12JUL.2018
Cada mes de juliol, la localitat de Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès, torna enrere en el temps i ens trasllada a l'època medieval. Tot, per reviure un mite que és cent per cent català però que té versions diverses repartides per tota Europa: el que protagonitza el Comte Arnau.
Sí, el del Comte Arnau és el mite literari català més popular de tots. Víctor Balaguer, Frederic Soler, Joan Maragall o Jacint Verdaguer, entre molts d'altres autors, van fer referència en una o una altra de les seves creacions, a un personatge que, a causa de la seva mala conducta, hauria estat convertit en una ànima en pena i condemnat a cavalcar pels boscos durant tota l'eternitat. Ho fa muntat en un cavall negre, una figura paorosa que llança foc pels ulls i la boca, i acompanyat d'un grup de gossos infernals.
Diuen que la llegenda es basa en un personatge real, un comte que hauria viscut al Ripollès el segle XV, tot i que la seva història ha acabat hibridada amb una de més antiga que podria tenir origen en el segle X i que va donar lloc a una cançó de la comarca que explica la història del cavaller condemnat. Sigui com sigui, la llegenda ens parla d'un heroi de la lluita contra els musulmans, d'un senyor feudal tirànic i propens a l'abús, un amant de la caça, descregut i propens a provocar la divinitat. Algunes versions del mite diuen que va ser condemnat per les relacions amoroses que va establir amb una abadessa. D'altres, expliquen que es va casar per conveniència amb una dona més gran mentre el seu jove amor ingressava en un convent on va morir. En saber-ho, el Comte hauria robat el cos de la donzella i, cavalcant amb ella en braços, s'hauria llançat per un precipici, desfermant la còlera divina.
Si la cançó original, sembla que del segle XVI, va donar origen al mite, el tractament posterior d'autors diversos i, especialment, de Joan Maragall, no van fer sinó donar més volada a una història que, avui, encara es rememora a localitats com Sant Joan de les Abadesses. Allà es convoca cada any un Cicle de representacions del mite del Comte Arnau que inclou representacions i espectacles diversos (des d'espectacles de carrer que simulen una processó d'ànimes condemnades a muntatges de dansa, musicals i teatrals) que prenen com a punt de partida el conegut mite. Enguany, les representacions són els dies 14, 21 de juliol i 4 d'agost. L'activitat, però, es completa amb un popular Mercat Medieval que se celebra enguany els dies 28 i 29 de juliol i que, a més del mercat amb productes artesanals inclou espectacles de carrer que simulen l'esperit de l'època.
Sigui com sigui, la del Comte Arnau és la versió catalana d'un mite que podem trobar per mitja Europa: el de la Cacera Infernal o Cacera Salvatge, que segueix viu a tota l'Europa del Nord, Occidental i Central, de vegades amb la implicació d'elfs i d'altres ésser fantàstics, de vegades amb la participació de déus com Odí o fins i tot de figures històriques dels diversos territoris on la llegenda segueix existint. L'aparició d'aquesta cacera salvatge, amb un clar parentiu amb la Santa Compaña gallega i també amb un personatge propi de la tradició del nord de França, l'Hernequin o Hellequin, presagiava terribles desgràcies en forma de futures guerres o epidèmies. I aquell qui es creués amb els participants en la cacera corria el risc de ser segrestat i portat de cap als inferns.
El del Comte Arnau és, doncs, un mite especialment estés que adopta cares diverses a tot el continent. Si voleu conéixer a fons la versió catalana, aquests dies al Ripollès reviuen la tradició.
Museu Etnològic i de Cultures del Món
