Festes d'arreu: Sant Cristòfor

Sant Cristòfor, el gegant que es passejava per la Rambla

El 10 de juliol se celebra la festivitat del patró dels conductors i, en general, dels viatgers. Però, sabeu que la tradició diu que sant Cristòfor era un gegant? I que, a la Barcelona del segle XIX, es deia que cada any arribava a la ciutat en barca i pujava a peu Rambla amunt?

La llegenda explica que Cristòfor era un cananeu peculiar que vivia en temps de Jesús i que aprofitava la seva alçada desmesurada, de més de dos metres, per ajudar els viatgers a creuar un riu especialment perillós. Entre aquests viatgers, un dia va trobar un nen petit que, tot i ser un infant, va resultar per al gegant una càrrega especialment pesada. Era, segons la tradició, un nen Jesús que duia a l'esquena el pes de tots els pecats del món, d'aquí la dificultat del gegant per transportar-lo. De fet, el nom "Cristophorus" significa en grec "portador de Crist".

Una història com aquesta va convertir la figura de Sant Cristòfor en el patró de qualsevol que hagués de sortir de viatge i, ja en temps moderns, en el protector dels conductors d'automòbils i de tota mena de vehicles, incloent els ciclistes

L'advocació del sant, però, és molt més antiga. A més de patró dels viatgers, se l'invocava molt sovint com a protecció contra les plagues i, a més, era patró dels serrallers, que tenien la seu al carrer del Regomir (on hi ha la capelleta de sant Cristòfor). Durant la festa del sant, el 10 de juliol, era costum regalar ventalls a les dones que, a la vegada, regalaven xiulets als homes. La festa començava quan tots els feien sonar a la vegada, així que era considerada una celebració prou sorollosa.

També era costum que el dia de sant Cristòfor, preferentment al migdia, es prengués un bany de mar, que protegia els banyistes del risc de morir ofegats durant aquell any.

Amb l'arribada dels primers automòbils, sant Cristòfor va reprendre la seva tasca de protecció als viatgers i la va adaptar als nous temps, ja com a patró dels encara recents vehicles a motor. De fet, entre els primers barcelonins motoritzats que es van acollir a la protecció de sant Cristòfor hi ha l'artista Santiago Rusiñol que, acompanyat dels pintors Ramon Casas i Miguel Utrillo, ja hauria rebut la benedicció a la capella de sant Cristòfor del carrer del Regomir als primers anys del segle XX.

Encara avui, la petita capella situada on hi havia el portal de Mar de la primera muralla romana de Barcelona (el camí cap al port era en aquell temps un lloc força transitat) veu desfilar vehicles pel davant per commemorar la festa cada 10 de juliol. Els vehicles són beneïts i reben un brot d'espígol i una estampeta. Durant el dia s'organitza també una trobada de vehicles antics que, des de la plaça de Sant Jaume, circulen pels carrers del barri passant pel davant de la capella.

Les tradicions barcelonines sobre sant Cristòfor, però, són més antigues i més curioses encara. I és que, anys abans que es convertís en patró dels conductors de vehicles de motor, al segle XIX, es creia que cada 10 de juliol, a les 12 del migdia, sant Cristòfor arribava en barca al port de Barcelona i, carregant el nen Jesús a l'esquena, pujava Rambla amunt fins arribar  a la part superior del passeig, on s'esvaïa fins a l'any següent. Si algun barceloní el veia durant la seva passejada per la Rambla, gaudia de bona sort durant els dotze mesos següents.

Explica el folklorista Joan Amades que, en aquell temps, era costum que els barcelonins joves que havien demanat una gràcia a sant Cristòfor i els havia estat concedida, recorrien amunt i avall la Rambla i els carrers del centre de la ciutat... carregant algun amic a l'esquena, tal com havia fet sant Cristòfor amb el nen Jesús. Eren els anomenats tòfols o tofolets, una paraula que ha acabat figurant al diccionari com a sinònim de "babau" o "ximple".