Inici / Llistat notícies / Festes d'arreu - Gion Matsuri: de la invocació a la festa

Festes d'arreu - Gion Matsuri: de la invocació a la festa

19JUL.2018

Festes d'arreu - Gion Matsuri: de la invocació a la festa

Una cerimònia de caràcter religiós adreçada a demanar protecció als déus contra les adversitats ha acabat convertida en una de les festes més tradicionals i autèntiques de Kioto i, en general, de tot el Japó. El juliol, se celebra el Gion Matsuri i el 17 de juliol és un dels moments més especials.

Les arrels del festival de Gion o Gion Matsuri són al segle IX, segons explica la tradició. En aquell temps, la ciutat de Kioto havia patit tota mena de desgràcies: des dels terratrèmols, tan freqüents al país asiàtic, fins a incendis i plagues i malalties derivades dels desastres. Com passava també a Occident, els  afectats per aquesta mena de desastres els atribuïen a una entitat superior de caràcter malèfic, una divinitat especialment maligna. Per tal de conjurar-la, l'Emperador va instituir un seguit de rituals que s'haurien de seguir sempre que es produís algun desastre o epidèmia. Es tractava de plantar en el santuari del déu al qual es demanava protecció una seixantena d'alabardes (una mena d'antigues llances), una per cada província del Japó, convenientment guarnides. A finals del segle X, la festivitat ja havia adquirit un caràcter anual i s'havia convertit en una celebració que els rics comerciants de la ciutat convertien en aparador de les seves riqueses. La festa ja incloïa una processó que, fins i tot quan els nous emperadors van acabar suprimint les invocacions religioses, es va seguir mantenint com una tradició popular.

Actualment el Gion Matsuri inclou festes i celebracions diverses durant tot el mes de juliol, però un dels moments més especials és la desfilada hereva de les originals o, més ben dit, les desfilades, ha que n'hi ha el 17 i, des de fa uns anys, també el 25 de juliol.

En les desfilades actuals, hi participen les anomenades yamaboko, unes carrosses que les famílies de Kioto conserven i guarneixen anualment i que es divideixen en dos tipus. Unes, de forma més vertical, són hereves de la seixantena d'alabardes que originalment es col·locaven als temples i d'altres estan pensades per transportar figures representant personalitats conegudes. Totes les carrosses estan guarnides ricament amb uns tapissos artesanals, alguns de força antics, i amb robes de gran riquesa. Les tres nits abans de la desfilada del dia 17 (i també de la del dia 25, que és més petita i es va instituir més recentment) tenen lloc les celebracions conegudes com Yoi-yoi-yoi-yama (tres dies abans de la desfilada), Yoi-yoi-yama (dos dies abans de la desfilada) i Yoi-yama (el dia abans de la desfilada). Tot passa al vespre i al voltant de les carrosses, que aquests dies estan plantades al carrer. Al seu voltant, la gent, vestida sovint amb robes tradicionals, es passeja, admira la riquesa dels seus guarnits, menja i beu. El més interessant, però, és que les famílies riques de la zona obren aquests vespres les portes de casa seva al carrer, mostrant als qui passen les peces i obres d'art més valuoses que tenen. Tothom pot mirar-se des de l'exterior (sense entrar, per tant, dins les cases), les obres exhibides i, a la vegada, conéixer de primera mà com és una casa machiya, un habitatge tradicional d'una família benestant que, aquests dies, aprofita per exhibir el seu poder.

Finalment, el dia 17 de juliol se celebra la processó de les carrosses yamaboko , una gran festa on sí, els grans protagonistes són les carrosses, d'una creativitat desbordant, en les que viatgen músics i artistes tradicionals. Els mateixos assistents i propietaris de les carrosses s'encarreguen de moure-les, cosa que no sempre és fàcil, ja que els carrosses, segons el tipus, poden fer més de vint metres d'alt i pesar milers de quilos, així que segons el tipus de carrossa yamaboko es necessiten entre 10 i 40 persones per fer-les avançar. L'experiència és, per descomptat, una de les maneres més autèntiques d'endinsar-se en les tradicions japoneses.

Icon

Museu Etnològic i de Cultures del Món

Comparteix-la! Facebook Twitter Whatsapp