Festes d'arreu: Sant Cristòfor i el motor d'explosió

El pròxim dia 10 de juliol, al barri gòtic de Barcelona se celebra la benedicció de cotxes antics amb motiu de Sant Cristòfor, un sant de culte antic que s'ha adaptat a la societat actual.

El ritual de ruixar automòbils amb aigua beneïda es pot veure en diferents llocs de la ciutat i del país, i també a altres països del món, però la capella de Sant Cristòfor del carrer Regomir té la singularitat d'haver estat la primera que va introduir aquesta pràctica a l'estat espanyol, l'any 1907.

Però la capella i la veneració d'aquest sant és molt més antiga que la circulació de cotxes pels nostres carrers, i es remunta a l'edat mitjana. Sant Cristòfor era un dels sants que s'invocaven a la ciutat per protegir-la de les pestes i malalties, igual que Sant Roc, amb motiu del qual encara se celebra la festa major del barri gòtic i que és protagonista d'una de les exposicions itinerants de l'Etnològic: 425 anys de les festes de Sant Roc a Barcelona.

En el cas de Sant Cristòfor tenia dedicat un altar en una antiga volta de la muralla romana, molt a prop de la capella actual, just al costat del Pati Llimona. Hi ha molts dubtes sobre la historicitat d'aquest sant, i de fet s'hi barregen diferents relats fins i tot contradictoris. Chistóforos vol dir en grec “portador de crist”. Es pot interpretar com una metàfora per anomenar una persona molt creient, que du Crist al cor, però existeix una llegenda que dóna una explicació molt més literal d'aquest nom:

Cristòfor era un gegant cananeu que ajudava els viatgers a creuar el gual d'un riu, i en una ocasió va haver de creuar el nen Jesús. A cada passa que feia, el nen es feia més pesant, i en preguntar-se el perquè, ell va respondre que pesava molt perquè carregava amb tots els pecats del món. Aquesta anècdota va servir per atribuir al sant el patronatge dels viatgers i diferents transportistes.

A la tradició ortodoxa, el sant és sovint representat amb un cap de gos, un atribut ben estrany dins d'un culte cristià. Aquesta raresa s'inspira en la figura d'Anubis, el deu egipci, també amb cap de gos, que transportava els difunts del món dels vius al dels morts. Fora d'Espanya, Sant Cristòfor no se celebra el dia 10 sinó el 25 de juliol, durant la canícula, els dies més càlids de l'estiu, que reben aquest nom, que vol dir “gos petit”, perquè antigament coincidia amb la reaparició al firmament de la constel·lació de Canis Minor. Totes aquestes vinculacions amb els gossos, els cans,  podrien arribar a explicar perquè es diu que el gegant que va dur crist era cananeu.

Però retornant al culte barceloní, el patronatge viatger de Sant Cristòfor era més aviat secundari, i se'l considerava per sobre de tot un sant protector. La seva capella era administrada pels veïns, seguint l'antiga tradició gremial, i el 10 de juliol es celebrava una petita festa major del carrer Regomir i voltants, que incloïa una fira molt popular. Quan el 1906 l'ajuntament va prohibir que es muntessin paradetes a la via pública, la baixa afluència a la festa va alarmar als veïns, que es van empescar una manera de revitalitzar-la sense violar la normativa que els impedia tallar el carrer. Va ser així com, l'any següent, es va organitzar la primera benedicció de cotxes de motor, un ritual que ja es practicava a França i Itàlia, on s'explica que l'esposa del rei, molt devota, va ser la primera a col·locar una imatge de Sant Cristòfor al seu automòbil.

Així doncs, el diumenge vinent, al carrer Regomir, teniu l'ocasió de conèixer una festa que, tot i ser centenària, s'ha reinventat adaptant-se als temps moderns, i que a més us permet contemplar un bon grapat de cotxes d'època. I si mai pugeu a un taxi i veieu que el conductor porta una estampeta d'aquest sant, ja sabeu d'on ve aquesta tradició.

^{Imatges:
Sant Cristòfor 1958: Benedicció d'un cotxe al carrer Regomir
Capella de Sant Cristòfor al carrer Regomir, junt a les restes de la muralla romana}