04DES.2023
El Departament de Col·leccions del MuEC ha començat unes tasques d'investigació per aprofundir en el coneixement dels objectes de la col·lecció de Miguel Núñez de Prado.
Possiblement, els visitants del museu hauran notat en els darrers dies l’absència d’algunes peces a la sala dedicada al poble fang. Uns cartells a l’interior de la vitrina supleixen momentàniament la presència de tres eyema byeri. Durant aquest petit descans, els objectes han estat traslladats a les dependències del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) on seran objecte d’un seguit d’estudis analítics que ens ajudin a entendre millor la seva fabricació i sobretot la seva trajectòria des de l’elaboració fins als nostres dies.
Un dels elements de l’art tradicional africà a què els experts han prestat una major atenció ha estat la pàtina exterior dels objectes. Les característiques de la superfície exterior dels objectes, evidència del seu ús, sovint s’ha considerat la principal prova a l’hora de jutjar l’autenticitat d’una obra. Per aquesta raó, ja des de l’inici de la colonització europea es va produir una creixent demanda i apropiació d’objectes tradicionals africans per part dels missioners, militars i administradors blancs. A vegades, la resposta dels diversos pobles africans fou fabricar peces que mitjançant la barreja de tradició i novetat satisfessin el gust europeu per l’exotisme i pretès primitivisme africà.
Els especialistes del CRBMC realitzaran el fotografiat amb llum rasant de les peces i sota llum ultraviolada, per tal d’identificar les possibles refaccions, repintats i restauracions. També es faran radiografies així com la identificació de la fusta utilitzada i la composició química de les capes de les superfícies.