Memòries de fàbrica
El mes de febrer de 2018, el MUHBA va organitzar un primer taller, titulat Relats de feina, sobre l’enregistrament de memòries i documents orals de l’era industrial. Es va convocar les comunitats de memòria de diferents associacions de treballadors i treballadores amb el doble objectiu de construir i preservar fonts orals sobre les seves condicions de vida i de treball. Aquestes fonts conformen el patrimoni d’un passat i constitueixen les memòries del futur. La iniciativa és d’un valor extraordinari quan els discursos sobre el treball es banalitzen, es cosifiquen les seves realitats i resten marginals davant la sacsejada identitària.
Feina, tasca, maledicció, necessitat, oportunitat, autodeterminació o desenvolupament personal han estat algunes de les paraules per connotar el treball al llarg de la història dels darrers dos-cents anys. La densitat històrica d’aquesta noció ens parla de la multiplicitat de formes i significats, de les figures i llenguatges utilitzats per referir-s’hi, i també de les conseqüències socials, polítiques i morals.
Amb tot, no hem de descartar el procés corrosiu que ha travessat el significat mateix de la feina, atès que el treball ha perdut bona part de les seves qualitats i capacitats per identificar-se amb l’ocupació. Aquest fenomen va travessar el segle xx i s’inscriu en el compromís fordista configurat sobre la base de l’estat del benestar, a partir del qual la seguretat econòmica i la dependència del treball van traçar un cercle tancat. La pedra angular és l’organització del treball en la seva versió fordista-taylorista.
Avui, al voltant de la preocupació sobre el treball s’ha conformat una constel·lació de concepcions amb la voluntat de definir de manera precisa la significació del concepte. Què representa el treball? La resposta és un conjunt de visions, sovint contradictòries, que dona peu a representacions diferents d’un mateix fenomen, expressant una heterogeneïtat cultural que implica diferents preferències en relació a l’ocupació quant a escales, valors i fins i tot estils de vida. No s’ha de descartar que aquesta precipitació de significats ens estigui advertint sobre la liquació del concepte de treball en la societat actual.
En el capitalisme flexible les persones exerceixen al llarg de la vida «fragments de treball», cosa que constitueix un canvi respecte al significat del propi treball en etapes històriques anteriors. Aquesta discontinuïtat de les ocupacions acaba projectant-se en el caràcter dels treballadors de manera corrosiva. Així, el fenomen de la flexibilitat associat a l’ocupació degradada té com a resultat unes vides vulnerables en el capitalisme neoliberal.
Davant d’aquesta nova situació propiciada pels processos de reestructuració i innovació dels models productius, cal preguntar-se: pot existir una ciutat veritablement lliure si no es permet als seus membres experimentar la llibertat en el treball? Això ens condueix necessàriament al repte de repensar de nou el treball.
Javier Tébar
Director de l’Arxiu Històric de Catalunya de CCOO de Catalunya