Espejo de la ciudad
El Museo de Historia de Barcelona (MUHBA) conserva, estudia, documenta, divulga y expone el patrimonio histórico y la historia de Barcelona desde sus orígenes hasta nuestros días. Depende del Ayuntamiento de Barcelona a través del Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) y agrupa varios centros patrimoniales relevantes para la historia de la ciudad, distribuidos por sus barrios y distritos. Tiene su sede central en la Casa Padellàs, uno de los edificios que conforman el Conjunto Monumental de la Plaza del Rei, en el barrio Gótico barcelonés.
Impulsado por el historiador Agustí Duran i Sanpere, que fue su primer director, se inauguró el 14 de abril de 1943.
El Museo de Historia de Barcelona quiere ser el portal de la historia de esta ciudad. Una ciudad comercialmente fuerte durante la Edad Media y pionera durante la Revolución Industrial contemporánea. Una ciudad que aglutina un núcleo histórico patrimonial, una ciudad nueva modernista y un conjunto amplio y variado de antiguas poblaciones y de barrios de nueva creación. Una ciudad con una vocación permanente de gran metrópoli europea.
El Museo de Historia de Barcelona quiere ser el espejo de esta ciudad, con el convencimiento de que la mejor forma de preparar el futuro es teniendo presente la historia colectiva.
El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) té ja una llarga història: ideat al llarg del primer terç del segle XX i prefigurat al Pavelló de Barcelona de l’Exposició Internacional de 1929, finalment va ubicar la seva seu principal en 1943 a la Casa Padellàs i a la Plaça del Rei. La seva funció és la de conservar, estudiar, documentar, divulgar i exposar el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels seus orígens fins als nostres dies.
El MUHBA depèn de l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i agrupa tot un conjunt de diversos espais patrimonials rellevants per a la història de la ciutat. Aquests espais estan connectats amb els continguts que exposen, fent dialogar la història i el patrimoni, i es troben distribuïts pels diferents barris i districtes d’ella.
Aquests espais del museu mostren:
- la colònia romana, amb les excavacions de la plaça del Rei, el temple d’August, la Via Sepulcral Romana, la Domus Avinyó, la Domus de Sant Honorat i la Porta de Mar i les termes portuàries;
- l’urbs medieval, amb el Palau Reial, que inclou la Capella de Santa Àgata i el Saló del Tinell, el Call, que examina la història de la comunitat jueva a la ciutat de Barcelona, i Santa Caterina
- i la ciutat moderna i industrial, des de la perspectiva de l’ambició de capitalitat europea a la casa del Guarda del Park Güell, des dels relats literaris a Vil·la Joana, des del proveïment urbà a Casa de l’Aigua, des de la ciutat del treball a Fabra i Coats, des de la guerra i la postguerra (al Refugi 307 i al Turó de la Rovira) i des de l’òptica de Barcelona com a metròpoli contemporània a Oliva Artés.
Els espais del MUHBA no funcionen com a àmbits separats i estancs. Ben al contrari, constitueixen polaritats que s’entrellacen per tal de confegir un relat flexible i plural de Barcelona que es basteix des de diferents perspectives històriques temporals i sectorials. Al cap i a la fi, s’ha de veure el Museu com un museu amb les sales esteses per tota la ciutat i que com a tal intenta ser un mirall i un portal des d’on observar i accedir a la història i el patrimoni de Barcelona.
El MUHBA esdevé així un museu de proximitat, però sense perdre la condició de museu de la ciutat. Gràcies a aquesta doble dimensió, és un instrument de política urbana amb un potencial notable per difuminar límits i distàncies entre el centre i les perifèries. Un dels objectius és abordar la perifèria des del centre i alhora la viceversa: portar centralitat cultural als barris, articulant relats i promovent patrimonis en una actuació compartida tant amb el teixit social i cultural com amb els Centres de recerca local i altres institucions equivalents. Cal afegir que la tasca del museu, a cavall de les polítiques culturals i les polítiques urbanes, està consolidant, en diàleg amb altres museus de ciutat europeus, un model d’actuació obert a la ciutat i a la ciutadania que s’està explorant a la Xarxa de museus europeus de ciutat, promoguda i dirigida pel MUHBA.
La recerca és un signe d’identitat de la programació pública del Museu d’Història de Barcelona i s’organitza amb el propòsit d’aconseguir el màxim de sinèrgies per nodrir tot el sistema del Museu. Això es plasma en els projectes realitzats pel CRED (el Centre de recerca i debat), l’espai de confluència de les investigacions que es porten a terme des de tots els àmbits del Museu, que es realitzen amb la col·laboració d’altres entitats o professionals externs i els resultats de les quals es mostren en formats diversos, com ara els diàlegs d'història urbana i patrimoni, els seminaris, congressos o jornades, però així mateix en les exposicions, els concerts, les visites, els itineraris urbans, els audiovisuals, els tours virtuals i les publicacions. O que també es pot materialitzar en la gestació d’un projecte digital com La Carta històrica de Barcelona. Per al MUHBA, difuminar les fronteres entre la recerca i la difusió és una de les més importants aportacions que un museu de ciutat pot subministrar per a la democratització del coneixement.
D’altra banda, el museu també s’ha esforçat en desenvolupar un programa escolar variat que, sota el nom d’Interrogar Barcelona, està adreçat a alumnes que van de l’educació infantil al batxillerat. Aquest projecte agrupa programes de treball conjunts entre el museu i les escoles i té l’objectiu de proporcionar les claus per llegir, interpretar i, de forma cooperativa, construir coneixement sobre la història de la ciutat de Barcelona a partir del seu patrimoni històric i artístic i de les formes i paisatges urbans. A més de les visites, els itineraris i els tallers escolars, entre els programes educatius podem destacar el Patrimonia’m, el Viatge per Barcelona i també el Casal d’estiu. Així mateix, a partir de les línies de treball i les polítiques públiques realitzades per part del museu s’ofereix una formació que, per exemple, busca la renovació de la conceptualització històrica i patrimonial.
Finalment, el Centre de col·leccions i l’Arxiu Arqueològic, la seu dels quals es troba a la Zona Franca, acull, documenta i així mateix investiga l’àmplia col·lecció material del museu. Aquesta col·lecció disposa més de 40.000 peces procedents de llegats, donacions i també d’unes intervencions arqueològiques que permeten el seu increment constant. Al mateix moment, també es vetlla per la conservació i restauració de les col·leccions, dels jaciments arqueològics i dels edificis històrics que formen la xarxa de centres patrimonials que tutela el MUHBA.