Halloween i Tots Sants

De Halloween i Tots Sants al Dia de la Reforma

I si Halloween i Tots Sants no fossin tradicions tan diferents? I és que potser l'oposició entre castanyes i carbasses no està tan justificada com ens pensem. Aquest 31 d'octubre a la nit i l'1 de novembre, mig món celebra una festa que posa en contacte els vius i els morts. Però als països de tradició luterana com Alemanya, el dia 31 també se celebra una altra festa important: el Dia de la Reforma.

El Dia de Tots Sants toca anar als cementiris i visitar i arreglar les tombes dels parents difunts. I és que aquest és el dia en què el món dels vius i els morts es troben. Passa a Europa i també a Amèrica, tot i que estem avesats a pensar que les celebracions a totes dues bandes de l'Atlàntic són menys similars del que, de fet, són. Castanyes o carbasses? De fet, la Castanyada i Halloween tenen un origen comú anterior al cristianisme: una festivitat celta que coincidia amb les collites de final de la tardor i que es coneixia com Samhain. Era una celebració pròpia als mesos freds i foscos, associats amb la idea de la mort, i era un temps destinat, doncs, a pensar en els avantpassats desapareguts. Tan potent era la festa que, en els territoris celtes conquerits pels romans, va quedar fixada i es va associar al culte a Pomona, la deessa de els collites. Trobareu una escultura de la deessa signada per Josep Clarà, a la plaça del Consell de la Vila de Sarrià, si teniu curiositat.

Segles més tard, l'esglèsia va convertir la celebració en una festa dedicada a tots els màrtirs cristians i es va associar al consum de productes de temporada com el moscatell, els moniatos o les castanyes. Les celebracions es coneixien als països de l'òrbita britànica (Gran Bretanya, Irlanda, Escòcia) amb el nom de All Hallow’s Eve (si fa o no fa, "nit de tots els sants") nom del que es deriva el mot "Halloween". Els irlandesos, que van emigrar massivament als EUA i van estendre així la tradició, col·locaven tot d'elements terrorífics a les portes de casa seva per espantar els esperits, d'aquí que buidessin carbasses, hi tallessin rostres i col·loquessin a l'interior espelmes. Però, abans i tot que la cultura dels EUA la popularitzés arreu, la tradició irlandesa ja s'havia escampat per d'altres zones d'Europa.

De fet, hi ha municipis catalans com ara Ripoll on ja a principis del segle XX (abans que la tradició americana del Halloween s'estengués a casa nostra) se celebrava ja la Carbassada, una festa durant la qual es buiden i guarneixen carbasses amb rostre humà i amb llums a l'interior. En aquest cas, es creu que la finalitat del costum era guiar els esperits dels parents difunts cap a la llar familiar.

La manera com celebrem Tots Sants potser ha canviat una mica en els últims anys. El folklorista i etnòleg Joan Amades, per exemple, parla sobre els panellets i explica al seu Costumari que els padrins els regalaven als seus fillols però que, originàriament, aquests dolços s'obtenien en guanyar alguna mena de rifa o joc en unes taules col·locades al carrer, principalment pels bars i cafès. A més Amades explica que, a la Barcelona del segle XVIII, es feia als carrers del Call, de la Boqueria i de l'Hospital una gran fira de castanyes i panellets en la qual es disposaven grans taules guarnides amb flors i es formaven dibuixos amb les castanyes i panellets. Les populars castanyeres, per la seva banda, s'aplegaven a tocar de les portes de la ciutat que conduïen als cementiris, força concorreguts aquell dia.

Recordem, a més, que, a Catalunya, la festa de Tots Sants té personatges propis, uns éssers fantasmagòrics destinats a espantar la canalla. Passa, per exemple, a La Cerdanya, on van néixer éssers tan curiosos com Papassa (una versió del Papu o Papus), en Rosegacebes (un lladre de cebes maleït per tota la eternitat i condemnat a menjar cebes i robar nens dels seus llits) i la Nit (una dona de negre que viu a la muntanya i es diverteix terroritzant les criatures).

De tota manera, el 31 d'octubre és més que el dia previ a la Festa de Tots Sants, la nit de la Castanyada o, en la riquíssima tradició mexicana, el Día de Muertos. A Europa central i en general els països de tradició protestant, se celebra una festa més recent que Tots Sants: el Dia de la Reforma, que commemora la històrica jornada de 1517 (enguany farà 500 anys) en què el monjo agustinià Martí Luter va clavar a la porta de l'esglèsia del Castell (Schlosskirche) de Wittemberg, les seves 95 tesis contra la doctrina i pràctica de les indulgències. La festa s'acostuma a celebrar a Alemanya, entre d'altres països, el diumenge més proper al 31 d'octubre, d'aquí que de vegades es desplaci la diada de Tots Sants per celebrar en el seu lloc el Diumenge de la Reforma. Es commemora cantant himnes luterans i, en els cas dels escolars, representant obres teatrals que al·ludeixen a la vida de Luter.

Si voleu saber-ne més, podeu consultar l'article del blog 'Tots Sants, més enllà de la festa'.