quan va ser considerada una bèstia foguera molt important.

El Drac de Ciutat Vella mai no va tenir cap gremi que se’n responsabilitzés, per la qual cosa al segle XVIII, amb el decret de Nova Planta i amb les prohibicions posteriors, es va anar deteriorant i va acabar desapareixent poc després.

Ja al segle XX, dins el projecte de recuperació de la imatgeria festiva de la ciutat, es decidí de construir la primera figura d'allò que havia de ser el Bestiari Històric de Barcelona: el drac. El 1987 s’encarregà a l’imatger Manel Casserras i Boix, i aquell mateix any el batejaren amb el nom de Drac de Ciutat Vella perquè pertany al Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella, si bé de seguida el van cedir a la colla d’Amics dels Gegants Ramon i Lola, que encara avui s'encarrega de treure'l.

Com és habitual en les figures que formen el Seguici, el Drac de Ciutat Vella té ball propi, amb música de percussió i canya composta per Joaquim Pujades, que es presentà al Toc d’Inici de les festes de la Mercè el 1994.

L'any 2013 es va estrenar la rèplica del Drac, que és la figura que actualment surt a ballar. La nova peça és obra de Dolors Sans. Per l'ocasió, se li van fer unes ales noves. Per tant, el nou Drac té unes ales pels actes més solemnes, idèntiques a les de la figura original, i unes ales més grosses, que fa servir pels correfocs.

La rèplica del Drac de Ciutat Vella es pot visitar durant tot l’any a la Casa dels Entremesos, on és exposada amb la major part del Seguici Popular.