Festes d'arreu - La Passejà de Sant Onofre

Una processó nocturna i amb focs artificials? A ningú li sorprendrà gaire saber que això passa a València, una de les comunitats amb una tradició pirotècnica més llarga. La festa és el premi que es va guanyar sant Onofre... per fer ploure!

L’escenari de la festa és el municipi de Quart de Poblet, un petit ajuntament de l’Horta Oest de València on, des de l’any 1723, cada 9 de juny se celebra una de les processons menys usuals. I és que possiblement heu vist moltes cerimònies d’arrel religiosa del mateix estil, però poques durant la nit i, encara menys, acompanyades del desplegament pirotècnic que forma part de la Passejà de sant Onofre.

Tot va començar a principis del segle XVIII, en un Quart de Poblet eminentment agrícola i ramader, un món en el que la pluja resultava un element imprescindible per garantir la supervivència de la població. D’aquí la preocupació creixent que es va anar desfermant l’any 1723, en veure que la pluja no arribava. La temporada de pluges gairebé s’havia acabat sense deixar aigua suficient, els rius baixaven amb molt poc cabal i les sèquies estaven buides. Què es podia fer sinó resar?

Els habitants de la localitat ho van fer i la nit del 9 de juny, el vespre anterior a la festa de sant Onofre, el 10 de juny,  van veure finalment com es formaven grans núvols que anunciaven la pluja que estava a punt de caure. Ho van atribuir ràpidament a sant Onofre, un sant nascut al segle IV o V que va viure com a eremita al desert i al qual es considerava patró dels hortolans. Diu la llegenda que un àngel li donava pa cada dia i, els diumenges, la comunió,

Amb molts devots a Barcelona i a València, el sant tenia una ermita dedicada a Quart de Poblet. Allà es van adreçar els vilatans per agrair la pluja quan, de cop i volta, van comprovar esgarrifats que no només queia aigua sinó també una calamarsa que, amb tota probabilitat, faria malbé la collita.

Ara bé, en sortir del poble i adreçar-se als camps, els habitants de Quart es van adonar que, gràcies a la intervenció de sant Onofre, la pedra queia només als carrers i places del poble, però no als camps, que rebien únicament la pluja benefactora. No és estrany que, en agraïment, aquella mateixa nit els vilatans traguessin de l’ermita la imatge que representa sant Onofre rebent la comunió de mans de l’àngel i que, per mostrar alegria i agraïment, acompanyessin la passejada amb petards.

La imatge original ja no existeix, però encara avui el sant (una reproducció  del que es va perdre durant la Guerra Civil realitzada els anys 40), segueix traient-se en processó el dia 9 de juny en caure el sol. Els veïns i veïnes acompanyen el sant, en una processó encapçalada pels coeters, que subjecten amb grans pinces o tenalles de fusta uns focs artificials que constantment deixen anar un gran raig d’espurnes. Situats a banda i banda del carrer durant el trajecte, els coeters formen rodes de foc en alguns punts del recorregut, tot al so de la música que fan bàsicament els tabals i les dolçaines. Ells obren la desfilada, que es tanca amb una banda que assenyala, amb la seva música potent, la importància de la festa.