Festes d'arreu: Festival Holi

Festival Holi: l'origen tradicional de la festa dels colors

Barcelona acull a finals de juliol una de les moltes versions del Holi, el festival dels colors, que s'organitzen als països occidentals. La festa original, però, és una celebració religiosa de l'hinduisme que té lloc a la primavera. Quin és l'origen i què significa?

És una de les celebracions religioses pròpies de la Índia que més èxit han assolit a Occident. I no és estrany, ja que és una celebració alegre en la que els colors més vius i brillants són els grans protagonistes. Els primers comerciants europeus i els colonitzadors britànics ja esmentaven aquesta festa en escrits del segle XVII, però ha estat en els últims anys que la celebració s'ha popularitzat d'una manera inèdita i que s'ha començat a celebrar per tot el món. Només aquest any, a Barcelona ja es va organitzar una festa Holi el maig passat al parc de Can Zam de Santa Coloma de Gramenet i se n'organitza una altra el 29 de juliol a la plaça de l'Univers. Però se'n fan per tot el món, habitualment durant els mesos d'estiu. I sempre amb una fórmula que s'inspira en el Holi tradicional: una gran festa amb música durant la qual els participants llencen a l'aire pólvores de colors fins que acaben convertits en una mena d'arcs de sant Martí ambulants.

De fet, però, la festa tradicional se celebra el mes de març, coincidint precisament amb l'arribada de la primavera. Perquè el Holi és, sí, una celebració de la primavera i de tot el que representa, però també és una història sobre l'enfrontament entre el bé i el mal i una celebració de la victòria del primer.

Diu la tradició hinduista que tot va començar quan a un rei, Hiranyakashipu, li van ser concedits poders extraordinaris que el van fer pensar que era una deïtat i que tothom l'havia de venerar. Però el fill del rei, Prahlada, va preferir seguir adorant el déu Vishnu, provocant així l'enuig del seu pare. La germana del rei i tieta de Prahlada, Holika, va decidir castigar el seu nebot i el va convidar a seure amb ell en el centre d'una foguera. Era una trampa, ja que ella pensava posar-se una capa que l'havia de protegir de les flames. Però en el moment d'encendre's el foc, la capa va passar de Holika a Prahlada i la tieta malvada va quedar calcinada tot i que, això sí, va donar nom a la festa que s'hauria de celebrar a partir d'aquell moment: el Holi. El déu Vishnu, finalment, va aparéixer poc després i va matar el rei que havia gosat creure's una divinitat.

A causa d'aquesta història, el dia abans del Holi els hindús encenen fogueres al voltant de les quals es balla i es fa festa, commemorant la victòria del bé sobre el mal. Al dia següent, molta gent surt al carrer vestida de blanc, símbol de la victòria de Vishnu. I és sobre aquests vestits bancs que la gent es llança les pólvores de colors.

En d'altres zones de la Índia, però, es commemora també durant el Holi l'amor entre Krishna i la seva companya, Radha, d'aquí que el Holi es consideri també una festa de l'amor.

En temples de tota la Índia els fidels llencen pólvores de colors a l'aire o bé es llencen des dels terrats. Originalment, les pólvores de colors es feien amb productes naturals utilitzats en la medicina aiurvèdica, de manera que la celebració tenia també un caràcter medicinal i preventiu en un temps, la primavera, en què eren freqüents els virus i les malalties que provoquen.

A cada zona concreta de la Índia (però també en països influïts per l'hinduisme com ara el Nepal, Sri Lanka o fins i tot a la Guaiana) la celebració pren característiques pròpies: des de les celebracions de Jaipur, on es decoren els elefants amb pintures de colors, a les d'algunes zones de l'estat d'Uttar Pradesh, on les dones tenen un protagonisme especial.