16MAIG2018
L'ou com balla o l'origen misteriós d'una tradició
Enguany la celebració del Corpus i l'ou com balla arriba al pati del Museu Etnològic i de Cultures del Món- Montcada. Un brollador, un ou i els perfums de centenars de flors acompanyaran durant quatre dies, del 31 de maig al 3 de juny, la tradicional celebració.
A més, el dia 31 de maig dins de la festivitat del Corpus, a les 19h a la sala d'actes, es presentarà el llibre coral Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, que ret homenatge a aquesta santa màrtir que va patir tretze tortures per defensar les seves creences.
SANTA EULÀLIA, EL LLIBRE
Santa Eulàlia ha estat al llarg dels segles objecte de devoció i al seu martiri motiu d’innumerables manifestacions de religiositat popular com a goigs, composicions musicals, himnes, devocionaris, missals, festes públiques, etc... Tanmateix aquest llibre és centre en les representacions de Santa Eulàlia que resten dempeus en els carrer, places o edificis de la ciutat.
Efectivament, a Barcelona podem copsar la presència de l’antiga patrona en estàtues, relleus, retaules, vitralls o pintures murals que constitueixen punts de referència de l’imaginari col·lectiu dels barcelonins. La nostra intenció es col•leccionar-los (del llatí “acte de recollir”) sabedors que la recopilació és una forma de coneixement lligada a la memòria i, per tant, una manera de desencadenar associacions sorprenents entre el present i el passat. La collita, tal com aquí l’entenem, no seria una mera acumulació d’elements amb una finalitat classificatòria i documental, sinó la forma d’esbrinar el sentit que Santa Eulàlia ha tingut en la historia de Barcelona i, per tant, d’entreveure com tot allò que simbolitza ha contribuït a la manera que tenim d’entendre la nostra ciutat i d’imaginar-nos el seu futur.
LA TRADICIÓ DE L'OU COM BALLA
Proveu d'explicar fora del nostre país aquesta manera en què els barcelonins i barcelonines celebren la festivitat del Corpus i possiblement mirin amb una certa estranyesa. I és que no és freqüent posar un ou... a ballar!
No calen gaire elements per complir amb la tradició: només una font amb un sortidor, un ou i una pila de flors. Perquè la tradició consisteix, senzillament, en guarnir una font amb les flors més boniques de la temporada (cosa no gaire difícil, ja que la festivitat cau a la primavera) i col·locar sobre el sortidor un ou que, gràcies a la força de l'aigua, ballarà durant tota la jornada.
La festa (Corpus Christi; enguany, dijous, 31 de maig) se celebra seixanta dies després del Diumenge de Resurrecció i, a Catalunya, es commemora de moltes maneres que van des d'una de les tradicions més insignes del calendari festiu català, la Patum de Berga (una festa nascuda a finals del segle XIV, plena de simbolismes i que és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat), a les catifes de flors i enramades que es preparen a moltíssimes localitats catalanes (de Sitges a Blanes, passant per Santa Coloma de Farners, per esmentar només algunes poblacions). Totes aquestes tradicions tenen a veure clarament amb les celebracions de la primavera.
A Barcelona, però, el Corpus adopta una forma singular amb aquest l'Ou com balla que, de fet, té molt a veure amb les catifes de flors i les enramades, ja que el guarniment vegetal és un element imprescindible de la festa. De fet, aquesta ornamentació floral ens parla de fecunditat i del renaixement, d'aquest cicle de la vida tan associat amb la primavera. L'ou, per la seva banda, té la funció de representar la sagrada forma, el cos de Crist, habitualment conservat en les esglèsies en uns sagraris que habitualment estan ricament guarnits, tant com les mateixes fonts en les quals balla l'ou.
L'origen exacte de la tradició de fer ballar l'ou no es coneix amb exactitud, tot i que se sap que ja es practicava a mitjan segle XV i s'ha fet notar la similitud de la celebració amb els jocs d'aigua que tan plaïen els musulmans durant els segles que van viure a la Península. No era estrany que, sobre els sortidors dels patis interiors s'hi col·loqués una petita pilota en equilibri permanent.
La de l'Ou com balla, dèiem, és una tradició especialment barcelonina que, tradicionalment, servia d'excusa a les famílies per recórrer, tot passejant, els sortidors del Casc Antic, especialment els de la Catedral de Barcelona i la Casa de l'Ardiaca. Avui, però, són molts els patis i sortidors on es practica la tradició, tant a Ciutat Vella (Ateneu Barcelonès, Museu Marès, Reial Acadèmia de les Bones Lletres...) com a d'altres zones de la ciutat, com la parròquia de la Concepció o el Monestir de Pedralbes.
Ara bé, en els últims temps moltes poblacions catalanes han adoptat com a pròpia la tradició de l'Ou com balla, que també es pot veure en localitats com ara Terrassa, Reus o La Garriga durant el Corpus. Fins i tot s'ha documentat la tradició de fer ballar l'ou en localitats de fora de Barcelona i amb motiu de festivitats que no tenien res a veure amb el corpus com les festes del barri de Sant Isidre de Montblanc o una festa dedicada a la verge de Monserrat que se celebrava el segle XIX al barri del Raval de Montserrat de Terrassa.
Museu Etnològic i de Cultures del Món
