02JUN2020
El metge de Göethe, Carl Gustav Carus, va ser un dels membres destacats de la Naturphilosphie o Filosofia de la naturalesa. Un corrent de la tradició filosòfica de l’idealisme alemany lligada al Romanticisme del qual n’eren els principals abanderats, Schelling, Herder i Göethe, l’autor de Faust. L’any 1845, Carus va deixar escrita una reflexió a propòsit de la influència de la literatura en l’ésser humà que voldria recordar arran de tot el que vivim com a espècie, com a col·lectiu.
Carus sostenia que “el metge ha de tenir abans que res un coneixement de l’Home, però no solament d’ordre fisiològic, anatòmic i patològic. L’ha de conèixer des de totes les dimensions de la seva vida, en les seves debilitats, i en les seves forces, en la seva prudència i en la seva bogeria. I qui penetra en les profunditats de la naturalesa humana no són els llibres d’antropologia sinó els de ficció i poesia.” El metge i filòsof de la naturalesa venia a dir que, de vegades, per conèixer una societat, uns homes, per saber com pensen i perquè ho pensen, primer s’ha de saber què llegeixen. Si és que ho fan, és clar, això de llegir.
Museu Etnològic i de Cultures del Món
