Albert Folch Rusiñol
Barcelona, 1922 – Barcelona, 1988
Químic i empresari. S’aficionà a l’etnologia mentre feia el servei militar a les illes Canàries, ja que viatjava sovint a l’Àfrica per dur a terme labors de cooperació en una planta d’aigua potable al Sàhara. Heretà del seu pare, Joaquim Folch i Girona, eminent col·leccionista de mineralogia, el gust i la passió pel col·leccionisme.
Juntament amb la seva esposa, Margarita Corachan, filla de l’il·lustre cirurgià Manuel Corachan i Garcia, realitzà diversos viatges a l’Amèrica Llatina per tal de conèixer Veneçuela, país natal d’ella, i també atret per la possibilitat de fer una travessa pels Andes. Conegué August Panyella i Eudald Serra, als quals l’uní una profunda amistat i amb els quals inicià una col·laboració que durà tota la vida.
Desenvolupà una gran tasca com a col·leccionista, amb la creació de la col·lecció d’art no europeu més extensa de Catalunya, que el 1975 esdevingué la Fundació Folch. Patrocinà i sufragà múltiples viatges.
Amb Serra, visità els llocs més remots del món: junts planejaven els viatges, mentre que Serra assumia les tasques d’assessorament referent als objectes i les adquisicions.
Folch s’encarregava de la documentació fotogràfica del viatge, Margarita Corachan i Eudald Serra feien les pel·lícules. A més, sufragà parcialment algunes de les expedicions del Museu Etnològic de Barcelona, i una part dels objectes adquirits durant els seus viatges fou cedida al museu, de manera que va passar a formar part dels seus fons.
A banda de les peces que reunia durant els seus viatges, també adquirí objectes de la seva col·lecció a les principals galeries d’art internacionals.
La Fundació Folch promogué exposicions i publicacions d’obres especialitzades sobre art no europeu, de les quals Folch n’escrigué algunes conjuntament amb Eudald Serra. Per la seva contribució a la cultura, l’Ajuntament de Barcelona li atorgà la Medalla d’Or al Mèrit Científic i, el 1985, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.
Altres protagonistes
Ramon Violant i Simorra
(Sarroca de Bellera, 1903 – Barcelona, 1956)
Etnògraf i museògraf. Nascut en el si d’una família humil del Pirineu, va ser el gran de cinc germans. Sastre d’ofici, precisament van ser la família i l’experiència pròpia la via autodidacta d’entrada al folklore i a l’etnologia, allunyant-se d’escoles i, sobretot, de dogmes.
Més informacióJoan Amades i Gelats
(Barcelona, 1889 –Barcelona, 1959)
Conegut i reconegut folklorista autodidacte, és un dels referents de l’etnologia catalana tant a Catalunya com internacionalment. La seva obra s’aventura a endinsar-se en diversitat d’àmbits que van des de la imatgeria festiva fins a l’oralitat, les danses, els rituals, la literatura de canya i cordill, el vestuari, els oficis, etc.
Més informació