Àngel Palerm, injustament oblidat

Gustau Nerín

A Mèxic, Àngel Palerm Vich és tot un mite entre els antropòlegs. En aquell país es destaca que Palerm va treballar amb destacats acadèmics dels Estats Units, com Eric Wolf o John Murra. Els seus deixebles formen l’elit acadèmica del país, i els seus llibres continuen reeditant-se: no és difícil trobar-los a les fires del llibre o a les llibreries acadèmiques. En canvi, a casa nostra, la tasca d’aquest antropòleg eivissenc que va lluitar a la guerra civil és més desconeguda, tot i que hi ha hagut estudis aïllats sobre el personatge. A l’Estat espanyol no s’ha editat mai cap llibre escrit per Palerm: tan sols és disponible una compilació d’escrits en homenatge seu del 1984 i una biografia realitzada el 2006. Ben pocs antropòlegs locals han llegit alguna cosa de Palerm.

Àngel Palerm (Eivissa, 1917 - Ciutat de Mèxic, 1980) va formar-se políticament en cercles anarquistes propers a la CNT. Als 17 anys ja col·laborava amb la premsa anarquista i als 18 ja va ser detingut per les seves opinions polítiques. El 18 de juliol va lluitar contra els militars revoltats i va ser arrestat, però seria alliberat per les forces republicanes comandades per Alberto Bayo. Es va incorporar a l’exèrcit popular, on arribaria a comandant, i va anar abandonant l’anarquisme per passar-se al marxisme. Després de la caiguda de Catalunya va fugir a França, on passaria pels camps de concentració, i d’allà a Mèxic, on va estar molt involucrat en l’oposició al franquisme. A l’exili va col·laborar amb el PCE, però va trencar amb ell el 1945.

Quan Palerm va adonar-se’n que la guerra estava perduda, va concentrar els seus esforços en el món de la cultura, perquè n’estava convençut que el coneixement era una eina per transformar el món i per obtenir una societat més justa. Quan va començar a estabilitzar-se a Mèxic, va fer la carrera d’Història a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), i va endegar una tesi sobre la guerra civil espanyola. Però va acabar inclinant-se per l’antropologia de temàtica mexicana per influència dels seus professors. La història aniria quedant arraconada. Malgrat tot, encara publicaria un llibre sobre la revolució i la guerra civil espanyola.

Les seves primeres recerques en antropologia el van dur a estudiar els indis totoneques de Veracruz. Allà va comprovar l’eficàcia dels mètodes etnogràfics propugnats per Franz Boas, que havia après a través dels deixebles d’aquest. Des d’aleshores la seva obsessió va ser valorar i perfeccionar el treball de camp (ell mateix va fer-ne al Perú, a Guatemala, a Mèxic i a Israel). Anys més tard, quan va tenir que preparar plans d’estudi, va establir que els alumnes havien de familiaritzar-se amb aquest mètode des del primer any de carrera.

La seva admiració per Boas es mantindria tota la vida, però a partir de 1951 va anar matisant les seves posicions i clarament es va decantar per reforçar la part teòrica de l’antropologia, tot argumentant que per fer antropologia calia partir d’una teoria. El determinant d’aquest canvi va ser l’estudi de les teories de l’arqueòleg Gordon Childe sobre tecnologia i ecologia, que li van servir de molt per a l’estudi de Mesoamèrica i del desenvolupament de les seves civilitzacions.

Va ser justament mitjançant els seus estudis d’arqueologia mesoamericana, que Palerm va vincular les teories marxistes sobre el mode de producció asiàtic amb les tesis sobre l’evolucionisme multilineal... Palerm continuaria vinculat al marxisme, però ja no des de la disciplina de partit, sinó interpretant les seves teories des de la vessant científica. Creia que en un futur “per als científics socials serà possible parlar de Marx com els biòlegs ho fan de Darwin i els físics d’Einstein”. De fet, Palerm tenia una gran fe en les possibilitats científiques de l’antropologia, la definia com “una ciència en sentit estricte amb un alt component ideològic”. El seu marxisme va anar variant i amb el temps va anar desvinculant-se de dogmatismes i oferint perspectives crítiques.

En el camp professional, Palerm va tenir problemes a causa de la xenofòbia, i es va veure obligat a deixar Mèxic i a buscar oportunitats fora del país, i al marge del marc acadèmic. Durant alguns anys va treballar a l’àrea de Ciències Socials de l’Organització d’Estats Americans (OEA), als Estats Units (un país que abandonaria més tard, per discrepar de la seva política exterior).

El treball a l’OEA va ser molt enriquidor per a Palerm. Eren els temps en què el pla Marshall havia permès una ràpida reconstrucció d’Europa i els països d’Àsia i de l’Amèrica Llatina tractaven de dibuixar els seus propis plans de desenvolupament. La secció de Ciències Socials de l’OEA buscava estratègies per potenciar el creixement dels països pobres de la zona. Palerm, a partir d’aquella feina, valoraria molt l’antropologia aplicada, ja que creia que els antropòlegs podien tenir un paper decisiu en l’intent de desenvolupar les societats del Sud.

L’obsessió de Palerm era que els plans de desenvolupament no havien de buscar només el creixement, sinó que havien de transformar la societat tot respectant la voluntat dels afectats. I, en el cas de l’Amèrica Llatina, les reformes havien de passar per una reforma agrària. Palerm sempre va rebutjar l’aspecte autoritari i paternalista de molts plans de desenvolupament.

L’antropòleg eivissenc no tornaria a Mèxic fins el 1965. Allà començaria a treballar vinculat a l’UNAM, però va tenir molts problemes amb alguns dels seus col·legues, que es centraven molt en temàtiques arqueològiques. Finalment va integrar-se en una universitat nova, la Iberoamericana, on podria crear els seus propis plans d’estudi, en els que apropava l’antropologia a la sociologia i a la ciència política.

Sempre va rebutjar que l’antropologia fos considerada com una simple tècnica al servei de la beneficència als indígenes i a d’altres grups marginals (com alguns encara reivindiquen avui).  Considerava que era una ciència destinada a col·laborar amb una reforma global del món.

Una de les obsessions de Palerm va ser la docència. Els estudiants l’adoraven. I ell dedicava molts esforços a ensenyar. Fins i tot elaborava materials ad hoc per als seus cursos. Els seus manuals es consideraven llibres d’una altíssima qualitat. Però, per desgràcia, els seus coneixements van arribar molt poc als especialistes de Catalunya.