Tractat de Pau: l'artesania de Michoacán

Des del passat dissabte 18 de juny, a Donostia es poden veure objectes de l'Etnològic a l'exposició Tractat de Pau, que forma part dels actes de la capitalitat europea de la cultura 2016.

Sumant les peces exposades a les seus del carrer Montcada i de Montjuïc, comptant fins i tot les de la reserva visitable, només es mostra un 10% dels 75.000 objectes que custodia el Museu Etnològic. Una manera de fer arribar a la ciutadania aquest patrimoni, que normalment queda restringit als espais de reserva, és la col·laboració amb altres institucions culturals. Les tasques que du a terme el departament de col·leccions inclouen la documentació, selecció i restauració d'objectes per ser exhibits, per exemple, en altres museus.

En aquesta ocasió, una desena d'objectes, originaris de l'estat mexicà de Michoacán estan exposats al Museu San Telmo de la capital guipuscoana, i formen part d'una extensa mostra dividida entre aquest museu municipal, el centre cultural Koldo Mitxelena i altres espais de tot el País Basc. Du el nom de Tractat de Pau (Bake-ituna, Tratado de Paz) i és l'exposició central dins del marc de la Capital Europea de la Cultura d'enguany. Amb peces artístiques i etnogràfiques, històriques i contemporànies, vol reflexionar sobre la pau i també sobre els tractats i acords, la desmilitarització, l'absència de guerra i la no violència.

El fil argumental pren com a referència el cinquè centenari de l'Escola Ibèrica de la Pau, un corrent humanista que, al segle XVI, va assentar les bases per al futur dret internacional. En un temps convuls, caracteritzat per les guerres de religió, l'expulsió i conversió forçosa de jueus i moriscos i la conquesta violenta d'Amèrica, una sèrie d'intel·lectuals espanyols i portuguesos va introduir una serie de debats al voltant de la convivència pacífica entre els pobles i nacions. L'exponent més conegut d'aquesta línia de pensament és Bartolomé de las Casas, tot i que el gran teòric és Francisco de Vitoria i el fet que marca l'efemèride, la publicació d'Utopia de Thomas Moore, qui, tot i ser anglès, va ser molt influent per tots ells.

Per entendre la relació entre aquesta temàtica i els objectes que aporta l'Etnològic, és necessari descobrir la figura de Vasco de Quiroga, primer bisbe de Michoacán, que va fomentar el desenvolupament dels purépecha, la principal comunitat nativa, tot guanyant-se l'afectuós sobrenom de Tata Vasco i l'enemistat de molts colons espanyols, que no veien amb simpatia el bon tracte que el prelat dispensava al seus feligresos recent evangelitzats. En l'experiment social de convivència pacífica i prosperitat que va fer realitat Quiroga, es detecten els ressons de la Utopia de Moore, i sovint fou acusat d'intentar crear una república d'indis.

L'obra d'aquest bisbe és present en les artesanies locals de Michoacán, que, com les safates, màscares i figures recol·lectades per l'expedició de l'Etnològic de 1970, mostren l'harmonia i convivència entre les cultures prehispàniques i les aportacions dels nouvinguts europeus.

Fins al 2 d'octubre l'exposició Tractats de Pau mostra a Donostia més de 400 peces i ens permet descobrir més influències d'aquests idealistes de la pau.

On també podeu veure alguns objectes procedents de l'Etnològic, molt més aprop, és a l'exposició Vaixells de joguina (1870-1939), al Museu Marítim de Barcelona, on es fa una reivindicació de la joguina com a testimoni de la història, en aquest cas, la relacionada amb la navegació i el lleure infantil.