Mandacarú, percussions i veus del Brasil

A les 11 del matí de diumenge vinent 10 de juliol, al Museu de Cultures del Món, s'inicia el cicle Tambora, tijeras y quena, amb un viatge per la diversitat cultural i musical del Brasil.

Cada diumenge, fins al final de juliol, el patí de la seu del carrer Montcada serà l'escenari on conèixer la música de diferents indrets de l'Amèrica Llatina. Lluny dels tòpics uniformadors de la indústria de l'entreteniment, les diferents regions i països americans presenten una diversitat aclaparadora, testimoni de la història del continent, on s'han barrejat les cultures originàries amb les influències africanes i europees. Els concerts dels dies 17 i 24 ens aproparan al patrimoni dels pobles andins, amb Bolívia i Perú respectivament, però en el primer –dia 10– i el darrer concert –dia 31– els ritmes d'origen africà seran els protagonistes.

En les darreres setmanes hem tingut ocasió d'explicar-vos algunes manifestacions musicals dels afrodescendents americans, amb els casos del Pacífic colombià i la regió veneçolana de Barlovento, i amb ocasió del concert de diumenge vinent, volem completar aquest recorregut parlant del Brasil.

La distància que separa la ciutat de Fortaleza, al nord-est brasiler, amb São Paulo, al sud, és major que la que hi ha entre Barcelona i Istambul. Aquesta comparació ens permet copsar l'extensió, i per tant la diversitat, de la cultura afro-brasilera, que ha evolucionat durant gairebé 500 anys des de l'arribada dels primers esclaus negres. La regió del nord-est, la més oriental del país i per tant la més propera a Àfrica de tot el continent, va ser el primer punt d'arribada de poblacions africanes, i on la seva cultura està més present.

Mandacarú és el nom del grup que es presentarà el dia 10. Es tracta d'una formació de músics professionals que s'integra dins d'un projecte més ampli que porta des de 2009 difonent i promocionant a Barcelona el ritme del maracatú, i a més de concerts també programa tallers formatius.

Aquest estil musical, originari de la ciutat de Recife, a la regió del nord-est, està documentat des del segle XIX i remet a l'època de l'esclavisme, quan els diferents grups africans s'organitzaven sota el lideratge d'un rei o reina del Congo, i celebraven una desfilada festiva durant la seva coronació. És per això que cada comparsa rep el nom de nação –nació– i el seu vestuari imita el de l'aristocràcia brasilera del segle XVIII.

El concert del dia 10 no només ens aproparà a la música de Recife, sinó també els batuques de Salvador de Bahia, el congo de Minas Gerais o el bois bumba del Maranhão, tots ells presentats a través de composicions originals, amb arranjaments i fusions que aporten una perspectiva contemporània a aquestes músiques tradicionals. Es tracta d'estils basats fonamentalment en la percussió, amb diferents caixes i timbals, que es toquen amb baquetes, i sonalls de formes diverses, que s'acompanyen amb cants i cors i el característic xiulet que marca els canvis de ritme.

A través d'aquest recital, que serà introduït per l'antropòleg i músic Enric Miró, podrem conèixer els orígens dels quals deriven els nombrosos conjunts de batucada que s'han estès pel nostre país, i fins i tot la influència que han exercit en els grups de tabalers que acompanyen les colles de diables.

^{Imatges: 
Estendard de l'agrupació de maracatú Mandacarú Barcelona
Xilografia representant una comparsa del maracatú de Recife}