Festes d'arreu - El Colacho o la lluita del bé contra el mal

A Castrillo de Murcia, una localitat del municipi de Sasamón, a Burgos, se celebra cada any una tradició en la que El Colacho, un personatge vestit de dimoni salta sobre els nadons nascuts aquell any a la localitat, en una mena de baptisme singular que representa el triomf del bé sobre el mal.

Diuen que la festa se celebra des del segle XVII, concretament des dels volts del 1620, i té uns orígens clarament pagans, tot i que com tantes d’altres celebracions d’aquest estil va aconseguir sobreviure a la cristianització fusionant-se amb els rituals religiosos. La festa s’ha suavitzat notablement en els últims anys, tot i mantenir intactes els senyals d’identitat. L’organitza una confraria de la localitat del dijous al diumenge de Corpus i la protagonitza un dels dos “majordoms” de l’associació, que es vesteix amb una disfressa de colors vius, es posa una màscara que simbolitza el dimoni i surt al carrer amb una castanyola en una mà i una cua de cavall a l’altra. La missió d’aquesta estranya criatura serà mirar d’obstaculitzar tant com pugui els actes de devoció catòlica que, aquells dies, se celebren a la localitat, començant per un servei religiós en el qual, de manera tradicional, El Colacho irromp, fins i tot fent burla del capellà que oficia la cerimònia. Val a dir que les irrupcions a l’esglèsia d’El Colacho són avui més suaus i respectuoses del que ho van ser en temps passats. I tot i això, en temps ben recents han provocat fins i tot alguna crida de les autoritats eclesiàstiques a limitar la implicació dels sacerdots en la festa, vist el seu caràcter irreverent.

El moment més conegut de la festa arriba, però, quan se celebra la processó, el diumenge de Corpus, presidida pel Santíssim Sagrament. Aquell dia, El Colacho surt al carrer fent sonar la castanyola per tal d’advertir els veïns de la seva presència. Nens, nenes i molts veïns de la localitat insulten i provoquen el personatge, avui amb una intensitat moderada però, en temps, d’una manera duríssima i especialment virulenta que fins i tot arribava a al·ludir a les circumstàncies personals del majordom de la confraria que aquell any interpretava El Colacho. No és estrany que, en resposta a les agressions verbals, El Colacho fustigui els qui no s’aparten a temps amb una mena de flagell fet amb una cua de cavall, d’aquí el nom de “Colacho”.

Durant la processó, els veïns i veïnes col·loquen en diversos punts del recorregut uns altars guarnits amb flors i amb aigua i vi que seran beneïts durant el pas de la processó. I on es col·loquen aquests altars es disposen també, al terra, uns matalassos sobre els quals es dipositen els nadons nascuts aquell any. Mentre els nois i noies que acaben de fer la primera comunió aquell any llancen flors sobre els nens i nenes acabats de néixer, El Colacho salta per sobre la canalla. El gest representa la fugida d’un dimoni derrotat i la victòria del Santíssim Sagrament que encapçala la processó i que ha beneït els nadons fent fugir, d’un salt, el personatge malèfic.

La festa va néixer com una forma de fer front l’heretgia protestant que negava la presència de Crist en l’Eucaristía. D’aquí que es fomentessin festes que, com aquesta, posaven en valor el Santíssim Sagrament, especialment durant les festivitats del Corpus. Amb la finalitat d’atraure la població a aquests actes, els responsables eclesiàstics no només hi van introduir balls i danses, sinó també un  personatge burlesc procedent de rituals pagans anteriors al qual van identificar amb el diable, aquest Colacho que, avui, constitueix el centre d’una celebració que té tant de tradició i d’acte religiós com de representació teatral.