Festes d'arreu: Sant Nin i sant Non

Sant Nin i sant Non: els patrons dels pagesos que van véncer els simiots

El 30 de juliol se celebra la festivitat de sant Nin i sant Non, nom que reben als territoris de parla catalana sant Abdó i sant Senén. Van ser els primers patrons dels pagesos catalans i en algunes localitats encara els agraeixen que els salvessin d'uns éssers malèfics: els simiots.

Són dos sants que, segons la tradició catòlica, haurien viscut al segle III i que van morir, víctimes del martiri a mans dels romans, un 30 de juliol. Ells, però, eren d'origen persa, uns cavallers cristians que en ser exhortats per les autoritats a adorar els déus de Roma s'hi van negar i van ser fuetejats i llançats a les feres. Els animals salvatges que els havien de devorar, però, haurien caigut als seus peus i, en ple amfiteatre, els haurien envoltat per tal de protegir-los. Finalment, segons explica la tradició catòlica, els van tallar els caps.

Adoptats com a patrons de les confraries d'hortolans, a Catalunya aquests sants van ser considerats patrons de la pagesia i els llauradors, de la mateixa manera que sant Galdric, i se'ls invocava especialment com a protectors contra les pedregades i calamarsades estiuenques, d'aquí que en moltes localitats se'ls conegui com "els sants de la pedra".

L'advocació de sant Isidre com a patró dels pagesos impulsada per les autoritats castellanes a partir del segle XVIII va fer decaure el culte a aquests sants, tot i que encara se'ls recordi en moltes festes i tradicions de punts diversos.

^{Retaule dels sants Abdó i Senén de Jaume Huguet. 1460                                
Església de Sant Pere de Terrassa}                                                

Així, a la població tarraconina del Morell se celebra per la festivitat dels sants una guerra d'aigua que recorda la lluita aferrissada que, fins els anys 70 del segle XX, van mantenir els pagesos de la població contra el cuc de la fusta, un paràsit que amenaçava els avellaners de la zona. Una cuca de més de deu metres de llargada, les seves cuquetes, papallones i tot de pagesos amb les pistoles d'aigua que recorden els productes amb què es combatia el cuc formen part de la festa.

A Cubelles, a Riudecanyes, a Inca (Mallorca)... A tots aquests llocs i molts més se celebren festes en honor de sant Nin i sant Non. Els sants són especialment populars al Pirineu i, més concretament, a la Catalunya francesa, a la localitat de Arles del Tec (Vallespir).

Allà es creia que vivien els simiots, éssers peluts i pudents que subsistien enfilats als arbres i dels quals ja en parlava Joan Amades, que recollia la tradició que aquests éssers havien viscut al Canigó. Robatoris als pagesos, segrestos de nens i nenes  i el poder de convocar amb el seu aüc tempestes destructores eren algunes de les característiques d'aquests simiots i gairebé van fer que els habitants d'Arles del Tec, localitat fundada a redós del monestir de Santa Maria d'Arles, abandonessin la vila.

L'abad del monestir, Arnulf, va decidir finalment viatjar a Roma, d'on hauria tornat amb els relíquies de Sant Abdó i Sant Senén, el poder miraculós de les quals hauria aconseguit que la població es deslliurés de la maledicció d'aquestes bèsties, una mena de faunes o sàtirs propis de la tradició catalana.

^{Escut d'Arles sur Tech, amb els dos éssers (simiots) característics del folklore de la vila}