El seu pes en or. Els pesos àkan a la col·lecció del Museu

El seu pes en or. Els pesos àkan a la col•lecció del Museu
 

Mansa Musa, emperador de Mali, a la carta portolana coneguda com Atles català de 1375 del taller del mallorquí Cresques Abraham. Biblioteque Nationale de France. Font: Viquipèdia.

Abans de l’arribada de l’or americà ben entrat el segle XVI, la principal font de proveïment d’or dels mercats europeus provenia dels ports magrebins, on arribaven les caravanes que creuant el desert del Sahara els connectaven amb els territoris sahelians sota l’òrbita de l’imperi de Ghana primer, ubicat més al nord que l’actual estat, i més tard de l’Imperi de Mali. Aquest tràfic comercial medieval, controlat principalment per mercaders diola musulmans, va possibilitar que els regnes del nord d’Àfrica encunyessin monedes d’or i que més tard, a partir dels segles XIII i XIV també ho fessin estats com Gènova, Florència o la Corona d’Aragó. Entre els factors que van esperonar les navegacions seguint la costa atlàntica africana de mallorquins, genovesos i portuguesos s’hi trobava també la voluntat d’apoderar-se de la font d’aquest riu d’or que en forma de pols desembocava a la Mediterrània.

En realitat, molt d’aquest or no provenia dels regnes del Sahel, sinó de territoris més al sud a tocar de la franja on començava la selva, integrats progressivament des del segle XIV en l’esfera d’aquesta ruta comercial. Aquest espai, ubicat a l’actual Ghana, estava, i està, habitat per un conjunt de pobles que comparteixen un 
tronc lingüístic comú, els àkan. Dins aquest grup ampli, els ashanti s’acabarien 
imposant sobre la resta cap al 1700, donant lloc a un estat centralitzat governat per 
l’ashantehene i on l’or es feia servir per a tota mena de transaccions. Al voltant 
d’aquesta pràctica va anar sorgint un tot un utillatge en bronze o llautó per mesurar i conservar la pols daurada: balances, capses, culleretes per eliminar les impureses i molt especialment pesos o ponderals de formes i motius variadíssims, des de geomètrics a veritables figures, que es van anar popularitzant, fins i tot més enllà de les fronteres de l’imperi Ashanti. Molts dels dissenys geomètrics dels pesals s’hi poden trobar en els motius dels teixits tradicionals com l’adinkra.
 

Pesos per a or comprats el 1975 a Dakar a la botiga de l’antiquari David Mensah

Abans de l’aparició d’aquests pesos metàl·lics s’utilitzaven les llavors d’una planta (Abrus precatorius), cosa que no hauria d’estranyar si es té en compte que també el nostre quirat ve de la paraula grega per nomenar la garrofa, κεράτιον. Fos com fos, disposar d’aquests pesos va ser quelcom habitual entre els caps de família i no va ser fins a l’ocupació anglesa durant la segona meitat de segle XIX –significativament la colònia va rebre el nom de Costa d’or– que la imposició de la lliura esterlina i els sistemes de mesurament britànics van fer caure en desús aquests pesos. No obstant això, el seu atractiu i facilitat de transport els va convertir en un objecte buscat i col•leccionat per militars, empleats i administradors colonials, fet que al seu torn va esperonar la fabricació, ara però, com a souvenir. 
 

Llavors de regalèssia americana (Abrus precatorius) utilitzades tradicionalment com a pes ponderal (MEB 275-571)

Durant l’expedició organitzada pel museu l’any 1975 al Senegal, August Panyella va comprar més de mig centenar d’aquests pesos a antiquaris de Dakar, especialment a David Mensah i El-Hadj Yanda Diop. A l’inventari de camp, que recollia bàsicament el que declarava el venedor, es va registrar que venien de Dahomey (actual Benín) i que pertanyien al poble ashanti. Tot i la contradicció en la classificació, sembla que es pot dir que efectivament aquests objectes provenien de l’actual Ghana i que tal vegada haurien arribat fins a Benín, per fer posteriorment el viatge de tornada fins al Senegal. 
Al cap i a la fi, en aquests anys la indústria de l’artesania turística estava ja plenament 
consolidada a tota l’Àfrica occidental. Responen a aquesta circumstància el pesos que conserva el museu? En la majoria dels casos, probablement sí, però hi ha un grup que 
permet aventurar el seu ús com a eina de mesurament. Alguns d’aquests pesos presenten 
modificacions fetes per adequar la seva massa i ajustar-la al pes desitjat. Aquests arranjaments, documentats també en altres repertoris similars, consistien bé a reduir el pes buidant o retallant una part de la peça, o bé, incrementar-ho afegint unes gotes de plom fos.
Els pesos per a or del museu són objectes petits de només de 2 a 3 centímetres, d’aspecte modest i senzill, però que per la història que tenen darrere valen el seu pes en or.
 

Els pesos per a or a col·leccions en línia.

Per saber-ne més:
OWUSU ADDO, A. R. AKOMEAH, R. "Re-Examining the Akan Gold Weight and its Possible Reuse" Global Journal of Human Social Science, vol. XX, Issue VI. 2020, s.p.