Faies, focs, atxes i fatxos.

El Nadal, com a festa vinculada al solstici d'hivern el foc hi té un paper molt important. Tenim coneixement que havia estat un costum estès, el fet de fer grans fogueres per celebrar l’arribada de l’hivern i el Nadal. Actualment son poques les poblacions que mantenen aquesta pràctica. Algunes d’elles son d’una gran singularitat degut a l'ús de brandons o torxes confeccionades amb diverses tècniques i diferents tipus de vegetals.  Algunes poblacions construeixen fogueres que donen escalf i claror a la nit més llarga de l’any. Aquestes fogueres tenen un paper central abans o després de la Missa del Gall. La comunitat s’aplega al voltant de la pira per fer el ressopó, es canten nadales etc. Per exemple l’Era Soca de Nadau a Les (Val d’Aran), Foc Nuet de Vallcebre (Berguedà), la Cremada del carro a Organyà (l’alt Urgell), o el Foc de Nadal a Sant Llorenç de la Muga (L’alt empordà),el Carro de Nadal a Peramola (l’alt Urgell), etc. Fia Faia és el nom que rep aquesta celebració del foc nadalenc a Sant Julià de Cerdanyola i a Bagà  ambdues al Berguedà i que fan ús de falles confeccionades amb l’escabiosa blanca (cephalaria leucantha). Aquest vegetal que té propietats guaridores i aromàtiques és collit el mes de novembre i s’asseca a les cases. Posteriorment s’agafa a manats i es va lligant amb un cordill fins construir una torxa o falla, algunes de dimensions considerables. La ritualització de la festa té semblances amb les festes de falles  que es celebren a Pirineu a l’estiu. Quan el sol es pon fora de les viles s’encenen les falles i comença l’itinerari de dur el foc i la llum al poble. A la plaça les falles es fan giravoltar al crit de “fia faia, fia faia, Nostre Senyor a nascut a la paia”. Finalment les restes de falles es van apilant  en forma de foguera. Al país Valencià trobem festes amb manifestacions molt semblants a les bergadanes de les que hem parlat,  la Nit dels Fatxos a Onil  (l’Acoià), a Relleu (la Marina Baixa) pren el nom de rodada d’aixames, també a Xixona i a la Torre de Maçanes (l’Alacantí) entre d’altres indrets. També. Quan entren els reis s’encenen contribuïnt a donar l’ambient adequat per aquest moment tan solemne. Antigament quan no es feien cavalcades els nens sortien amb les atxes enceses per tal de fer senyals als reis per tal de indicar-los el camí i no es perdessin. Aquesta pràctica la trobem en molts indrets del país per exemple als pobles de l’Osona de Tona, Taradell, i sant Martí de Centelles o a la Riera de Gaià al Tarragonès, a Aiguafreda al Vallès Oriental, i Vandellós al Baix Camps, entre d’altres. - Amadeu Carbó -

Bibliografia

Amades i Gelats, Joan, Costumari Català, Salvat, Barcelona, 1982. Carrera i Escudé, Manel, Calendari de festes amb foc, Els llibres de Festes.org, Botarga Produccions, Barcelona 2012 Carbó i Martorell, Amadeu. Celebrem el Nadal. Quan, com i perquè de la festa més gran. Col·lecció l’Ermità 3, Edicions Morera, Barcelona 2016 Violant i Simorra, Ramon, El llibre de Nadal, Altafulla, Barcelona 1983.