El ‘Llibre de passanties dels mestres fusters’ i la Barcelona de finals del segle XVIII

Com devia ser la vida d’un mestre fuster a la Barcelona de finals del segle XVIII? Potser us en podreu fer una idea si veniu a veure la nova exposició inaugurada a la Vitrina de l’equipament del carrer de Montcada del Museu Etnològic i de Cultures del Món. La mostra està dedicada al Llibre de passanties de la Confraria de mestres fusters.

El volum, retrobat l’any 2014 i actualment en procés de restauració, es titula Llibre de passanties dels mestres fusters començant en lo any 1778 i aplega les propostes d’exàmens, exercicis i proves que havien de superar els aspirants a exercir aquest ofici en qualitat de mestres, a la Barcelona de fa més de dos-cents anys.

El volum va ser, fins als bombardejos que va patir Barcelona l’any 1938, a la seu del Gremi de Fusters, al carrer d’en Bot i, a partir d’aquesta data, dipositat en una capella de la Catedral de Barcelona, on havia estat traslladat per protegir-lo. Va ser trobat a finals del segle XX i, des de l’any 2014 està sent estudiat i restaurat.

Al llibre, hi podreu veure exercicis, dibuixos, croquis a ploma i a llapis... Tot, pensat per mesurar els coneixements dels aspirants a mestres fusters. Nascuda a l’Edat Mitjana, la Confraria de mestres fusters va arribar a ser una de les més nombroses i poderoses de la ciutat. En el moment que es va escriure el Llibre de passanties dels mestres fusters, el sistema gremial estava ja en descomposició. La Confraria va acabar convertida en una entitat sense ànim de lucre que es va integrar en el Gremi de Fusters amb l’objectiu de mantenir la devoció al patró, Sant Josep, conservar la capella de la Catedral que li està dedicada, entre d’altres espais, i mantenir vives les tradicions relacionades amb la professió.

La mostra i el Llibre de passanties al voltant del qual gira ens parlen sobre l’ofici de fuster a la Barcelona de finals del segle XVIII. En aquell temps hi havia prop de 300 mestres fusters a la ciutat, a més de 180 mossos que encara no havien superat les proves per ser mestres. Aconseguir-ho permetia al fuster en qüestió establir una botiga, tenir un taller i contractar mossos i aprenents. L’ofici, de manera habitual, passava de pares a fills i, de fet, les mateixes propostes d’exàmens que es poden veure al llibre preveuen proves més senzilles i taxes més baixes per als qui ja pertanyien a famílies de fusters.

El Llibre de passanties dels mestres fusters és un complet document que ens parla d’un aspecte molt concret de la Barcelona de finals del segle XVIII i principis del XIX i s’afegirà, un cop restaurat, a un altre volum de les mateixes característiques, el Llibre de passanties del Col·legi d’Argenters, que fins ara era l’únic d’aquestes característiques que es conservava a Barcelona.

El volum no ens parla només de les diverses categories i especialitats que hi havia entre els fusters d’aquell temps, sinó també del paper destacat dels fusters en l’arquitectura i en les construccions de finals del segle XVII, en la decoració dels espais, en la construcció de mobles o en la producció d’elements tan diversos com armes, rellotges o taüts.

La mostra ha estat comissariada per Mónica Piera Miquel, doctora en Història de l’Art i una de les creadores de l’Associació per a l’Estudi del Moble, una entitat que va néixer l’any 2004 per difondre el coneixement del moble i promoure els estudis relacionats amb aquesta matèria.

Llibre de passanties dels mestres fusters començant en lo any 1778

Vitrina del Museu Etnològic i de Cultures del Món, a l’equipament del carrer de Montcada

Dates de l’exposició: del 25 d’octubre del 2018 al 10 de març del 2019

Entrada lliure