EL VIATGE IL·LUSTRAT Quaderns de camp: del llapis i el pinzell, al món digital

Per a un primat i científic nòmada que sempre viatja acompanyat d'un quadern de camp –una llibreta per a cada expedició, sigui lluny o ben a prop– resulta engrescador donar voltes sobre els continguts i discurs d'una exposició on el tema i títol és «El viatge il·lustrat». En rebre l'encàrrec, de primeres, vaig pensar en dues persones; en dos mestres: el meu pare, Josep Serrallonga, i en Jordi Sabater-Pi.

El pare s'expressava i viatjava dibuixant; a casa no compràvem felicitacions d'aniversari o Nadal sinó que ens ensenyà a il·lustrar-les; moltes de les nostres joguines foren dibuixos. Li demanàvem avions, vaixells, cotxes, motos, castells i aventures de ficció. Ens feia acudits, historietes i còmics exclusius a mida. Amb els seus traços jo navegava pel fons marí –adoràvem els submarins i les novel·les d'en Jules Verne– o surava a través de l'espai sideral a bord de flamants naus prèvies al desembarcament de Star Wars. I continuo viatjant, des de la butaca del menjador, tot contemplant el seu llegat penjat de les parets: aquarel·les, olis i dibuixos. Cada quadre amaga un viatge que, des del punt de vista físic, mai no va fer, però que sí és capaç de traslladar-nos a través d'un temps i un espai. 

Jordi Sabater Pi (1922-2009). Dibuix. 1956. Tinta i llapis sobre paper. Museu Etnològic i de Cultures del Món. MEB 470-102

Aterrat a la universitat, el Professor Jordi Sabater-Pi m'obrí un altre món a través dels traços, a guix, que en pocs minuts ja omplien l'enorme pissarra de l'aula. Sempre volia una pissarra i guixos per a les seves classes i conferències. No per a escriure paraules sinó per a dibuixar perfils botànics o rostres de primats. Després, com un viatge iniciàtic, em mostrà les seves llibretes de camp; plenes d'esbossos, il·lustracions i escrits nascuts de tota una vida d'expedicions i recerques impressionants. Així, abans de trepitjar per primer cop Àfrica, en el meu imaginari ja havia experimentat la magnitud de les selves equatorials; també havia caminat entre goril·les i ximpanzés. Tot gràcies a un gran naturalista i la seva manera de capturar el món amb línies, colors i formes.

En definitiva, ambdós mestres em van fer veure la importància del dibuix per tal d'il·lustrar els nostres viatges; siguin mentals o reals. No he heretat llur habilitat, però no paro de dibuixar en els diaris que duc per arreu del Món. D'una banda tenen finalitat científica, però alhora brollen de dins; necessito dibuixar el que veig i experimento per tal de fixar-ho a la meva ment. I avui continuo inspirant-me en un bon grapat d'il·lustradores i il·lustradors que, com hem volgut articular en aquesta exposició, segueixen il·lustrant tot viatge. Des dels orígens fins el present. I aquest és el camí.  

Orígens: coneixent i dibuixant el Món

Abans de la fotografia i el cinema, fora de la captura d'espècimens biològics o l'espoli de béns històrics i etnogràfics, els primers viatgers i viatgeres –naturalistes, antropòlegs, geògrafs, arqueòlegs, artistes– només disposaren d'una eina per tal de fer pública la imatge d'allò que havien vist: el dibuix. L'il·lustrador i el quadern de camp esdevingueren així elements indispensables en tot periple –des del més proper al més llunyà– que cercava descriure el Món. Ho aconseguiren.

L'art d'un naturalista de camp: Jordi Sabater i Pi

Enguany es celebra el centenari del naixement d'un dels científics més importants a casa nostra: Jordi Sabater-Pi (1922-2009). Fou uns dels pioners de la primatologia a nivell mundial i destacà en l'estudi del goril·la i l'ús d'eines entre els ximpanzés. Gran dibuixant i naturalista autodidacta –assolí finalment una càtedra–, la UB reuneix un ampli i valuós llegat d'il·lustracions que plasmen el seu treball de camp a l'Àfrica, i indrets més propers com el Parc Zoològic de Barcelona o el Pirineu. L'art al servei de la ciència.

Fotografia. Jordi Sabater i Pi. Museu Etnològic i de Cultures del Món. Catàleg gràfic 793

El viatge il·lustrat del Museu Etnològic i de Cultures del Món

Els museus contenen milers d'objectes: uns pocs s'exhibeixen mentre que la resta es conserven a les reserves. Són un patrimoni científic únic sempre en constant procés de restauració i recerca. Precisament, poc podríem explicar de moltes de les peces del Museu Etnològic i de Cultures del Món de no haver estat dibuixades sobre el terreny per aquelles persones que les recol·lectaren; alhora, des de ràpids esbossos fins acurats dibuixos –fets durant l'inventari–, avui són documents essencials per a classificar el fons.

Dibuix científic i segle XXI

Tauletes i telèfons mòbils –amb càmera incorporada– són pràcticament a l'abast de tothom; és el final de les llibretes de camp, llapis, estilògrafs i aquarel·les? Podria semblar que sí, sobretot observant com han desaparegut les assignatures de dibuix de carreres com antropologia, biologia o medicina, i sent la fotografia i el vídeo quelcom de més immediat. La realitat és que, en ple s. XXI, la il·lustració –ja sigui sobre paper o suport digital– continua sent fonamental per a descriure el periple del «Viatge Il·lustrat».

Us convidem a gaudir d'aquesta exposició que ha estat possible gràcies a l'equip tècnic del Museu Etnològic i de les Cultures del Món, i d'un bon grapat de col·laboradores i col·laboradors externs.

Jordi Serrallonga, comissari de l'exposició

Arqueòleg, naturalista i explorador

Professor d'Antropologia i Evolució Humana, Universitat Oberta de Catalunya

Col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona