El valor del turisme d’interior

N’hi ha de molts tipus, de turisme: de luxe, religiós,  sexual, d’esportiu, de cultural, d’espardenya, gastronòmic, de familiar, rural... però aquest estiu el que s’estila és el turisme d’interior. Aquell que ens permetrà descobrir i en alguns casos redescobrir els racons que valen la pena del nostre entorn més immediat. Això vol dir de la comarca, de la regió o del país. Res més enllà. Ei, tant de bo que algú entengui el valor del turisme interior, com una experiència de retrobar-se amb un mateix, sense necessitat de moure’s gaire. I repensar els models turístics.  Molt em temo però, que després d’un confinament aquesta opció no prosperarà. Però justament trobo que ens hi hauríem d’aturar a pensar com reconnectar amb l’essència del fenomen social, cultural, econòmic que suposa el turisme. Des d’un punt de vista antropològic, el turisme és una manifestacció, una activitat humana, que s’ha estudiat des que se’n té coneixement. El turisme, com a viatge de plaer sense altre motiu, va nèixer amb el "Grand Tour", el nom donat al Regne Unit als viatges a Europa per la noblesa i, més tard, la burgesia, dels 1660 fins a l'arribada del ferrocarril als 1840. Ja al començament del segle XX, grups de burgesos i intel·lectuals britànics viatjaven sobretot a París en tant que capital de la cultura en aquell moment, i en tornar escrivien una sèrie d'articles i llibres sobre el tema, convidant els lectors- majoritàriament d'altres burgesos- a imitar-los i "descobrir" el món exterior. Podríem dir, per tant, que el turisme- de l’ anglès "tour" o visita- neix dotat d’un sentit cultural i eurocèntric. Però quan analitzem el fenomen antropològic del turisme s’han de tenir present tres factors. L’ impacte econòmic sobre la societat. Les conseqüències sobre el medi o hàbitat de les destinacions turístiques i el conjunt d’efectes i canvis culturals generats pel turisme. Perquè allò que en un principi era una sortida per ampliar horitzons, físicament i intel·lectualment, volia dir que era un viatge per aprendre, per conèixer, per enriquir-te en experiència i compartir-ho amb les noves coneixences, fruit del viatge, però també amb els de la teva comunitat. El problema, com hem vist amb els anys, és quan l’activitat turística s’ha pervertit i s’ha acabat comercialitzant, desvirtuant i devaluant tota o gairebé tota la component didàctica i d’aprenentatge que suposava l’intercanvi de cultures.  L’efecte del turisme es percep en els canvis a mig i a llarg termini en la cultura material, els patrons de comportament, i sobretot els valors i normes socials de la comunitat afectada. Ho vam veure en els pobles de costa, després en els de muntanya. I, fins i tot, en les de les grans ciutats: grans pols d’atracció turística. Paradoxes. Els habitants de les ciutats  fugen per anar a fer turisme per culpa de l’allau de turistes que arriben a les seves ciutats. La relació entre els turistes-visitants i els residents-amfitrions no pot ser un simple miratge de prosperitat que encubreix una forma nova de postcolonialisme; pero que sí mostra els perills més evidents. De conformar aquella tendència de les destinacions turístiques més rentables  a esdevenir un pur escenari redissenyat per a què el disfruti un estereotíp de foraster, fet que desemboca gairebé sempre en l’abandonament de les singulars textures i riqueses de la vida qüotidiana tradicional i del paisatge cultural dels amfitrions. Tal com ja vaticinava en les seves novel·les Jules Verne, ara com llavors, la societat tecnològica redueix l’ecosistema a un extrem, en comptes de construir varietat, la destrueix. Més que treballar per a la vida i la diversitat treballa per a la mort i la uniformització. Es redueix la varietat, a tots els nivells. Tots som iguals.I a l’hora de fer turisme, aquesta máxima s’ha aplicat com un potent corró, bàsicament econòmic, també. El potencial enriquidor que, per ambdues parts, suposa la trobada entre cultures  que hauria d’haver afavorit el desenvolupament del turisme, rares vegades acaba reeixint. Trobo que ara tenim una oportunitat de refer el concepte de turisme que es vol a cada indret. El filòsof i semiòtic francé, Félix Guattari, defensa l’antropologia aplicada al turisme perquè sigui sostenible en els temps que corren i que per això, sostè Guattari, s’han de pensar noves pràctiques socials, pràctiques estètiques, noves pràctiques d’un mateix en relació amb l’altre, amb l’estranger, amb l’estrany. Un turisme que seria més sostenibe si procurés impulsar la invenció - global i local- de noves i eficients formes de connexió i intercanvi horitzontals, i l’activació de xarxes de multiplicitats locals creatives. Es tracta de reapropiar-se dels universos dels valors, en l’interior del qual es podran tornar a trobar consistència als processos de singularizació. És a dir, a valorar allò que és únic i compartir-ho però no a base d’explotar-lo, desvirtuar-lo i diluir-lo. No pot ser que amb l’excusa mercantilista del turisme es buidi de de significat una activitat plena de sentit, de sensibilitat, de riquesa i de complicitats. Repensar el valor del turisme dels valors. El valor que atresora el turisme d’interior. Martí Gironell