09JUL.2019
“Si no es pot expressar en paraules, no existeix” Amb aquesta frase el professor Antoni Bosch-Veciana resumia ara fa un mes el pensament antropològic de Lluís Duch, teòleg, antropòleg i monjo de Montserrat, que va morir el novembre de l’any passat. Bosch-Veciana ho va dir tot glossant la figura de Duch amb motiu de l'homenatge que se li va retre a Duch, al Palau de la Generalitat, tot just ara fa un mes. Convé tenir molt present l’antropologia de la vida qüotidiana, la mirada particular d’aquest savi que va saber emparaular el món per fer-lo més entenedor, més intel.ligible. Cal tenir molt a mà el mestratge de Duch en aquests temps de crisi de valors i, per tant, seguint el raonament de Duch, de crisi de paraules.
Paraules que fins no fa gaire havien ajudat a construir els fonaments de la societat i ha generar confiança en l’home. Paraules com l’escola, la família, la política, l’església... Paraules que quan perden el seu valor és la societat qui se’n ressent i això comporta que s’instal.li la desconfiança.
Museu Etnològic i de Cultures del Món
