14AG.2018
Els científics socials, quan estudien un fenomen, solen començar per analitzar les fonts i per separar les fiables de les no fiables. En un món on hi ha uns mitjans de comunicació independents i on la tradició administrativa genera un volum de dades contrastables molt important, això acostuma a ser una tasca relativament simple. Sol haver-hi prou fonts fiables com per bandejar les no fiables.
Però a bona part de les societats del Planeta, al llarg de la història, la situació ha estat ben diferent a l’actual. Per començar, bona part de la població era analfabeta, i la informació corria de boca en boca, confonent-se amb el rumor. Des de la croada dels infants, fins al suposat enverinament de les fonts per part dels jueus, molts fenòmens, a l’Europa antiga i medieval, han d’explicar-se a partir del vigor del rumor. L’oralitat ha anat associada, ben sovint, al rumor, i no hi ha forma de destriar-los. En realitat, fins i tot a les societats contemporànies occidentals els rumors han estat sempre vigents i alguns d’ells han arribat a rebre més credibilitat que notícies suposadament serioses i contrastades.
Per altra banda, els mitjans de comunicació no han estat sempre transmissors de notícies fiables. Encara en l’actualitat no ho són a moltes bandes. Fins i tot a països suposadament democràtics hi ha notícies que són sistemàticament ocultades per la premsa majoritària, controlada sovint per uns pocs grups empresarials.
L’antropologia, al llarg de la seva història, ha conreat molt l’observació participant. Els antropòlegs han treballat en nombroses societats àgrafes i, a més a més, han dedicat especial atenció a les tècniques qualitatives, per sobre de les quantitatives. Justament per això, l’antropologia està especialment preparada per fer front al fenomen de les fake news i té molt a dir en el tema.
- Gustau Nerín -
Museu Etnològic i de Cultures del Món
