05SET.2018
Sovint els que escrivim novel.la històrica hem de respondre què hi ha de cert i què d’inventat en allò que proposem al lector. En el meu cas el que sempre m’ha cridat l’atenció és ser capaç de bastir un relat, un argument que no busca res més que mostrar com vivien, com es comportaven els nostres avantpassats i aprendre’n prou coses per aplicar-les a la nostra vida que, en principi, es mou per uns altres paràmetres però que al capdavall i en essència es belluga entre les mateixes coordenades que ho feien els que ens han precedit. Trobo que l’antropologia i la història caminen de braçet en aquesta mena de novel.les.
La novel.la històrica deriva de la mateixa realitat romàntica. Amb un model que combinava la passió per la història, el color local en la recreació de costums i les emocions fortes, Walter Scott va obtenir un èxit extraordinari. En aquest model, més enllà del «color local», el pintoresquisme i el retrat de costums, l’eix de la novel·la, cal cercar-lo en els comportaments humans de la realitat històrica novel·lada. Aquest és l’aspecte central a remarcar. I aquest és l’objectiu que persegueixo. I m’adono que al capdavall el que faig és un exercici antropològic de primer ordre perqué com els antropòlegs la voluntat és conèixer millor els altres per comprendre’ns millor a nosaltres mateixos.
- Martí Gironell -
Museu Etnològic i de Cultures del Món
