Les cares de Barcelona

Aquest projecte d’exposició, en transformació constant, té el punt d’origen en la mostra «Les cares de Barcelona», comissariada per Adrià Pujol. L’antropòleg va dissenyar l’exposició de tal manera que mai no estigués acabada del tot. Partint d’aquesta premissa, es va conceptualitzar una idea de mostra que permetés afegir els resultats d’un seguit de projectes etnològics a l’exposició per modificar els diferents àmbits, però mantenint-ne el fil argumental original.

La mostra té com a objectiu ser el reflex de les «mutacions» i els canvis que es produeixen cada dia al nostre voltant; una mena d’observatori de la vida quotidiana que captura els canvis i analitza els conflictes que es produeixen en una Barcelona postindustrial i globalitzada.

Aquest projecte esdevé un laboratori que permet el desenvolupament d’un conjunt de projectes col·laboratius, els resultats dels quals es van incorporant a l’exposició en diferents fases que reben el nom de «transformacions».

Transformacions

«Les cares de Barcelona» s’ha concebut com una mena d’observatori de la ciutat on es promouen projectes de caràcter etnològic portats a terme per la comunitat universitària i per institucions professionals, amb la implicació de les persones, els grups i els col·lectius que són objecte de l’estudi.

Totes les transformacions mantenen uns elements comuns a l’estructura que en permeten la contextualització: un text introductori en què es fa referència a l’autoria i s’explica el projecte i l’exposició dels resultats en forma de recursos objectuals, sí, però, sobretot, digitals i immersius.

2a transformació. Maig 2020

Les veus de Barcelona (laboratori de recerca musical i mapa sonor)

Projecte dedicat a l’estudi del mapa sonor de Barcelona, des de la muntanya fins al mar. A l’exposició, el visitant pot sentir, i veure, els sons naturals, humans i mecànics que han capturat els micròfons instal·lats a diferents indrets de la ciutat.

Les pervivències olfactives de Barcelona (Omuses)

Projecte dedicat a l’estudi i la creació col·lectiva del mapa etnoolfactiu de diversos barris de Barcelona, com ara el Gòtic, el Raval, el Port/la Barceloneta i el Poblenou, com també a la creació d’una olor contemporània fruit d’una memòria encara en construcció. A l’exposició el visitant pot ensumar aquestes olors i endur-se a casa unes fragàncies que evoquen espais compartits.

Espai fotogràfic: la ciutat icònica

A l’espai de l’exposició reservat per a projectes fotogràfics, es mostra, en aquesta segona transformació, el projecte Trajectes (2007-2019), de Toni Serés, un vídeo amb fotografies que pretenen capturar els «vestigis» de la ciutat. Així, les imatges capturen els processos de degradació dels materials abandonats a l’espai públic. Igualment, el visitant també pot veure una sèrie d’entrevistes audiovisuals, filmades per Jordi Orobitg, en les quals els participants de les trobades BCN/bloggers (2017), BCN/guies (2018) i BCN Mediterrània (2019) parlen de la seva Barcelona.

1a transformació. Juny 2019

BCN Selfies! (Associació de Gestors del Patrimoni Cultural de Catalunya – AgePaCC)

Projecte dedicat a l’estudi del fenomen de la selfie. A l’exposició, es pot triar un fons de la Barcelona «inaccessible» (espais habitualment tancats o de difícil accés per a la població) per retratar-se i poder enviar la fotografia a qui es vulgui.

BCN Vestigis! (univers d’històries)

Projecte dedicat a tots aquells objectes que van ser importants en les vides de les barcelonines i dels barcelonins però que han desaparegut o s’han transformat. A l’exposició aquests objectes es poden «recuperar» mitjançant l’app Emocions i poder, i així recordar, o conèixer, com funcionaven i per a què servien aquests objectes.

Microbarcelones (Aquidos Arquitectes)

Projecte dedicat a racons singulars de la ciutat amagats dins de l’entramat urbanístic de l’urbs. A l’exposició, amb un dispositiu de realitat augmentada, les persones que la visitin poden tornar a passejar per racons de la ciutat que semblen haver-se quedat congelats en el temps.

BCN Bodes! (Fundació Bosch i Gimpera)

Projecte dedicat a l’estudi dels racons de la ciutat de Barcelona en els quals es fotografien les parelles de noucasats (habitualment d’un alt poder adquisitiu) que venen a casar-se o fer-se fotografies en paisatges barcelonins encara que visquin a l’altra punta del planeta. A l’exposició es mostra una sèrie de vídeos de fotògrafs de casaments en què apareixen els llocs més icònics on es fotografien parelles d’orígens diversos.

Antecedents

Comissariada per Adrià Pujol, «Les cares de Barcelona» es va inaugurar en gener de 2017. L’exposició vol ser una instantània de la Barcelona contemporània i les seves múltiples cares, una instantània en moviment i transformació constants i que admet múltiples lectures. La mostra no té la voluntat d’explicar la ciutat, sinó la de convidar les persones que la visitin a tornar-la a mirar i repensar, per poder, així, a cada mirada, redescobrir-la.

L’exposició està estructurada en cinc àmbits: la configuració i l’ús de l’espai públic, la diversitat cultural, la identitat dels barcelonins i barcelonines, la construcció social del paisatge urbà i la relació entre els residents i els passavolants. S’analitzen els missatges que es poden trobar a la ciutat, com ara senyals, prohibicions o missatges de caràcter social i polític, com també altres que volen projectar una imatge de la ciutat, un «model Barcelona», de cara a l’exterior.

També es tracten altres aspectes com la cultura i la festa a la ciutat, i també l’entramat urbà —edificis i monuments—, que està ple d’icones i espais emblemàtics que identifiquen, en un cert sentit, la ciutat.

Des d’una perspectiva antropològica, com ha arribat la ciutat de Barcelona a tenir el paisatge que té?