Dimanche a Brazzaville

Divendres vinent 15, el cicle Doc'sNoctàmbuls ens aproparà a l'Àfrica central, on descobrirem dues realitats contemporànies d'un continent del qual no coneixem gaire més que estereotips.

La tercera sessió d'aquest cicle, que ens proposa gaudir dels vespres del divendres veient documentals etnogràfics als jardins de Laribal, al costat de la seu de Montjuïc, consistirà en dos documentals de l'any 2012: Melebga i Dimanche a Brazzaville.

Melebga és un curtmetratge de Mireia Fort que ens mostra com es fermenta la iuca en un poblat de l'interior de la Guinea Equatorial. Durant el procés, les dones que el duen a terme expliquen la seva visió sobre el paper de les dones, com aquest ha canviat en les darreres generacions i com els agradaria que es comportessin les seves filles. Aquest documental ofereix una visió actual de la qual va ser la colònia de la Guinea Equatorial, en la que se centra l'exposició Ikunde, al carrer Montcada.

Dimanche à Brazaville, dirigit per Enric Fort i Adrià Monés, ha estat guardonat en nombrosos festivals, i fa un retrat viu i sorprenent d'una de les grans ciutats africanes. Brazzaville és la capital de la República del Congo, antiga colònia francesa. A l'altra riba del riu Congo es troba Kinshasa, capital de la República Democràtica del Congo, antiga colònia belga.

Segons un rànquing de l'any 2002, Brazaville era la pitjor ciutat del món per viure-hi, just després d'una guerra civil que s'havia estès durant la major part dels 90, relacionada també amb els conflictes viscuts a l'altra riba del Congo, a Rwanda i a Burundi, i deixant centenars de milers de morts i desplaçats. Això no obstant, el documental, rodat el 2010, coincidint amb el 50 aniversari de la seva independència, mostra aspectes insòlits a través de quatre personatges que testimonien una societat vital i creativa, on es barregen les influències d'un món globalitzat amb les particularitats de la cultura del país.

Un locutor de ràdio va narrant tres històries simultànies al llarg del cap de setmana: la d'un rapper que ha aconseguit enregistrar un disc on barreja el hip hop amb la música d'arrel africana, la d'un campió de catch que atribueix les seves victòries a l’ús de la màgia negra, i la d'un sapeur, membre d'una de les tribus urbanes més particulars de Brazzaville.

Tal com confessen els directors, va ser l'existència dels sapeurs el que els va engrescar a viatjar al Congo i iniciar aquest projecte, i és que es tracta d'un fenomen realment interessant. Són grups de persones de diferents edats, sobretot homes, però no només, que els agrada vestir-se elegantment, a l'estil europeu, i que s'encarreguen d'animar les festes i locals de la capital. El nom sapeur respon a un doble sentit: en argot francès, sape vol dir estil, saber combinar diferents peces de vestuari, però també és l'acrònim de la Société des Ambianceurs et des Personnes Élégantes.

Existeixen diferents explicacions sobre el seu origen, però el que sembla clar és que es una singular barreja entre l'admiració per l'antiga metròpoli –França– i la reivindicació de la capacitat dels negres africans de ser elegants, fins a demostrar que tenen un gust i un estil superior al dels europeus, amb unes combinacions estrafolàries i acolorides. Es tracta de persones treballadores a les quals els suposa un esforç enorme poder comprar vestits de marca, però el seu aspecte no pretén simular que són membres de cap elit econòmica.

Malgrat que la seva manera de ser ens pot semblar molt exòtica, la millor manera de definir-los com a fenomen cultural és una etiqueta que normalment s'aplica a les societats occidentals: la de tribu urbana. Què han estat les tribus urbanes, des dels teddy boys dels 50 fins als swaggers d'avui en dia, sinó una estratègia que han adoptat alguns sectors de les classes populars per diferenciar-se de la resta de la societat?