Festes d'arreu: Prop de 600 anys de la Patum de Berga

Del dimecres, 14, al diumenge, 18 de juny, Berga celebra un any més una de les festes populars més conegudes del calendari català que, des del 2005 és Patrimoni oral i  immaterial de la Humanitat. El foc juga un paper destacat en una celebració amb prop de 600 anys d'història però amb un nom més recent del que no us penseu.

I és que la Patum és una festa difícil d'explicar si no s'ha viscut mai en directe. Protagonitzada per un conjunt d'elements festius que van de l'Àliga a la Guita i dels Turcs i cavallets a les Maces i els Àngels, passant pels Plens, amaga una gran complexitat i alguns secrets. És una celebració sacra, històrica i popular que neix de les antigues representacions medievals i que se celebra coincidint amb el Corpus Christi. La primera notícia data del 1454 però, sabíeu que el nom, la Patum, és un invent del segle XIX i que abans la festa es coneixia com la Bulla?

Va néixer dels antics entremesos que es representaven a Berga durant les processons del Corpus Christi tot i que, atenció, haurien incorporat elements precristians corresponents al cicle de regeneració natural tan propi d'aquest moment de l'any. Tot i que els significats s'hagin superposat al llarg dels anys, aquests elements que al·ludeixen a motius naturals encara són visibles en part de la imatgeria de la festa. Les pràctiques religioses haurien incorporat aquests significats relatius a la natura i els haurien assimilat en uns entremesos que tenien l'objectiu de moralitzar i resultar exemplaritzants, des del punt de vista cristià, per als qui els seguien. Els entremesos, però, van anar guanyant pes entre la població, que en va adoptar ràpidament els elements més festius, en detriment del missatge més estrictament religiós. És així com les celebracions originals s'haurien anat desdoblant en les processons religioses d'una banda i les mostres més festives de la celebració del Corpus, que haurien acabat generant el que es coneixia com la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, apareguda com a tal cap a la segona meitat del segle XIV.
                                                                                                                                                                                                                                                                                                 ^{Cavallet del ball de Turcs i Cavallet. La Patum, Berga, 1947}

Resulta, però, que aquesta Bulla no era patrimoni exclusiu de Berga, sinó que també se celebrava en moltes altres localitats catalanes. El fet, però, que la celebració hagués pres aquest caràcter marcadament laic i popular disgustava l'esglèsia, que, des del segle XVI però especialment durant el segle XVIII, va dictar un seguit de prohibicions que van aconseguir acabar amb totes les Bulles... tret de la de Berga. El secret de la permanència hauria estat la capacitat de la població i els seus habitants de dotar la festa i els seus orígens d'una significació històrica i llegendària que l'ha mantinguda viva fins avui.

Va ser al segle XIX, en part coincidint amb el Romanticisme, que es va començar a donar una nova empenta a la festa i, de fet sense gaire base històrica, se la va relacionar amb l'ocupació àrab de la Península i la Reconquesta posterior, elements (la lluita entre moros i cristians) que encara avui són molt presents en la Patum. Va ser en aquest període, al segle XIX, que la Patum va rebre el seu nom, que al·ludeix directament al so del tabal, un tipus d'instrument de percussió que és un antiquíssim protagonista de la festa i que aporta la base rítmica a les danses que en formen part.

Amb interpretacions diverses, la festa, però, conté per a molts estudiosos elements amb simbologies antigues i sovint relacionades amb el món natural que van de l'enfrontament entre el bé i el mal a ritus de fecundació i fertilitat i cerimònies vinculades amb regeneració de la natura. Potser ho veurà qui assisteixi a la Patum d'enguany, els actes centrals de la qual arrenquen dimecres, amb la tradicional Passada que protagonitzen el Tabaler i els quatre Gegants, acompanyats de la Banda de l’Escola Municipal de Música.

Dijous, 15, hi haurà una Patum de lluïment al Migdia i una Patum completa a la nit; divendres, 16, serà el dia dedicat a la Patum infantil; i dissabte, 17 de juny, hi haurà una nova Passada, a més dels tradicionals Salts de la Patum. Diumenge, 18, finalment, entre d'altres convocatòries, hi haurà una nova Patum al migdia i una nova Patum completa a la nit.

Qui hi assisteixi participarà un any més d'una festa dels sentits feta de foc i pirotècnica, del so hipnòtic de la percussió, de danses i de significats diversos però, especialment, de passions i de misteri. Viure la Patum és fer un viatge en el temps que ens porta des dels rituals pagans propis de les antigues societats agràries a les tradicions religioses cristianes i de les lluites interreligioses a les activitats més massives i participatives pròpies de la cultura del segle XX.