Rellegir el fons antic del Museu Etnològic i de Cultures del Món. Recerca sobre el conjunt de Miguel Núñez de Prado

Tal com informava el diari La Humanitat del diumenge 14 de juliol de 1936 durant el dia anterior el general Miguel Núñez de Prado havia visitat en companyia de Lluís Companys i altres figures principals del món polític i militar el llavors encara aeròdrom del Prat del Llobregat. Ningú dels presents devia imaginar que poc més d’un mes després el general desapareixeria entre els engranatges de la màquina repressiva dels militars colpistes. Aquest final abrupte marca l’inici del periple d’un dels conjunts patrimonials més interessants que conserva el MuEC.

Miguel Núñez de Prado i Susbielas havia nascut a Montilla (Còrdova) l’any 1882 dins una família de llarga tradició militar i amb unes certes aspiracions nobiliàries. Integrat a l’exèrcit des de ben jove va arribar a ocupar el grau de general de divisió i a més, entre 1926 i 1931 el càrrec de governador general de la llavors colònia de Guinea Espanyola. Aquesta nova denominació agrupava l’illa de Fernando Poo (actualment Bioko), Annobon i Corisco amb el territori continental de Rio Muni, finalment “pacificat” i efectivament ocupat pels espanyols en aquestes dates. Al llarg del seu mandat va anar acumulant una àmplia gamma d’objectes africans i particularment del poble fang. 

Poc després del seu assassinat, i a través d’un itinerari que encara avui és mal conegut, les peces van acabar en mans de la Generalitat de Catalunya. Perdem la pista d’aquest conjunt de peces guineanes fins a la fundació a final de 1948 del Museu Etnológico y Colonial. En aquest moment i amb la intenció de dotar de fons museístic la nova institució es van realitzar un seguit de dipòsits provinents de les col·leccions africanes, filipines i extraeuropees en general que els museus barcelonins anaven acumulant des de les darreries del segle anterior.
El MuEC inicia aquest projecte de recerca sobre una part de la seva col·lecció com a primer pas d’un procés de necessària reflexió crítica sobre l’origen i les formes d’adquisició de les peces que conservem, així com d’aprofundiment en el coneixement del context en què foren fabricades, utilitzades i finalment extretes. 

Rellegir aquest conjunt patrimonial ens obliga a repensar també el marc colonial d’on provenen. Al mateix temps, ens hem d’interrogar sobre el paper d’aquests objectes en la trajectòria històrica del museu: si van ser obres exhibides o si van romandre tancades en els magatzems o quin grau de protagonisme i reconeixement van assolir. La mateixa materialitat i forma dels objectes no pot de ser menystinguda. La demanda europea de tota mena peces “tribals” i obres “d’art negre” va esperonar des de ben aviat una producció artística destinada als estrangers que en alguns casos, com l’escultor ioruba Olowe de Ise i la seva escola present en la col·lecció de Núñez de Prado, va arribar a un alt grau d’apreciació. Aquesta circumstància deriva en qüestionar l’autenticitat de les obres del nostre fons i també la nostra mateixa idea d’autenticitat.
De tota aquesta reflexió esperem poder oferir una lectura diversa i crítica de la nostra col•lecció que contribueixi a superar les permanències colonials de la nostra societat.