Fiestas del mundo: Navarati o la victoria del bien sobre el mal

Del 21 al 30 de setembre, l'hinduisme viu una de les seves grans festes. Són nou nits i deu dies de celebracions que al·ludeixen al triomf de bé contra el mal i se celebren en honor de la deessa Durga.

De fet, Navarati vol dir, en sànscrit, això: nou nits. En aquest període es commemora el combat que la deessa Durga va mantenir contra el dimoni durant nou nits, després de les quals al desè dia, es va declarà victoriosa. Durga és un dels noms que rep l'esposa de Xiva i, segons algunes tradicions, també és germana de Vixnu.

Considerada la deessa mare, la seva llegenda s'explica al Mahabharata, un text èpic i religiós del segle III aC. Diu la llegenda que en els temps antics va haver una llarga guerra entre els déus benèfics o deves i els asures o dimonis. Aquests últims guanyaven la guerra i, de fet, el seu rei, Majisha Asura, s'havia establert al cel, de manera que els déus que l'ocupaven originalment vagarejaven desvalguts. Mancats d'un lideratge que els portés a la victòria, aquests déus van crear, de manera comuna, una deessa que va sorgir dels raigs de foc emanats de  les boques dels déus Vixnu i Xiva i que es va enfrontar a Majisha Asura. Va batallar amb ell durant nou nits durant les quals el dimoni va prendre la forma d'un lleó, d'un elefant, d'un home i d'un búfal, entre d'altres animals. Fins que, finalment, el desè dia, Durga li va tallar el cap i va acabar amb ell, en una victòria que simbolitza el triomf del coneixement sobre la ignorància, la veritat sobre la mentida i de l'oprimit sobre l'opressor. En matar Majisha Asura, però, Durga ho fa de tal manera que redimeix les males accions del dimoni. Per això se la considera una divinitat sàvia i compassiva fins i tot amb els qui s'han comportat malament.

La festa se celebra a principis de la tardor, el moment de la collita, i pren formes diferents en diverses zones de la Índia, tot i que els festivals que se celebren a Gujarat (a l'oest del país) tenen una especial importància, Per a molts, és un moment de recolliment, una experiència espiritual durant la qual es practica el dejuni. S'observa una dieta estrictament vegetariana, els fidels no ingereixen alcohol i eviten aliments com l'all i la ceba. També, però, és un moment per al ball i la festa, amb danses pròpies d'aquest període, incloent, en algunes ocasions, un ball (dandiya) que utilitza bastons de fusta, a la manera dels bastoners catalans. És, en tot cas, una celebració de la divinitat femenina, també anomenada Shakti, nom que designa un dels aspectes de la deessa Durga.

Un santuari amb la imatge de la divinitat és el centre de la celebració. Cadascuna de les nou nits s'adora una de les nou formes de la deessa. Però és també el moment de celebrar la fertilitat i la collita després del monsó, representada per un monticle de terra en el qual se sembren nou grans de cereals. Cada nit, després de l'adoració a la deessa, comença la festa, que inclou danses, diverses, de vegades utilitzant espases o bastons en flames.