Revisió de les restes humanes de l'exposició permanent

Als museus en general i als etnològics en particular, fa anys que s'està fent una revisió dels seus continguts que faci justícia a la diversitat de cultures representades. Els organismes internacionals dedicats als museus com l’ICOM demanen, ja en el seu codi ètic pels museus, que aquesta mena d’objectes rebin un tractament especial i estableixen, també, que cal tenir un gran tacte en la seva exposició sempre respectant els sentiments de dignitat humana. Finalment, per alguns materials de caràcter sagrat i seguint les reclamacions que fan les seves comunitats d’origen, l’ICOM contempla la seva retirada.

Aquests plantejaments formen part d’una nova perspectiva de treball amb les col·leccions, centrada en el respecte a les poblacions i cultures originàries, en la qual es contemplen aspectes diversos sobre l’origen de les col·leccions i de la veu de les comunitats relacionades.

El MuEC, conscient d’aquesta necessitat de canvi, impulsa una recerca interna i diverses mesures per a que les seves exposicions i el propi tractament de les col·leccions responguin a aquesta perspectiva que defuig l’eurocentrisme i el possible colonialisme que puguin estar continguts en la seva museografia i museologia. 
En el marc d’una àmplia recerca interna i anàlisi, el MuEC ha prioritzat el tractament respectuós de restes humanes exposades. Per aquest motiu el museu ha previst la retirada de tres cranis d’una vitrina de la sala de Papua-Nova Guinea que es dedicava al tema de la cacera de caps.

Cap dels tres cranis prové d’inhumacions i per tant són restes humanes reutilitzades i fetes servir per a altres funcions. Malgrat que es pot desestimar aquest origen més invasiu, es valora que la vitrina i el seu subàmbit  la cacera de caps , fa referència a una pràctica de les cultures de Papua-Nova Guinea, que pot recrear imaginaris molt poc rigorosos de salvatgisme i crueltat. És cert que les cartel·les i el seu contingut temàtic donen context a les peces, però sembla necessari anticipar-se a les possibles lectures esbiaixades. 
D’altra banda un dels cranis no és realment un trofeu si no molt possiblement un objecte de culte als ancestres. Aquesta barreja d’usos i funcions en objectes que tenen un potencial evocador molt alt per raons obvies , i que són presentats al mateix nivell i en conjunt, ha contribuït molt a la seva reconsideració per a l’exposició en la vitrina.
La prevista retirada dels cranis, per al seu pas a la reserva, i per a estudiar-los bé, no és la única mesura en curs. Altres col·leccions exposades també seran revisades, s’establirà un protocol i una política sobre el tractament de les restes humanes i també sobre l’eurocentrisme i i la necessària descolonització en el tractament de les col·leccions, es completarà un inventari de les restes humanes del fons del museu, es reforçarà la línia de recerca sobre la procedència de les col·leccions, i es faran públics els protocols , la política de col·leccions i l’inventari de restes humanes.