Gràcia celebra el bicentenari de la Festa Major

Article escrit el 07-06-2017

Gràcia celebra el bicentenari de la Festa Major amb exposicions, un envelat i imatges inèdites

Dos-cents anys d'història repartits en tres segles. Els fa, enguany, la Festa Major de Gràcia. I els veïns i veïnes i les entitats del barri ho celebren recreant una de les imatges més típiques d'aquesta celebració popular: un envelat dins del qual es podran veure exposicions, com ara la comissariada per Josep Fornés, director del Museu Etnològic i Museu de Cultures del Món de Barcelona. Veniu i veureu imatges inèdites de la festa de l'any 1935.

Resultaria realment difícil trobar un barceloní o barcelonina que no hagi passat, ni que sigui un cop a la vida, per la Festa Major de Gràcia, una de les cites més destacades de l'estiu barceloní que, sí, potser ha canviat de forma amb els anys, però que segueix sent una festa popular i tradicional que és patrimoni etnològic de la ciutat, tant com ho són d'altres festes destacades de València, de Lisboa o de Medellín, per esmentar tres ciutats del món que són escenari de festivitats comparables.

Balls i música al carrer i els característics guarnits dels carrers, elaborats pels mateixos veïns sovint amb els materials més humils però amb molta imaginació i una dedicació que s'estén durant gairebé tot l'any, són els elements més bàsics de la celebració.

Conscients de la importància de l'aniversari, els integrants de la Fundació Festa Major de Gràcia han elaborat per aquest 2017, gràcies a un procés participatiu en el que han participat els veïns i veïnes del barri, una gran commemoració que inclou prop de 400 propostes que els barcelonins podran gaudir al llarg de tot un any.

Potser la que millor simbolitza les celebracions de l'aniversari és la instal·lació des del passat 2 de maig als Jardinets de Gràcia d'un envelat tradicional a l'estil dels que es van fer populars durant el segle XIX i que van seguir estant molt presents en les celebracions de la primera meitat del segle XX. En deixen constància escriptores com Mercè Rodoreda, que van immortalitzar els envelats i els balls populars que s'hi celebraven en novel·les tan conegudes com La plaça del Diamant. Tecnologies i materials actuals han servit per recrear un envelat com els antics, un espai que s'ha construït recuperant l'essència tradicional i l'estètica d'aquelles estructures.

És en aquest espai on se celebraran moltes de les activitats amb les quals es commemora el bicentenari de la Festa Major de Gràcia una de les expressions de caràcter festiu i popular més destacades de la ciutat i de tota Catalunya. Entre d'altres propostes, a l'envelat es pot veure fins a l'11 de juny una mostra titulada  L’envelat, arquitectura singular i símbol de Festa Major que repassa la història d'aquestes construccions efímeres.

Del 17 de juny al 16 de juliol, però, l'espai l'ocuparà una segona mostra, aquesta titulada Guarnir el món de festa. Espai urbà, espai humà i comissariada per Josep Fornés antropòleg i Director del Museu Etnològic i Museu de Cultures del Món de Barcelona. A més, és un dels patrons de la Fundació Festa Major de Gràcia.

Ell s'encarrega de guiar-nos, mitjançant  fotografies i molts documents etnogràfics, per un recorregut emocional a través de les festes i celebracions que transformen l'espai urbà en un espai humà.

L'exposició ens mostrarà com les festes populars d'una societat són sovint una catarsi o una metàfora dels seus somnis i anhels i constitueixen, així, un patrimoni immaterial que és reflex d'una ciutat o una comunitat, un petit viatge per l'inconscient col·lectiu d'un barri o de tot un poble. Ho podrem entendre si fem una petita immersió per les festes i ciutats de les quals ens parla aquesta mostra: la Festa Major d'agost que transforma Gràcia en un territori lliurat a la festa i la fantasia; les Falles que omplen de foc i d'un imaginari característic la ciutat de València; els carrers guarnits del barri popular de l'Alfama, a Lisboa, durant les festes de Sant Antoni; i el "Desfile de Silleteros" que es fa a Santa Elena (a la ciutat colombiana de Medellín) durant la "Feria de las Flores".

Són celebracions molt diverses, de vegades amb una estètica semblant i de vegades no tant, però amb uns elements comuns: la transformació de l'espai urbà i la humanització de l'espai públic, a més de la participació de molts veïns i veïnes que comparteixen emocions, aconsegueixen objectius extraordinaris gràcies a la cooperació i expressen més que en cap altre moment de l'any els valors de la solidaritat i de la creació col·lectiva.

Recreacions de les festes populars de les quals tracta la mostra (els dissabtes), música i gastronomia procedents de les diferents ciutats sobre les quals ens parla l'exposició....Tot ho trobareu a Guarnir el món de festa i en les activitats paral·leles que l'acompanyen. Ara bé, un dels grans atractius serà la presència, en l'apartat dedicat a la Festa Major de Gràcia, d'un vídeo inèdit amb imatges de l'any 1935.

Aquestes imatges pertanyen al film L'última festa en llibertat i van ser enregistrades un any abans de l'inici de la guerra civil pel germà d'un militar republicà, el general Rojo. Potser per això els prop de vint minuts de la filmació, que fa reviure de manera efímera els balls de l'època, acaben, precisament, amb una desfilada militar que sembla ben bé una premonició del que estava per venir.