Les indianes, una estampació exòtica amb empremta local

Les indianes són uns teixits de cotó estampats amb motllos de fusta o de cautxú, que van suposar una revolució en la indumentària de les classes populars, ja que els hi permetia accedir a una roba acolorida i vistosa a preus assequibles. El seu nom no té res a veure amb el indians, ja que aquests procedien de les índies occidentals, les Antilles, mentre que aquest tèxtil és originari de l'Índia, a l'Àsia, on Portuguesos i Holandesos hi van establir colònies comercials a partir del segle XVI.

L'extensió d'aquests teixits no només està relacionat amb la tècnica d'estampació, sinó també amb l'ús del cotó, que no va ser manufacturat a Europa fins el segle XVIII, quan el seu cultiu es va introduir a les colònies americanes.

L'impuls a Catalunya d'aquesta indústria va ser propiciada per les lleis que gravaven la importació de manufactures estrangeres. A l'exposició estable del museu de Montjuïc hi podeu trobar una vitrina amb diferents motllos utilitzats per estampar indianes. Si us hi planteu al davant, us proposem un joc abans no llegiu les cartel·les: quins motllos són catalans i quins procedents d'Àsia? Per provar d'endevinar-ho, podeu fixar-vos en els motius de les estampacions, però mai no us deixeu endur per les aparences!

Les que són catalanes, procedeixen del taller Ponsa i Giró, de Sant Martí de Provençals. Aquest no era l'únic taller que hi havia al pla de Barcelona, s'escampaven allà on es disposés d'aigua abundant i amplis espais on assecar els teixits un cop estampats. Aquestes superfícies on el sol eixugava les teles eren anomenades prats d'indianes, havien d'estar coberts d'herba per no tacar ni fer malbé el producte manufacturat, i tot el terreny es tenyia del color amb que s'estava estampant la roba.
                                                                                                                                                                                                                _{Teixit d'indiana procedent del Saló del Tinell. Fotografia d'Enfo}

Aquesta tècnica es va anar substituint per altres més modernes, i els teixits de cotó van ser reemplaçats per altres que no requerien la importació d'una matèria primera que ja no es podia adquirir a les colònies espanyoles d'Amèrica, independitzades al segle XIX. El taller Pons i Giró van tancar a la dècada de 1920.

Però encara podem trobar un rastre d'aquesta indústria a la toponímia barcelonina. Un dels 73 barris de la ciutat deu el seu nom a un taller d'indianes que hi havia hagut fa molts anys. Es tracta d'un barri del districte de Sants, al peu de Montjuïc i força aprop del riu Llobregat, des d'on possiblement es canalitzava l'aigua per bullir, blanquejar i assecar els teixits. N'endevineu el nom?

La Marina del Prat Vermell, un dels barris més petits, té el seu origen en els tallers d'indianes que s'hi van instal·lar, fins a sis documentats el 1851. Un d'ells, el Prat Vermell, rebia aquest nom pel color que adquiria l'herba quan s'hi assecaven els teixits un cop estampats.