L'origen de la diada

Com va ser el procés pel qual es va fixar l'onze de setembre com a Diada Nacional de Catalunya? Es van contemplar altres possibilitats? Per què finalment es va imposar l'onze de setembre?

Divendres vinent, al nostre blog, explicarem com i quan es va començar a commemorar la derrota de Barcelona el 1714. Per entendre el seu significat i com es va popularitzar, és necessari remuntar-se a l'inici de la Renaixença i les dècades posteriors, en les quals un incipient nacionalisme català va establir els seus símbols: uns himnes, unes banderes i també una sèrie de dates assenyalades.

Amb el temps s'han unificat aquests símbols, sobretot arran de l'existència d'unes institucions pròpies, però en aquells anys existien diferents propostes que representaven diferents sensibilitats i tendències, i sovint eren motiu de discòrdia a través del que cadascuna representava o com era interpretada pels seus defensors i detractors. En el cas de la diada, la seva condició d'efemèride negativa –una derrota– era rebutjada tant pels sectors més combatius, que preferien altres dates més arrauxades, com pels més romàntics, que preferien emmirallar-se en l'esplendor medieval.                                                             Diada al monument a Rafael Casanova, 1907                                                          Grabat commemoratiu del setge de Barcelona  

Però, tal com defensa l'antropologia simbòlica, els rituals no només responen a significats conscients, raonats i justificats, i gran part de la seva càrrega emocional té relació amb la seva posada en funcionament, amb les experiències de les persones que el practiquen. Així doncs, per explicar els motius pel qual l'onze de setembre esdevingué la diada nacional, cal conèixer com van ser les seves primeres celebracions i quins referents culturals van dotar-la de significat.

De tot això parlarem divendres vinent al blog, per entendre que, efectivament, els símbols són construccions, però que això no els resta valor sinó que precisament són aquests processos de creació i desenvolupament els que fan que tinguin sentit per a una comunitat, en aquest cas, nacional.