La Fia-Faia, la falla del solstici d’hivern

Les falles del Pirineu van ser decretades el 2015 Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Són un conjunt de festes, relacionades amb el culte al foc, que se celebren a una seixantena de localitats del Pirineu, tant al vessant francès, com a l’espanyol, i també a Andorra, des de la Vall de Benasc fins al Cadí. Solen tenir lloc als voltants del solstici de Sant Joan. Moltes es fan la mateixa nit de Sant Joan, tot i que n’hi ha alguna, com la de la Pobla de Segur, que es fa abans, i d’altres, com la de Taüll, es fan a mitjan juliol.

Les falles estan emparentades amb les festes de foc que se celebren arreu dels Països Catalans i a molts llocs de la Mediterrània, però destaquen per la complexitat i per l’espectacularitat del seu ritual. Estan relacionades amb tota la tradició, d’origen precristià, de les fogueres de Sant Joan. L’única excepció a aquesta vinculació entre falla i solstici d’estiu és la Fia-Faia, la festa que encara se celebra a Sant Julià de Cerdanyola i a Bagà, al Berguedà, que s’ha convertit en una mena de símbol comarcal. Tot i que la Fia-Faia (en diuen faia, amb “i” i no pas falla, amb “ll”, com a la resta del Pirineu), molt similar a les dues localitats, forma part del mateix conjunt de tradicions que la resta de Falles del Pirineu, se celebra en l’altre extrem del calendari festiu: per la nit de Nadal. Es tracta, clarament, d’una festivitat molt diferenciada de les tradicions nadalenques de tot el territori.

Gustau Nerín