Festes d'arreu - El Cant de la Sibil·la

La Nit de Nadal se celebra el naixement de Jesús, però aquest moment tan alegre per a molts va acompanyat d'una profecia terrible que anuncia la fi dels temps. Heu escoltat algun cop el Cant de la Sibil·la? Si sou de Mallorca, segur que sí.

I és que la tradició, avui especialment estesa per esglésies de Barcelona i també de València, es manté viva amb una força especial a Mallorca des de fa segles. L'illa és, en realitat, dipositària (juntament amb l'Alguer i amb la ciutat portuguesa de Braga) d'una tradició que es va estendre per tot el sud d'Europa. Està documentat que es cantava al sud de França, a la Còrdova mossàrab del segle X i al Ripoll del segle XI... Són només tres exemples d'una tradició que se celebrava la nit del 24 de desembre i que lligava una figura de l'antiguitat clàssica, la d'aquelles sibil·les encarregades de profetitzar el futur de la comunitat mitjançant un seguit de rituals complexos, amb un text que es basa en el Llibre de Joel, un dels profetes menors de la tradició cristiana, que forma part de l'Antic Testament.

Durant les Matines, com se les coneix a Mallorca, o la Missa del Gall, al Principat, té lloc aquest drama litúrgic nadalenc d'origen medieval, durant el qual la sibil·la entra en processó a l'església o catedral i, en arribar a l'altar, es gira envers els assistents i comença el seu cant. Profetitzarà la fi dels temps i la segona vinguda de Crist, anunciant així el judici al qual seran sotmesos els fidels. La seva intervenció acaba amb una petició a la Mare de Déu per tal que tingui pietat, durant l'esmentat judici, dels fidels aplegats en la missa. El paper de la Sibil·la l'interpreta una noia, tot i que originalment el feia un nen que cantava la profecia amb veu infantil, vestit de dona i, habitualment, amb una espasa alçada a les mans que recordava als assistents la gravetat de l'anunci que s'estava realitzant.

El costum estava especialment estès, com dèiem, fins a mitjan segle XVI, quan el Concili de Trento va decidir expurgar els actes religiosos d'interpretacions musicals i accions dramàtiques. Però, en algunes diòcesis, la tradició del Cant de la Sibil·la estava ja tan arrelada i formava fins a tal punt part del folklore popular que es va acabar autoritzant de manera excepcional. És el que va passar a Mallorca, entre d'altres punts de la geografia europea on la tradició es va mantenir de manera ininterrompuda. A la major part del territori, però, va desaparèixer fins a al seu retorn a partir del segle XIX.

I és que, en aquell moment, la representació del Cant, ja sense impediments de les autoritats religioses, va esdevenir un dels símbols d'identitat de la cultura mallorquina i no només es representava a bastament a l'illa, sinó que es va començar a recuperar en temples i catedrals d'arreu. Avui, el Cant de la Sibil·la s'interpreta a Mallorca, l'Alguer i a la catedral de Braga, com sempre, però també a molts punts de la Comunitat Valenciana i de Catalunya.

A Barcelona, per exemple, el podreu veure representat a la Catedral de Barcelona i a la basílica de santa Maria del Mar, però també a la parròquia de Santa Maria del Pi. A Barcelona, esglésies com les de santa Maria de Gràcia o a la dels sants Gervasi i Protasi, a la plaça de Bonanova, preparen amb cura els elements escenogràfics de la representació, de la qual en alguns casos se n'han arribat a encarregar cantants professionals amb una carrera llarga i arrels enfonsades en la tradició mallorquina, com la cantant Maria del Mar Bonet.