Tísner, Avel•lí Artís Gener: l’indigenisme des de la literatura

Avel·lí Artís Gener (1912-2000), més conegut com a Tísner, va ser un personatge amb molt de talent per a activitats ben diferents. Hi ha qui el recordarà per les seves il·lustracions (els “ninots”), d’altres pels seus “mots encreuats” (de fet, va ser ell qui va encunyar aquest terme), d’altres per la seva bel·ligerància política en el sí dels Nacionalistes d’Esquerra, d’altres pels seus punyents articles periodístics, d’altres per les divertides anècdotes que explicava (com que havia pintat els 1.600 quadres d’un hotel, tot solet), d’altres per les seves traduccions... Però, sobretot, Tísner és recordat com l’autor de Paraules d’Opòton el Vell, una novel·la que analitza les relacions entre els indígenes mexicans i els espanyols, al tombant dels segles XV i XVI, des del punt de vista dels mexiques. Va ser una de les feines a què va dedicar més temps i il·lusió: va trigar a escriure-la tretze anys.

Avel·lí Artís va passar-se un quart de segle a Mèxic, on va integrar-se profundament (a diferència de molts altres exiliats). La seva curiositat, i la seva inclinació pels més desfavorits, el va dur a interessar-se per la realitat indígena mexicana. Mentre altres catalans exiliats quedaven “reclosos en un esperit de clan aristocràtic, creient-se hereus de la civilització occidental” (com deia la Montserrat Roig), Tísner es va deixar guiar per les sinuositats de la cultura indígena americana, considerant-ho un privilegi. No era antropòleg, però sempre va estar convençut que els occidentals tenien molt a aprendre de les poblacions ameríndies.

- Gustau Nerín -