Activitats públiques 2008-2024
Com a complement al conjunt d’informació sobre la història del museu de l’apartat anterior, presentem aquí la relació de totes les activitats públiques organitzades pel Museu d’Història de Barcelona des de l’any 2008 fins ara. En aquesta pàgina pot consultar les memòries passades del museu.
Per veure els videos de les activitats que s'han enregistrat i pujat a la xarxa, cliqueu aquí.
ANYS ANTERIORS
Exposicions del MUHBA
Exposicions en col·laboració
Conferències, Seminaris i Jornades
Cicles de conferències de les exposicions
Jornades i seminaris
Diàlegs d’Història Urbana
Arqueofòrum
Guies d’Història Urbana
Col·lecció Pòsits
Col·lecció Textures
Col·lecció Documents
Llibrets de sala
Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona
QUARHIS (Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona)
MUHBA Butlletí
Col·lecció La ciutat del Born. Barcelona 1700
Obres singulars
Webs temàtiques
Projecte educatiu integrat del MUHBA: Interrogar la ciutat
Cursos
Estudis de postgrau
Visites i tallers infantils
Casals infantils
Itineraris d’Història Urbana
Itineraris d’autor
Visites comentades
Visites comentades d’autor
Patrimoni musical
Patrimoni alimentari
Patrimoni oral
Xarxa de treball de museus de ciutat
Visites, Itineraris i Conferències
Viatges i Sortides
Altres
Espais patrimonials
MUHBA Padellàs
Nova exposició permanent al MUHBA Padellàs - Casa de la Història, pensada com un mètode de lectura i interpretació urbana i d’objectes històrics, i també de síntesi de la història de Barcelona en dos-cents objectes de la col·lecció del MUHBA.
Obertura, març de 2023.
Recorregut per part de la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, el nucli urbà fundacional de la ciutat de Barcelona. Sales dedicades a la Barcelona romana (segle I-V) i visigòtica (VI-VII). Setembre de 2022, estrenem nova museografia al subsol romà.
Conjunt format per les voltes romàniques del palau, el Saló del Tinell i la capella de Santa Àgata. Març 2023, estrenem nova museografia a les voltes romàniques del Palau Major, dedicada a la Barcelona comtal.
Restes del temple romà dedicat al culte imperial a August bastit a Barcino.
Nova museografia, novembre de 2009.
Restes d'una de les portes laterals de vianants de la porta decumana oriental, d'un llenç de muralla i d'un conjunt termal portuari de caràcter públic (mitjans del segle I i principis del segle II dC)
Obertura, març de 2012.
Necròpolis significativa per al coneixement de la història de l’antiga Barcino i Centre d’Interpretació.
Obertura, novembre de 2009.
Casa romana en l'antic suburbium, datada entre els segles I i IV dC amb un ric conjunt de pintures de sostre i paret.
Restes d’una gran domus romana, bon exponent de l’arquitectura domèstica de la ciutat en època romana, i de diversos locals comercials del segle IV.
Obertura, abril de 2010.
Edifici d’origen medieval on es conserven restes originals dels segles XIII i XIV, ubicat al bell mig de l’antic barri jueu, on hi havia la casa de Jucef Bonhiac.
Obertura, febrer de 2008; fase II, desembre 2010; fase III març 2015.
Centre d’interpretació arqueològica, es pretén donar a conèixer l’evolució d’aquest sector de la ciutat des de la prehistòria fins als nostres dies, destacant especialment les diverses etapes de l’antic convent de Santa Caterina.
Març 2023, inauguració de la reforma de l'espai patrimonial i de la museografia.
Al 2022 el MUHBA Oliva Artés, antiga fàbrica taller, es consolida com l’espai barceloní d’experimentació sobre la història més recent de Barcelona, un espai laboratori del Museu d’Història de Barcelona al Poblenou.
L'espai vol donar a conèixer la història de l’habitatge obrer a Barcelona durant el segle XX mitjançant la museïtzació d’una illa de les cases barates d’aquest barri, un dels quatre polígons d’habitatges construïts a la ciutat el 1929.
Obertura, març del 2023.
Recinte d'un interès patrimonial excepcional, que segueix el model dels conjunts industrials anglesos. El projecte s'orienta cap a la creació d’un espai museístic centrat en la relació entre ciutat i treball.
Sanejament Sala de Calderes, estiu de 2011; fase II, Obert per obres, maig 2023.
Conjunt patrimonial de primer ordre de la història del proveïment de la ciutat i dels projectes per intentar establir i consolidar un sistema públic d’abastiment d’aigua al segle XX.
Obertura, febrer de 2011; fase II març de 2018.
Casa Verdaguer de la Literatura. Memorial i una casa de i per a la literatura: Verdaguer, Barcelona ciutat connectada amb l’escriptura i l’experiència literària universal.
Exemple d’habitatge modest construït per Gaudí entre 1901 i 1903. Acull una exposició sobre la casa, el parc i la ciutat.
Nova museografia, maig de 2010.
Refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil amb l’objectiu de protegir la població. És un dels millors exemplars de refugi construït a Barcelona i alhora esdevé un autèntic memorial de la lluita per la supervivència i el desastre de les guerres.
Restes d’una bateria antiaèria que va defensar Barcelona dels atacs de l’aviació durant la Guerra Civil i de les traces d'un nucli barraquista que va perdurar fins l’any 1990. Una visió de l’impacte de la guerra aèria i del creixement accelerat a les ciutats del s. XX.
Obertura, març de 2011; fase II març 2015.
Espai actiu destinat de recerca i innovació en arqueologia, restauració, conservació i documentació dels objectes.
Guardó biennal creat pel CCCB l'any 2000 per reconèixer i potenciar el moviment de recuperació i creació d'espais públics a les ciutats europees. Premi concedit per l'arranjament del Turó de la Rovira, promogut per l'Ajuntament de Barcelona a través de l'Agència de Promoció del Carmel, del Museu d’Història de Barcelona i d’Entorns SA
Exposicions
Exposicions del MUHBA
01. Adquisició d'una obra del pintor Josep Bernat Flaugier, 'Retrat d'Eustaquio de Azara i Perera'
El dia 18 de maig del 2009 es va presentar públicament l'obra del pintor Josep Bernat Flaugier: 'Retrat d'Eustaquio de Azara i Perera' adquirida per al MUHBA. Aquesta obra de Flaugier es suma a altres pintures del mateix autor que ja formen part de la col.lecció del MUHBA i que en conjunt ofereixen visions de la història de Barcelona entre finals del S. XVIII i començaments del S. XIX. Eustaquio de Azara i Perera va ser bisbe de Barcelona entre 1794 i 1797.
MUHBA Plaça del Rei
16/5/2009 - 31/5/2009
02. Barraques. La ciutat informal
El Museu d’Història de Barcelona presenta aquesta exposició dins el marc del programa Barcelona Diàleg Cultural. La mostra ens presenta el barraquisme a la Barcelona del segle XX com un fenomen urbà i ens ajuda a reflexionar sobre la ciutat informal versus la ciutat planificada. Comissariat: Col·lectiu Pas a Pas i MUHBA, amb Mercè Tatjer i Cristina Larrea.
MUHBA Casa Padellàs
18/7/2008 - 26/4/2009
03. Barcelona connectada, ciutadans transnacionals
Les noves tecnologies de la comunicació i el transport, així com les característiques dels nous fluxos migratoris en el context de la globalització, han provocat que molts immigrants es trobin immersos en pràctiques transnacionals de manera més intensa que en altres moments històrics. L'objectiu de l'exposició és mostrar aquestes pràctiques transnacionals que tenen lloc en la nostra ciutat
Comissariat: Joan Roca, Jordi Sánchez i Mònica Nadal.
Saló del Tinell, MUHBA Plaça del Rei
21/2/2009 - 27/10/2009
04. Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme
L'exposició vol commemorar l'aniversari de la "restauració" dels Jocs tot ubicant aquell episodi en un moment clau de la història contemporània de Barcelona: aquell en què les elits ciutadanes, davant l'expectativa certa d'unes transformacions materials i institucionals (el Pla Cerdà entre les quals) en què projectar l'optimisme del moment, elaboren estratègies de construcció cultural que les legitimin i dignifiquin.
Comissariat: Josep M. Domingo.
MUHBA Casa Padellàs
9/11/2009 - 1/1/2010
05. Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli, 1853-1897
L'exposició del Museu d'Història de Barcelona intenta mostrar el complex tramat subjacent a la ideació de l'Eixample per Cerdà, l'energia d'una societat urbana sacsejada per la revolució industrial i emmotllada també pel règim liberal i, naturalment, les dificultats que s'anaren suscitant a partir del moment de trencament amb l'Antic Règim.Comissariat: Marina López.
Saló del Tinell, MUHBA Plaça del Rei
26/2/2010 - 26/9/2010
06. Salomó ben Adret de Barcelona, 1235-1310. El triomf d’una ortodòxia
Salomó ben Adret, gran rabí de la ciutat de Barcelona durant la segona meitat del segle XIII i començament del XIV, va ser una de les figures cabdals dins l´àmbit cultural del seu temps. Procedent d´una família benestant, de jove es va dedicar als negocis de préstec. Posteriorment es va convertir en gran rabí de Barcelona i va obrir una important escola talmúdica, a la qual van assistir estudiants d´arreu. Comissariat: Manuel Forcano.
MUHBA El Call
1/6/2010 - 31/12/2014
07. Ja tenim 600! La represa sense democràcia. Barcelona, 1947-1973
Una de les exposicions flaix del MUHBA, destinades a presentar noves peces de la col·lecció, en aquest cas, el Seat 600 cedit al museu pel Sr. Carles Vallejo, president del Memorial de Treballadors de Seat. Quan fa seixanta anys de la constitució de l’empresa, el Seat 600 constitueix un excel·lent fil conductor per abordar la capacitat de represa de Barcelona sota el pes de la dictadura franquista.Comissariat: Nàdia Varo, amb Sebastian Balfour, Borja de Riquer i Joan Roca.
MUHBA Casa Padellàs
19/11/2010 - 26/6/2011
08. La revolució de l’aigua a Barcelona. Aigua corrent i ciutat moderna, 1867-1967
Dintre del cúmul de canvis que anomenem Revolució Industrial, la Revolució de l'Aigua, va trencar equilibris seculars entre aigua i ciutat. L'aproximació històrica, al cas de Barcelona, mostra cent anys d'una transició decisiva que ha multiplicat la disponibilitat de l'aigua, l'ha fet entrar a l'àmbit domèstic i ha modificat radicalment la nostra vida quotidiana.Comissariat: Manuel Guàrdia.. Premis de l’Aigua 2012. Associació Catalana d'Amics de l'Aigua. Premi atorgat al MUHBA per l’exposició La revolució de l’aigua a Barcelona. Aigua corrent i ciutat moderna 1867-1967.
Saló del Tinell, MUHBA Plaça del Rei
2/3/2011- 25/9/2011
09. Murals sota la lupa. Les pintures de la capella de Sant Miquel
L’exposició ens endinsa en una obra mestra de la Barcelona gòtica de la mà dels restauradors que l’han explorada. Un magnífic audiovisual detalla pas a pas el procés de construcció dels murals i un ampli ventall d'imatges posen al teu abast els detalls més ínfims de l'obra. Comissariat : Lídia Font .
Sala d'exposició del claustre del Monestir de Pedralbes
30/6/2011 - 31/12/2013
10. Projecte 'Laboratori MUHBA. Col.leccionem la ciutat'
Benvinguts al Laboratori del Museu d'Història de Barcelona. Entreu a un espai de treball destinat a construir relacions entre el Museu, la ciutadania, les entitats, les empreses i les institucions amb la finalitat de col·leccionar la ciutat, especialment la dels temps contemporanis.L'objectiu és la recopilació de documents, objectes i col·leccions que, units a la construcció de relats a partir de la recerca històrica, han de permetre millorar el coneixement de Barcelona i fer del museu, com més va més, un mirall de la ciutat. Comissariat : Equip MUHBA.
MUHBA Casa Padellàs
7/11/2011 - 23/4/2014
11. Indianes. Els origens de la Barcelona industrial, 1736-1847
Els inicis de la industrialització a Barcelona estan molt lligats a les indianes, unes teles de cotó estampat d'origen asiàtic. La capital catalana va esdevenir un dels principals productors d'aquest producte a Europa a finals del segle XVIII. L'exposició "Indianes, 1736-1847. Comissariat: Àlex Sànchez.
Saló del Tinell, MUHBA Plaça del Rei
19/5/2012 - 3/3/2013
12. L'enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona
El sector de l'automoció, que ha estat una de les bases de la Barcelona industrial del segle XX, es va formar durant el primer terç de segle. En les dures condicions de la postguerra i el primer franquisme, l'enginy i el saber fer de treballadors i emprenedors -el factor humà- van ser fonamentals per mantenir el potencial d'un teixit productiu versàtil i flexible. En aquest terreny se situen les iniciatives per a la producció artesanal i industrial de microcotxes als anys cinquanta.Comissariat: Albert Cubeles i Bonet.
MUHBA Fabra i Coats
21/12/2012 - 17/3/2013
13. El món de 1714
L’exposició mostra com era el món a principi del segle XVIII i com s'hi situaven Barcelona i Catalunya, en el moment cabdal de la guerra de Successió, que va implicar gran part d'Europa i que junt amb els altres grans conflictes europeus del moment va tenir repercussions mundials. Comissariat: Clàudia Pujol.
Saló del Tinell, MUHBA Plaça del Rei
20/12/2014 - 28/9/2014
14. Monestirs urbans en temps de Guerra. Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona 1691-1718
Aquesta exposició proposa una visió del conflicte i, singularment dels atacs i setges de Barcelona, des de l’òptica de dues comunitats religioses que van viure la contesa bèl·lica des de la primera línia, atès que els seus respectius monestirs estaven situats a tocar dels baluards de Santa Clara i de Sant Pere, escenaris claus del desenllaç final del setge de Barcelona de 1714. Comissariada pel Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines (SAF).
Capella de Santa Àgata, MUHBA Plaça del Rei
30/5/2014 - 14/9/2014
15. Fabra i Coats fa museu
Una exposició del Museu d’Història de Barcelona amb la participació dels Amics de la Fabra i Coats, en el punt d’encontre entre el patrimoni cultural moble i immoble, la historiografia i les arts en la construcció del llegat històric de la ciutat. Comissariat: Xavier Cazeneuve i Descarrega.
MUHBA Fabra i Coats
10/5/2014 -12/10/2014
16. La carta portolana de Guillem Soler (s.XIV)
Aquest fragment és un dels deu testimonis de la cartografia catalana del segle XIV que sobreviuen al món, l’únic conservat a la península Ibèrica. Procedeix d’un dels exemplars senzills que els mariners usaven per navegar, tret que encara el fa més excepcional. Amb la seva adquisició, la ciutat de Barcelona cobreix un gran buit patrimonial de la cultura catalana. Autor del text de la Carta Portolana: Ramon J. Pujades i Bataller.
Capella de Santa Àgata, MUHBA Plaça del Rei
12/2/2015 - 22/3/2015
17. Hagadàs Barcelona. L'esplendor jueva del gòtic català
A Barcelona, seu d’una monarquia i plaça important en el comerç mediterrani, hi havia en les primeres dècades del segle XIV un ambient urbà sensible a les influències artístiques més innovadores. En aquest moment del gòtic, els tallers barcelonins van ser un focus molt actiu en l’elaboració d’hagadàs, manuscrits que contenen el ritual del sopar pasqual jueu, encarregades per famílies del Call de Barcelona i d’altres comunitats jueves. Comissariat: Ana Bejarano, Josep-Lluís Carod-Rovira i Manuel Forcano.
Saló del Tinell, MUHBA Plaça del Rei
26/3/2015 - 5/7/2015 (prorrogada amb facsímils digitals de l'11/7- 27/9)
18. La moneda carolíngia de Lluís el Pietós (814-840)
Presentació de la nova adquisició patrimonial de la moneda carolíngia de Lluís el Pietós (814-840).
Capella de Santa Àgata, MUHBA Plaça del Rei
13/4/2015 - 31/7/2015
19. Interrogar Barcelona. Barcelona, de la industrialització al segle XXI
Barcelona, de la industrialització al segle XXI ocupa el perímetre de l’espai museístic. El relat se centra en la trajectòria de Barcelona des del segle XVIII fins als nostres dies des d’angles diversos. L’exposició es completa amb un apunt sobre Oliva Artés, l'Eix Pere IV i el Poblenou. Disposa, a més, de peces noves provinents de préstecs i donacions. S’han recuperat elements estructurals de l’edifici original.
MUHBA Oliva Artés
A partir de l' 1/02/2021
20. La Barcelona del noucents: Adolf Mas
La videoinstal·lació La Barcelona del nou-cents: Adolf Mas mostra una selecció de fotografies, conservades a l’Arxiu Mas -pertanyent avui a l’Institut Amatller d’Art Hispànic- i escollides d’entre milers d’imatges del període 1900-1917, que permet fer un recorregut per la vida a la ciutat, posant especial èmfasi en el seu procés de transformació, la seva activitat al carrer i els esdeveniments socials i culturals.
Capella de Santa Àgata, MUHBA Plaça del Rei
16/9/2015 - 29/11/2015
21. La Barcelona deportada. 75 anys de l'alliberament dels camps nazis
La videoinstal·lació Barcelona deportada és una producció del Museu d'Història de Barcelona en col·laboració amb l'Amical de Mauthausen realitzada en el marc de la commemoració del 70 aniversari de l’alliberament dels camps nazis. Museu d'Història de Barcelona en col·laboració amb l'Amical de Mauthausen.
Capella de Santa Àgata, MUHBA Plaça del Rei
11/12/2015 - 3/2/2016
22. La Casa Gralla. El periple d’un monument
La mostra s’endinsa en el poder de representació social dels monuments –del patrimoni, en suma– a partir del cas singular de la trajectòria de la Casa Gralla des del Renaixement fins avui mateix. La Casa Gralla va ser una de les més admirades de Barcelona per l’ornamentació escultòrica que des del segle XVI embellia la façana.
Capella de Santa Àgata, MUHBA Plaça del Rei
17/3/2016 - 22/5/2016
23. Primers pagesos/Bcn. La gran innovació fa 6.500 anys
El debat sobre l’obtenció, el repartiment social i les pautes de consum d’aliments és fonamental, tant a escala local com global, per imaginar el futur humà. En el marc dels estudis històrics sobre el proveïment alimentari que impulsa el Museu, “Primers pagesos BCN” s’endinsa en les comunitats agràries formades al neolític arran de la domesticació de plantes i d’animals.
MUHBA Casa Padellàs
29/4/2016 - 12/2/2017
24. Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII
En una Europa sacsejada per les guerres de religió i les rivalitats d’índole confessional, catòlics i protestants van esdevenir dues cultures religioses que semblaven pràcticament irreconciliables, i la irrupció de la impremta va facilitar la ràpida propagació tant de les tesis protestants com de les de la reacció catòlica. Barcelona es féu ressò dels canvis religiosos i artístics del moment, i s’adaptà a les iniciatives que altres ciutats iniciaren. Així, la ciutat també va ser deutora de la cultura gràfica imperant; les estampes foranes transmetien la doctrina, alhora que inspiraven als pintors i escultors locals.
Saló del Tinell, MUHBA Plaça del Rei
21/6/2017 - 14/1/2018
25. Indústria / Territori / Identitat. La Ruta del Patrimoni Industrial del Ruhr visita Catalunya
Exposició itinerant on es mostra el sistema regional d'interpretació i difusió cultural de la Ruta del Patrimoni Industrial del Ruhr, inaugurada l’any 1999. Gestionada per l’Associació Regional del Ruhr, està formada per 1.000 vestigis industrials visitables. A més de museus i monuments, s'inclouen indústries actives, iniciatives d’activistes locals i colònies obreres d’estil arquitectònic i urbanístic diferent.
MUHBA Oliva Artés
17/10/2017 - 11/3/2018
26. El port franc i la fàbrica de Barcelona. Les edats de la Zona Franca
Aquesta microexposició laboratori oferirà una retrospectiva sobre la història de la Zona Franca i el seu impacte polític, econòmic, urbanístic i ambiental al pla de Barcelona. La proposta coincideix amb el centenari del naixement del Consorci per la Instal·lació i Explotació del Dipòsit Franc de Barcelona (futur Consorci de la Zona Franca), a les darreries del 2017.
MUHBA Casa Padellàs
27/2/2018 - 1/7/2018
27. El Camp de la Bota
El Camp de la Bota, premi Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques 2004, és un projecte en procés de l’artista Francesc Abad sobre el llegat del passat i la seva repercussió en la contemporaneïtat a partir de la dissecció d’un cas concret: l’afusellament de 1.706 persones, entre 1939 i 1952, per part de la dictadura franquista al Camp de la Bota, un indret de Barcelona on l’any 2004 es va emplaçar el Fòrum de les Cultures.
MUHBA Capella de Santa Àgata
23/2/2019 - 24/3/2019
28. Entre la revolució i el desig: Miguel Núñez a Barcelona
La tensió de la vida clandestina, l’angoixa de la persecució, el dolor i la barbàrie de la tortura formaven part de la vida de Miguel Núñez. Tot i que a pesar del domini estès de la por, les persones construïen i tornaven a reconstruir el relat de la solidaritat i amb ella creaven dia a dia democràcia.
MUHBA Casa Padellàs
4/4/2019 - 28/4/2019
29. Barcelona capital mediterrània. (I) La metamorfosi medieval, segles XIII-XV
El projecte Barcelona capital mediterrània aborda la trajectòria de la ciutat i el vincle amb el mar com a motor de la seva història, amb l’exposició La metamorfosi medieval, segles XIII-XV al Saló del Tinell, i amb un contrapunt dels nostres dies en La conquesta del litoral, del segle XX al segle XXI, a la capella de Santa Àgata.
MUHBA Saló del Tinell
30/3/2019 - 5/1/2020
30. Barcelona Flashback. Kit d'història en 100 objectes
MUHBA Casa Padellàs. Barcelona flashback és una síntesi experimental radicalment innovadora en les formes de mostrar i situar la trajectòria de Barcelona, amb un mètode de lectura històrica interrogativa d’objectes, arquitectures i paisatges i amb nous programes ciutadans.
MUHBA Casa Padellàs
10/10/2019 - 31/12/2021
31. Sis quadres de Josep Bernat Flaugier al MUHBA
Presentació i exposició de sis quadres atribuïts al pintor provençal Josep Bernat Flaugier (Lo Martegue, 1757 - Barcelona, 1813), donats per un particular, que enriqueixen les col·leccions del MUHBA. Formaven part d’un cicle dedicat a la vida i el martiri de santa Eulàlia, copatrona de Barcelona.
Capella de Santa Àgata, MUHBA Plaça del Rei
13/2/2020 - 19/4/2020
32. Barcelona & futbol. El joc social del segle XX
Presentació del projecte virtual El projecte planteja com Barcelona, que pel seu potencial econòmic, social i cultural ha incorporat al llarg del segle XX una elevada xifra de nouvinguts, ha tingut en el futbol un mecanisme de cohesió social i territorial i, alhora, un ambaixador internacional. És comprensible la ciutat d’avui sense l’impacte del futbol? En temps de la covid-19 el museu es reinventa i presenta com serà el format virtual de l’exposició prevista per al 2021 en format presencial.
MUHBA Oliva Artés
Veure sessió
10/12/2020
L’exposició presencial trenca molts tòpics des de la perspectiva de la història urbana. El futbol ha contribuït a la construcció social de la ciutat al llarg del segle xx: en els usos de l’espai públic, en la internacionalització i en l’economia; en els mitjans de comunicació, en els relats locals, les rivalitats, els hàbits dominicals, el joc i les joguines; en la vida quotidiana, en la construcció dels barris i de les identitats personals, col·lectives i territorials.
MUHBA Oliva Artés
21/07/2021 - 30/6/2023
33. Barcelona, port mediterrani entre oceans. El testimoni del vaixell Barceloneta I
Exposició temporal. Instal·lació, a l'avantcambra del Tinell, del vaixell Barceloneta I trobat a l'antiga estació de Rodalies, restaurat pel Centre d'Arqueologia Subaquàtica i el MUHBA i instal·lat gràcies al Port de Barcelona, institució membre del Cercle del Museu.
MUHBA Plaça de Rei
Veure inauguració
26/05/2021 - 31/12/2022
34. Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut
Alimentar la població ha resultat sempre una preocupació per a les ciutats. Ha estat una clau decisiva en la seva relació amb els territoris, en l’evolució al llarg dels segles de les tecnologies per aconseguir productes alimentaris i en les condicions en què homes i dones han pogut nodrir-se i mantenir la vida. Assegurar el proveïment i la seguretat alimentària va ser una de les principals ocupacions del Consell de Cent, la institució municipal barcelonina creada el 1249, des dels seus inicis.
MUHBA Plaça de Rei
16/10/2021 - 16/10/2022
35. Habitar Barcelona. Reptes, combats i polítiques al segle XX
Exposició temporal. S’hi presenten les diferents etapes d’un cicle històric que recorre les polítiques d’habitatge al llarg del segle passat. S’inicia amb l’arribada massiva d’immigrants a Barcelona i les primeres promocions d’habitatges protegits, i acaba a finals del segle amb la crisi de 1997. La dinàmica que aquests processos imprimeixen a la ciutat impulsa les reivindicacions del moviment veïnal, amb la demanda de millora urbana en els barris. Es tracta d’un cicle caracteritzat pel canvi d’orientació en la tinença de l’habitatge de lloguer abans de la Guerra Civil, amb episodis crítics com la vaga de lloguers de 1931, a la difusió de l’adquisició en propietat en les dècades del desarrollo i la crisi del final del segle, que va marcar l’entrada en un nou cicle dins del qual encara avui ens trobem immersos. L’exposició, comissariada per Amador Ferrer i Carme Trilla, consta de quatre àmbits que corresponen als diferents moments del procés, i conclou amb algunes reflexions sobre els problemes de l’habitatge avui, a partir de l’experiència del segle passat.
MUHBA Oliva Artés
1/7/2022 - 10/12/2023
36. Viure a les Cases Barates. Bon Pastor, 1929-2010
La restitució patrimonial i exposició mostra els períodes claus en la trajectòria d’un barri que és un magnífic exponent de l’evolució de la ciutat des del punt de vista de l’habitatge i la cohesió social dels barris al llarg del segle XX. El treball de reconstrucció de quatre cases barates reflecteix la trajectòria del Bon Pastor entre 1929 i 2010, amb un breu epíleg fins al 2022. Cada casa mostra un dels grans períodes que s’han pogut distingir en la història del barri. Casa 1: Escassetat (1929-1952). La vida a les cases barates entre dues dictadures; Casa 2: Desarrollisme (1953-1974). Una època de represa i creixement econòmic; Casa 3: Reforma (1975-1993). Canvi d’època i de perspectives; Casa 4: Replantejament (1994-2010). Final de cicle i noves expectatives. Un element a destacar a cada una de les cases són les càpsules àudiovisuals temàtiques a partir dels testimonis i referendats per documentació primària. El projecte s’allunya de les restitucions immersives, per mantenir-se a prop de les dades arqueològiques i de la recerca històrica. Completen l’exposició el documental Bon Pastor, un segle de Barcelona i la col·lecció de documents de planejament que es mostren a la sala polivalent.
MUHBA Bon Pastor
11/3/2023 - 31/12/2024
37. Allotjar les majories. Barcelona, 1860-2010
L’habitatge ha estat un repte constant a la ciutat contemporània. Les deficiències dels habitatges destinats a les classes populars han estat un problema compartit a moltes grans ciutats arreu del món. L’exposició mostra les polítiques de construcció i les pautes d’accés a l’habitatge de les majories urbanes al llarg del segle XX a Barcelona: d’un lloguer inassolible al principi, a una duríssima postguerra, a una adquisició quasi obligada del pis en propietat en el franquisme tardà i, finalment, als avenços en democràcia, tot i que les intervencions van ser més efectives a l’espai públic que no als habitatges. Completen el projecte de l’exposició els films De la casa al pis (2021) i Els reptes de l’habitatge al segle xx a Barcelona (2022), fets des del museu i que es projecten a la sala d’actes.
MUHBA Bon Pastor
11/3/2023 - 31/3/2024
38. Fabra & Coats, Empresa i Treball
Els més de cent anys d’història de la Fabra i Coats a Sant Andreu de Palomar permeten apropar-nos a l’evolució i la complexitat de les formes del treball industrial a Barcelona, exemplificat en l’empresa tèxtil més important d’Espanya a l’inici del segle XX.
MUHBA Fabra i Coats
25/3/2023 - 14/5/2023
39. Fabricar
Barcelona ha estat l’única ciutat d’Europa que ha participat, alhora, en la revolució mercantil medieval i en la revolució industrial. La manufactura hi va començar molt aviat, al segle XVIII, amb la fabricació d’indianes, i el món de les fàbriques es va estendre per la ciutat per fer-ne un dels grans pols industrials europeus fins a les acaballes del segle XX.
MUHBA Fabra i Coats
25/3/2023 - 14/5/2023
40. Barcelona Flashback. Síntesi històrica
És l’exposició nuclear de la xarxa d’espais que conformen el MUHBA situada a la Casa Padellàs, amb una proposta flexible, oberta i interrogativa sobre els relats urbans de Barcelona. Una exposició experimental de síntesi, en renovació constant, que mostra la trajectòria bimil·lenària de Barcelona amb un mètode de lectura històrica interrogativa de documents, objectes, arquitectures i paisatges. La mostra es basa en les col·leccions del MUHBA i és el punt de partida de les 55 sales del Museu en les seves 19 seus distribuïdes per Barcelona.
MUHBA Casa Padellàs
29/3/2023 - 31/12/2024
41. Rubió i Tudurí: Barcelona, Collserola
Exposició temporal. La mostra ressalta la important contribució de Nicolau Maria Rubió i Tudurí en una època en què la natura no era ben compresa ni defensada com calia.Es va avançar als temps i va desenvolupar i exposar una mirada de futur sobre Barcelona i més enllà, que ha estat essencial. La seva influència sobre la jardineria, la ciutat i el territori metropolità ha sigut determinant.
MUHBA Vil.la Joana
10/6/2023 - 14/1/2024
42. La revolució de l'aigua a Barcelona. Del món preindustrial al repte ambiental
La variable relació entre aigua i ciutat ha estat sempre crítica des de l’origen del món urbà. Una visió de llarga durada evidencia, entre el cúmul de canvis que anomenem Revolució Industrial, l’existència d’una autèntica Revolució de l’Aigua. L’aproximació històrica al cas de Barcelona revela com canvien, amb el temps, els factors crítics que condicionen i expliquen a cada moment aquesta relació aigua-ciutat, i mostra la profunditat i el caràcter sistèmic d’aquesta discontinuïtat essencial que altera radicalment bases tecnològiques mil·lenàries, i inicia una transició de més de cent cinquanta anys, amb canvis molt positius per a la nostra vida quotidiana però que ha contribuït significativament a l’actual repte ambiental.
Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova
1/4/2024
Exposicions en col·laboració
01. A vol d’ocell. Un viatge de negocis de Verdaguer i del Comte de Güell al centre i al nord d’Europa
Jacint Verdaguer, el 1884, emprengué un viatge a Berlín per acompanyar l’industrial i mecenes Eusebi Güell. L’exposició, que porta per subtítol Un viatge de negocis de Verdaguer i del comte de Güell al centre i al nord d’Europa, ens aporta dades de com Verdaguer aprofità el viatge per impulsar la traducció del seu poema a llengües no llatines, esdevenint així el seu propi agent literari. Comissariat: Casa Museu Verdaguer.
MUHBA Vil·la Joana
Fins 28/10/2009
02. Barcelona-Madrid. 40 anys d’acció veïnal
Les federacions d'associacions de veïns de Barcelona (FAVB) i Madrid (FRAVM) organitzen conjuntament l'exposició "Barcelona-Madrid. 40 anys d'acció veïnal. Història de dues ciutats i de les lluites urbanes que han forjat el present dels seus barris". Comissariat: Federacions d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i Madrid (FRAVM).
Capella de Santa Àgata, MUHBA Plaça del Rei
28/11/2009 - 1/2/2010
03. Imatges i memòria de Mauthausen
Exposició itinerant impulsada per les Amicals de Mauthausen de França i Espanya i pel Ministeri Federal de l’Interior d’Àustria amb motiu del 60 aniversari de l’alliberament dels camps de concentració nazi. Una mostra de més de 700 fotografies realitzades en la seva majoria per membres de les SS i rescatades gràcies a l’esforç i el coratge d’un grup de deportats republicans espanyols, que vol retre homenatge a les víctimes del nazisme. Comissariat: Amicals de Mauthausen de França i Espanya i Ministeri Federal de l’Interior d’Àustria.
Capella de Santa Àgata, MUHBA Plaça del Rei
20/9/2009 - 20/11/2009
04. Un mar de lleis. De Jaume I a Lepant
La historiografia sobre el món medieval es debat encara avui en dia entre presentar-lo com un temps d'enconctre i trobada entre pobles i cultures o com un temps d'enfrontaments i disputa on alguns han volgut veure l'origen de problemàtiques geopolítiques actuals. En aquest context lIEMed ofereix aquesta mostra sobre l'expansió i la influència de la tradició jurídica, marítima i comercial catalana al llarg i ample de la Mediterrània. Comissariat: Institut Europeu de la Mediterrània.
Capella de Santa Àgata, MUHBA Plaça del Rei
5/12/2009 - 15/2/2009
05. Viatge a l’Orient Bíblic
Els viatges que el biblista i orientalista Bonaventura Ubach (1879-1960) va fer a Palestina, Babilònia, Alexandria, El Caire o el Sinaí durant la primera meitat del segle XX són el fil conductor de l’exposició “Viatge a l’Orient bíblic”. Comissariat: Institut Europeu de la Mediterrània.
Capella de Santa Àgata, MUHBA Plaça del Rei
15/4/2011 - 26/6/2011
06. Imaginary/BCN. La mirada matemàtica, les arts i el patrimoni
Exposició itinerant interactiva que posa en relleu diverses interrelacions entre les matemàtiques i l'art i il·lustra aspectes matemàtics del patrimoni de Barcelona. Comissariat: Sebastià Xambó amb l’equip MUHBA – Real Sociedad Matemática Española i Societat Catalana de Matemàtiques.
Capella de Santa Àgata, MUHBA Plaça del Rei
17/3/2012 - 6/5/2012
07. Caritat, un llibre almoina
Basada en un llibre editat pel mateix poeta per recaptar fons destinats a reconstruir els pobles d'Andalusia devastats pels terratrèmols de la vigília de Nadal de 1884, l'exposició s'endinsa en la preocupació humana i religiosa de Verdaguer davant els efectes de les injustícies socials que sacsegen una Barcelona en plena modernització industrial. La mostra és un projecte de la Fundació Jacint Verdaguer amb la Càtedra Verdaguer de la Universitat de Vic.
MUHBA Vil·la Joana
10/6/2012 - 19/8/2012
08. Il·lusió i moviment. De les ombres al film
La Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó presenta una exposició sobre els inicis tècnics del cinema que arriba per primera vegada a Barcelona. L'exposició acosta al públic una part d'aquest món suggeridor d'aparells i objectes decisius en el naixement del setè art, autèntiques joies que formen part de la Col·lecció Josep M. Queraltó, una de las col·leccions privades de cinema i audiovisual més importants d'Europa. Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó.
Capella de Santa Àgata, MUHBA Plaça del Rei
9/10/2012 - 27/1/2013
09. Acció defensa passiva. Fernando Prats en residència a l’Institut Menéndez y Pelayo
Acció defensa passiva planteja una reflexió entorn dels bombardejos aeris que va viure la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil. La intervenció s’aixeca com una obra de reparació simbòlica, reconeixement i homenatge a totes les dones, homes i nens que patiren aquests atacs, i a totes les famílies que encara carreguen amb una de les etapes més doloroses de la història de Catalunya. Amb el projecte es rescata la memòria físicament present en alguns espais molt significatius de la ciutat: el refugi 307 i el mur de la Plaça Sant Felip Neri. Fernando Prats EN RESiDÈNCIA a l’Institut Menéndez y Pelayo.
Capella de Santa Àgata, MUHBA Plaça del Rei
15/5/13 - 29/9/13
10. Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe
L’exposició és un recorregut visual i sonor per les 420 millors obres construïdes a la Unió Europea en els últims dos anys, una mirada crítica sobre l’arquitectura contemporània europea marcada pel context social, polític i econòmic mundial.. Comisariat: Jorge Vidal (Foro de la School of Architecture).
MUHBA Oliva Artés
8/5/2015 - 28/8/2015
11. Perifèries 2009-2012. Projecte 'In situ Barcelona' d’Anna Oswaldo Cruz
Dins de la seva línia de recerca el MUHBA ha dedicat una atenció important a la representació de la ciutat més enllà del seu “cor visible”, a la representació de les perifèries, a la metròpoli vista des de la perifèria. Perifèries 2009-2012 remet a la qüestió general de la construcció de la imatge de les metròpolis contemporànies i la seva història, en una videoinstal·lació proposada per Anna Oswaldo Cruz a partir del seu treball fotográfic propi.
Capella de Santa Àgata, MUHBA plaça del Rei
15/7/2015 - 13/9/2015
12. Letònia, la lluita per la llibertat. 25è Aniversari de la caiguda del mur
L’exposició presenta un recorregut per la història contemporània de Letònia i la seva lluita per la llibertat després de mig segle d’ocupació.Enguany fa 25 anys que, a la tardor del 1989, una onada de llibertat va recórrer el centre i l’est d’Europa. Organitza: Institut de Cultura de Barcelona i Museu de l'Ocupació de Letònia a Riga.
Capella de Santa Àgata, MUHBA Plaça del Rei
15/10/2014 -11/1/2015
13. Interrogar l’eix de Pere IV
Instal·lació on es presenten treballs que faciliten l'anàlisi de la transformació urbana de la ciutat i del patrimoni històric de l'Eix de Pere IV. Hi col·laboren les següents entitats:
Arxiu Històric del Poblenou, Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, Taula de l'Eix de Pere IV, Màster d'Intervenció en el Patrimoni i el Paisatge Muhba/UAB, Vilanova+Moya arquitectes, Projecte EMUVE (W+G Architects).
MUHBA Oliva Artès
A partir del 13/9/2015
14. Ramon Llull i l’encontre entre cultures
L’exposició Ramon Llull i l’encontre entre cultures ofereix un recorregut per la vida i l’obra del pensador mallorquí on es destaca el diàleg que va mantenir amb el món musulmà. Il·lustracions, textos i audiovisuals interactius conformen la mostra que s’ha exposat ja a Tarragona i València i que després visitarà Vic, Lleida i Brussel·les. Organitza: IEMed amb la col·laboració del MUHBA.
Capella de Santa Àgata, MUHBA Plaça del Rei
9/6/2016 - 24/7/2016
15. La reactivació de Can Ricart, ideacions
La reactivació del recinte fabril de Can Ricart i del carrer de Pere IV creen un clima propici per debatre sobre la rehabilitació d’edificis i paisatges industrials i sobre les modalitats d’ús de les antigues àrees fabrils i noves estratègies de relació entre ciutadans, tècnics i polítics. L’exposició mostra les propostes al respecte dels joves investigadors dirigits per Federico Wulff (Welsh School of Architecture / Ysgol Pensaernïaeth Cymru, Universitat de Cardiff). Amb la col·laboració del Projecte EMUVE (Euro Mediterranean Urban Voids Ecology) i finançament de la Comissió Europea (Beques Marie Curie).
MUHBA Oliva Artés
2/10/2016 - 4/12/2016
16. Patrimoni industrial de Flandes, 1975-2015
L’arqueologia industrial s’aferma a Flandes en la dècada de 1970. A partir de 1975, amb l’Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic i la nova llei flamenca de conservació i protecció dels monuments i els paisatges urbans, es produeix un salt en la preservació del seu llegat fabril. Apareixen grups de voluntaris, es fan campanyes i el 1978 neix la Vlaamse Vereniging voor Industriële Archeologie vzw (Associació Flamenca d'Arqueologia Industrial). Els plafons de l’exposició mostren els resultats aconseguits.
Amb la col·laboració de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya.
MUHBA Oliva Artés
15/12/2016 -16/4/2017
17. Reinterpretant JV Foix
DESVIACIONS Telepoemes animats de J. V. Foix. Una creació conjunta de l’artista visual Quim Domene i el vídeo creador Norbe Fernàndez. Quim Domene ha creat uns dibuixos i collages inspirats en la poesia fantàstica de J. V. Foix i Norbe Fernàndez els ha dotat d’animació a partir de diferents tècniques de vídeo i tractament digital de les imatges.
MUHBA Vil·la Joana
29/1/2017 - 5/3/2017
18. Je vous offre les oiseaux / Us ofereixo els ocells
Instal·lació audiovisual de Marta Marín-Dòmine organitzada para commemorar el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. La instal·lació pren com a referència el camp d’Auschwitz-Birkenau per mostrar la distorsió que es produeix en una situació de violència extrema entre la percepció del supervivents dels camps nazis que mai van veure cap ocell sobrevolant la zona i un estudi que va arribar a catalogar la presència de fins a 127 ocells diferents. Projecte promogut pel Comissionat de Programes de Memòria amb la col·laboració del Museu d’Història de Barcelona. Ideació de Marta Marín-Dòmine, amb so de J.M. Berenguer i imatge de Blai Tomàs.
Capella de Santa Àgata, MUHBA Plaça del Rei
27/1/2017 - 28/4/2017
19. Instal·lació 25.000 pencils
25,000 Pencils explora la metodologia col·laborativa de 'design through making' a través d'un simple acoblament (mitjançant juntes tòriques de goma) de llapis de colors a escala 1: 1. Dos-cents quaranta estudiants d'arquitectura de Cardiff i Barcelona treballaran juntament amb 10 tutors en la producció d'una instal·lació al MUHBA Oliva Artés a Barcelona.
MUHBA Oliva Artés
2/2/2017 - 1/3/2017
20. Fabra i Coats, històries cosides
Fàbrica de Creació i Centre d’Art Contemporani. Presentarem el retaule Fabra i Coats, històries cosides, una instal·lació gràfica i audiovisual sobre memòries de la fàbrica. Farem un volt pels nous accessos de l’edifici, xerrarem amb ex treballadors i treballadores i la xocolatada serà amenitzada per Joan Colomo (cantautor).
MUHBA Fabra i Coats
11/2/2017
21. Cant de Calderes
Instal·lació a la Sala de Calderes amb l’objectiu de crear un paisatge sonor relacionat amb els sons industrials d’altres èpoques. Aquest projecte comporta un temps de recerca i el tractament fidedigne en la reproducció dels sons de la fàbrica, sense deixar de banda la creativitat dels autors. És una oportunitat més per transmetre coneixement a través d’un format poc explorat. Dins del Festival MIXTUR, amb la col·laboració de Fabra i Coats - Fàbrica de Creació i el Màster d’Art Sonor de la UB. Amb el suport dels Amics de Fabra i Coats.
MUHBA Fabra i Coats
30 i 31/3 i 1,6,7 i 8/4/ 2017
22. Barcelona: entre memòria i profecia
L’Escola d’Arquitectura del New York of Technology NYIT, ha dut a terme un estudi per generar idees i estatègies entorn el territori urbà i el patrimoni, en un workshop amb la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), i amb la col·laboració del Servei d’Arqueologia de Barcelona.
MUHBA Oliva Artés
15/6/2017 - 2/7/2017
23. Living (In) Future Cities
Aquesta exposició, fruit del treball dels investigadors internacionals de l'IAAC, repassa temàtiques per a un futur proper, i planteja una sèrie de possibilitats reals en les quals la tecnologia de l'era de l'experiència ajudarà a redefinir de forma positiva els espais i les ciutats en què vivim.
MUHBA Oliva Artés
28/6/2017 - 30/7/2017
24. Passatges/BCN, espais de transició per a la ciutat del segle XXI
L’exposició es basa en els treballs del projecte interdisciplinari internacional de l’Institut pour la Ville en Mouvement-VEDECOM de París. Els passatges han format part de la història urbana al llarg dels segles. Aquesta exposició ha estat organitzada i produïda conjuntament amb l’Institut pour la Ville en Mouvement-VEDECOM (IVM), entre l’Ajuntament, l’Àrea Metropolitana (AMB), l’Escola Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) i el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).
MUHBA Oliva Artés.
Del 10/11 al 17/12/2017
25. 40 anys fent l'Ateneu Popular 9 Barris. Un altre relat de la cultura a Barcelona (1977-2017)
El passat 2017 l'Ateneu Popular 9 Barris va arribar a les seves primeres quatre dècades de vida. Amb motiu d'aquest aniversari el projecte va fer un balanç de la seva trajectòria, mitjançant un procés de recerca participatiu amb la intenció d'aprofundir en el sentit de la seva experiència. Una història en què ha estat determinant la relació entre l'activisme social, cultural i artístic, amb un particular model de gestió comunitària, estretament vinculat amb la història recent de Barcelona.
MUHBA Oliva Artés
23/3/2018 - 23/5/2018
26. Verdaguer segrestat. L'apropiació del mite durant el franquisme
A partir d'articles periodístics, imatges, enregistraments i correspondència descobrirem com el poeta va ser instrumentalitzat pel franquisme. El govern de Franco va presentar Verdaguer com un geni de la nació espanyola i va utilitzar, a favor seu, una de les figures més emblemàtiques de la cultura catalana. Mostra coproduïda per la Fundació Jacint Verdaguer i la Xarxa de Museus d’Història de Catalunya.
MUHBA Vil·la Joana
28/9/2017 - 21/1/2018
27. La ferida d’Hipercor
Exposició-memorial que forma part del programa d’evocació i commemoració del trentè aniversari de l’atemptat d’Hipercor iniciat el juny de 2017 amb un acte ciutadà que expressava el respecte i solidaritat del govern de Barcelona envers les víctimes. Promoguda pel Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona i produïda pel MUHBA
MUHBA a Fabra i Coats
15/12/2017 al 11/03/2018
28. Barcelona, refugi de jueus
En el marc de la programació del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, l'Observatori Europeu de Memòries presenta l'exposició digital 'Barcelona, refugi de jueus' amb dues activitats al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). La mostra es farà pública a partir del dia 24 de gener al web de l'EUROM i il·lustra les cinc onades de migracions jueves a la ciutat entre les dues guerres mundials, agrupades en tres grans etapes. Comissariada per Josep Calvet i Manu Valentin, el projecte comptà amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona.
MUHBA Plaça del Rei
25/1/2020 - 2/2/2020
29. Walker: lluita obrera i veïnal
El tros de terra on el 1954 s’instal·la l’empresa automobilística Harry Walker sintetitza el bo i millor del passat de Barcelona: una història de desafiament, d’abnegació i de lluita. També de frustracions i d’esperances derrotades, de propostes que dibuixaven futurs alternatius al nostre present que no es van arribar a complir. Però res d’allò pel que s’ha lluitat es perd per sempre, les divuit hectàrees de l’antiga fàbrica Harry Walker ho mostren clarament. Exposició organitzada pel Museu d''Història de Barcelona, la Comissió Centenari Prosperitat (Nou Barris) 1919-2019 i la Regidoria de Memòria Democràtica.
01/03/2020 - 31/07/2020
30. Aigua Km Zero / Bcn
Instal.lació expositiva. Organitzada amb el suport del Districte de Nou Barris. En col·laboració amb: Arxiu Històric del Poblenou, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris, Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Centre d’Estudis Montjuïc, El Pou, Taller d’Història de Gràcia i Taller d’Història de Sarrià.
Amb el suport del Memorial de l’Aigua.
A partir del 19/5/2019
31. MIRALLES. A quarts de quatre...
Exposició temporal. Al Tinell, sota el títol MIRALLES. A quarts de quatre…, s’explicarà part de l’obra de l’arquitecte Enric Miralles en una exposició entrada en quatre projectes construïts: el Cementiri d’Igualada, el Pavelló d’Osca, el Mercat de Santa Caterina i el Parlament d’Edimburg. S’hi reuniran maquetes, plànols, fotografies i projeccions que buscaran fer entenedor el seu sistema de treball i la manera com projectava i construïa. Organitza: Fundació Enric Miralles
15/04/2021 - 11/07/2021
32. 50 anys de premsa veïnal
MUHBA Oliva Artés. L’exposició reflecteix la història d’aquests cinquanta anys a través de la mirada de les revistes de les associacions de veïns i veïnes, les quals construeixen un relat que cada vegada adquireix més força i que, vist en conjunt, mostra la magnitud de la tasca feta pels components de les associacions en aquest període. S’hi podran veure més de 600 títols diferents de publicacions periòdiques.Organitza: Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris
20/09/2021 - 07/11/2021
33. Dos anys moltes vides
Exposició realitzada pel Col·legi de Dissenyadors Gràfics que té com a eix vertebrador la pandèmia (COVID). L’activitat s’organitza en tres moments successius, en tres llocs emblemàtics: a MUHBA Porta de Mar (octubre-desembre), a Hospital Clínic de Barcelona (novembre-desembre ) i al Recinte modernista hospital de Santa Creu i Sant Pau (gener-febrer).
17/11/2021 - 17/12/2021
34. Sarrià i Barcelona 1921. Vers la ciutat metropolitana
El 4 de novembre de 1921 un reial decret del Govern espanyol agregava Sarrià al municipi de Barcelona. Aquesta incorporació va generar un gran debat. Sarrià va viure llavors un dels moments de més agitació política de tota la seva història.
Exposició itinerant commemorativa del centenari de l’annexió de Sarrià a Barcelona, organitzada amb la col·laboració del Districte de Sarrià - Sant Gervasi.
MUHBA Vil·la Joana del 5/11/2021-12/1/2022
Capella Santa Àgata del 2/4 - 24/4/2022
35. Obeliscs Industrials Xemeneies/BCN
Projecte de recerca de Brian Rosa, geògraf urbà i fotògraf, actualment vinculat al Departament d’Humanitats de la UPF com a investigador Marie Curie. La mostra inclourà fotos i mapes, a més de taules rodones, visites guiades i tallers. L'exposició mostra les xemeneies industrials que es conserven a Barcelona i convida a reflexionar sobre el seu significat i demanarà la participació activa dels espectadors.Dins del Projecte Museu Laboratori
2/4/2022 - 5/7/2022
36. La memòria pictòrica del Poblenou
Exposició temporal. Aquesta exposició combina la pintura de Neus Martín Royo amb documentació històrica i fotogràfica del Poblenou i activitats divulgatives, a més d’un projecte adreçat a les escoles. Hi podem veure els paisatges de la platja de la Mar Bella i també imatges antigues de la sastreria La Africana, la gelateria Tio Ché, el gasòmetre, les cotxeres de TMB, la cooperativa Pau i Justícia (actual Sala Beckett) o el Casino l’Aliança, entre d’altres. Es tracta d’un recull de memòries col·lectives, de veïns i veïnes, entorn de la transformació del Poblenou. A través del diàleg artístic i documental podem recórrer la petjada històrica del barri i apreciar-ne l’evolució. Una exposició singular sobre aquesta metamorfosi gràcies a la representació pictòrica del barri per part de l’artista Neus Martín Royo, que es combinarà amb la documentació fotogràfica i textual de l’Arxiu Històric del Poblenou. El projecte es du a terme de manera simultània en quatre edificis històrics del Poblenou: Can Felipa, la Torre de les Aigües del Besòs, Palo Alto i MUHBA Oliva Artés.
MUHBA Oliva Artés:
19/9/2022 - 8/01/2023.
37. Protegir Barcelona. Bombers i prevenció d’incendis, 1833-2022
Els incendis que ha patit la ciutat de Barcelona al llarg dels anys són l’indicador de l’estat de la prevenció d’incendis en cada moment. L’exposició explica com s’han aplicat les mesures de prevenció d’incendis a Barcelona des de la creació del Cos de Bombers de la ciutat el 1833 fins als nostres dies.
Una producció del Museu d’Història de Barcelona i Bombers de Barcelona.
MUHBA Oliva Artés
9/11/2022 - 30/9/2023
38. Domènech i Montaner, urbanista
El paper de la ciutat en el pensament i l’obra de Lluís Domènech i Montaner es posa de manifest en aquesta exposició. Personatge polifacètic, present en molts àmbits de la cultura i la política de la seva època, la formalització de la ciutat amb una arquitectura que la monumentalitzi se situa en el nucli dels seus interessos. El paper de la ciutat en el pensament i l’obra de Lluís Domènech i Montaner es posa de manifest en aquesta exposició. Personatge polifacètic, present en molts àmbits de la cultura i la política de la seva època, la formalització de la ciutat amb una arquitectura que la monumentalitzi se situa en el nucli dels seus interessos.
Amb la Fundació Domènech i Montaner.
MUHBA Casa Padellàs
29/3/2023 - 7/1/2024
39. Darrera els murs del mental, vida quotidiana dintre del manicomi
Exposició temporal. L’Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris dedica una tercera exposició a l’Institut Mental de Nou Barris. La primera, Fred i desolació, va ser el 1985, dos anys abans del tancament del centre, en què es mostrava el dia a dia del Mental a través d’imatges inèdites. En la segona, l’any 2022, a través de dibuixos dels pacients es veien les seves preocupacions, desitjos i esperances. Amb aquesta tercera mostra es presenta una selecció d’imatges dels murals que hi havia al saló social del centre, amb escrits, anuncis i dibuixos que plasmen el seu dia a dia.
MUHBA Oliva Artés
11/7/2023 - 30/11/2023
40. La mirada del biblista. Instants d’eternitat
Exposició temporal. La mostra permet passejar pel Pròxim Orient de ressons bíblics que va fotografiar el biblista i orientalista P. Bonaventura Ubach (1879-1960). Aquest monjo de Montserrat hi va prendre més de 6.000 fotografies per il·lustrar la Bíblia Grossa de Montserrat, el projecte de traducció dels evangelis al català que va dirigir. Organitzada per l’IEMed -Institut Europeu de la Mediterrània i l’Abadia de Montserrat, l’exposició presenta 86 fotografies, les més representatives del fons del pare Ubach. L’IEMed és membre del Cercle del MUHBA.
MUHBA Pl. del Rei (Capella de Santa Àgata)
14/9/2023 - 7/1/2024
41. Greccio, Barcelona, patrimoni cultural internacional
Barcelona ha exercit un paper important com a referent internacional en la divulgació del pessebre, promovent l’art de fer el pessebre i el desig de compartir-lo.Hi ha tres fets que cal destacar: 1) L’Associació de Pessebristes de Barcelona, creada el 1962, és l’entitat degana a nivell mundial. 2) L’any 1912 Antoni Moliné va introduir el diorama i la perspectiva al pessebre, una tècnica estesa i reconeguda internacionalment com a Escola de Barcelona. 3) L’any 1953, a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona, es va fundar la Universalis Foederatio Praesepristica. Avui, Barcelona i Catalunya continuen promovent el pessebrisme com a expressió d’un patrimoni cultural viu.
MUHBA Plaça de Rei (Sala Martí l’Humà)
28/11/2023 - 14/1/2024
42. Arquitectures en transició
Una mirada des de la perspectiva de la responsabilitat social i la reutilització del patrimoni. En el marc de les Setmanes de l’Arquitectura, la setena edició de Cities Connection Project, connecta les regions de Barcelona Metropolitana, Valònia - Brussel·les, Luxemburg i Grand Est, que versa sobre les arquitectures en transició sota la perspectiva de la responsabilitat social i la reutilització del patrimoni.
Organitza: Cities Connection Project, en el marc de les Setmanes de l’Arquitectura.
MUHBA Oliva Artés - Museu Laboratori.
13/6/2024 -15/9/2024
CONFERÈNCIES, PRESENTACIONS, SEMINARIS I JORNADES
CICLES DE CONFERÊNCIES DE LES EXPOSICIONS
01 Barraques. La ciutat informal
El projecte de recerca “El barraquisme a la ciutat de Barcelona” i l’exposició Barraques. La ciutat informal.
Rafael Folch, Maximiliano Díaz i Joan Roca. 16 d’octubre del 2008
De la barraca als polígons. La intervenció socials en els processos de reallotjament
Isabel Montraveta i Montserrat Colomer, Carme Garriga, Carme Passalamar, Rosa Domènech.13 de novembre del 2008
Barraquisme i cinema
Javier Muñoz, Lorenzo Soler de los Mártires i Jordi Bayona.16 de novembre del 2008
El barraquisme en la ploma d’escriptors i periodistes
Genís Sinca, Josep Martí Gómez, Marc Andreu i Jaume Fabra. 27 de novembre del 2009
Infrahabitatge, barraquisme i urbanisme de l’Elogio de la barraca (Oriol Bohigas, 1957), als debats sobre la ciutat actual
Daniel Cid i Josep Bohigas. 4 de desembre del 2008
El barraquisme vist pels barraquistes
Paco González Díaz, Raimundo Moreno, José Gil i Òscar Casasayas. 18 de desembre del 2008
02 Barcelona connectada, ciutadans transnacionals. Creixements migratoris i pràctiques urbanes
L’ampliació dels espais de comunicació. El paper dels mitjans creats per barcelonins recents
Anna Clua. 26 de febrer del 2009
Imaginaris urbans que travessen fronteres
Andreas Huyssen. 16 de març del 2009
Microglobalitzacions metropolitanes: nous petits empresaris d’origen estranger
Dídac Lee, Núria Benach i Joaquin Beltran. 26 de març del 2009
Ljubljana, Viena i Trieste. Identitats complexes i creació literària
Simona Skrabec i Rossend Arqués. 2 d’abril del 2009
Barcelona gresol? Intel·lectuals i polítics vinguts de fora
Bashkim Sheku, Mohammed Chaib i Héctor Claudio Silveira. 16 d’abril del 2009
Els fruits oblidats de les migracions
Ilija Trojanow. 22 d’abril del 2009
Immigració i innovació musical
Xosé Aviñoa, M. Jesús Castro i Isabel Llano. 12 de maig del 2009
Barcelonins recents en la renovació de les arts
FAD. 26 de maig del 2009
La cura domèstica al llarg del temps. Transformacions de cuidadors i cuidats
Cristina Borderías i Carmen Sarasúa. 2 de juny del 2009
Viure entre diferents ciutats. De privilegi d’elit a realitat inevitable?
Gaspar Maza i Gaby Strassburger. 25 de juny del 2009
Barcelonins transnacionals. Reflexions sobre un període de creixement efectuades en temps de crisi
Joan Roca, Jordi Sánchez i Mònica Nadal. 17 de setembre del 2009
03 Història dels barcelonins. Canvi humà i trajectòria urbana al llarg del temps
Seminari: Joan Roca i Mercè Tatjer (coord.), Del 30 d’abril al 4 de juny del 2009
Elits i esclaus en la Barcelona mercantil medieval
Daniel Duran i Duelt.30 d’abril del 2009
Veïns, forasters, transeünts i estrangers a Barcelona, 1780-1860
Pilar López Guallar.14 de maig del 2009
Els nouvinguts en la metròpoli del primer terç del segle XX. Expansió urbana i crisi social
José Luis Oyón.21 de maig del 2009
Creixement migratori, pacte urbà i construcció nacional a les dècades de 1960 i 1970
Joan Roca i Soledad Bengoechea.28 de maig del 2009
El factor humà en l’empenta històrica de Barcelona
Jordi Catalán i Mercè Tatjer. 4 de juny del 2009
04 Imatges i memòria de Mauthausen
Deportats barcelonins als camps nazis
Rosa Toran.28 d’octubre del 2009
05 La literatura a la nova Barcelona. Els Jocs Florals
La gènesi de la idea dels Jocs Florals de Barcelona
Andreu Freixes.18 de noviembre del 2009
Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització urbana i representació col·lectiva
Josep Maria Domingo. 25 de noviembre del 2009
Els Jocs Florals després del 1859. Literatura, ideologia i política
Ramon Pinyol i Torrents. 9 de desembre del 2009
Víctor Balaguer. Topografia de la historia als carrers de l’Eixample
Montserrat Comas. 17 de desembre del 2009
Modernització i representació literària a les ciutats europees dels segles XVIII i XIX (dins Diàlegs d’Història urbana i Patrimoni)
Àlex Matas.11 de gener del 2010
Barcelona als Jocs Florals de Barcelona. Mitificació i reflexió
Francesc Codina. 13 de gener del 2010
06 Salomó ben Adret de Barcelona, 1235-1310
L’anatema de Barcelona de 1305 contra els estudis filosòfics. El paper de Salomó ben Adret
Manuel Forcano. 30 de març del 2010
Els Dictàmens del rabí Salomó ben Adret com a font d’història de les comunitats jueves dels Països Catalans
Ramon Magdalena. 27 d’abril del 2010
La Corona, l’Església i l’Aljama a la Corona d’Aragó: Salomó ben Adret entre la llei i la realitat
Yom Tov Assis. 25 de maig del 2010
El rabí Salomó ben Adret i els predicadors cristians a l’Aragó i Catalunya
Moisès Orfali. 28 de juny del 2010
07 Laboratori MUHBA. Col·leccionem la ciutat
Taula rodona: Collecting the Contemporary City as Civic Project
David Fleming (dir. Museu de Liverpool), Jette Sandahl (dir. Museu de Copenhaguen) i Josep Bracons (cap del Dep. de Col·leccions del MUHBA). 7 de novembre del 2011
Made in Poblenou. La formació d’una col·lecció local.
Jordi Fossas. 16 de febrer del 2012.
Àudio de la conferència
Fabra i Coats. La formació d’una col·lecció d’empresa
Associació d’Amics de la Fabra i Coats. 1 de març del 2012.
Àudio de la conferència
Vincles i aliances. Patrocini versus mecenatge
Jordi Carrió. 29 de març del 2012.
Àudio de la conferència
Els cartells i la transició política
Josep Ramon Gómez. 19 d’abril del 2012.
Àudio de la conferència
Conservar la col·lecció contemporània
Lídia Font. 26 d’abril del 2012
El col·leccionisme i els museus d’art de Barcelona
Pilar Vélez. 3 de maig del 2012
Col·leccionar en temps de crisi
Josep Bracons.17 de maig del 2012.
Àudio de la conferència
Les col·leccions, els museus de ciutat i la construcció d’Europa
Joan Roca. 24 de maig del 2012.
Àudio de la conferència
08 Imaginary/BCN. La mirada matemàtica, les arts i el patrimoni
La Barcelona de les bones arts.
Antoni Roca. 22 de març del 2012.
Àudio de la conferència
Francesc Sancliment, un aritmètic barceloní del final del segle XV
Josep Pla. 27 de març del 2012
Imaginary/BCN. Experiències matemàtiques
Josep Rey i Manel Udina. 17 d’abril del 2012.
Àudio de la conferència
Singularitats a Barcelona: bellesa, art i matemàtiques
Maria Alberich. 24 d’abril del 2012.
Àudio de la conferència
El call de Barcelona i la innovació matemàtica als segles XI i XII. Abraham bar Hiyya ha-Bargeloni
Esperança Valls i Eduard Recasens. 2 de maig del 2012.
Àudio de la conferència
09 Indianes. Els orígens de la Barcelona industrial, 1736-1847
Conferència inaugural. Les indianes. Els orígens de la Barcelona industrial, 1736-1847
Àlex Sánchez.31 de maig del 2012.
Àudio de la conferència
El procés de construcció d’una rèplica de la màquina de filar Bergadana
Eusebi Casanelles i Jaume Perarnau. 31 de maig de 2012
La dansa a la Barcelona del segle XVIII
Carles Mas. 7 de novembre de 2012
La música a la Barcelona del segle XVIII
Xavier Chavarria. 21 de novembre de 2012
Les indianes i la industrialització del setcents a Europa: la manufactura Oberkampf a Jouy i Erasme de Gònima a Barcelona
Àlex Sánchez i Anne de Thousy. 4 de desembre de 2012
La Barcelona del set-cents vista pel Baró de Maldà
Jaume Sobrequés. 11 de desembre de 2012
10 Il·lusió i moviment. De les ombres al film
Cinefotocolor, el sistema de color català
11 d'octubre de 2012
El cinema en tres dimensions
17 d’octubre de 2012
La banda sonora al cinema i la televisió
25 d’octubre de 2012
Cinecic. Nous creadors versus velles tecnologies
6 de novembre de 2012
Cinememory. Memòria d’una passió
22 de novembre de 2012
Jerusalem. El cresol de les tres cultures
5 de desembre de 2012
Cinema acció, cinema rescat
13 de desembre de 2012
La postproducció i el llenguatge cinematogràfic
20 de desembre de 2012
Sombras y marionetas en la génesis del cine
27 de desembre de 2012
11 L’Enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona
L’automoció a la Barcelona de postguerra. Entre les empreses i l’Estat
Jordi Nadal i Jordi Catalan, 14 de febrer de 2013
Enginy i emprenedoria en temps difícils. Del gasogen a les motos i als microcotxes
Manuel Garriga i Lluís Virós, 21 de febrer de 2013
Relats e MYMSA, motos i microcotxes fets a Sant Andreu
Josep Aragall i Jaume Aragall, 28 de febrer de 2013
Microcotxes i altres innovacions en el clima econòmic i social de la Barcelona dels cinquanta
Francesc Roca i Josep M. Cortès, 7 de març de 2013
Els microcotxes, de la història al col·leccionisme
Claudi Roca, Jaume Jubert, Eduard Esteva i Antoni Tachó, 14 de març de 2013
12 El Món del 1714
El constitucionalisme a Catalunya: de la postguerra de 1652 a les constitucions de 1702/1706
Eva Serra, UB. 13 de febrer de 2014
El mirall del mercantilisme europeu. Narcís Feliu de la Penya
Andrea Ricci, historiador. 6 de març de 2014
La innovació cultural a la cort de Carles III a Barcelona
Joan Ramon Triadó Tur, UB. 27 de març de 2014
La Guerra de Successió des de l'Hospital de Santa Creu
Adrià Cases, historiador. 3 d'abril de 2014
Després de la pau d'Utrecht: de la resistència a la Nova Planta
Joaquim Albareda, UPF. 22 de maig de 2014
El debat setcentista sobre els efectes de la Guerra de Successió
Ramon Grau, historiador. 5 de juny de 2014
13 Fabra i Coats fa museu
Presentació: Barcelona, una capital del fil. Fabra i Coats i el seu model de gestió, 1903-1936
Pere Colomer. 30 de setembre de 2014
14 La carta portolana de Guillem Soler (s.XIV)
La cartografia medieval a Barcelona
Ramon J. Pujades. 11 de febrer de 2015
15 MUHBA Park Güell
El Park Güell i l’aigua. De muntanya pelada a jardí
Albert Cuchí, UPC. Dimarts 3 de febrer 2015
La restauració de la Casa del Guarda del Park Güell
Anna Ribas (arquitecte, Ajuntament de Barcelona) i Carme Hosta (arquitecte, Ajuntament de Barcelona). Dilluns 2 de març 2015
Jardins i música a la Barcelona de Gaudí. El modernisme i el Park Güell
Jorge de Persia. 2 de novembre de 2016
El trencadís ceràmic. Punts de color que revesteixen l’arquitectura. El modernisme i el Park Güell
Marta Saliné i Perich. 29 de novembre de 2016.
L’evolució de la jardineria al Park Güell. De ciutat jardí a parc públic
Lluís Abad. M. 4 de desembre de 2017
16 Hagadàs Barcelona. L'esplendor jueva del gòtic català
L'Hagadà de Prato. L'art de la il.luminació dels manuscrits medievals
Sharon Mintz, conservadora d'art jueu a la biblioteca del Jewish Theological Seminary (JTS). 8 d'abril de 2015
Jornades "BCN Hagadàs Història, narrativa i llegat artístic"
L’aljama de Barcelona era la comunitat jueva més important de Catalunya i de tota la corona catalanoaragonesa i estava relacionada amb les comunitats de la mediterrània, de la Provença i del nord d’Europa, florint-hi una brillant activitat cultural. El segle XIV va ser el període d’esplendor de l’art gòtic i de la il·luminació dels llibres jueus, com les hagadàs, que destaquen per la quantitat d’exemplars conservats així com per la qualitat de les miniatures que contenen, i que han esdevingut un dels testimonis més preuats del llegat dels jueus catalans. La relació, a Barcelona, amb els obradors cristians va propiciar la creació d’imatges i iconografies compartides, en un context social i cultural en què els il·luminadors de les hagadàs podien ser tan cristians com hebreus. En aquestes jornades es parlarà de les hagadàs dins del seu marc històric, dels significats dels rituals, dels episodis bíblics que descriuen i de l’estil i les tècniques pictòriques emprades en les il·lustracions figuratives, entre d’altres temes. Coordinació científica: Ana Bejarano, Josep Lluís Carod-Rovira i Manuel Forcano
Sessió I. Les Hagadàs catalanes
Presentació a càrrec de Manuel Forcano
El context social i cultural de l’hagadà
Katrin Kogman-Appel, Universitat Ben Gurion del Negev – Israel
Les hagadàs i l’art d’il·luminar
Rosa Alcoy, Universitat de Barcelona
El cicle de l’Èxode en les hagadàs catalanes: les deu plagues d’Egipte
Alba Barceló, Universitat de Barcelona
Sessió II. Hagadàs, simbologia i comunitat
Presentació a càrrec d’Ana Bejarano
Esperança i desesperança. La vida dels jueus a Barcelona com es reflecteix des d’una micrografia del Mahzor català
Dalia Ruth Halperin, Talpiot College of Education, Israel
Afecte, emoció i imaginació: la “vida interior” de les hagadàs
Marc Michael Epstein, Vassar College, EUA
Debat general
Sessió III. Hagadà de Sarajevo
Presentació a càrrec de Josep Lluís Carod-Rovira
La joia de la iconografia: l’hagadà de Sarajevo
Aleksandra Bunčić, Universitat de Zagreb i Comissió per la Preservació dels Monuments de Bòsnia i Hercegovina
The People of the Book (Els guardians del llibre) sobre l’hagadà de Sarajevo
Geraldine Brooks, premi Pulitzer, autora de la novel·la
Les hagadàs i el seu llegat: reflexions finals
Taula debat amb la intervenció dels ponents
24 i 25 de març de 2015
Veure sessió
Veure sessió
Veure sessió
Veure sessió
Veure sessió
Veure sessió
L’eix del col·loqui s’estableix a partir d’un diàleg entre tres persones que han desenvolupat la seva activitat en el món periodístic. L’objectiu fonamental de la taula és saber com un esport tan popular i que històricament ha ajudat a vertebrar la ciutat de Barcelona influeix en la literatura. Ponents: Marius Serra (escriptor), Anna Ballbona (escriptora i periodista) i Jordi Puntí (escriptor)
9/6/2022
El Museu participa en el congrés amb l’exposició al MUHBA Oliva Artés 'Reptes, combats i polítiques al segle XX'. El congrés es desenvolupa a l’ETSAB.
30/8/2022 - 2/9/2022
Xerrada-col·loqui Intergeneracional d’artistes
Amb la participació de la historiadora Judith Subirachs, Ramon Calsina, president de la Fundació Ramon Calsina, i els pintors Francesc Artigau i Glòria Muñoz. Amb la col·laboració de la Fundació Palo Alto, la Fundació Ramon Calsina i l’Espai Subirachs.
16 de setembre 2022
Col·loqui 'La transformació del Poblenou a la pintura de Neus Martín Royo'
A càrrec del president de l’Arxiu Històric del Poblenou, Jordi Fossas, i Neus Martín Royo
8 d’octubre de 2022
Roda de premsa de l'exposició 'Protegir Barcelona. Bombers i prevenció d’incendis, 1833-2022'
9 de novembre de 2022
Veure sessió
Conferència 'L'evolució dels vehicles de bombers de Barcelona'
22 de desembre de 2022
Conferència 'Passat, present i futur de la prevenció a Barcelona: evolució de la normativa'
15 de desembre de 2022
Conferència 'Els grans incendis a Barcelona 1800-2020'
12 de gener de 2023
Conferència 'L’incendi del Liceu'
9 de febrer de 2023
Conferència 'El gas embotellat (perills i consells de manipulació)'
23 de febrer de 2023
Jornada 'Les dones al cos de bombers de Barcelona. Bombers de Barcelona: repensar les masculinitats'
26 de gener de 2023
Demostració de funcionament de la bomba de vapor
19 de novembre de 2022 i 29 d’abril de 2023
Demostració d’excarceració de vehicles
21 de gener i 18 de març de 2023
Demostració de rescat urbà en alçada
4 de març i 1 d’abril de 2023
Vehicle pedagògic al MUHBA Oliva Artés
26 de novembre, 3 i 17 de desembre de 2022, 14 i 28 de gener, 11 i 25 de febrer, 11 i 25 de març, 15 i 22 d’abril i 6 de maig de 2023
Jornada tècnica 'Prevenció i extinció d’incendis en instal·lacions de recàrrega de vehicles elèctrics'
13 desembre 2022
Jornada tècnica 'Condicions de propagació d’incendis per façanes exteriors i interiors'
25 de gener 2023
Jornada tècnica 'La investigació d’incendis com a eina de millora'
23 de febrer 2023
Jornada tècnica 'Activem la protecció passiva contra incendi'
16 de març de 2023
Jornada tècnica 'Coneguem la protecció activa contra incendis'
23 de març de 2023
Jornada tècnica 'Prevenció d’incendis en edifics catalogats i la intervenció de bombers, i salvaguarda dels bens immobles'
19 i 20 d'abril de 2023
Jornada tècnica 'La prevenció d’incendis forestal'
9 de maig de 2023
L’any 2015, ara fa vuit anys, el MUHBA Oliva Artés iniciava la seva trajectòria com a espai dedicat a interrogar la ciutat contemporània, en el qual l’exposició permanent i les temporals incentiven el seu paper de museu laboratori en múltiples formats. Han destacat l’exposició Interrogar l’Eix de Pere IV, a finals de 2015, i la jornada «Paisatges urbans emergents. Nodes de Pere IV», en què va tenir un paper destacat Melina Guirnaldos en el marc del projecte europeu Emuve. A finals de 2017, l’exposició Indústria, territori i identitat i la jornada «Gramàtiques del patrimoni industrial» posaven en diàleg Catalunya i Barcelona amb l’àmbit industrial del Rühr a Alemanya. Sessió de reflexió. Taula rodona amb Melina Guirnaldos (Welsh School of Architecture, Cardiff University), Marion Steiner (ESPI Lab Valparaíso, secretària general de TICCIH), David Martínez (gerent d'Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona) i Salvador Clarós (investigador sobre Can Ricart i el patrimoni industrial)
25/9/2023
El relat i percepcions sobre el Pròxim Orient forjades per la fotografia i el periodisme al llarg del temps. Aquest debat forma part del Cicle de Diàlegs organitzat per l'IEMed en el marc de l'exposició 'La mirada del biblista. Instants d’eternitat' que romandrà exposada fins el proper 7 de gener de 2024 a la Capella de Santa Àgata. Intervenen: Jorge Ramos Tolosa, professor d'història contemporània, Tomás Alcoverro, degà dels corresponsals de premsa al Pròxim Orient i Lourdes Godoy, professora. Modera: Joan Garcia Biosca, comissari de l'exposició 'Instants d'eternitat. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del p. Ubach'
31/10/2023
Per promoure la reflexió compartida sobre els nous espais que cal museïtzar al Born, els directament referits a l’àmbit europeu i als temps posteriors al desastre del 1714, s’organitzen cinc seminaris, un sobre les ciutats en la vertebració d’Europa i els altres sobre la Barcelona fabril i la ciutat del nou-cents. S’ha donat prioritat a la participació dels autors més joves i els estudis més recents. Coordinació: Joan Roca i Albert
Àngel Casals (UB), Núria Sallés (UNED) i Manuel Santirso (UAB)
17/10/2024
Veure sessió
Carles Puig-Pla (UPC), Martín Iturralde (UB), Carles Badenes Escudero (UAB)
24/10/2024
José Miguel Sanjuan Marroquín (UAB), Josep Pich Mitjana (UPF), Jordi Sant Gisbert (UB)
31/10/2024
Carlos Moruno Moyano (historiador), Núria Miquel Magrinyà (UB), Juan Cristóbal Marinello Bonnefoy (Universidade Nova de Lisboa)
Irene Gras Valero (UB), Cristina Rodríguez Samaniego (UB), Lucila Mallart (UPF)
14/11/2024
01 Conferència. Transformació urbana, representació de la ciutat i patrimoni històric: el carrer Pere IV
17/10/2013. Presentació de la 14a edició del Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i del Patrimoni, UAB-MUHBA, 'El carrer i la ciutat a l’eix Pere IV: el paisatge construït com a patrimoni, el patrimoni construït com a paisatge'.Conferència a càrrec de Francesc Muñoz, director del màster. L’acte inclourà una taula de presentació amb la participació de les institucions que donen suport al programa, representades per Eduard Rosell, Subdirector general de Planificació Territorial i Paisatge, Dept. Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya Antoni Durà, Director del Dept. de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona - UAB - Joan Roca, Director del Museu d’Història de Barcelona.
02 Conferència. 1939: La repressió contra els vençuts
12/6/2014. Conferència a càrrec del catedràtic de Dret Constitucional de la UPF, Marc Carrillo, amb motiu del 75è aniversari de l'inici de l'exili i la repressió.
Organitza: Associació Catalana d’ExPresos Polítics del Franquisme. Amb la col·laboració del Museu d'Història de Barcelona. Presenta: Enric Pubill, president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme.
03 Conferència. Barcelona, la perla del Mediterráneo. Imatges de la ciutat en temps del Modernisme
2/2/2016. Teresa Navas.
veure sessió I
veure sessió II
veure sessió III
veure sessió IV
04 Conferència. Postals de Barcelona i d’altres ciutats europees en temps del modernisme
1/3/2016. Teresa M. Sala.
veure sessió I
veure sessió II
veure sessió III
05 El barri Gòtic: reinventant la memòria de Barcelona.
Cicle Art i història als museus de Barcelona
19/4/2016. Joan Ganau.
06 Debats. En el marc de l’exposició Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004
La Virreina Centre de la Imatge i el MUHBA Museu d'Història de Barcelona organitzen el seminari Les lluites per la imatge de la ciutat. El seminari ofereix un marc per a la discussió del recorregut històric que presenta la mostra i es focalitza en alguns moments clau de la configuració d’una imatge, dominant i popular alhora, de la ciutat
Els anys trenta, de la vida moderna a la Guerra Civil
Teresa Ferré, Juan Naranjo i Josep Maria Rovira. 21 d'abril 2016
veure sessió
Barcelona durant la dictadura. La imatge humanista del desenvolupament econòmic a la pàgina impresa
Jaume Fabre, Javier Ortiz Echagüe i Isabel Segura. 28 d'abril 2016
veure sessió
Reconstruccions de Barcelona. El moviment veïnal i el nou documentalisme als setanta
Marc Andreu, Eugenio Madueño i Cristina Zelich. 5 de maig 2016
veure sessió
Del 92 al 2004: màrqueting urbà i nous moviments socials
Mari Paz Balibrea, Jordi Bonet i Carles Guerra. 15 de maig 2016
veure sessió
07 Cicle de conferències d’història urbana de la ciència. La ciutat dels prodigis científics (1888-1929)
Coordinat per Oliver Hochadel (CSIC) i Agustí Nieto Galan (UAB)
La ciutat elèctrica. 3 de novembre 2016
L’Exposició de 1929: els prodigis de la llum
Jordi Ferran i Agustí NietoGalán.
Ràdio, ciència i vida quotidiana
Carlos Tabernero i Meritxell Guzmán.
La ciència i el lleure. 17 de novembre 2016
Qui pilota l’avió del Tibidabo?
Jaume Sastre i Jaume Valentines
Mirant al cel. Astronomia, observatoris i amateurs
Antoni Roca-Rosell i Pedro Ruiz-Castell.
La ciència al Parc de la Ciutadella. 24 de novembre 2016
Mamuts i balenes: divulgació científica al parc
Laura Valls i Olivier Hochadel.
Un museu ple d’objectes: les col·leccions del Martorell
José Pardo-Tomás i Ferran Aragon.
La ciència popular. 1 de desembre 2016
La secularització de la ciutat: l’espiritisme i el feminisme
Mònica Balltondre i Andrea Graus.
La cultura anarquista en una ciutat dividida
Álvaro Girón i Jorge Molero-Mesa.
Una cartografia mèdica. 15 de desembre 2016
Un cos operat: les noves clíniques de l’Eixample
Alfons Zarzoso i Àlvar Martínez Vidal.
El cos exhibit: el “Chino” i la mala vida barcelonina
Alfons Zarzoso i José Pardo-Tomás
24 i 26/1/2017. Coordinació: Tess Knighton (Institució Milà i Fontanals, CSIC)
Aquest cicle de sis conferències examina els diferents espais performatius de la ciutat de Barcelona a càrrec d’historiadors de l’art i l'arquitectura, de la música, el teatre i la dansa, i de la societat i la història urbana.
Espais cívics: carrers i places
Joan-Lluís Palos Peñarroya, UB, i Alberto Chamorro Esteban, UB
Espais eclesiàstics: catedrals i esglésies parroquials
Eduardo Carrero Santamaría, UAB
Espais conventuals: convents i monestirs
Mercè Gras Casanovas, Arxiu dels Carmelites Descalços
Espais teatrals: teatres i representacions
Gaston Gilabert, UB
Espais domèstics: palaus i cases particulars
Lluís Bertrán, Universidad de La Rioja
Espais alts: torres i portes
Tess Knighton, ICREA, Institució Milà i Fontanals–CSIC
2, 3 i 4/2/2017. Organitzen el MUHBA i el Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia de la UB.
Conferència inaugural. La nascita di un nuovo genere di rappresentazione: il ritratto di città
Vistes urbanes ibèriques: la recepció d’uns models importats
Ramon Pujades (Museu d’Història de Barcelona)
El levantamiento planimétrico de la ciudad: de la Edad Media al Renacimiento
Federico Arévalo (Universidad de Sevilla)
Les ciutats dels Països Catalans als dibuixos d’Antoon van den Wijngaerde
Madrid, entre Antonio Manzelli y Pedro Texeira (1622-1656)
Fernando Marías (Universidad Autónoma de Madrid)
Sessió 2. Cartografia militar urbana
La representación de la ciudad en la topografía militar (siglos XVII-XIX)
Mapas para la guerra y para la corte en la España del siglo XVII
Isabel Testón Núñez, Rocío Sánchez Rubio, Carlos Sánchez Rubio (Universidad de Extremadura)
Jesús Burgueño (Universitat de Lleida)
Sessió 3. Planimetria cadastral urbana
El espacio urbano en la cartografía catastral (siglos XVIII y XIX)
Luis Urteaga (Universitat de Barcelona)
Un cuarto de siglo después de su publicación: uso y abuso de la Planimetría General de Madrid
Concepción Camarero-Bullón i Francisco Marín Perellón (Universidad Autónoma de Madrid)
Meritxell Gisbert (Universitat de Barcelona)
Los planos de población en los levantamientos topográficos del Instituto Geográfico Nacional
Joan Capdevila (Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia)
Bárbara Polo (Universitat de Barcelona)
Sessió 4. Cartografia urbanística municipal i altres cartografies
Reformisme liberal i cartografia urbana municipal a l’Espanya del segle XIX
Francesc Nadal (Universitat de Barcelona)
Los planos urbanos del Centro Geodésico Topográfico, 1878-1891
José Luis Villanova (Universitat de Girona)
Teresa Navas Ferrer (Universitat Politècnica de Catalunya)
Alfredo Faus Prieto (Universitat de València)
Ana del Cid (Universidad de Granada)
Carme Montaner (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
10 Primer cicle de conferències. Gent de la Casa Gran (1977-1983)
Del 15/2/2017 al 29/3/2017. Coordinació: Eugeni Forradellas, Joan Fuster, Carme San Miguel i Joan Roca. Comitè organitzador: Associació Consell de Cent i Museu d’Història de Barcelona.
L’Associació Consell de Cent i el MUHBA, organitzen un cicle de conferències per analitzar i discutir les iniciatives, els plans i les propostes promogudes per l’Ajuntament de Barcelona a la ciutat durant la transició democràtica, fins a les eleccions municipals
de 1979.
La transició a Barcelona. Les eleccions municipals de 1979.
Taula-debat amb Jordi Borja i Enric Truñó. Presidida i moderada per: Eugeni Forradellas. Fila zero amb la presència de persones que van participar directament en el procés.
Urbanisme: del Pla Comarcal a la planificació democràtica.
Taula-debat amb Joan Antoni Solans i Rafael Cáceres. Presidida per: Josep Miquel Abad. Moderada per: Joan Roca. Fila zero amb la presència de persones que van participar directament en el procés.
Planificació estratègica, sistemes d'informació i comunicació.
Taula-debat amb Manuel de Forn i Ernest Maragall. Presidida per: Guerau Ruiz Pena. Moderada per: Carme San Miguel. Fila zero amb la presència de persones que van participar directament en el procés.
Economia i finances: pressupost i endeutament.
Taula-debat amb Joan Angelet i Guillem Sánchez. Presidida per: Joaquim de Nadal. Moderada per: Antoni Comas. Fila zero amb la presència de persones que van participar directament en el procés.
11 Primer cicle de conferències ‘Dones creadores’
16, 22 i 30/3/2017. Organitza Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), Fabra i Coats–Fàbrica de Creació i Districte de Sant Andreu
Representació fotogràfica de la dona treballadora a Barcelona. La Fabra i Coats com a cas d’estudi
Marta Delclós i Raventós
Conflicte, acció i mobilització
Mònica Borrell Cairol
La Fabra, dones constructores del districte de Sant Andreu
Isabel Segura
Presonera-es, espectacle.
A partir de l’obra Angeleta de Jordi Pere Cerdà. Direcció Neus Vila
12 Conferència. Cinquanta anys de música barcelonina (1875-1925)
19/10/2017. Francesc Cortés i Àlex Robles.
Veure sessió
13 Dalí i els surrealistes descobreixen el Park Güell
6/11/2017. Mireia Freixa.
14 Le pouvoir symbolique de la littérature : une exception française?
7/11/2017. Joseph Jurt i Albert-Ludwigs (Universität Freiburg).
15 Segon cicle de conferències. Gent de la Casa Gran (1977-1983)
28/2, 14/3 i 4/4 del 2018. Coordinació: Eugeni Forradellas, Joan Fuster, Carme San Miguel i Joan Roca. Comitè organitzador: Associació Consell de Cent i Museu d’Història de Barcelona. L’Associació Consell de Cent i el MUHBA organitzen el segon cicle de conferències per analitzar i discutir les iniciatives, els plans i les propostes promogudes per l'Ajuntament de Barcelona a partir de les primeres eleccions municipals promogudes pels primers consistoris democràtics.
Barcelona i àrea metropolitana
Taula-debat sobre les institucions i les àrees de govern Presideix: Eugeni Forradellas Modera: Rafael Pradas Hi intervenen: Francesc Artal i Juli Esteban Fila zero amb la presència de persones que van participar directament en el procés
Barcelona i els serveis a les persones
Taula-debat sobre serveis socials, educació, salut pública i joventut Presideix: Eulàlia Vintró Modera: Sara Blasi Hi intervenen: Carme Turégano i Albert Serra Fila Zero amb la presència de persones que varen participar directament en el procés
Barcelona i espai públic: transport i circulació
Taula-debat sobre el transport públic i la mobilitat Presideix i modera: Joan Torres i Carol Hi intervenen: Alfredo Morales, Juli Garcia Ramon i Miquel Bonilla Fila zero amb la presència de persones que van participar directament en el procés
16 Europa en traducció: perspectiva de Barcelona
20/10/2018. Adrià Pujol.
Veure sessió
17 Passatges, de Barcelona a la metròpoli
14/11/2017. Ton Salvadó i Ramon Torra. MUHBA Oliva Artés. 14/11/2017
18 Bach reinterpreta la música sacra de Pergolesi i Caldara
24/02/2018. Joan Vives. MUHBA Plaça del Rei.
19 Debat. Zona Franca, dels orígens portuaris als nous paradigmes mediambientals
15 i 22/03/2018. MUHBA Plaça del Rei.
Veure sessió I
Veure sessió II
20 El futur de les metròpolis al segle XXI. El cas de Barcelona
13/03/2019. El cas de Barcelona Conferència organitzada amb motiu de la commemoració dels quaranta anys de les primeres eleccions municipals en democràcia.
21 Foix-Ferrater
17/03/2019. Jordi Cornudella. MUHBA Vil·la Joana.
22 Tercer cicle de conferències. Gent de la Casa Gran (1977-1983)
21/3 i 4 i 25/4 2019. L’Associació Consell de Cent i el MUHBA organitzen el tercer cicle de conferències per analitzar i discutir les iniciatives, els plans i les propostes promogudes per l’Ajuntament de Barcelona durant la transició democràtica.
Barcelona i la cultura
veure sessió
Presideix: Rafael Pradas Modera: Joan Fuster i Sobrepere Hi intervenen: Joan Anton Benach i Maria Teresa Ocaña Fila zero amb la presència de persones que van participar directament en el procés.
Barcelona i els districtes
veure sessió
Presideix: Albert Batlle Modera: Joaquima Alemany Hi intervenen: Simó Artigas i Margarita Obiols Fila zero amb la presència de persones que van participar directament en el procés.
Barcelona i el moviment veïnal
veure sessió
Presideixen: Eugeni Forradellas i Joan Roca Modera: Germà Vidal. Hi intervenen: Fernando Pindado, Andrés Naya i Custodia Moreno Fila zero amb la presència de persones que van participar directament en el procés.
23 Conferència. Barcelona en reconstrucció: espais públics de postguerra. Obertura de l’avinguda de la Catedral (1939-1958)
18/5/2020. A càrrec de Rana Alhussin, investigadora. Conferència (dins del cicle Diàlegs d’Història Urbana i Patrimoni).
En ocasió del Dia Internacional dels museus (18 de maig). L’autora analitza les estratègies de reconstrucció i intervenció realitzades per l’Ajuntament de Barcelona a l’espai públic de la ciutat que havia estat destruït per la Guerra Civil, donant un especial èmfasi al projecte d’apertura i urbanització de l’Avinguda de la Catedral, entre 1939 i 1958.
24 Conferència audició "Musicant Verdaguer"
10/6/2020. A càrrec d’Arnau Tordera on contextualitza i dissecciona algunes de les obres musicades amb versos de Verdaguer: El Virolai de Josep Rodoreda, Caminant de Roger Mas, Ferida d'amord'Obeses, Noguera i Garina de La Carrau i Formigues de Manel.
25 Congrés. Nau tinglada del segle XV: recuperació i interpretació
08/06/2021. L’any 2008 una intervenció arqueològica realitzada en un solar situat entre el Port Vell i l’Estació de França, es va localitzar una àrea que havia format part del port medieval de Barcelona. Entre les restes més importants descobertes, cal destacar el moll construït l’any 1477 i un fragment de vaixell. Hi intervindran: Mikel Soberon, Marcel Pujol i Lidia Font Pagès.
26 Menjar d’ahir, d’avui i de demà: la història en clau alimentària
16/10/2021. En el marc de la Setmana de l’Alimentació Sostenible, presentacions, tast, taula rodona i música entorn del patrimoni històric gastronòmic.
27 Conferència "Manuel Utor, de Musclaire al Liceu. Història d’un tenor i d’un temps"
14/7/2022. A càrrec de Miquel Pérez García. Aquesta conferència forma part del 1r cicle de conferències “Intèrprets Catalans Històrics” que organitza l’Associació Joan Manén. Amb aquest nou cicle l’Associació vol difondre el projecte de recuperació dels grans intèrprets catalans que està duent a terme a través del web www.interpretscatalanshistòrics.com
28 Conferència inaugural curs Relats Urbans 2023-2024. «Museus en la construcció d’una Europa democràtica»
3/10/2023. A càrrec de Josep Ramoneda (periodista, filòsof i escriptor)
01 Presentació Entre la solitud i la llibertat. Vídues barcelonines al final de l’edat mitjana
Teresa Vinyoles. 18/2/2016
02 Presentació Proveir Barcelona: el municipi i l’alimentació de la ciutat (1329-1930)
Mercè Renom. 1/3/2016
03 Presentació Els sons de Barcelona a l’edad moderna
Tess Knighton. 17/3/2016
04 Homenatge Paquita Pallarès i la Barcelona romana. En reconeixement d’una trajectòria
17/5/2016
05 Presentació del llibre Masies i vida rural a Collserola
Eugeni Casanova MUHBA. 6/3/2017
06 Presentació del documental L’Havana i Barcelona. Història de dues ciutats, 1779-1936
MUHBA i OHCH (Oficina del Historiador de la Ciudad de La Habana). 30/3/2017
Veure documental
07 Presentació del llibre Intervenir a la muralla romana de Barcelona. Una visió comparativa
A càrrec d'Eduard Riu-Barrera (editor del llibre). 20/4/2017
Veure sessió
08 Presentació del llibre Barcelona recta y Curva
A càrrec de Josep M. Rovira i Carolina B. Garcia.13/112017
Veure sessió
09 Presentació de la Guia d’història urbana II Guerra Mundial / BCN
A càrrec de Josep Calvet. 30/11/2017
Veure sessió
10 Presentació del llibre Música i política a l'època de l'arxiduc Carles
Amb alguns dels seus autors: Tess Knighton, Xosé Aviñoa i Lluís Bertran. 11/1/2018
Veure sessió
11 Presentació de la Guia d'història urbana Macosa/BCN
A càrrec de Marià Hispano. 24/10/2018
Veure sessió
12 Presentació del llibre Barcelona vista del Besós
Amb Patrick Faigenbaum i Joan Roca. 26/6/2018
13 Presentació del llibre Els gremis de Barcelona
Coord. Pere Molas i Xavier Cazeneuve. Editat per l’Arxiu Històric de Barcelona. 28/6/2018
Veure sessió
14 Presentació del projecte i visita Les cases del Bon Pastor. Habitatge i treball a la Barcelona del segle XX
13/9/2018
15 Homenatge a Francesc Vicens
26/9/2018
Veure sessió
16 Presentació del llibre Luter
Autor: Antoni Gelonch. Amb Ramon Tremosa i Antoni Gelonch. 7/11/2018
Veure sessió
17 Presentació de la Guia d'història urbana de la Maquinista/BCN
Montserrat Milà, Marià Hispano i Joan Roca.14/11/2018
Veure sessió
18 Presentació del llibre Imatges per creure
Antoni Gelonch, Xavier Torres, Cristina Fontcuberta i Joan Roca. 22/11/2018
Veure sessió
19 Presentació Guia d'història urbana Sexualitats s. XX/BCN
Víctor Guerrer, director del Desplume. Regidora de Feminismes i LGTBI Laura Pérez, director del Museu d’Història de Barcelona Joan Roca i un dels autors de la Guia, el sociòleg i activista Trans, Miquel Missé.1/3/2019
Veure sessió
20 Presentació de la nova edició del llibre Els lloms transparents, de J. V. Foix
Marina Porras. MUHBA Vil·la Joana. 17/03/2019
Veure sessió
21 Presentació de la instal·lació Oliva Artés, obert per obres
Sobre el futur museu laboratori i la proposta d’exposicions del 2019. 17/03/2019
22 Presentació Guia d'història urbana Aigua KM Zero
Manel Guàrdia, Manel Martí i Albert Cuchi. 23/3/2019
Veure sessió
23 Presentació de l´exposició Entre la revolució i el desig. Miguel Núñez a Barcelona i del llibre Mil vidas más (sobre la vida de Miguel Núñez a Barcelona). Alfonso López, Pepe Gálvez i Joan Mundet. 3/4/2019
Veure sessió Entre la revolució i el desig. Miguel Núñez a Barcelona
Veure sessió Mil vidas más
24 Presentació del llibre Sant Francesc, Verdaguer i la natura
A càrrec dels autors: Maria-Mercè Bruguera i Barbany i Josep Gordi. MUHBA Vil.la Joana. 9/6/2019
Veure sessió
25 Presentació del llibre Història d’un desgavell. La desconstrucció de la gran via Diagonal
Jesús Portavella, autor del llibre, Joan Roca, director del Museu d’Història de Barcelona, i Joaquim Borràs, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona. 13/6/2019
Veure sessió
26 Presentació del llibre La domus d’Avinyó. El luxe interior d’una casa de Barcino
Editat pel MUHBA, amb la conferència Las pinturas de la domus d’Avinyó de Barcelona: un estudio multidisciplinar, a càrrec d’Alicia Fernández Díaz, de la Universidad de Murcia. 3/10/2019
27 Presentació del llibre Asociaos y seréis fuertes
Autor: Ramón Arnabat. 30/10/2019
Veure sessió
28 Presentació de la Guia del Rec Comtal
Joan Roca, Carme Miró i Enric March. 31/10/2019
Veure sessió
29 Presentació de la Guia d'història urbana Fabra i Coats / BCN
12/12/2019
Veure sessió
30 Presentació de sis quadres atribuïts al pintor provençal Josep Bernat Flaugier
13/2/2020
Veure sessió
31 Presentació del llibre Voces caídas del cielo
Autor: Manu Valentín. 21/2/2020
Veure sessió
32 Presentació del llibre 100 Pioneres catalanes
Autor: Antoni Gelonch. Viena Edicions. 5/3/2020
Veure sessió
33 Presentació llibre Proveir Barcelona: el municipi i l’alimentació de la ciutat 1329-1930
Presentació a càrrec de Mercè Renom, ed. Col·lecció Pòsits. 24/3/2020
34 Presentació de la Guia d’història urbana Balconada/BCN
En format digital. A partir del 18/5/2020
35 Presentació de la Guia - Itinerari digital Eix Pere IV
En format digital. A partir del 18/5/2020
36 Presentació de la Guia d’història urbana Barcino/BCN
En format digital. A partir del 18/5/2020
37 Presentació del projecte Cap al MUHBA Laboratori 2023
MUHBA Oliva Artés, en ple «Eix Pere IV arrova», ha de ser un espai compartit per conèixer, pensar i reinventar els codis tecnològics, econòmics, socials, polítics i culturals de la ciutat, en clau històrica i barcelonina. Amb la participació d’entitats diverses, universitats i centres de recerca.
12/11/2020
38 Presentació de la Guia d’Història Urbana Revolució liberal / BCN 1820-1843
19/11/2020
Veure sessió
39 Presentació de Guia d'Història Urbana. Lluites socials/BCN, 1917-1919
19/5/2021
Veure sessió
40 Homenatge a Verdaguer
Ofrena floral. El MUHBA i el districte de Sarrià-Sant Gervasi com cada any homenatgen el poeta.
10/6/2021
41 Presentació del llibre El setge confós de Barcelona
Laia Santanach i Suñol, Miquel Gea. 28/10/2021
Veure sessió
42 Presentació del llibre Barcelona 1969-1979. Els anys decisius del planejament de la metròpoli
Acte de presentació del llibre de Joan Antoni Solans i Huguet, publicat pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), col·lecció Posits.
Veure sessió
43 Presentació del llibre La ciutat de Barcelona segons el fogatjament de 1496
Autor: Lluís Sales i Favà. Aquesta publicació compta amb la col·laboració de la Institució Milà i Fontanals-CSI. 02/03/2022
Veure sessió
44 Presentació del llibre La revolució de l’habitatge a les perifèries obreres i populars: Nou Barris, 1939-1980
Autors del llibre: José Luis Oyón, Manel Guàrdia i Maribel Rosselló. 03/03/2022
Veure sessió
45 Presentació del lllibre Trencant barreres. Dones a la Catalunya del segle XX
Autora: Soledad Bengoechea. 9/3/2022
Veure sessió
46 Presentació del llibre Sarrià i Barcelona, 1921. La unificació municipal
Llibre editat dins de la col·lecció Textures del MUHBA. 27/4/2022
47 Presentació QUARHIS 15 / taula-debat QUARHIS 16 (en preparació) “Alimentació i salut a Barcelona. Les aportacions de l’arqueologia antropològica”
QUARHIS és una eina imprescindible de divulgació per presentar a la comunitat científica els avenços en el coneixement arqueològic de la història de Barcelona. 11/5/2022
45 Presentació de l'audiovisual Barcelona en blanc i negre i 3D
L'audiovisual que mostra un recorregut 3D per la Barcelona dels anys 20 del segle passat acompanyat de música i anuncis del mateix període històric. Les imatges del film s’han obtingut de digitalitzar i restaurar les plaques de vidre 6x13 cm. de la Barcelona dels anys 20, que pertanyen a la col·lecció particular d’Enric Riera.Organitza la Taula Eix Pere IV i l’Associació Fotoclub Poblenou, en el marc del projecte MUHBA Museu Laboratori. 21/9/2022
46 Presentació del llibre Barcelona, una capital mediterrània a través de les seves cartes, 1381-1566
Vicent Baydal Sala. Col·lecció MUHBA Textures 10. En la present obra s’analitzen les cartes redactades pels consellers de la ciutat entre final del segle XIV i mitjan segle XVI per tal d’observar la xarxa de relacions epistolars de Barcelona. Quan s’enviaven cartes? Amb quin contingut? Per què? A qui? On? Com? Amb quina evolució al llarg del temps? El resultat perfila una ciutat que no només era la capital indiscutible de Catalunya, sinó també un dels principals nuclis econòmics i polítics de la Mediterrània occidental.14/9/2022
47 Presentació de llibre Macosa, la fábrica del Poblenou. Historia y lucha obrera
Josep Escrich (Macosa), Joan Roca (director del MUHBA), Ferran Saro (autor del llibre) i Maria Raya (arxivera)
5/10/2022
Veure sessió
48 Presentació de la Guia d’Història Urbana Merda urbana / Bcn
Manel Guardia
19/10/2022
Veure sessió
49 Presentació de la Guia d’Història Urbana Escola pública / Bcn, 1900-1970
Cèlia Cañellas i Rosa Toran
16/11/2022
50 Presentació del llibre Joan Fuster. Figura d’un segle
Autor: Antoni Martí Monterde
23/11/2022
Veure sessió
51 Presentació del llibre Barcelona - Paris: El vincle literari, 1875-1936
Antoni Martí Monterde. Conferència de Lluís Calvoñ.
14/12/2022
Veure sessió
52 Presentació Atles MUHBA d’història de Barcelona
MUHBA
1/3/2023
Veure sessió
53 Presentació del llibre La muralla romana de Barcino
Alessandro Ravotto
15/3/2023
Veure sessió
54 Presentació del llibre European city museums
Tim Marshall, Joan Roca (ed.)
30/3/2023
Veure sessió
55 Presentació del llibre Pedra i poder. El Palau Major de Barcelona
Ramon Pujades
13/4/2023
Veure sessió
56 Presentació llibre Barcelona hospitalària. La ciutat i els seus hospitals, segles XIV-XX
Alfons Zarzoso i Josep Barceló
28/6/2023
Veure sessió
57 Presentació dels volums I i II de Les opcions de Barcelona
Ramón Grau Fernández
5/7/2023
Veure sessió
58 Presentació de la Guia d’història urbana Domènech i Montaner/BCN
Oriol Gili i Enric Granell
25/10/2023
Veure sessió
59 Presentació de la Guia d’Història Urbana 'Eix Besòs'
29/11/2023
60 Presentació llibre Forma, color i cronologia. Les pises catalanes dins el context arqueològic de Barcelona
Mikel Soberón Rodríguez
24/1/ 2024
Veure sessió
61 Presentació del llibre multimèdia Gent de la Casa Gran. Testimonis de la transformació de Barcelona, 1977-1983.
Presidit per l'alcalde de Barcelona i intervindran Maravillas Rojo, presidenta de l’Associació Consell de Cent, Eugeni Forradellas, expresident, Aina Mercader coordinadora del llibre multimèdia, i Joan Roca, director del Museu d'Història de Barcelona.
6/2/2024
62 Arxiu General MUHBA
Presentació pública de l’ordenació dels fons documentals històrics i recents del museu
2/10/2024
Presentació del llibre 'Valldaura, 1150-2025: Una història de monjos, reis, nobles, industrials i investigadors'
El llibre presenta la història del progrés i la decadència de Valldaura, un petit lloc situat al bell mig d’un bosc de Cerdanyola del Vallès, a prop de Barcelona. Robert Álvarez Masalias i Vicente Guallart Furió, autors i Stefano Maria Cingolani, doctor en Filologia Romànica
4/12/2024
01 L’arquitectura de l’habitatge al segle XIX a Barcelona
Societat, ciutat i habitatge a Barcelona en el segle XIX
Mercè Tatjer i Mir
Habitatges de nova creació a la Barcelona dins muralles al segle XIX
Jordi Oliveres i Samitier
Fragments de vida quotidiana a la Barcelona de mitjans del segle XIX
Carmen Rodríguez Pedret
Consideracions sobre el creixement urbà la zona de ponent
Maribel Roselló i Nicolau
Les operacions de construcció d’edificis d’habitatge a la zona del Palau Menor
Pere Hereu i Payet
Cases biografiades: universos domèstics de la Barcelona del 1900
Teresa M. Sala Garcia
El significado y el valor de la aportación del estudio La Casa. Evolución del espacio doméstico en España (siglos XVI - XXI)
Beatriz Blasco Esquivias
L’habitatge obrer i al seva valoració patrimonial
Rosa Serra Rotés
24/1/2008
02 L’inversemblant estiu del 36
Un cop derrotat a Barcelona el 18 de juliol de 1936 l’amotinament militar, les classes populars, associa-des en sindicats, comitès de barri i entitats, s’organitzaren per fer funcionar companyies i serveis, intentant cobrir velles mancances i assajar un altre model de societat. Les turbulències del moment, amb assassinats i actes criminals prou coneguts, no justifiquen l’oblit de les experiències d’aquells mesos que, tanmateix, no pogueren consolidar-se.
És un seminari proposat i dirigit pel Dr. Miquel Izard.
Les arrels de la tragèdia
Xavier Díez, doctor en Història contemporània.
Que ho sàpiguen ells i que ho tinguem present nosaltres
Miquel Izard, professor emèrit de la UB.
Taula rodona: L’oblit és una infàmia
A càrrec de Dolors Marín, doctora en història contemporània, Eduard Masjuan Bracons, doctor per la UAB i investigador adscrit al CEHI, Josep Maymí, doctor en antropologia social, i Miquel Izard, professor emèrit de la UB
4 i 5/11/2008.
03 Seminari. La intervenció arqueològica a les necròpolis històriques. Els cementiris jueus
Laia Colomer (coord.)
Obertura institucional
Ignasi Cardelús, Josep Maria Carreté
El tractament del patrimoni arqueològic jueu: un ventall de situacions
Renée Sivan
Qui s’ha de fer càrrec de les restes humanes? Mètode científic, drets humans, ètica patrimonial i creences comunitàries
Neil A. Silberman
Problemàtiques de la intervenció arqueològica en les darreres dècades: Jewbury, Sagunt, Tàrrega i Lucena
Don Brothwell, Matías Calvo, Oriol Saula, Anna Colet, Daniel Botella
La sedimentació d’una política patrimonial: el cas de Sevilla
Isabel Santana
Legislació catalana sobre patrimoni i intervenció a les necròpolis històriques: consideracions teòriques i pràctiques
Josep Manuel Rueda, Gemma Hernández
Taula rodona: Models i protocols d’intervenció en cementiris medievals a Catalunya
Carme Miró, Eulàlia Subirà, Dalia Levinsohn, Gemma Caballé
Intervenir a Montjuïc. Reflexions des de l’urbanisme, la recerca, l’arqueologia i la història cultural
Oriol Clos, Ferran Puig
Cementiris jueus i arqueologia: nous reptes científics i legals
Max Polonovski
Taula debat: Els criteris d’intervenció de les administracions públiques, perspectives de futur
Max Polonovski, Jordi Casanovas i Joan Josep López Burniol
Apunt final de balanç
Comitè organitzador
Acte de cloenda
Jordi Martí
15 i 16/1/2009
04 Jornada. La Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona, arrels i conseqüències
Soledad Bengoechea (coord.)
El malestar social a l’Europa del nou-cents i la Setmana Tràgica
Ángel Smith
El rebuig a la guerra del Marroc i al servei militar imperant
Gabriel Cardona
Les bases socials de la revolta
José Álvarez Junco
El paper de l’anticlericalisme
Jordi Figuerola
La Setmana Tràgica segons els intel·lectuals. La visió d’Eduard Ferrés
Xavier Ferrés
Després de la Setmana Tràgica. Camins cap a l’anarquisme
Pere Gabriel
21 i 28/4/2009 i 5/5/2009
05 Jornada. Historia dels barcelonins. Canvi humà i trajectòria al llarg del temps
Coordinat per: Joan Roca (MUHBA) i Mercè Tatjer (UB)
30/4, 7/5, 14/5, 21/5, 28/5 i 4/6 del 2009
06 Jornada. Col·lecció contemporània i participació ciutadana als museus d'història de ciutat
Joan Roca i Renée Kistemaker (coord.)
Presentació del Pla Estratègic del MUHBA
Joan Roca
Documentar la vida suburbana a Hèlsinki i altres casos de col·leccions contemporànies
Tiina Merisalo
La construcció de la col·lecció contemporània al Museu de Liverpool
Zelda Baveystock
Antics projectes per a una col·lecció contemporània a Barcelona (del segle XVIII al XX)
Marina López
La formació del Museu Industrial del Ter: la col·lecció i la participació ciutadana
Carlos García Hermosilla
Idees sobre la creació d’una col·lecció contemporània a una ciutat dinàmica
Paul van de Laar
La creació d’una col·lecció a un museu de ciutat al segle XXI
Anja Dauschek
19/6/2009
07 VIII Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya «Barcelona i les grans fàbriques dels segles XIX-XX»
Organitzades pel Museu de la Ciència i de la Técnica de Catalunya, Associació de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, Ajuntament de Barcelona (Urbanisme i Infraestructures) i MUHBA.
Premi Bonaplata 2010 Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya «per la magnífica col·laboració de tot el seu personal i especialment del seu director en l'organització de les VIII Jornades d'Arqueologia Industrial celebrades el mes d'octubre del 2009 a la seva seu de la Plaça del Rei, i de la seva decisió estratègica d'incorporar el patrimoni industrial dins dels objectius del museu, prenent una actitud activa tant de promoció com de conservació i defensa».
Conferència inaugural 'Les primeres fàbriques de Barcelona i el seu pla'
Àngels Solà Parera, Doctora en Història Moderna i professora del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.
Sessió 1. Lectura de comunicacions
Moderadora: M. Lluïsa Gutiérrez
La Fàbrica de Can Miralda – Els Panyos de Manresa
Lluís Piqué Sancho i Joan Escalé Estrada
La fàbrica de Filats i Teixits de Jeroni Juncadella, un exemple de la creixent indústria cotonera del segle XIX al barri del Raval (Barcelona)
José Manuel Vicente García
La cartografia de Vicenç Martorell i les fotografies aèries, un instrument per la lectura del Patrimoni Industrial de Barcelona: El cas de Can Framis
Antoni Vilanova, amb la col·laboració de Mercè Tatjer
La fàbrica Batlló, una obra clau de l’arquitectura catalana moderna
Jaume Rosell
Les influències de la fàbrica Vilumara a la fàbrica Casaramona
Fàtima López Pérez
Los cambios en la organización del trabajo de los grandes vapores téxtiles de Barcelona y su llano (1840-1936)
Carles Enrech
La fàbrica Nova de Bertrand i Serra a Manresa
Lucía Juarez i Lluís Virós
El patrimoni tèxtil industrial de Catalunya on line
Silvia Carbonell Basté
La Fabra i Coats de Sant Andreu de Palomar (Barcelona): historia i present
Manel Martín Pascual
Fabra i Coats. Usos urbanístics i arquitectònics
Jordi Rogent i Albiol
Fabra i Coats. Projecte museològic i patrimonial
Museu d’Història de Barcelona
Sessió 2. Lectura de comunicacions
Moderador: Antoni Roca Rosell
Del taller del Arquitecto Juan Torras (1878) a Torras Herreria y construcciones S.A. Can Torras
Assumpció Feliu
As novas ofi cinas gerais do Barreiro
Gilberto Gomes
Aproximació a l’aparició catalana d’electrodomèstics. Gabriel Lluelles, l’empresa Pimer i Minipimer
Rosa Povedano i Ferrer
Innovació en temps de crisi: el cas del comptador de gas de catalana
Francesc X. Barca-Salom
Barcelona i el gas. Prop de 200 anys de relacions
Pere Fàbregas Vidal
El Museu del Gas de la Fundació Gas Natural. Presentació del projecte
Maria Marín Gelabert
Història dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Joan Carles Enguix
Sessió 3. Lectura de comunicacions
Moderador: Lluis Virós Pujolà
El patrimoni vinculat als usos de l’aigua dels rius ter i freser. Balanç i perspectives
Joan Llinàs i Pol i Jordi Merino i Serra
El proyecto Wadi y el patrimonio cultural. Aproximación a la riqueza etnoindustrial del entorno del Parque Natural de El Hondo (Alicante)
Rafael Martínez García
Del molí paperer dels Alsina a la fàbrica Muncunill i Parellada
Albert Fàbrega
Un molino hidráulico en la calle Huertas de Madrid
Gonzalo Viñuales
Una nova mirada al patrimoni industrial del Museu Agbar de les Aigües
Sònia Hernández Almodóvar
Sessió 4. Lectura de comunicacions
Moderador: Antoni Roca Rosell
Els plànols Martorell: una font documental per al coneixement del patrimoni industrial a Poblenou
Lourdes Mateo
El canvi d’ubicació del despatx Vilumara de principis del segle XX: un estudi del desmuntat, reconstrucció, conservació i documentació del patrimoni
Albert Guilleumes i Fàtima López
El taller de la Diagonal: un espai multidisciplinari i creatiu en la fàbrica Vilumara de la Travessera de Gràcia
Fàtima López i Josep Maria Vilumara
Convergència tecnològica i la innovació en la fabricació d’abrasius
M. Lluïsa Gutiérrez
Les Drassanes Reials de Barcelona. Espai de poder, espai de treball
Enric Garcia Domingo
Els Fars del Port de Barcelona
(Port de Barcelona)
Visita guiada a les Drassanes Reials de Barcelona, segle XIII.
Presentacions convidades: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Port de Barcelona i Fira de Barcelona
Conferència de clausura 'Les grans fàbriques de Barcelona i el Pla Cerdà: l’exemple del Poblenou'
Mercé Tatjer i Mir, Catedràtica de Didàctica de Ciencies Socials de la Universitat de Barcelona
29, 30 i 3/10/2009
08 Els refugis antiaeris de Barcelona. Criteris d’intervenció patrimonial
MUHBA i Memorial Democràtic (coord.)
Obertura institucional
Jordi Martí, Miquel Caminal i Badia, Joaquim Mestre
Els atacs aeris sobre Barcelona en el context de la guerra aèria, 1936-1945
Gabriel Cardona
La defensa activa i passiva de la ciutat de Barcelona, 1936-1939
David Gesalí i David Iñíguez
La defensa de Barcelona. Del relat històric als elements patrimonials
Ramon Arnabat
Cronotipologia dels refugis antiaeris de Barcelona
Jordi Ramos Ruiz
Taula rodona: Els refugis antiaeris: història, memòria i patrimoni
Josep Maria Contel, Quim Martín, Valerie Powles
Arqueologia dels refugis antiaeris de Barcelona
Ferran Puig
Taula rodona: Què conservar? Legislar, inventariar i catalogar
Andreu Besolí, Josep Castells i Camp, Ricard Conesa, Carme Miró, Jordi Rogent i Albiol
L’arqueologia dels refugis antiaeris en el centre del poder del “Tercer Reich” i la problemàtica del patrimoni
Peter R. Fuchs
La història, l’arqueologia i la memòria dels refugis antiaeris de Londres
Gabriel Moshenska
Taula debat: Cap a un protocol d’intervenció
Ramon Arnabat, Jordi Guixé, Gemma Hernández, Ferran Puig, Jordi Rogent i Albiol
Apunt final de balanç
Comitè organitzador
Acte de cloenda
Joan Roca, Jordi Roca i Armengol, Ramon Garcia-Bragado
17, 18 i 19/12/2009
09 Taller. El Tractament del patrimoni arquitectònic al Model Barcelona
L'objectiu del taller es l'intercanvi d'infprmacions i metodologies entre persones i grups de l'ambit universitari i institucional que treballen al voltant de la qüestió del patrimoni històric, arquitectònic i urbà.
13, 14 i 15/5/2010
10 Jornada. El consol de la bellesa. Al voltant dels programes La bellesa cura i Un passeig de percepcions
Inauguració de la jornada
Dr. Moisès Broggi
La qüestió de la bellesa. Una visió de l’art des de la neurobiologia de la discapacitat intel·lectual
Dra. Mara Dierssen
L’evolució del cervell humà i l’apreciació de la bellesa
Dr. Marcos Nadal
El programa La bellesa cura, fonaments i mètode
Joan Roca i Anna Castellano
Un passeig de percepcions, ventalls de propostes
Gemma Bonet i Reina Capdevila
Escola d’art per a persones amb discapacitació intel·lectual
Fundació Llars Residencials per a persones amb discapacitat intel·lectual
Bellesa torbadora
Vicenç Furió
La bellesa: ferida, sentit i transcendència
Francesc Torralba
4/5/2010
11 Seminari. Literatura i ciutat
2010-2022
MUHBA Vil·la Joana. Casa Verdaguer de la Literatura. El Seminari tractarà de la qüestió de les representacions urbanes i del binomi ciutat i literatura. Coordinació científica: Antoni Martí Monterde, UB
Sessió I. Barcelona entre el caos i l’ordre, 1859-1925
El Seminari tractarà de la qüestió de les representacions urbanes i del binomi ciutat i literatura. Centrat, en aquesta primera edició, en el període en el qual Barcelona creix entre el caos i l’ordre. S’hi analitzaran algunes fites narratives i poètiques que reflecteixen la imatge de la ciutat. Amb la col·laboració d’Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català. Josep M. Domingo i Marina Gustà.
3 i 17/6/2010
Sessió II. Representacions literàries/BCN 2011. Barcelona, 1939-1966. Figures i representacions de la ciutat en la narrativa de postguerra
La narrativa catalana
En aquesta sessió explorarem la diversitat amb què autors com M. Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo, Rafel Tasis, Xavier Benguerel, Maurici Serrahima i Mercè Rodoreda afronten la ficcionalització de Barcelona. A càrrec de Maria Dasca, professora de llengua i literatura catalanes
La narrativa espanyola
L’examen dels procediments que han emprat des d’un Ignacio Agustí fins a Juan Marsé passant per Carmen Laforet, Luis Romero, Antonio Rabinad, Francesc Candel o Juan Goytisolo ens permetrà conèixer un repertori variat i incisiu d’aproximacions literàries a la Barcelona de la postguerra franquista. A càrrec de Jordi Amat, filòleg i escriptor
7 i 9/6/2011
Sessió III. La Barcelona industriosa vista pels forasters, segles XVIII i XIX
Els relats literaris dels viatgers del set-cents, que ens descobreixen els potencials de la ciutat, es van transformar durant el vuit-cents en mirades més polaritzades quan la industriosa Barcelona es contrastà amb els tòpics romàntics.
Barcelona visitada de 1750 a 1850. Interès il·lustrat i decepció romàntica
Eduard Riu-Barrera, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya
La Barcelona de l’arrencada industrial: La visió dels viatgers
Joan Lluís Marfany, Universitat de Liverpool
Barcelona en el mirall de París: Rubén Darío i Santiago Rusiñol
Antoni Martí Monterde, UB
14 /6/2012
Sessió IV. Periodisme literari a Barcelona, 1890-1936
Entre finals del segle XIX i començaments del XX la literatura catalana va donar un conjunt d’autors que, en escriure la memòria del present, van establir els fonaments de la prosa catalana moderna. Els escriptors que es van dedicar al periodisme es van fer càrrec de la complexitat d’un temps que canviava, i d’una ciutat com Barcelona.
Periodistes, escriptors, ciutadans
Antoni Martí Monterde, UB
Eugeni d’Ors: el «suprem periodista»
Xavier Pla, UdG
Les altres cròniques de Barcelona
Àlex Matas Pons, UB
15/6/2013
Sessió V. Quatre diguem-ne corresponsals, 1890-1960
Entre les millors pàgines de la literatura catalana es compten els centenars de reportatges, cròniques i llibres de viatge dels escriptors que van exercir de corresponsals a diverses ciutats europees. Els periodistes i escriptors catalans a Europa van ser un dels motors de l’europeisme cultural barceloní.
Madrid-Barcelona: Gaziel i Madrid, Gaziel a Madrid
Jordi Amat
Berlín-Barcelona: Eugeni Xammar davant l'ou de la serp
Àlex Matas, UB
Roma-Barcelona: Josep Pla, sensacions de Roma
Rossend Arqués,UAB
29/5/2014
Sessió VI. Ciutat en quarantena. La vida intel·lectual a la Barcelona del franquisme (I)
Seminari analitzarà el camp intel·lectual i literari durant el franquisme. En aquesta ocasió s’abordarà la cruïlla entre els anys cinquanta i seixanta a través de les figures de Josep Maria Castellet, José María Valverde i Joan Fuster. Hi intervindran: Enric Sullà, Juan Carlos Pueo i Antoni Furió.
18/6/2015
Sessió VII. El camp literari a Barcelona, 1924-1975
Barcelona, com les grans capitals culturals d’Europa, ha acollit tradicionalment múltiples i sòlides iniciatives en l’àmbit de l’edició gràcies a les quals avui encara podem parlar de l’existència d’un veritable espai públic a la ciutat. Però un autèntic espai de debat intel·lectual necessita producció i distribució de textos.
La llibreria Catalònia (1924-1975): una indústria de la lletra impresa
Manel Llanas , UViC
Editar en terra de naufragis (1949-1963): els llibres de l’Ossa Menor
Mireia Sopena, UB
La revista Nous Horitzons i la lluita antifranquista dels intel·lectuals del PSUC
Giaime Pala, UdG
17/12/ 2016
Sessió VIII. Iberisme: perspectiva des de Barcelona
L’europeisme cultural de Barcelona, si bé s’ha orientat històricament cap al nord, on ha buscat models per emular, no pot obviar la seva dimensió ibèrica. Capital cultural d’una regió dominada per una capital política com Madrid, Barcelona ha vist com alguns dels seus intel·lectuals han somiat amb un federalisme peninsular, que difuminés el poder polític central en favor d’un equilibri polític i territorial sostingut per una constel·lació de capitals com Lisboa, A Coruña, Bilbao i la mateixa Barcelona
Iberismo: aspectos discursivos
Arturo Casas Vales, Universidad de Santiago de Compostela
Accions i xarxes urbanes de l'iberisme
Víctor Martínez-Gil, UAB
Josep Pla i l’Exposició d’Art Català a Lisboa (1921)
Jesús Revelles, Universitat de les Illes Balears
13/5/2017
Sessio IX
Sessió X. Barcelona-Buenos Aires, viatge d'anada
Estudi de les relacions literàries i intel·lectuals entre la capital de Catalunya i la capital de l’Argentina (1900-1960). Buenos Aires i Barcelona són dues ciutats que es van postular com a capitals del segle XX, com Paris ho havia estat el segle XIX. Coordinador científic: Bernat Padró, UB.
López Llausàs a Buenos Aires
Manuel Llanàs, UVic
Santiago Rusiñol: «Del Born al Plata»
Antoni Martí Monterde, UB
Buenos Aires, la ciutat somiada de Josep Pla
Xavier Pla, UdG
16/6/2018
Veure sessió I
Veure sessió II
Sessió XI. Barcelona ciutat de frontera?
Els espais fronterers són un gran interrogant crític, històric, cultural i literari per a Europa. Sense cruïlles com Alsàcia i Renània, Trieste, Bèlgica i Suïssa entre d’altres, no s’entén el passat ni el futur d’Europa. En el nostre cas, tenim l’espai que queda d’una banda i l’altra de l’Albera, que malda per no oblidar la seva història i cultura compartides.
Veure sessió presentació
L’(a)frontera i Barcelona
Òscar Jané, UAB
Veure sessió I
Les fronteres qüestionades. Barcelona i els debats nacionals
Jan Brugueras, UB
Veure sessió II
Quan Barcelona era un prat, ja Mirmanda era capital d'un estat
Joan-Lluís Lluís, escriptor
Veure sessió III
8/6/2019
Sessió XII. Barcelona-València, una singularitat amarga?
Barcelona i València són dues capitals de l’Europa mediterrània que comparteixen història, llengua, cultura i també economia. Aquests elements, que han refermat els vincles entre elles, també han estat motiu de distanciament. Tot i així, és innegable que totes dues, considerades complementàries, poden explicar una part important de la història intel·lectual del nostre país.
Barcelona-València: una singularitat amarga? Presentació de la jornada
Antoni Martí Monterde, UB
Joan Fuster, lector (i “introductor”) de Josep Pla
Xavier Pla, UdG
Els Països Catalans, entre la geopolítica i la memòria cultural
Antoni Martí Monterde, UdG
València-Barcelona, anada i tornada
Gustau Muñoz, Universitat de València
València i Barcelona, la capital que odia i la capital que menysprea
Vicent Flor, IVEI-Institució Alfons el Magnànim
Paraules d’amor. Azorín, Catalunya i el catalanisme
Francisco Fuster, Universitat de València
Burgesos i comerciants, cotxes i trens. Les relacions entre València i Barcelona a principis de la Modernitat
Josep Vicent Boira, Universitat de València
3/10/2020
Veure sessió I
Veure sessió II
Sessió XIII. Barcelona a la postguerra: visions literàries (I sessió)
Amb el final de la Guerra Civil, des dels primers dies del franquisme, i especialment després de 1945, el règim decreta per a Espanya un aïllament de tot el que significava la modernitat política i cultural europea. Apart de les lògiques repercussions polítiques, aquest tancament de fronteres va tenir conseqüències molt greus també en el pla cultural per a una ciutat com Barcelona.
El Pijoaparte i Cecilia Cé
Marina Porras, UB /UPF
El camp editorial català a la Barcelona de postguerra
Mireia Sopena, UB
Sabotatges contra Franco
Joan Safont, UdG
La llarga postguerra: projeccions del franquisme
Núria Cadenes, escriptora
14/6/2021
Veure sessió I
Veure sessió II
Sessió XIV. Barcelona en postguerra: visions literàries (II sessió)
El cop que va sofrir Catalunya amb la postguerra va afectar molt profundament la cultura, especialment el camp literari i intel·lectual de Barcelona. Aquesta jornada ressegueix com van viure aquest procés els escriptors catalans, i les conseqüències en la percepció de Barcelona com a capital cultural.
Veure sessió
18/6/2022
Sessió XV. Barcelona - Buenos Aires. Viatge de tornada
Buenos Aires i Barcelona són dues ciutats que van proposar-se com a capitals del segle xx, tal com París ho havia estat del xix. Per diverses raons, cap d’elles va aconseguir ser-ho; però en l’esforç, totes dues van esdevenir referències de modernitat, i de projecte cultural i ciutadà. En aquest procés, les relacions entre totes dues ciutats mostren clarament una manera especial d’establir les relacions intel·lectuals entre Europa i Amèrica: emigrants, viatgers, exiliats, intel·lectuals, escriptors, polítics... En aquest segon seminari dedicat a aquestes dues ciutats estudiarem les relacions literàries i intel·lectuals entre la capital de Catalunya i l’Argentina, amb especial atenció a la presència a Buenos Aires d’escriptors i intel·lectuals de Barcelona i a la presència d’escriptors argentins a Catalunya.
15/6/2024
12 Jornada. Ciutat i comerç a la Barcelona baixmedieval: noves perspectives
Manuel Sánchez (coord.)
L’objectiu de la jornada és mostrar algunes de les vies obertes amb vista a la renovació dels nostres coneixements sobre la vida comercial de Barcelona i dels barcelonins durant els dos últims segles medievals.
Presentació
Manuel Sánchez
Barcelona y los barceloneses en las redes del comercio internacional. El ejemplo de Italià
Maria Elisa Soldani
L’articulació dels espais comercials a la Barcelona tardomedieval
Pere Ortí Gost
Noves mirades als contactes amb l’Islam Occidental: els barcelonins com a agents mediadors
Roser Salicrú i Lluch
Més enllà del comerç? Jaume I, la ciutat de Barcelona i el Magrib
Carles Vela i Aulesa
Les grans infraestructures portuàries de la Barcelona baixmedieval
Mikel Soberón
El comerç a l’edat mitjana a través de la ceràmica: metodologia i context
Julia Beltrán de Heredia
30/6/2010
13 Jornada. Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva restauració
Montserrat Pugès (coord.)
Amb l'organització d'aquestes jornades, hem compartit el coneixement adquirit a través de la restauració d'unes obres d'art sovint poc valorades, com els vitralls, i hem posat a l'abast dels ciutadans el treball portat a terme així com els nous reptes generats.
Obertura institucional
Gemma Mumbrú, Jordi Martí, Sor Pilar Ramos i Sor Pierrette Prat
La intervenció patrimonial al Monestir de Pedralbes
Josep M. Julià i Capdevila
Notícies documentals sobre els vitralls del Monestir de Pedralbes (s. XIV-XIX)
Anna Castellano-Tresserra
Els vitralls gòtics del Monestir de Pedralbes: estat de la qüestió i fonts documentals
Flavia Bazzochi
Els vitralls postmedievals del Monestir de Pedralbes
Sílvia Cañellas
Ferraments i proteccions dels vitralls
Lluïsa Amenós
El projecte de restauració: origen i criteris d’intervenció
Montserrat Pugès
Visió general de l’estat de conservació dels vitralls
Alicia Calmell, Maria Molinas, Laura Lara
El vidre de Pedralbes: aspectes tecnològics i formes d’alteració
Domingo Gimeno
Agents de biodeterioració i la seva presència en el vidre
Josep Girbal
La paleta de colors del mestre de Pedralbes
Héctor Abril
Desenvolupament dels treballs de restauració
Josep M. Julià i Capdevila, Laia Fernández, Maria Molinas
Imatges digitals dels vitralls
Lindsay W. MacDonald
21 i 22/10/2010
14 Jornada. La imatge històrica de Barcelona en l'obra de Jaume Vicens i Vives
Ramon Grau (coord.).
Super Adversa Augeri. Afrontar i superar les adversitats. El lema adoptat per Jaume Vicens i Vives en temps de postguerra expressa bé el caràcter indòmit de l'historiador que enguany recordem en ocasió del centenari del seu naixement i del cinquantenari de la mort prematura.
Els pergamins municipals de l’època de Ferran II
Manuel Rovira i M. Cinta Mañé
Les cartes reials com a font per a l’estudi de la relació de Ferran II amb la ciutat de Barcelona
Sebastià Riera
L’aportació de Vicens a la història municipal de Barcelona
Ramon Grau
Presentació de la reedició de la tesi doctoral de Jaume Vicens i Vives Ferran II i la Ciutat de Barcelona, 1479-1516
Miquel Àngel Marín Gelabert
A l’ombra del Minotaure: Vicens i la Barcelona dels segles XVI-XVIII
Xavier Torres Sans
L’eina d’un poble renaixent: Vicens i la Barcelona dels segles XIX-XX
Josep Maria Muñoz
Duran i Sanpere, Vicens i Vives i la divulgació de la història de Barcelona
Eulàlia Duran
11/11/2010
15 Jornada. Barcelona en gòtic
MUHBA - Barcelona Media (coord.)
A partir del paisatge urbà contemporani, en aquesta jornada es proposarà una reflexió a l'entorn del nucli històric de Barcelona, dels edificis gòtics característics de la ciutat baixmedieval i de les construccions neogòtiques que en els segles XIX i XX han contribuït a estilitzar la seva fesomia medievalitzant.
Sobre la naturalesa del gòtic català. L’absis de Santa Caterina
Josep Bracons i Ferran Puig
Gòtic i neogòtic. La voluntat de representació urbana
Albert Cubeles
Continguts culturals urbans i turisme a la ciutat de Barcelona
Damià Moragues
Cronos, topos i logos. Nous formats en la lectura del patrimoni
Joan Roca
Presentació del projecte Barcelona en gòtic
Jordi Pardo
L’arquitectura tecnològica del projecte Barcelona en gòtic
Michele Marino
Cultura, turisme i tecnologia
Pere Muñoz
21/3/2011
16 Jornada. La SEAT i Barcelona, la represa sense democràcia 1947-1973
Sebastian Balfour (coord.)
Les jornades aborden en detall algunes de les qüestions fonamentals apuntades a l'exposició 'Ja tenim 600! La represa sense democràcia. Barcelona 1947-1973', a partir dels canvis experimentats en la decisiva dècada de 1950. Uns anys en què la ciutat, en bona mesura a causa de les energies econòmiques i socials urbanes endògenes, en estat latent des dels desastres de la guerra, reprèn el creixement malgrat la dictadura.
Presentació
Joan Roca i Sebastian Balfour
Arrels intel·lectuals de la modernització autoritària i franquista i les seves contradiccions a Barcelona
Sebastian Balfour
La SEAT de Barcelona (1950-1980)
Andrea Tappi
SEAT i la represa del districte d’automoció de Barcelona
Jordi Catalán
La modernitat s’instal·la als suburbis. L’arquitectura de SEAT com a marca
Isabel Segura
Madrid i Barcelona. Els orígens del Pla Comarcal de 1953
Joan A. Solans
Estat, municipi, església. Orígens de les polítiques d’habitatge massiu
Amador Ferrer
La gestació de lideratges als nous moviments socials en els anys 50
Javier Tébar i Nadia Varo
Suburbialització, dictadura i conflicte: la immigració a Barcelona, de la postguerra al desarrollo
Martí Marin
Taula rodona: Dels canvis soterrats de la dècada de 1950 al dinamisme urbà de la Barcelona dels anys seixanta
Jordi Borja, Jordi Catalan, Martí Marin, Nàdia Varo, Joan Roca
14 i 15/5/2011
17 Jornada. Les bases colonials de Barcelona, 1765-1868
Martín Rodrigo (coord.)
L'objectiu central de la jornada és oferir una reflexió col·lectiva sobre les pregones relacions entre Barcelona i el món colonial espanyol en l'època contemporània, tant a l'Amèrica hispana com a Àfrica i a Àsia.
Presentació
Joan Roca i Martín Rodrigo
Barcelona i el món americà
Gabriela Dalla Corte i Martín Rodrigo
Barcelona i el Marroc
Eloy Martín Corrales
Barcelona i les Filipines
Josep Maria Delgado
Barcelona i Guinea Equatorial
Jordi Sant
Els capitals americans i la industrialització a Barcelona
Àngels Solà
Barcelona, la capital del retorn
Martín Rodrigo
Els indianos i la construcció de la ciutat
Carme Grandas
Rutes indianes per la Barcelona extramurs
Tate Cabré
12/5/2011
18 Jornada. Patrimoni literari, incentiu per a les ciutats?
MUHBA, Espais Escrits Xarxa del Patrimoni Literari Català, Institució de les Lletres Catalanes (coord.)
No hi ha ciutat sense representacions literàries, ni relat urbà que no incideixi en la imatge de la ciutat, en les representacions que se'n fan els habitants i en les que motiven els visitants. Són narracions i versos que construeixen la identitat de l'urbs.
Acte inaugural
Jaume Ciurana, Oriol Izquierdo i Anna Aguiló
Presentació del seminari
Montserrat Comas
Barcelona, el relat coral d’una gran ciutat
Robert Saladrigas
Taula rodona: Ciutats traduïdes, literatures multiplicades. Relats, ciutats, identitats
Francesco Ardolino, Anna Casassas, Adan Kovacsis, Simona Skrabec
Relacionar ciutats acollint escriptors
Carme Arenas
El projecte del Museu de Literatura
Albert Mestres
Les ciutats, difusores del patrimoni literari
Enric Balaguer
Espais i relats. Paraula, patrimoni i paisatge al “barri gòtic” de Barcelona
Joan Roca
Paraula, visió i proximitat. Barcelona des del port. Poesia amb la ciutat als ulls
Anna Maluquer, Hermann Bonnin
Lleida i Màrius Torres. Les sinèrgies ciutat/poeta
Rosa Mesalles
Tarragona. La creació d’espais literaris
Magí Sunyer
Dublin. La ciutat de Bloom
Joaquim Mallafrè
Vil·la Joana com a Casa Verdaguer de Literatura, Ciutat i Natura de Barcelona al Parc Natural de Collserola
Carme Garcia Soler i Josep Mascaró
Cloenda
Anna Aguiló, Carme Torrents, Joan Roca, Oriol Izquierdo
18 i 19/11/2011
19 Jornada. Intervenir a la muralla romana de Barcelona
Joan Roca, Julia Beltrán de Heredia, Eduard Riu-Barrera (coord.)
De la mà d'experts de disciplines diverses, en aquestes jornades es tractaran els estudis històrics i arqueològics realitzats, la significació de les restes de la muralla romana en el conjunt històric de la ciutat i els enfocaments, mètodes i pràctiques d'intervenció patrimonial del passat i del futur.
Obertura institucional
Josep Lluís Alay
Un segle de recerques arqueològiques a la muralla romana
Ferran Puig, Isabel Rodà i Alessandro Ravotto
La muralla romano-comtal, entre les fonts arqueològiques i les documentals
Francesc Caballé i Reinald González
La muralla, estudis arqueològics recents i perspectives de treball futur
Carme Miró
Els treballs arqueològics a la muralla romana de Gijón
Carmen Fernández Ochoa, Paloma García Díaz i Fernando Gil Sendino
La posada en valor de les muralles de Tarragona
Joan Figuerola, Joan Gavaldà, Joan Menchón, Jordi Romera
La incorporació de la muralla romana en el discurs museològic
Julia Beltrán de Heredia i Joan Roca
Àudio de les conferències (Part 1), Àudio de les conferències (Part 2), Àudio de les conferències (Part 3)
Carcassona, passat i present de la restauració de les muralles
Olivier Poisson
La restauració de la muralla de Roma: dels temps de Valadier als nostres dies
Francesco Giovanetti
Història de la monumentalització de la muralla romano-comtal de Barcelona
Eduard Riu-Barrera
Visita-itinerari a l’àrea d’intervenció
Josep Pujades, Montserrat Pugès, Julia Beltrán i Jordi Rogent
Perfilar el monument i el entorn urbà. L’actuació en el tram de muralla entre Bisbe Caçador i la plaça dels Traginers
Josep Llinàs, Fernando Álvarez, Rafael Garcia Giral
Actuar a la muralla romana. Reflexions finals
Jaume Ciurana
Àudio de les conferències (Part 1), Àudio de les conferències (Part 2), Àudio de les conferències (Part 3)
3 i 4/5/2012
20 VII Jornades de Cultures Medievals. La ciutat de les dones. El món monàstic femení i la construcció de la Barcelona medieval
MUHBA, IRCUM i Centre Patrimonial del Monestir de Pedralbes (coord.)
El món monàstic femení i la ciutat medieval. Consideracions generals i alguns exemples locals
Anna Benvenuti Papi
Taula de debat: Monacat i urbanisme: dones construint la ciutat medieval
Blanca Garí, Núria Jornet Benito, M. del Mar Graña Cid
Taula de debat: Pedralbes i Barcelona: promoció i mecenatge femení
Anna Castellano-Tresserra, Josep Bracons, Lídia Font, Rosa Senserrich
Violant de Bar i Maria de Castella: reines, promoció espiritual i mecenatge a Catalunya a la Baixa Edat Mitjana
Rosa Terés i Teresa Vicens
Taller amb documentació medieval
Ignasi Baiges
Visita guiada
Anna Castellano-Tresserra
9,10 i 11/5/2012
21 Seminari. La crisi del deute públic a la Barcelona baixmedieval
Manuel Sánchez, CSIC (coord.)
Seminari on es presenten uns estudis sobre les repercussions econòmiques, polítiques i socials de l'endeutament públic al final de l'edat mitjana, prenent com a referent el cas de Barcelona. Es parlarà de la creació de la primera Taula de Canvi, del paper del crèdit públic en el desenvolupament d'un sistema financer i de les difícils relacions dels creditors barcelonins amb els municipis endeutats, entre d'altres.
Origen, difusió i crisi del deute públic a la Barcelona medieval
Pere Orti Gost, UdG
De bons i mals creditors: el mercat del deute públic a la Barcelona baixmedieval
Pere Verdés Pijuan, CSIC, Barcelona
22/11/ 2012
22 Els llibres de guerra vistos per tres historiadors
Incerta Glòria, Unitats de xoc i 556 Brigada Mixta. Jornada d’estiu Any Sales- Calders-Tísner
9/10/2012
23 De Barcelona a Mèxic (Taula rodona Any Sales- Calders-Tísner)
16/10/ 2012
24 Jornada. Conservar els murals del Trecento: el paper de la tècnica pictòrica
Coordinació Científica: Lídia Font Pagès i coordinació Tècnica: Elisenda Curià i Barnés
A partir dels treballs de recerca que el Museu d’Història de Barcelona, junt amb el Monestir de Pedralbes, ha dut a terme a la capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes, els anys proppassats, s’organitzen aquestes jornades al voltant de la tècnica d’execució d’alguns dels murals més rellevants del Trecento parant una atenció especial a les relacions existents entre la tècnica emprada i l’estat de conservació.
Els murals d’Agnolo Gaddi a la capella Maggiore de la Santa Croce: relació entre la tècnica d’execució i les alteracions
Maria Rosa Lanfranchi
Intervenció a les pintures murals de la capella de San Blas de la Catedral Primada de Toledo
Antonio Sánchez-Barriga Fernández conservador de béns mobles de la Catedral de Toledo
El control científic i tècnic de la restauració dels murals de la capella de Saint Martial del Palau dels Papes d’Avinyó
Julie Tugas
Els murals de la capella de Saint Martial: relació entre la tècnica d’execució i les alteracions
Isabelle Dangas
Els murals de la capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes: relació entre la ètnica d’execució i les alteracions
Lídia Font
29 i 30/11/2012
25 Seminari. Barcelona, els jueus i el comerç mediterrani, segles XII-XIV
Elisenda Curià (coord.)
Seminari que ressegueix tant el paper constitutiu dels jueus en la formació de la societat, les elits i les institucions de Barcelona com l'especificitat de la seva contribució en el desenvolupament dels mecanismes del crèdit i de l'expansió per la Mediterrània.
Les elits del negoci. Cristians i jueus en l’economia urbana i en la institucionalització de la ciutat, segles XII i XIII
Stephen Bensch, Swarthmore College
La iniciativa dels jueus de Barcelona en el comerç mediterrani de llarga distància (I). L’empenta del segle XIII
Yom Tov Assis, Universitat Hebrea de Jerusalem
El crèdit jueu i la seva mecànica a la Barcelona del segle XIII
Jordi Fernández Cuadrench, historiador
La competència pel crèdit i el comerç al segle XIV. El declivi del paper dels jueus; causes i conseqüències
Anna Rich Abad, Universitat de Nottingham
Mercaders, inversors i prestamistes. El comerç llunyà i els jueus de Barcelona
Taula debat amb Stephen Bensch, Yom Tov Assis, Jordi Fernández Cuadrench i Anna Rich Abad. Moderació: Tessa Calders Universitat de Barcelona.
13/12/ 2012
26 Seminari. Gaudí i la Renaixença: la Casa Bellesguard
A càrrec de Carles Rius Santamaria, Universitat de Barcelona
La Renaixença catalana es valgué de les idees del Romanticisme per reivindicar la llengua i potenciar la cultura en diversos terrenys: filosofia, literatura, arts plàstiques i arquitectura. Antoni Gaudí visqué des de jove aquest ambient i es relacionà amb alguns dels seus protagonistes principals: Pau Milà i Fontanals, Verdaguer, els germans Llimona, Elies Rogent, etc.
El Romanticisme i la Renaixença catalana
Carles Rius Santamaria, Universitat de Barcelona
La geometria de Peter Lenz en l’obra de Gaudí
Carles Rius Santamaria, Universitat de Barcelona
15 i 22/1/2013
27 Jornada/Taller. Construir la imatge de Barcelona. Creixement urbà, patrimoni i representació de la ciutat al segle XX
El taller Construir la imatge de Barcelona, 1947-2007. Transformació urbana, representació de la ciutat i patrimoni històric ha estat coordinat per Xavier Antich, UdG, i Marta Delclós, documentalista, i organitzat pel Centre de Recerca i Debat del MUHBA amb la col·laboració del seu màster compartit amb la UAB sobre Intervenció en el patrimoni i el paisatge.
L’expansió de la ciutat durant l’edat contemporània ha plantejat ara i adés el repte de donar significació cultural als nous territoris urbanitzats en els seus marges. En aquest procés, la construcció de la mirada sobre el paisatge humà i urbà de les vastes perifèries emergents ha precedit sovint la seva presa en consideració des dels punts de vista social, urbanístic i monumental.
On la ciutat perdia el nom. Mirades fotogràfiques de l’expansió i de la perifèria de Barcelona de 1947 a la Transició
Marta Delclós, documentalista
Presentació del projecte de recerca i expositiu sobre el tema impulsat des del Centre de Recerca i Debat del MUHBA
Contrapunt a càrrec de Jordi Calafell, Arxiu Fotogràfic de Barcelona
La transformació de Barcelona i la diversificació de les representacions i els imaginaris urbans, 1979-2007
Col·loqui amb Xavier Antich, Universitat de Girona, i Manolo Laguillo, Universitat de Barcelona.
La història urbana en la construcció de la mirada i en la definició del patrimoni. Reflexions a partir del projecte. Barcelone vue du Besòs, 1997-2007
Patrick Faigenbaum, École des Beaux-Arts de Paris, i Joan Roca i Albert, Museu d’Història de Barcelona
‘Àrees’ versus ‘paisatges’. Qüestions de mètode en l’extensió del patrimoni i en la monumentalització de les capitals europees, del nucli històric a la perifèria
Gabor Sonkoly, Eötuös Loránd University de Budapest
Barcelona, capital i metròpoli. Patrimonis emergents, espai públic i representació cultural en els paisatges Ordinaris
Col·loqui amb Francesc Muñoz, Univesitat Autònoma de Barcelona, Fernando Álvarez, Univesitat Politècnica e Catalunya, i Fernando Marzá, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
29/5/2013
28 Jornada. Alimentar la ciutat. Barcelona en els temps medievals i moderns
Coordinació científica Mercè Renom.
La subsistència de les persones, en un context precari de producció i distribució d’aliments, va ser una preocupació fonamental dels governs de totes les ciutats de l’occident europeu, i una de les seves funcions més bàsiques fins al segle XVIII.
La formació del mercat protegit municipal
Presentació i moderació: Manuel Sánchez, Institució Milà i Fontanals - CSIC, Barcelona
Control del territori i proveïment barceloní a la baixa edat mitjana: l’exemple del llinatge Sant Climent
Joan J. Busqueta, UdL
Crisis de subsistència i polítiques frumentàries a la Barcelona medieval
Pere Benito i Monclús, UdL
De la fiscalitat reial a la fiscalitat municipal: el control del mercat alimentari barceloní des del segles XII al XIV
Pere Ortí, UdG
Institucions i polítiques alimentàries
Presentació i moderació: Antoni Riera Melis, ODELA i IEC
Fiscalitat municipal i proveïment urbà a la Barcelona baixmedieval: dues cares de la mateixa moneda?
Pere Verdés-Pijuan, Institució Milà i Fontanals – CSIC,
El vi i la carn
Presentació i moderació: Teresa Vinyoles, IRCUM, UB
Vi i tavernes a la Barcelona medieval
Manuel Sánchez, Institució Milà i Fontanals – CSIC, Barcelona
Abastar de carn la ciutat. El negoci de la carnisseria i el poder municipal al final de l’edat mitjana
Ramon A. Banegas López, ODELA
Les pastures del bestiar per al consum de Barcelona
Josep M. Bringué, historiador
Peix, horta i volateria
Presentació i moderació: Luis R. Corteguera, Universitat de Kansas
La pesca i el proveïment de peix
Mireia Comas i Teresa Vinyoles, IRCUM, UB
L’horta i la volateria en els mercats
Mireia Comas i Teresa Vinyoles, IRCUM, UB
La catedral de Barcelona i el pa al segle XV: la Pia Almoina i la Casa de Caritat
Pol Serrahima, UdL
Pa i política a la Barcelona dels Àustries
Luis R. Corteguera, Universitat de Kansas
Cereals i pa
Presentació i moderació: Pere Benito i Monclús, UdL
Els mecanismes de proveïment cerealístic a Barcelona i la intervenció del Consell municipal durant la baixa edat mitjana
Juanjo Cáceres Nevot, Societat per a l’Estudi Interdisciplinari de l’Alimentació i els Hàbits Socials
Del pallol al rebost, el pa de la Barcelona medieval
Antoni Riera Melis, ODELA i IEC
L’administració municipal del proveïment del pa, 1714-1799
Marina López i Guallar, historiadora
El pa al segle XVIII: continuïtats, conflictes i canvis
Gaspar Feliu, IEC
De la protecció a la regulació, 1820-1930
Mercè Renom
23 i 23/5/2013
29 Seminari. La Disputa de Barcelona, 1263
Coordinació tècnica: Elisenda Curià. Han col·laborat en la preparació del seminari Tessa Calders, Pere Casanelles, Alexander Fidora, Joan Roca, Esperança Valls, Pere Verdés i Eulàlia Vernet.
La Disputa de Barcelona, convocada a petició dels dominics de Girona i arbitrada personalment pel rei Jaume I, va tenir lloc a l’estiu del 1263, al Palau Reial, en presència de la cort, el clergat i els habitants de la ciutat, tant jueus com cristians. Hi intervingueren, com a disputants, el dominic Pau Cristià, convers, i el mestre Moixé ben Nakhman de Girona, anomenat Nakhmànides, que defensà les raons del judaisme.
Els jueus i les disputes a l’àrea catalanooccitana al segle XIII. Origen i natura de les disputes. Barcelona el 1263.
Claude Denjean
Els textos i la crítica de textos com a Instrument de combat. El llenguatge hebreu de la Disputa de Barcelona.
Francesco Bianchi
La Disputa de Barcelona i el coneixement del Talmud al món cristià.
Alexander Fidora
La Disputa de Barcelona en la historia europea. La singularitat de la Disputa de Barcelona en el marc de les disputes publiques entre cristians i jueus a l’Europa medieval.
Harvey J. Hames
Conseqüències històriques de llarga durada de la Disputa de Barcelona.
Robert Chazan
20/6/2013
30 Seminari. El món dels oients. Música i cultura a la Barcelona dels segles XVI-XVII
Tess Knighton (coord.)
Les formes en què la música ha format part de la vida diària dels ciutadans han estat poc estudiades. Tot i les aportacions científiques sobre referències musicals rellevants del passat, s’ha parlat poc del paper de la música en els nuclis urbans i les seves comunitats.
És posible recrear un paisatge sonor, cerimonial i festiu del passat? El cas de Barcelona en época moderna
Jordi Raventós Freixa
L’ordre sonor del carrer a l’Antic Règim
Jaume Ayats
La historia cultural de Barcelona en época moderna: noves perspectives d’estudi
James Amelang
L’espai i el temps en la pietta de la Contrareforma
Henry Kamen
Algunes impressions i oficials d’impremta reformistes francesos a la Barcelona del segle XVI
Clive Griffin
Cultura escrita, censura i oients a la Barcelona del Renaixement
Manuel Peña Díaz
Escoltant la vida de Barcelona en época moderna
María de los Ángeles Pérez Samper
Concert: Adaptacions barcelonines de les obres de Cristóbal de Morales, segle XVI
Intèrprets: Musica Reservata de Barcelona
21/11 i 20/12 de 2013 i 23/1 de 2014.
31 Seminari. La bandera de Santa Eulàlia. El procés de restauració d’un símbol de la ciutat
Lídia Font (coord.)
En aquest seminari s'abordaran la història i les vicissituds d'aquesta peça tan emblemàtica, així com les seves característiques materials, els entorns en els quals ha estat exposada i les seves successives mutacions. Així mateix, es presentaran les passes que s'han seguit per garantir-ne la conservació i el condicionament per tal de ser exhibida.
Presentació del projecte
Lídia Font (MUHBA)
Consideracions prèvies al tractament i plantejaments de futur
Carla Puerto (MUHBA) i Anna Lázaro (MUHBA)
Història de la bandera
Josep Bracons (MUHBA)
El teixit: característiques, estat de conservació i previsió de la resposta als tractaments
Luz Morata i Carme Masdeu, conservadores restauradores de teixits.
El suport de fusta i la seva repercussió en l'estat de conservació de la bandera
Voravit Roonthiva i Ruth Bagan, conservadores restauradores de fusta.
La policromia: cerca d'un tractament compatible amb la conservació del teixit
Esther Martínez, conservadora restauradora de pintura
Desenvolupament dels treballs de conservació i restauració: complexitat i reflexions pràctiques.
Debat amb Luz Morata, Carme Masdeu, Voravit Roonthiva, Esther Martínez, Anna Lázaro. Moderació: Lídia Font
28/11/ 2013
32 Jornada. Perseguits i salvats. La fugida dels refugiats jueus durant la II Guerra Mundial a través dels Pirineus
Organitza: Diputació de Barcelona dins el programa europeu "Europe for Citizens" i MUHBA.
Durant la II Guerra Mundial (1939-45) milers de persones, entre seixanta mil i vuitanta mil, majorment jueus, però també resistents i soldats, van creuar els Pirineus fugint de la barbàrie nazi. Les xarxes d’evasió els portaven a Barcelona, on molts van continuar el camí cap a la llibertat.
17 i 18/3/2014
33 Seminari. La recuperació de les pintures de la domus romana d'Avinyó, 15
Les excavacions arqueològiques dutes a terme entorn al carrer Avinyò núm. 15 van posar al descobert una domus romana de segle I d.C. Destaca pels seus mosaics i les belles decoracions pintades que s’han conservat fins els nostres dies.
El projecte d'Avinyo, 15, en el marc del Pla Barcino
Carme Miró (Pla Barcino)
Les pintures de la domus d'Avinyo: context històric i metodologia
Júlia Beltran de Heredia (MUHBA) i Lídia Font (MUHBA)
Els esquemes compositius i la iconografia
Alicia Fernández (Universitat de Múrcia)
La restauració
Lídia Font (MUHBA) i Sílvia Llobet (conservadora restauradora)
Debat general
Moderació Joan Roca (MUHBA)
Cloenda
Carme Miró (Pla Barcino) i Joan Roca (MUHBA)
10/4/2014
34 Jornada. Alimentar Barcelona. De la protecció a la regulació, 1820-1930
Coordinació científica Mercè Renom, Comitè organitzador Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i Museu d’Història de Barcelona i Coordinació tècnica Elisenda Curià i Gerard Preminger.
L'alimentació d'una ciutat com Barcelona és un important repte polític, econòmic i social que pot ser analitzat amb perspectiva històrica. Aquestes jornades presenten els grans canvis que es van produir en el sistema de proveïment alimentari de la ciutat entre principis del segle XIX i principis del segle XX, i són una continuació de les Jornades celebrades al MUHBA el maig de 2013, dedicades als temps medievals i moderns.
Taula 1: La liberalització del mercat alimentari:
La recepció de les idees “liberals” i el seu reflex en els debats sobre la reforma del mercat alimentari
Antoni Domènech, Facultat de Ciències Econòmiques. Universitat de Barcelona
La transformació liberal a l’àmbit jurídic i els seus efectes en el mercat alimentari barceloní
Elena Roselló Chérigny i Montserrat Baget, Història del Dret i de les Institucions. Universitat Pompeu Fabra
Liberalisme i proveïment alimentari a la ciutat de Barcelona
Ramon Arnabat, Grup Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània. Universitat Rovira i Virgili
Taula 2: Els nous models comercials i la fiscalitat
El subministrament de cereals i farina a Barcelona durant el segle XIX
Pere Pascual, Centre d’Estudis Antoni de Capmany. Universitat de Barcelona
Efectes de les revoltes populars en les polítiques de proveïment alimentari de la ciutat a mitjan segle XIX
Joan Fuster, Universitat Oberta de Catalunya
La reforma tributària de 1845 i les respostes polítiques i socials
Mercè Renom, Grup Treball, Institucions i Gènere. Universitat de Barcelona
Taula 3: La transformació de la funció municipal: del proveïment alimentari al control
Dels decrets liberalitzadors a la creació de la xarxa de mercats municipals
Manuel Guàrdia i José Luis Oyón, Universitat Politècnica de Catalunya
Les polítiques alimentàries dels ajuntaments del sexenni
Marició Janué, Universitat Pompeu Fabra
Els mercats alimentaris de principis del segle XX: municipi i associacions de venedors i botiguers
Montserrat Miller, Marshall University
Taula 4: L’administració municipal i els altres agents del proveïment alimentari
El control sanitari dels mercats alimentaris barcelonins
Joaquim M. Puigvert, Universitat de Girona
Les cooperatives de consum
Ivan Miró, Sociòleg
Les vaqueries, les empreses lleteres i el control municipal
Ismael Hernández i Josep Pujol, Grup Salut, Alimentació i Mortalitat. Universitat Autònoma de Barcelona
Taula 5: El consum diferenciat
Alimentació, salut i nivells de vida a la Barcelona industrial (1850-1936)
Xavier Cussó, Grup Salut, Alimentació i Mortalitat. Universitat Autònoma de Barcelona
Nutrició i gènere a la Barcelona obrera: fisiologia, treball o privilegis?
Cristina Borderías, Grup Treball Institucions i Gènere. Universitat de Barcelona
Alimentació i salut de la població infantil
Francesc Muñoz-Pradas i Roser Nicolau-Nos, Grup Salut, Alimentació i Mortalitat. Universitat Autònoma de Barcelona
8 i 9/5/2014
35 Seminari. Música i política. La cort de Carles III i l’atracció de Barcelona a Europa, 1705-1713
Tess Knighton (Coord.)
L’objectiu del seminari és aprofundir en el coneixement de les xarxes musicals que es creen entre Barcelona i altres capitals europees, com ara Viena, Nàpols, Madrid i Lisboa, a les primeres dècades del segle XVIII i dels repertoris musicals en un moment històric de molta transcendència per al desenvolupament de les arts. Intervencions: Juan José Carreras (Universidad de Zaragoza), José María Domínguez (Universidad de La Rioja), Andrea Sommer-Mathis (Universität Wien) i Álvaro Torrente (Universidad Complutense de Madrid). Coordinadora: Tess Knighton (ICREA/ CSIC).
19/6/2014
26/6/2014
(Objectes, documents, relats. La perspectiva museològica)
“Monestirs urbans en temps de guerra” i “Fabra i Coats fa museu” són dues exposicions que plantegen qüestions sobre l’ús selectiu i massiu d’objectes i de documents en un entorn expositiu eficaç que el seminari es proposa de debatre.
10/7/2014
Organitza: SAF, Servei d'Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines amb la col.laboració del MUHBA.
Les jornades volen ser un espai comú d’aportacions i reflexió entorn el paper que va desenvolupar l’Església catalana, entesa en un sentit ampli (Papat, bisbes, catedrals, clergues, parròquies, monestirs, convents, institucions de beneficència…), al llarg de la Guerra de Successió: el seu posicionament, les seves vivències i els seus protagonistes.
5 i 6/10/2014
Elisenda Curià (Coord. tècnica)
La bateria antiaèria del Turó de la Rovira representa un dels conjunts patrimonials més ben conservats de la Guerra Civil i, sobre seu, els testimonis del barri dels Canons mostren l’enginy constructiu dels seus habitants en una ciutat de postguerra que creixia sense disponibilitat d’habitatges. A la jornada s’explicaran els criteris d’intervenció arqueològics, arquitectònics i de restauració que s’han aplicat en la recuperació dels elements constructius conservats al llarg de la història, a fi de crear un nou espai públic d’interès cultural i museístic per a la ciutat.
Obertura institucional
Francina Vila i Valls (Regidora del Districte d’Horta-Guinardó)
El patrimoni preservat de la Guerra Civil
Joan Villarroya (UB)
Els elements patrimonials relacionats amb la defensa de la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil: conèixer, intervenir, difondre
Ramon Arnabat (URV)
Història de les intervencions al Turó de la Rovira
Carme Miró (Servei d’Arqueologia de Barcelona)
Interès històric i arqueològic de la bateria antiaèria del Turó de la Rovira
Jordi Ramos (arqueòleg)
El projecte del MUHBA al Turó de la Rovira
Carme Garcia (MUHBA) i Joan Roca (MUHBA)
Debat general
Moderació: Ramon Arnabat (URV)
Projecció del documental "La intervenció invisible"
Presentació a càrrec de Carlota Coloma i Adrià Lahuerta (directors del documental)
Projectar en un paisatge patrimonial
Imma Jansana (arquitecte) i Jordi Romero (arquitecte)
El projecte de restauració-conservació de les restes arqueològiques i històriques del Turó de la Rovira
Lídia Font (MUHBA)
Reflexions metodològiques i criteris d'intervenció sobre el conjunt patrimonial del Turó de la Rovira
Taula-debat entre Fernando Álvarez i Oriol Hostench (professors del Màster de restauració de Monuments-UPC) i Joan Roca (MUHBA)
Debat general
Moderació: Marta Iglesias
Cloenda
Joan Roca (director del MUHBA)
12/11/2014
El seminari presentarà com els barcelonins de diferents oficis, estaments socials i confraries, entre d'altres adscripcions, van modelar les seves opcions gràcies a la capacitat normativa municipal, així com els conflictes que van sorgir entre l'interès comú i els interessos particulars.
Ordonaren los consellers e prohòmens de la dita ciutat. La capacitat de Barcelona d'organitzar la seva vida quotidiana
Carles Vela, historiador
Lobbies a Barcelona a la baixa edat mitjana? Ús i abús de la capacitat normativa municipal.
Carles Vela, historiador
4 i 11/12/2014
Intervencions: Romà Gubern, Jean-Claude Seguin i Palmira González. L’analisi del cinema documental sobre Barcelona i sobre els escenaris per a pel.lícules de ficció rodades a la ciutat, permet visualitzar i analitzar els paisatges humans i urbans del primer terç del segle XX, i alhora s’aborden les diferents maneres de mirar-los, de representar la ciutat.
20/1/2015
Coordinació científica: Ana Bejarano, Josep Lluís Carod-Rovira i Manuel Forcano,
L’aljama de Barcelona era la comunitat jueva més important de Catalunya i de tota la corona catalanoaragonesa i estava relacionada amb les comunitats de la mediterrània, de la Provença i del nord d’Europa, florint-hi una brillant activitat cultural. El segle XIV va ser el període d’esplendor de l’art gòtic i de la il·luminació dels llibres jueus, com les hagadàs, que destaquen per la quantitat d’exemplars conservats així com per la qualitat de les miniatures que contenen, i que han esdevingut un dels testimonis més preuats del llegat dels jueus catalans.
Les hagadàs catalanes
Presentació a càrrec de Manuel Forcano
El context social i cultural de l'hagadà
Katrin Kogman-Appel, Universitat Ben Gurion del Negev - Israel
Rosa Alcoy, Universitat de Barcelona
El cicle de l'Èxode en les hagadàs catalanes: les deu plagues d'Egipte
Alba Barceló, Universitat de Barcelona
Hagadàs, simbologia i comunitat
Presentació a càrrec d'Ana Bejarano
Esperança i desesperança. La vida dels jueus a Barcelona com es reflecteix des d'una micrografia del Mahzor català
Dalia Ruth Halperin, Talpiot College of Education, Israel
Afecte, emoció i imaginació: la "vida interior" de les hagadàs
Marc Michael Epstein, Vassar College, EUA
Hagadà de Sarajevo
Presentació a càrrec de Josep Lluís Carod-Rovira
La joia de la iconografia: l'Hagadà de Sarajevo
Aleksandra Buncic, Universitat de Zagreb i Comissió per la Preservació dels Monuments de Bòsnia i Hercegovina
The People of the Book (Els guardians del llibre) sobre l'Hagadà de Sarajevo
Geraldine Brooks, premi Pulitzer, autora de la novel·la
Les hagadàs i el seu llegat: reflexions finals
Taula debat amb la intervenció dels ponents
24 i 25/3/2015
43 Seminari: La gestió dels arxius arqueològics
L’Arxiu Arqueològic del MUHBA obre un debat sobre la renovació dels protocols amb vista a millorar l’eficiència i l’eficàcia dels processos de neteja, inventari, classificació i emmagatzematge, convidant centres similars d’altres ciutats d’Europa.
Obertura
Emili Revilla, responsable de l’Arxiu Arqueològic del MUHBA, Lídia Font, conservadora en cap del MUHBA i Joan Roca, director del MUHBA
Marc normatiu dels arxius arqueològics a Catalunya
Gemma Hernández, Arqueòloga territorial, Serveis Territorials del Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya
L’Arxiu Arqueològic del Museu de Londres
Francis Grew, Conservador en cap i coordinador en la gestió de l’Arxiu Arqueològic del Museu de Londres
La gestió arqueològica a França: entre iniciatives locals i responsabilitats estatals, el model de la regió de Lorena
Rolande Simon-Millot,Conservadora en cap, Centre de Conservation et d’Étude de Lorraine, Service Régional de l'Archéologie
L’Arkeologi Museoa de Bizkaia: un nou arxiu de la cultura material del territori
Iñaki García Camino, Bizkaiko Arkeologi Museoa
L’Arxiu Arqueològic Municipal de Lleida
Ana Loriente Pérez, arqueòloga
L’Arxiu arqueològic del MUHBA
Emili Revilla, responsable de l’Arxiu Arqueològic de/l MUHBA i Lídia Font, conservadora en cap del MUHBA
Legislar, mantenir i gestionar els Arxius Arqueològics: reptes i necessitats
Taula debat amb Lidia Font, Iñaki García Camino, Francis Grew, Gemma Hernández, Ana Loriente Pérez, Emili Revilla i Rolande Simon-Millot. Presentació i moderació: Núria Miró, MUHBA
Cloenda
Joan Roca, director del MUHBA
Visita a l’Arxiu Arqueològic i al Centre de Col·leccions del MUHBA
A càrrec de: Emili Revilla, Núria Miró, Lídia Font i Anna Lázaro
29 i 30/10/2015
44 Jornada. Estimul'Art: museus i alzheimer: memòria i emoció
Amb motiu del Dia Internacional de l’Alzheimer, la Fundació ACE, el Museu Marès i el MUHBA organitzen una jornada per exposar els resultats del programa d’investigació conjunta dut a terme el 2014-15. El Projecte Estimul'Art, que duen a terme el Museu Frederic Marès i el Museu d'Història de Barcelona, conjuntament amb la Fundació ACE, té per objectiu mostrar com la bellesa i el coneixement que proporcionen els museus pot ajudar a viure més plenament, quan l'Alzheimer i altres malalties afecten les nostres capacitats cognitives.
Tu, jo i l’Alzheimer…
Mercè Boada, directora mèdica de Fundació ACE
Què estem investigant sobre l’Alzheimer?
Agustín Ruiz, director de recerca de Fundació ACE
Estimul’Art: art, història i memòria
Antoni Gelonch, president dels cercles del Museu d’Història de Barcelona i del Museu Frederic Marès i patró de Fundació ACE
Estimul’Art: la visió dels cuidadors professionals
Maribel Vera, Unitat d’Atenció Diürna de Fundació ACE
Estimul’Art: la visió des del Museu
Gemma Bonet (MUHBA) i Joan Miquel Llodrà (MFM)
Estimul’Art: els resultats
Amèrica Morera, sotsdirectora de la Unitat d’Atenció Diürna de Fundació ACE
Estimul’Art: el futur
Joan Roca, director del MUHBA, i Josep M. Trullén, director del MFM
18/9/2015
45 Col.loqui. L'impacte de la guerra tres generacions després. 75è aniversari de la Guerra Civil
Organitzat per l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme en col·laboració amb el MUHBA.
Col·loqui amb l’historiador Javier Tébar i Enric Pubill, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. Precedit de la projecció del documental La huella de los abuelos, de Xosé Abad.
23/10/2015
46 Seminari. La Barcelona deportada. 70 anys de l’alliberament dels camps nazis
Barcelona va ser, entre totes les ciutats de l'Estat, la que va aportar el major nombre de víctimes. Se sabia que poc més de 600 deportats i deportades havien viscut a la ciutat, però les recerques posteriors han doblat aquesta xifra. Persones de procedències diverses, però totes vinculades a Barcelona, que van patir la deportació als camps d'extermini hitlerians durant la Segona Guerra Mundial. La videoinstal·lació mostra el paper de la ciutat en el mapa convuls de l’Europa de mitjan segle XX.
La Barcelona deportada
Juan M. Calvo Gascón, historiador
Debat
Juan M. Calvo Gascón, Rosa Toran i Ferran Palau, Amical de Mauthausen. Moderació: Joan Roca.
Overtura de la videoinstal.lació
10/11/2015
47 Jornades. Paisatges urbans emergents
2015-2018
Sessió I. El patrimoni fabril
Mercat d’idees Eix de Pere IV
Presentació d’estudis, materials i propostes. Diàleg a partir de la visita a l’exposició Interrogar l’Eix de Pere IV, en format de pluja d’idees. Kike Bela (La Escocesa), Jordi Callejón (Taula Eix Pere IV), Gemma Canela (Taula Eix Pere IV), Salvador Clarós (AWPN), Lali Davi (La Col), Maria Espinosa (Taula Eix Pere IV), Marc García (Rebobinart), Mònica Garriga (SqKm), David Gómez (Amical Wikimedia), Clea Granados (Emuve), Elia Hernando (arquitecta), Albert Martín (Taula Eix Pere IV), Francesc Muñoz (UAB), Josep Maria Navarro (coop. Desenvolupament Comunitari), Montserrat Pallarés (UAB) i Lluís Sales (historiador)
El projecte MUHBA OLIVA ARTÈS i l’exposició Interrogar Barcelona. De la industrialització al segle XXI
Visita comentada i crítica a càrrec dels comissaris de l’exposició Sebastian Balfour (LSE), Manel Guàrdia (ETSAB), Marina López (historiadora), Joan Roca (MUHBA) i Àlex Sànchez (UB)
19/11/2015
Sessió II. El patrimoni fabril
4t taller sobre representació de la ciutat. Les antigues fàbriques i el seu entorn tècnic i social constitueixen elements valuosos en la configuració del paisatge dels antics barris industrials i obrers. En aquest seminari-taller es presentaran estudis relacionats amb les propostes de tractament del paisatge fabril, tant des de la perspectiva teòrica com de la seva aplicació pràctica. Les antigues fàbriques i altres elements del llegat fabril han obtingut un reconeixement creixent en la configuració significativa dels paisatges urbans tant del nucli històric de la ciutat com dels antics barris industrials i obrers.
Empremptes patrimonials del bressol industrial. Ciutat vella
Els testimonis fabrils a Ciutat Vella
Mercè Tatjer (UB), Francesc Caballé (VECLUS) i Jaume Artigues (arquitecte)
Contrapunt: La Casa Parès
Assunpció Feliu (vicepresidenta AMCTAIC, presidenta E-FAITH)
Debat
Els ponents, Santiago Ibarra (Conseller Districte de Ciutat Vella) i Jordi Rabassa (historiador i conseller tècnic de Ciutat Vella)
La ciutat del treball com a patrimoni
El patrimoni d’habitatge obrer a Barcelona
Presentació José Luis Oyón (ETSAV-UPC)
Contrapunt: Història i memòria del Bon Pastor
Antoni Remesar (UB) i Tomeu Vidal (UB)
Debat
Els ponents, Mercè Tatjer (UB), Salvador Angosto (professor) i Carme Turégano (gerent del Districte de Sant Andreu)
MUHBA Fabra i Coats: la història del treball i la ciutat
Presentació Joan Roca (director del MUHBA)
Contrapunt: Història i memòria de la Maquinista
Montserrat Milà (presidenta de la Fundació històrico-social de la Maquinista i Macosa)
Debat
Els ponents, Jaume Seda (CEII), Lluís Sales (historiador), Antoni Martínez (Associació d’Amics de la Fabra i Coats), Juanjo Romero (Grup TIG-UB) i Suso López (conseller Tècnic del Districte de Sant Andreu)
El patrimoni industrial al front litoral. El Poblenou
El patrimoni industrial de Barcelona. Tèndències recents
Presentació Mercè Tatjer (UB)
Contrapunt 1: Les tres xemeneies de la tèrmica del Besòs, patrimoni metropolità?
Jaume V. Aroca (periodista), Francesc Muñoz (UAB) i Francesc Magrinyà (UPC)
Contrapunt 2: Patrimoni i usos de Can Batlló
Col.lectiu LaCol
Contrapunt 3: Can Ricart, el sistema energètic
Adelina Casanovas i Marc Aureli Santos (arquitectes)
Patrimoni i espai públic
Conferència per Jordi Borja, geògraf urbanista
Eix Pere IV. Del patrimoni al paisatge. Canvis i permanències
Taula de debat amb Federico Wulff (Cardiff University), Elia Hernando (arquitecta), Salvador Clarós (AVVPN), Ferran Sagarra (ETSAB-UPC), Antoni Vilanova (AADIPA-COAC), Francesc Muñoz (UAB) i Marc Andreu (conseller Tècnic del Districte de Sant Martí)
17/12/ 2015
Sessió III. Nodes del carrer Pere IV
En aquesta tercera jornada els temes se centraran en els nodes patrimonials de l’Eix Pere IV i en les modalitats d’intervenció en aquest carrer que articulen la història i la memòria del Poblenou, el principal districte industrial de Barcelona de mitjan segle XIX a avançat el segle XX.
Oliva Artés i la Milla d’Or del patrimoni fabril
Joan Roca, director MUHBA
Parc Central – Can Ricart
Taula Eix Pere IV i EMUVE, equip de Federico Wulf i Melina Guirnaldos
Sagrat Cor – Escocesa
Aurora López
Cal l’Illa, Perú – Pere IV
María Rubert de Ventós, ETSAB
Pere IV – Passatge Trullàs
Taula Eix Pere IV, Holger August, arquitecte
Eix Pere IV, la perspectiva des del Districte de Sant Martí
Marc Andreu, Districte de Sant Martí
2/4/2016
Sessió IV. Can Ricart i altres espais patrimonials de l’Eix Pere IV
Projecte EMUVE Unit Barcelona: plantejament teòric, objectius i metodologia
Federico Wulff Barreiro (WSA-Cardiff) i Salvador Clarós (Associació de Veïns del Poblenou)
Estratègies de recuperació urbanística: noves propostes d’estudi
Rebeckah Lindsay, Connor Waters, Alice Hiley, Emma Thomas i Eleonora Bosnan (WSA-Cardiff)
La maqueta del projecte Scan Poblenou. Disseccions des de Pere IV del Grup Urbanisme X2.
Comentaris a càrrec de Maria Rubert, Àlex Giménez, Eulàlia Gómez, Anna Majoral i Daniel Navas
Producció, indústria i elaboració agroalimentària: escola de gastronomia i mercat de productes biològics
Debat amb la participació de Rebeckah Lindsay i Connor Waters (WSA-Cardiff)
Resiliència, integració social i reciclatge urbà
Debat amb la participació d'Alice Hiley i Emma Thomas (WSA-Cardiff).
Urbanisme col·laboratiu i economia social
Debat obert amb la participació d'Eleonora Bosnan (WSA-Cardiff).
Proposta de senyalística per a l'Eix Pere IV. Interpretació històrica i patrimonial
Lluís Sales, historiador.
Can Ricart i altres espais patrimonials de l’Eix Pere IV
Debat final amb Federico Wulff Barreiro, Salvador Clarós, Rebeckah Lindsay, Connor Waters, Alice Hiley, Emma Thomas, Eleonora Bosnan, Maria Rubert i Anna Majoral. Moderació: Joan Roca, MUHBA
5/11/2016
Sessió V. El patrimoni industrial i la identitat europea. La perspectiva de Flandes i Barcelona
El patrimoni industrial: la rellevància de la societat civil i de les associacions en la seva preservació
Assumpció Feliu, AMCTAIC
El patrimoni industrial: perspectiva de Flandes
Adriaan Linters, KLEIO Heritage Consultants
El patrimoni fabril a Barcelona: situació actual
Mercè Tatjer, historiadora, UB
Contrapunt 1: El patrimoni industrial del Poble Nou
Antoni Vilanova, arquitecte
Contrapunt 2: El patrimoni industrial a Ciutat Vella
Jaume Artigues, arquitecte
Contrapunt 3: El patrimoni industrial a Sant Andreu
Jordi Rogent, arquitecte
Apunts de cloenda
Joan Roca, director del MUHBA
8/4/2017
Sessions VI-IX. Llegats singulars a Barcelona
En el marc del màster internacional Intervenció en el paisatge i gestió del patrimoni, organitzat per la UAB i el MUHBA, es proposa un cicle de vuit conferències que incidirà en diversos aspectes de les relacions entre patrimoni i paisatge urbà diferenciant les possibilitats d’intervenció i gestió en el paisatge urbà i el patrimoni en dos sentits.
Ordinary landscapes and urban heritage in Europe
Bas Pedroli, director d'UNISCAPE, Xarxa Europea d’Universitats per a la Implementació de la Convenció Europea del Paisatge. Universitat de Wageningen, Holanda. Visita taller a les restes patrimonials del turó de la Rovira
Patrimonis emergents per reciclar paisatges
Juanjo Galán, Alvar Aalto University, Hèlsinki. Visita taller al sistema de la Casa de l’Aigua de Trinitat Vella i Nova
Smartscapes: urban heritage in the era of the digital society
Victoria Szabo, Trinity College of Arts and Sciences, Duke University, Durham, Estats Units. Visita taller a Oliva Artés
Veure sessió
The new sublime: on heritage landscapes
Simon Morley, Dankook University, Corea del Sud
Veure sessió
Projecció de l’audiovisual: Els últims 10 dies de les xemeneies, de Christopher Willan
31/5, 07/06, 05/07 i 26/ 07 del 2017
Sessions X-XII. El patrimoni en els límits
La ciutat construïda com a paisatge: lectures patrimonials en el segle XXI
Alessandro Balducci, Politecnico di Milano
Veure sessió
Patrimonis emergents en el límit urbà: la perifèria de la ciutat com a ecotò patrimonial
Maria Rosario Oliveira, Universidade de Lisboa
Streetscapes: el carrer com a paisatge patrimonial
Kris Scheerlink, KU Leuven
3/5, 24/5 i 14/6 de 2018
Sessió XIII. Patrimonis blaus: innovar en el relat de l'aigua i la ciutat
Coordinació científica: Manel Martín Pascual
Amb una tradició històrica ja bimil·lenària el diàleg aigua i ciutat, aigua i territori, ha deixat en el cas de Barcelona una profunda empremta. Aquest ric i interessant patrimoni des de la nostra mirada actual se’ns mostra amb una gran potencialitat que cal reivindicar.
Aigua Km0. El patrimoni de les fonts, les mines i els pous de la plana de Barcelona
Canvis i fluctuacions de l’aigua km0. Lisboa i altres casos
Albert Cuchí, UPC
Aigua viva com a patrimoni
Joan Gaya, enginyer industrial i expert en gestió de l’aigua
Km 2,790, patrimoni de la Trinitat Vella
María José Durán, Associació per a la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de la Trinitat Vella
El micropatrimoni de l’aigua
Arnaldo Gil, Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris
Veure sessió I
Una mirada al patrimoni de l’aigua de Sant Andreu des del segle XXI
Jordi Petit, Centre d’Estudis Ignasi Iglésias
La mina de Can Travi. 160 anys d’aigua corrent a Horta
Juanjo Fernández Rodríguez, EL POU-Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada
La torre de les Aigües, del Besòs al Poblenou
Jordi Fossas Bonjoch, arquitecte i president de l’Arxiu Històric del Poblenou
L’ús de l’aigua de les fonts de Montjuïc
Oriol Granados, Centre d’Estudis de Montjuïc
Altres propostes
Debat general i conclusions
Modera: Manel Martín Pascual, Centre d’Estudis Ignasi Iglésias
Veure sessió II
La portada d'aigües a la ciutat
El proveïment inicial de Barcelona: l’aqüeducte de Barcino
Carme Miró, Servei d’Arqueologia de Barcelona
El patrimoni de l’aigua a la Barcelona medieval i moderna: el rec Comtal
Enric H. March, historiador
Les captacions de Montcada en època contemporània: la mina i la Casa de les Aigües de Montcada
Tania Galán, Museu Municipal de Montcada
Dos mil anys d’història i patrimoni de l’aigua a Barcelona: de l’aqüeducte romà a la portada d’aigua del Ter
Manuel Guardia, UPC
Veure sessió III
Conservació i restauració del patrimoni de l'aigua: divulgació i reconeixement social
Jaume Busquets i Maria Llinàs, arquitectes directors del XLIè Curset AADIPA "Camins d'aigua: restauració i ús del patrimoni hidràulic"
El servei de Barcelona des de la construcció de l’Eixample: les centrals del Besòs i Cornellà d’Aigües de Barcelona
Sonia Hernández, Museu Agbar de les Aigües
Impacte social i educatiu del patrimoni de l’aigua
José Luis Conejero, president de l'AVV de Montcada Can Sant Joan i membre de la Taula Comunitària del Rec Comtal
Debat general i conclusions
Modera: Manel Martín Pascual, Centre d’Estudis Ignasi Iglésias
Veure sessió IV
La Casa de l’Aigua. Comportes, conductes i dipòsits
Visita comentada a tot el conjunt patrimonial amb l’acompanyament del MUHBA
29/9 i 27/10 de 2018
48 Seminari. Europa i Amèrica, Barcelona i l'Havana, 1765-1929
El cicle aborda la història compartida entre Barcelona i l'Havana posant èmfasi en les xarxes comercials i els fluxos migratoris entre ambdues ciutats, sense oblidar el marc polític d'aquest contacte intens, tant abans de la independència de Cuba el 1898 com en les dècades posteriors. Hi intervindran: J. M. Fradera, M. Rodrigo Alharilla, A. García Balañà i J. Moisand.
Presentació de documental L’Havana i Barcelona. Història de dues ciutats, 1779-1936 . MUHBA i Oficina del Historiador de la Ciudad de La Habana (OHCH). Documental promogut per l’Ajuntament de Barcelona, agermanat amb l’Havana des de 1993, a través de la seva línia de cooperació internacional. Veure documental
Gener 2016
49 Seminari. La construcció de la Carta Històrica de Barcelona
La formalització científica i tècnica d’un nou instrument de consulta per a la història de Barcelona que permet, en una successió cartogràfica georeferenciada, cobrir des de Barcino fins a la ciutat del final del segle XX.
Presentació del projecte per part del Museu d'Història de Barcelona
Joan Roca i Ramon Pujades
Presentació Carta Històrica de Barcelona
Oriol Hostench, Pablo Martínez i Mar Santamaría
Travelling dels segles
Oriol Hostench
Metodología
Pablo Martínez
Explicació d'usos del web
Mar Santamaría
15/3/2016.
50 Seminari. Les lluites per la imatge de la ciutat.
El seminari s’organitza entorn de l’exposició Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004 a La Virreina Centre de la Imatge i es vincula amb el Seminari de representacions urbanes del MUHBA. En sis sessions de debats, s’aborda un recorregut històric, visual i urbanístic, per a la producció i difusió d’una iconografia fotogràfica de Barcelona. Sessió inaugural al MUHBA dijous 7 d’abril. Sessions del 14, 21 i 28 d’abril i del 5 i 12 de maig a La Virreina. 2016
Primeres iconografies fotogràfiques de Barcelona al segle XIX
Jep Martí, Núria F. Rius i Rafel Torrella
Al voltant del 1909: la ciutat proletària i el sorgiment del fotoperiodisme
Andrés Antebi, Jordi Calafell i Ivan Miró
Els anys trenta, de la vida moderna a la Guerra Civil
Teresa Ferré, Juan Naranjo i Josep Maria Rovira
Barcelona durant la dictadura. La imatge humanista del desenvolupament econòmic a la pàgina impresa
Jaume Fabre, Javier Ortiz Echagüe i Isabel Segura
Reconstruccions de Barcelona. El moviment veïnal i el nou documentalisme als setanta
Marc Andreu, Eugenio Madueño i Cristina Zelich
Del 92 al 2004: màrqueting urbà i nous moviments socials
Mari Paz Balibrea, Jordi Bonet i Carles Guerra
7,14,21 i 28/4 i 5 i 12/2016.
51 Jornades. Els gremis de Barcelona
Projecte de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el MUHBA. Els gremis han modelat la xarxa social de les ciutats europees durant molts segles, des de l’edat mitjana fins a la revolució industrial. A Barcelona, la toponímia urbana, amb el nom de carrers d’oficis, ho demostra a bastament. La historiografia municipal ha estat orgullosa de l’existència dels gremis que, fins al 1714, a través del Consell de Cent, van participar en el govern de la ciutat. Lloc: AHCB.
Taula 1: Historiografia i fonts
El prestigi dels gremis a Barcelona: fonament historiogràfic
Ramon Grau, historiador
Els fons documentals gremials de la ciutat de Barcelona
Àngels Busquets, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Taula 2: La societat gremial
L’evolució de les confraries medievals
Jaume Riera, historiador
La participació política dels menestrals en el govern de la Barcelona Medieval
Eduard Juncosa, Universidad Complutense de Madrid
Els gremis i el govern municipal: participació i representació corporativa al Consell de Cent en època Moderna
Jaume Dantí, Universitat de Barcelona
L’exigència de puresa de sang per part de col·legis i gremis de la Barcelona moderna
Josep Capdeferro, Universitat Pompeu Fabra
Les confraries devocionals a la Barcelona moderna: balanç i perspectives
Xavier Torres, Universitat de Girona
Del règim gremial al sistema liberal: menestrals, fabricants i comerciants de Barcelona, 1750-1850
Àngels Solà, Universitat de Barcelona
Dones i oficis: del gremi a la família a la Barcelona del segle XIX
Juanjo Romero, Universitat de Barcelona
Taula 3: Memòria dels gremis
La col·lecció de peces de gremis barcelonins del MUHBA
Josep Bracons, MUHBA
La presència dels gremis en la trama urbana barcelonina
Xavier Cazeneuve i Albert Cubeles, Barchinona.cat
Taula 4: Els col.legis
La regulació de l’ofici d’especier-apotecari a Barcelona
Carles Vela, historiador
Evolució institucional dels procuradors dels tribunals de Barcelona. Segles XVIII-XX
Marià Hispano, historiador
El Col·legi de la Seca Reial de Barcelona: una corporació per al personal de la casa de la moneda
Albert Estrada-Rius, Museu Nacional d’Art de Catalunya
Taula 5: La construcció i el ferro
Constructores de Barcelona: ocho siglos de historia
Francisco Martínez Hoyos, historiador
El gremi de la fusta: ordenances, tallers i conflictes
Rosa Creixell, Universitat de Barcelona
Confraria fabrorum Barchinone: l’organització dels oficis relacionats amb la indústria derivada del ferro a la Barcelona baixmedieval
Lluïsa Amenós, doctora en Història de l'Art
Taula 6: Els gramis artístics
L’organització de l’ofici i confraria dels argenters de la ciutat de Barcelona a través dels seus privilegis i ordinacions
Isabel de la Fuente Castelló, historiadora
Els vitrallers, entre els oficis del vidre i l’art de la pintura
Sílvia Cañellas, historiadora
Estudi comparatiu del gremi de ceramistes amb altres gremis d’artesans (segles XIV-XVI)
M. Carmen Riu de Martín, Universitat de Barcelona
Confratrie Librariorum civitatis Barchinone i l’ofici dels llibreters a la ciutat de Barcelona. Estudi institucional i edició de les fonts històriques (segles XVI-XIX)
Rosa Gregori, Arxiu de la Corona d’Aragó
Lluita corporativa, sotmetiment institucional i represa econòmica dels gremis de Velers i Velluters de Barcelona en els segles XVII-XVIII
Víctor Mata, historiador
Conferència de cloenda. La projecció social dels gremis
Pere Molas, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
12 i 14/4/2016
52 Seminari. La casa Gralla, del renaixement al segle XX. Arquitectura i distinció social
El seminari abordarà l’arribada i l’impacte dels corrents renaixentistes a l’arquitectura de Barcelona, ciutat amb un gran afecte de les seves élits per la tradició gòtica, i el cas específic de la casa Gralla, el més gran edifici privat que féu seus els codis formals del Renaixement, així com la consideració del Renaixement i del valor monumental d’alguns edificis renaixentistes barcelonins, en especial la casa Gralla però també la Casa Clariana-Padellàs, en l'afaiçonament de Barcelona als segles XIX i XX.
La casa Gralla i la introducció de l’arquitectura renaixentista a Barcelona
Joaquim Garriga, UdG, IEC
Les vicissituds de la casa Gralla
Judith Urbano, UIC
Visita guiada a l’exposició La casa Gralla. El periple d’un monument
ubicada al MUHBA, Capella de Santa Àgata
El Renaixement com a font d'inspiració en l’arquitectura Barcelonina des del temps del Romanticisme al Noucentisme
Joan Molet, UB
La casa Padellàs, edifici viatger
Josep Bracons, MUHBA
3 i 5/5/ 2016
53 Jornades. Weltliteratur i literatura comparada. Perspectiva des d’Europa'
En aquest Simposi Internacional, des de la perspectiva que poden oferir una literatura com la catalana i una ciutat com Barcelona, es debatrà la dimensió europea del Weltliteratur, tot ajudant a pensar Europa i les seves literatures. La creació, el 1827, del neologisme Weltliteratur per part de Goethe, ha estat sempre considerada l’escena fundacional de la literatura comparada.
Le concept de ‘Weltliteratur’ de Goethe – une première esquisse d’un champ littéraire international?
Joseph Jurt (Albert-Ludwigs Universität Freiburg)
Contre la guerre des étiquettes, pour le cumul des acquis
Anna Boschetti (Università Ca’Foscari Venezia)
La literatura catalana com a Weltliteratur
Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona)
Georg Brandes i la Weltliteratur
Carolina Moreno (Universitat de Barcelona)
The Contexts of Literature: Mapping World Literature from Europe
Mads Rosendahl Thomsen (Aarhus Universitet)
Vers un espace logique de la littérature mondiale
Jerôme David (Université de Gènéve)
Weltliteratur y literatura sobre el mapa: hacia una lectura telescópica
Enrique Santos Unamuno (Universidad de Cáceres)
La novel·la global: Weltliteratur i Weltmarkt
Borja Bagunyà (Universitat de Barcelona)
La littérature européenne: forteresse ou lieu de passage? Réflexions sur la possibilité d'une poétique de la littérature européenne au temps de la littérature mondialisée
Pascal Dethurens (Université de Strasbourg)
Les revistes literàries: un cas extrem d’internacionalisme
Bernat Padró Nieto (Universitat de Barcelona)
Samuel Beckett o la Weltliteratur
Teresa Rosell (Universitat de Barcelona)
“La màxima diversitat en el mínim espai”. Milan Kundera i l’europeisme perifèric de les nacions petites des d’una perspectiva catalana
Neus Penalba (Universitat de Girona)
Weltliteratur ou littérature européenne: des définitions à géometrie variable
Janos Szàvai (Eötvös Loránd University-Budapest)
Premodern World Literature and the Political
Alexander Beecroft (University of South Carolina)
World Views in the Scholarly Discourse on (World) Literature: Europe and Beyond
José Lambert (K.U. Leuven and Universidade Federal de Santa Catarina-Florianopolis)
La circulation internationale des idées littéraires en Europe au temps de la globalisation
Gisèle Sapiro (CNRS-EHESS-París)
Untranslatability and the Problem of World Literature
Emily Apter (New York University)
14 i 16/6/2016
54 Jornada. Ramon Llull i Barcelona
Coordinador: Joan Santanach Suñol, UB
Ramon Llull va ser en diverses ocasions a Barcelona. L’any 1299 va escriure-hi el Dictat de Ramon i el Llibre d’oracions, tots dos dedicats als reis. Jaume II li va concedir permís per predicar a les sinagogues i mesquites del país. El Dictat de Ramon s’ha de vincular amb la resposta que Llull va oferir al mètode de disputació dominicà, que havia donat un resultat tan incert en la disputa de Barcelona de 1263.
Barcelona en el periple vital i intel·lectual de Ramon Llull
Lola Badia, UB
L’escola lul·liana de Barcelona
Francesc Tous, UB
Ramon Llull, Jacint Verdaguer i les Perles del Llibre d’amic e amat
Ricard Torrents, UVIC, IEC
2/7/2016
55 Jornada. L'esquerra al sud d'Europa durant els anys setanta
Coordinació científica: Javier Tébar, director de l’Arxiu Històric de CCOO de Catalunya. Comitè científic: Jordi Guixé, Steven Forti, Paola Lo Cascio, Andreu Mayayo, Carme Molinero, José Manuel Rúa, Nadia Varo
Enguany es compleixen 40 anys de les grans mobilitzacions socials que es van produir l’any 1976, durant el procés de transició de la dictadura a la democràcia a Espanya. La Fundació Cipriano García de CCOO i l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB, en col·laboració amb el MUHBA, Segle XX revista catalana d’història i el CEFID de la UAB, han programat una jornada internacional de debat centrada en l’anàlisi i la interpretació de les dinàmiques i els canvis històrics (socials, culturals, econòmics i polítics) que es van produir a les societats del sud d’Europa als anys setanta.
Obertura
Montserrat Delgado, presidenta de la Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya i Joan Roca, director del Museu d’Història de Barcelona
Conferència inaugural. L’esquerra en la dècada dels anys setanta al sud d’Europa: davant de quin punt d’inflexió es va trobar?
Geoff Eley, professor d’Història Contemporània de la University of Michigan. Presentació i moderació: Andreu Mayayo, director de Segle XX, revista catalana d’història i professor de la UB
Les dues societats: l’esquerra a Itàlia durant els anys setanta
Andrea Sangiovanni, Università di Teramo.Presentació i moderació: Paola Lo Cascio, Universidade Nova de Lisboa - ICS
L’esquerra francesa davant dels moviments socials a la dècada dels anys setanta
Xavier Vigna, Université de Bourgogne. Presentació i moderació: Nadia Varo, membre del comitè de redacció de Segle XX
Antifeixisme, anticolonialisme, antiimperialisme. L’esquerra portuguesa als anys setanta
Giulia Strippoli, Universidade Nova de Lisboa - IHC. Presentació i moderació: Steven Forti, professor de la UAB i membre del CEFID-UAB
L’esquerra grega als anys setanta: des de la clandestinitat i el radicalisme a la legalització i l’apaivagament social
Magda Fytili, Universitat d’Atenes. Presentació i moderació: José Manuel Rúa, membre del comitè de redacció de Segle XX i professor de la UB
L’esquerra a Espanya durant els anys setanta: de la mobilització antifranquista a les crisis
Carme Molinero, catedràtica de la UAB i directora del CEFID-UAB. Presentació i moderació: Jordi Guixé, director de l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB
Debat general
Presentació de llibre Las izquierdas en tiempos de transición, PUV, 2016.
Intervindran els editors del llibre Carme Molinero i Pere Ysàs, catedràtics de la UAB i membres del CEFID
10/11/2016
56 Els primers pagesos i el mar. Noves dades arqueològiques a Barcelona, Cadis i Marsella
Coord.: Ana Gómez (UAB) i Miquel Molist (UAB).
Les jornades apunten cap a una nova visió dels coneixements tècnics, l’organització i les activitats i assentaments de les primeres comunitats pageses a l’occident de la Mediterrània remarcant la relació d’aquests grups amb el mar.
El Neolític antic a la regió de Marsella i la seva relació amb el Mediterrani
Ingrid Senépart, INRAP. UMR-TRACES
Barcelona i el mar durant el Neolític Antic: noves dades i nous reptes
Miquel Molist, UAB i Anna Gómez Bach, UAB
El Neolític a la badia de Cadis i la seva relació amb l’estret de Gibraltar Eduardo
Vijande Vila, Universitat de Cadis
La Marmotta i sistemes de navegació al Neolític antic
Mario Mineo, Museu Nacional Prehistòric Etnogràfic Luigi Pigorini
Geomorfologia de les zones de costa
Presentació de comunicacions Moderació: Santi Riera, UB i Ramon Julià, CSIC
Presentació del llibre La Prehistòria al Pla de Barcelona
Editat per Miquel Molist i Anna Gómez i publicat pel Museu d’Història de Barcelona
A l’acte s’impartirà la conferència L’homme néolithique et la mer: diffusion et évolution des premières sociétés paysannes en Méditerranée
Càrrec de Jean Guilaine, professor honorari del Collège de France
Recursos marins i la seva explotació
Presentació de comunicacions Moderació: Jordi Nadal, UB
oves metodologies d'investigació per a l'anàlisi de la interrelació entre els grups humans i el mar a la Prehistòria
Presentació de comunicacions Moderació: Eva Fernández, Durham University
19 i 20/1/2017
57 Seminari. Habitar Barcelona al segle XX. Accés a l'habitatge, veïns i ciutat, 1945-1992
Coordinació: Amador Ferrer, arquitecte. Carme Trilla (economista), Marc Andreu (historiador i periodista), Joan Roca (director del MUHBA)
La jornada advoca per una particular –i innovadora– interpretació històrica de la Barcelona de la segona meitat del segle XX. Es defineix un cicle històric que comença amb l’arribada massiva d’immigrants a Barcelona, l’auto-construcció i l’accés diferit a la propietat de l’habitatge a través dels polígons, i que arriba fins als Jocs de 1992, que coincideixen amb l’amortització de les hipoteques i la consolidació de la propietat.
La transformació del règim de tinença de l’habitatge. El cas de Barcelona
Carme Trilla, economista
Inici i trajectòria del moviment veïnal a Barcelona
Marc Andreu, historiador i periodista
Veure sessió I
Perifèries urbanes, propietat de l’habitatge i cohesió social
Joan Roca, director del MUHBA
Polígons d’habitatges i conflictivitat urbana: particularitats barcelonines
Amador Ferrer, arquitecte
Veure sessió II
22/3/2017
58 Seminari. Reinventar el museu de la ciutat
Sessió I. L’espai central del MUHBA i el seu entorn
Amb aquest col·loqui comença el seminari taller del MUHBA sobre els museus de ciutat i la ciutadania al segle XXI, en el marc del qual es presentaran, en format de visites debat, projectes de diferents museus europeus. El seminari taller forma part de les reflexions que el MUHBA aspira a compartir amb la ciutadania i amb els altres museus membres de la seva xarxa, la City History Museums and Research Network of Europe, i amb el CAMOC, l’organització dels museus de ciutat de la UNESCO/ICOM, de cara a l’Any Europeu del Patrimoni Cultural 2018.
Entorn: El paper urbà i monumental del barri Gòtic al segle XXI
Joan Ganau, Universitat de Lleida
Lloc: La Casa Padellàs, inserció i trajectòria d’un edifici mòbil fet museu
Josep Bracons, MUHBA
Funció: Els museus de ciutat: noves estratègies com a espais de ciutadania
Joana Sousa Monteiro, Museu de Lisboa i ICOM/CAMOC
Ideació: La reinvenció i reforma de la Casa Padellàs com a espai nuclear de relats urbans
Joan Roca, MUHBA
La Casa Padellàs i les vistes a l’entorn urbà des de la seva galeria
Joan Ganau, Josep Bracons, Joana Sousa i Joan Roca (moderador)
25/04/2017
Sessio II. La Casa Padellàs futura, amb presentacions a entitats socioculturals
En el marc de la mostra-taller Casa Padellàs, Casa de la Història, a les sessions del seminari s’abordaran la reinvenció del perfil i les funcions dels museus de ciutat com a nuclis cabdals per a la cohesió cultural i la projecció exterior d’unes metròpolis socialment diverses, model que el MUHBA impulsa a Europa a través de la seva xarxa de museus, la City History Museums and Research Network of Europe. Les sessions abordaran els projectes per a la remodelació del conjunt de la Casa Padellàs i l’edifici annex de Llibreteria per al 75è aniversari del MUHBA i les propostes equivalents a altres museus de ciutat europeus, amb vista també a presentar propostes a la UNESCO i a la UE el 2018, Any Europeu del Patrimoni Cultural. Hi intervindran: Josep Bracons, MUHBA; Joan Roca, MUHBA; Tomàs Morató, arquitecte, i Andrea Manenti, arquitecte, entre altres.
4 i 6/4/2018
Sessió III. La renovació dels museus de ciutat a Europa
En aquest seminari, tercera part de “Reinventar el museu de la ciutat”, es convoquen cinc museus europeus d’història de ciutats que recentment han renovat els seus projectes museològics i espais o bé es troben en procés de reforma. Amb els museus de ciutat de Berlín, Viena, Hèlsinki i Luxemburg i el mateix MUHBA compartirem les motivacions, els objectius i els processos de renovació integral d’aquests museus i hi dialogarem.
La renovació dels museus de ciutat a Europa: objectius, concepte i projectes. Presentació de casos
Presideix: Renée Kistemaker, consultora de l’Amsterdam Museum
Wien Museum
Ursula Storch, vicedirectora
Helsinki City Museum
Tiina Merisalo, directora, i Jari Harju, tècnic de programes i exposicions
Stadtmuseum Berlin
Paul Spies, director
Lëtzebuerg City Museum
Gaby Sonnabend, conservadora
Museu d'història de Barcelona
Joan Roca, director
Taula rodona I: L’abast del museu de ciutat: història i patrimoni, del barri a la metròpoli i viceversa
Presideix: Tim Marshall, expert en planejament urbà, Oxford Brookes University
Visita als espais de la Casa Padellàs i a l’exposició Un nou model de museu de ciutat
Taula rodona II: Nous programes públics per a un museu de ciutat nou. Aproximacions al públic turista i al públic local
Presideix: Rosa Tamborrino, Politecnico di Torino
Taula rodona III: La història de la ciutat a través dels objectes: les exposicions permanents dins els nous plans museològics
23/10/2017
Sessió IV. Xarxa i policentrisme
Continuació de les reflexions sobre la reinvenció dels museus de ciutat en la doble perspectiva del MUHBA i del proper congrés de l’ICOM/CAMOC, que en properes dates debatrà a Frankfurt sobre la definició i la funció dels museus de ciutat, entre l’espai social i la cultura urbana, en clau històrica i patrimonial. La sessió tindrà com a convidats especials centres d’estudis locals barcelonins i entitats veïnals, i abordarà l’estructura policèntrica d’un museu amb les sales difoses per la ciutat i amb un espai nucleador concebut com a àgora ciutadana.
22/2/2018
Sessió V. Trekking urbà. La Barcelona de llevant
Barcelona ha esdevingut en l’era contemporània una gran metròpoli i capital europea gràcies a la immigració. Ara que el Museu complirà setanta-cinc anys, abordar aquest procés és un tema cabdal en el nou punt de trobada amb la història de les perifèries urbanes de Barcelona, la Casa Padellàs, i als espais en construcció del MUHBA a llevant de la ciutat: Oliva Artés serà un laboratori sobre la metamorfosi humana i urbana de la metròpoli, la Casa de l’Aigua mostrarà els proveïments bàsics, Fabra i Coats, el món del treball, sobretot en femení, i Bon Pastor la trajectòria dels primers barris públics al llarg d’un segle. En tots aquests projectes el MUHBA compta amb la col·laboració estreta de les entitats culturals i veïnals i es proposa sumar-hi més col·laboradors. El trekking urbà es planteja com un seminari itinerant d’un dia sencer, amb trobades en els espais i amb les entitats esmentades.
26/5/2018
Sessió VI. Perifèries i centres: Una xarxa compartida
En consonància amb les darreres reflexions sobre la definició i la funció dels museus de ciutat, en què es posen en relleu els conceptes d’espai social i cultura urbana en clau històrica i patrimonial, el museu es planteja com fer un pas endavant en l’aposta per un museu a múltiples escales, reconeixent la història i la cultura dels barris com a història i cultura de la ciutat i viceversa, tant en la construcció del relat urbà com en la gestió pública comunitària dels espais museístics.
Visita comentada a l’exposició Barcelona Flashback. Kit d’història en 100 objectes
Una proposta experimental per definir el MUHBA del segle XXI en l’horitzó de la reforma de la Casa Padellàs com a Casa de la Història de Barcelona
A càrrec de Joan Roca, MUHBA.
Taller per compartir l’experiència de la visita i comentar els projectes del museu als diferents espais patrimonials repartits per la ciutat, amb un espai nuclear concebut com a àgora ciutadana a la Casa Padellàs.
18/12/2019
Sessió VII. Cap al museu digital i virtual
El seminari, previst per al dia 17 de març i cancel· lat a causa de la covid-19, s’ha enriquit durant aquests mesos de confinament, que han propiciat un salt endavant cap al museu digital i virtual, sense oblidar per això el museu presencial. El MUHBA presenta en aquesta jornada els projectes més destacats relacionats amb el museu digital i virtual: la restitució patrimonial en 2D i 3D, les col·leccions en línia, el museu virtual, les innovacions en l’arquitectura conceptual del web, i també la creació de nous formats de programació virtual i semipresencial. En aquests temps de pandèmia, el MUHBA s’ha reinventat i ha creat noves formes de relacionar-se amb la ciutadania. Amb aquest objectiu, ha treballat intensament en l’acceleració digital en els formats i continguts. En aquesta jornada el MUHBA reflexiona sobre cap a on va el museu, en una trajectòria que ha de conjuminar presència i virtualitat per adaptar-se als nous temps.
Presentació
Joan Roca, director del MUHBA
Les sales del MUHBA i la història de Barcelona
Elena Pérez i Xavier Tarraubella
Integració d’una eina digital de representació 3D en l’estudi d’un bé moble
Daniel Alcubierre, Lídia Font i Carla Puerto
Restituir la ciutat. Projectes 2D i 3D
Ramon Pujades
Digitalitzar les col·leccions per obrir-se a nous públics. Col·leccions en línia: la vitrina virtual
Josep Bracons i Núria Miró
Cap al museu virtual
Daniel Alcubierre
Nous formats digitals que acosten el museu a l’escola
Teresa Macià
El MUHBA digital i les xarxes socials del museu
Edgar Straehle
Les 7 portes del MUHBA, la nova web del museu
Mònica Blasco
Perspectiva internacional: A decalogue for City Museums in a time of pandemic
Joan Roca
17/12/2020
Veure sessió
Sessió VIII. Museu, ciutat i turisme futur
(Preanunci, 11 de febrer de 2021)
Hi ha molts debats en marxa sobre els museus de ciutat i els seus visitants, arran de l’impacte de la covid, en els quals ha pres part el Muhba, entre ells els organitzats per l’OCDE, l’ICOM i el CAMOC. El seminari es proposa ampliar el debat cap a una reflexió més integral, que abordi també el paper i el potencial del museu de la ciutat –i dels altres museus– en la reformulació del turisme futur a Barcelona.
59 Estimul’Art: Memòria, emocions i vivències. II Seminari de museus i alzheimer
El projecte Estimul’Art, que du a terme la Fundació ACE conjuntament amb el Museu Frederic Marès, el Museu d’Història de Barcelona, el Museu de les Arts Escèniques i l’ESMUC, té per objectiu mostrar com la bellesa i el coneixement que proporcionen els museus d’art i història, i les institucions relacionades amb la música i les arts escèniques, poden fomentar les emocions, quan l’Alzheimer i altres malalties afecten les capacitats cognitives.
Presentació
Joan Roca, director del Museu d’Història de Barcelona
Alzheimer, realitat i tsunami
Mercè Boada, directora Mèdica de la Fundació ACE
Ampliació del projecte Estimul’Art
Antoni Gelonch, president dels Cercles del Museu d’Història de Barcelona i del Museu Frederic Marès i membre del Patronat de la Fundació ACE
Vivències d’Estimul’Art Museus
Gemma Bonet, MUHBA; Joan Miquel Llodrà, MFM; Anna Valls Passola; i Carme Carreño Pombar, Museu de les Arts Escèniques
Vivències d’Estimul’Art Música, Dansa i Teatre
Melissa Mercadal, ESMUC; i Sonia Gainza, Apropacultura
Valoració terapèutica des de la Fundació ACE
Maribel Vera i Mariola Moreno, Fundació ACE
Cloenda
Josep M. Trullén, director del Museu Frederic Marès
23/5/2017
Veure sessió I
Veure sessió II
60 Seminari. Crisis i revolucions a Barcelona, 1917
El 1917, en una Europa sotmesa als rigors de la primera Guerra Mundial, es va originar una gran crisi que va donar lloc a la Revolució Russa. Aquest seminari s'inscriu dins dels actes organitzats per la Comissió del Centenari de la Revolució Russa.
Presentació general
Soledad Bengoechea, historiadora
Les Juntes de Defensa
José Luis Martín Ramos, UAB
L'Assemblea de Parlamentaris
José Luis Martín Ramos, UABi Soledad Bengoechea, historiadora
La vaga general d’agost de 1917
María Cruz Santos, historiadora
La repercussió de la Revolució Russa en l'anarquisme de Barcelona i Catalunya
Pelai Pagès, UB
Veure sessió I
Veure sessió II
1 i 8/6/2017
61 Seminari. La fe gravada. Religió, art i conflicte a Europa i Barcelona, segles XVI-XVII
El Seminari és part del projecte Imatges per creure, sobre la conformació d’Europa i Barcelona a l’edat moderna, que el MUHBA impulsa en el marc dels estudis i les propostes incentivats pel 500 aniversari de la Reforma protestant.
Ensenyar a creure: la reforma religiosa a la Barcelona moderna
Xavier Torres, UdG
Fer creure: usos i formats del gravat religiós a l’època moderna
Sílvia Canalda, UB
Gravats d’una lluita: catòlics i protestants en l’art del segle XVI
Cristina Fontcuberta, UB
La Bíblia gravada
Antoni Gelonch, director de la Col·lecció Gelonch-Viladegut
27 i 29/06/2017
Veure sessió I
Veure sessió II
62 Barcelona en crisi? La ciutat en el segle XV
Durant els darrers anys, els historiadors s’han interessat per la qüestió de la crisi baixmedieval a l'occident europeu i han revisat la explicació tradicional que habitualment havia associat els últims segles de l’Edat Mitjana a un moment de decadència. Aprofitem les recerques dutes a terme en diferents àmbits per plantejar el present col·loqui, amb l'objectiu d’analitzar de forma crítica alguns indicadors significatius que ens permetin mostrar l’evolució de la conjuntura a la capital del Principat en el decurs dels dos darrers segles de l’època medieval.
Benvinguda
Joan Roca i Albert, director del MUHBA i Lluís Calvo i Calvo, director de la IMF i delegat del CSIC a Catalunya
Introducció historiogràfica
Veure sessió I
Introducció historiogràfica
Evolució del pensament històric sobre la Barcelona baixmedieval. Decadència, crisi i desdramatització
Ramon Grau Fernández, historiador
Veure sessió II
Velles i noves visions sobre la crisi baixmedieval
Antoni Furió, Universitat de València
La crisi baixmedieval a Catalunya: darreres aportacions
Pere Verdés Pijuan, IMF-CSIC
Veure sessions III (I i II)
La crisi de les finances municipals de Barcelona
L’evolució de les finances municipals de Barcelona (1340-1460)
Pere Orti Gost, Universitat de Girona
Els efectes de la guerra civil en les finances del Consell (1460-1472)
Laura Miquel Milian, IMF-CSIC
Veure sessions IV (I i II)
El paper del Consell de Cent en l’obra arquitectònica i urbanística a la Barcelona del quatre-cents
Albert Cubeles i Bonet, historiador
Política del blat i política de la carn al segle XV: continuïtats, trencaments, particularitats i convergències
Ramón Agustín Banegas López, EUHT Sant Pol i Pol Serrahima i Balius, Universitat de Lleida
Indicadors de la crisi a Barcelona (I)
Veure sessions V (I i II)
Indicadors de la crisi a Barcelona (I)
Els indicadors fiscals de la crisi baixmedieval a Barcelona
Pere Orti Gost, Universitat de Girona
El dret d’ancoratge com a indicador del tràfic marítim de la ciutat de Barcelona als segles XV i XVI
Mikel Soberón Rodríguez, Universitat de Girona
Pensar en el més enllà en època de crisi. Els testaments com a font econòmica?
Carles Vela i Aulesa, Universitat de Girona
Veure sessions VI (I,II i III)
Desenvolupament comercial, integració de mercats i preus del gra a Catalunya i Barcelona, segles XIII i XVI
Pol Serrahima i Balius, Universitat de Lleida
Treball lliure i treball esclau a la Barcelona del segle XV
Ivan Armenteros Martínez i Roser Salicrú i Lluch, IMF-CSIC
Veure sessions VII (I i II)
Indicadors de la crisi a Barcelona (II)
Les ciutadanies de Barcelona (segles XIV i XV): normes, pràctiques i gestió de la pertinença urbana
Carolina Obradors Suazo, LaMOP-Université Paris 1 Panthéon-Sorbonn
La contribució de l’Església en el context de la crisi baixmedieval: anàlisi diacrònica de la fiscalitat beneficial al bisbat de Barcelona
Jordi Morelló, IMF-CSIC
Veure sessions VIII (I i II)
La promoció artística a la Barcelona del quatre-cents. Alguns casos per debatre
Antoni Conejo da Pena i Joan Domenge Mesquida, Universitat de Barcelona
Els palaus reials de Barcelona: entre el desig i la realitat econòmica de la monarquia
Ramon J. Pujades, MUHBA
“Obra condecent e assats sumptuosa”. Construcció i moblament de la Casa de la Diputació del General a la primera meitat del segle XV
Marià Carbonell, Universitat Autònoma de Barcelona
Veure sessions IX (I,II i III)
La crisi de Barcelona en el contex de la Corona d'Aragó
La crisi de les finances municipals a la Catalunya del segle XV
Pere Verdés Pijuan, IMF-CSIC
Banca pública i banca privada al segle XV
Gaspar Feliu, Universitat de Barcelona-Institut d’Estudis Catalans
Els arrendaments d’impostos com a indicadors econòmics de la Catalunya baixmedieval: de les imposicions municipals als drets del General
Albert Reixach Sala, Universitat de Girona
Veure sessions X (I, II i III)
Gasto público y fiscalidad municipal en Zaragoza durante el siglo XV
Carlos Laliena Corbera i Mario Lafuente Gómez, Universitat de Saragossa
Segle d'or o de plom? Mesurant la realitat econòmica i social de la València del quatre-cents
Juan Vicente García Marsilla, Universitat de València
Camp i ciutat a la Mallorca del segle XV: quina mena de crisi?
Gabriel Jover Avellà, Universitat de Girona
Conclusions
Pere Orti Gost, Universitat de Girona
Veure sessions XI (I,II i III)
8, 19 i 20/9/2017
63 Jornada. Gramàtiques del Patrimoni Industrial. La reinvenció de ciutats i regions
Organització: RVR (Regionalverband Ruhr), MUHBA (Museu d’Història de Barcelona), COAC (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya), AADIPA (Agrupació d’arquitectes per a la defensa i la intervenció en el patrimoni arquitectònic) Coordinació científica: Marion Steiner (RVR), Joan Roca (MUHBA), Antoni Vilanova (COAC)
Pensant en escales múltiples, les interdependències entre centres i perifèries seran sempre al centre del nostre debat i, dels sis casos que declinarem, cinc presentaran experiències europees i un, com a contrapunt des de l’exterior, ens facilitarà la perspectiva global.
Conferència inaugural: El patrimoni industrial i la ciutat: pràctiques urbanes i processos participatius
Massimo Preite, Università degli Studi di Firenze, TICCIH
Inauguració de l'exposició: Industria, territori, identitat. La Ruta del patrimoni industrial del Ruhr visita Catalunya
de l’Associació Regional del Ruhr
El nostre programa: junts a Europa – repensar el futur
Marion Steiner, Regionalverband Ruhr
La ciutat: textures industrials, urbanisme sostenible i cohesió social
Presentació i moderació: Francesc Muñoz, Universitat Autònoma de Barcelona
El redescobriment de la cultura industrial a Berlín
Joseph Hoppe, Berliner Zentrum Industriekultur, Stiftung Deutsches Technikmuseum Berlin
Patrimoni industrial, paisatge social i transformació urbana a Barcelona
Joan Roca, Museu d’Història de Barcelona
Indústria, natura i patrimoni a la badia de l’Havana: significats i valors
Kiovet Sánchez, Oficina del Historiador de La Habana
Estenent escales: entendre i refer les regions
Presentació i moderació: Mercè Tatjer, Universitat de Barcelona
Patrimoni de la humanitat i participació ciutadana al Bassin Minier du Nord-Pas de Calais
Catherine Bertram, Mission Bassin Minier
El Ruhrgebiet com a paisatge industrial cultural: noves propostes per al desenvolupament regional
Martin Tönnes, Regionalverband Ruhr
Nous vincles entre Barcelona i la identitat de Catalunya
Antoni Vilanova, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, AADIPA
Patrimoni industrial i responsabilitat social
Debat final amb els ponents. Moderació: Joan Roca, Museu d’Història de Barcelona i Mercè Tatjer, Universitat de Barcelona
Reflexions inicials
Salvador Claròs, Associació de Veïns del Poblenou
Cloenda
17 i 18/10/2017
64 Seminari. Puig i Cadafalch i la capitalitat de Barcelona
Coordinació científica: Eduard Riu-Barrera i Mireia Freixa
Dins del marc dels actes de l’Any Puig i Cadafalch, el seminari abordarà la seva visió crítica de l’urbanisme vuitcentista (plans Cerdà i Baixeras) en favor de la ciutat beaux arts del Pla Jaussely d’enllaços, l’interès per les infraestructures (aigua, clavegueram, pavimentació), la dotació d’equipaments nacionals (museu i biblioteca) i la contribució a les grans operacions de la plaça de Catalunya i l’exposició de Montjuïc (1915-1924).
Barcelona i Puig i Cadafalch. Algunes consideracions històriques
Eduard Riu-Barrera, historiador i Mireia Freixa, UB
Presentació. Puig i Cadafalch, Barcelona i el Museu d’Història
Joan Roca, MUHBA
Puig i Cadafalch i la reinvenció de Barcelona
Manuel Guardia, UPC
“Construcció catalana” i modernització tècnica a l’arquitectura de Puig i Cadafalch
Ramon Graus, UPC
L’arquitectura de l’habitatge urbà de Puig i Cadafalch a Barcelona entre 1895 i 1935
Maribel Rosselló, UPC
Veure sessió I
Veure sessió II
16/11/2017
65 Relats de feina. Taller sobre memòries ciutadanes i fonts orals
Coordinació: Mercè Tatjer, UB.
En el marc de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, el MUHBA, entre els seus projectes orientats a protegir i augmentar el coneixement sobre el patrimoni industrial de la ciutat, proposa un taller sobre la multiplicitat de sistemes existents per registrar memòries i documents orals de l’era industrial en col·laboració amb les comunitats.
L'Any Europeu del Patrimoni cultural i les memòries de Barcelona
Mercè Tatjer, UB, i Joan Roca, MUHBA
Memòria oral a les fàbriques i tallers de Barcelona
Cristina Borderies, UB
Memòries de formació i treball a les escoles històriques de Barcelona
Cèlia Cañellas, UB
Memòria i recuperació del patrimoni de les cooperatives
Marc Dalmau, antropòleg i soci fundador de la Ciutat Invisible
Taula debat
Participació de persones, entitats i associacions a fi d’exposar els treballs que s’estan duent a terme i proposar activitats conjuntes per tal d’assolir objectius compartits.
Veure sessió I
Veure sesió II
27/2/2018
66 Seminari. Zona Franca: dels orígens portuaris als nous paradigmes mediambientals
Entre Montjuïc i el Llobregat, al marge esquerre del riu batega l’epicentre de moltes aspiracions de Barcelona i Catalunya. El port franc, proposat fa més d’un segle com un espai clos lliure d’aranzels per a la transformació industrial de mercaderies en trànsit, es va reformular posteriorment per donar lloc a l’ampliació del port i per construir el polígon industrial més gran de Barcelona.
Visita a l’exposició El port franc i la fàbrica de Barcelona
Lluís Sales, historiador, Joan Roca, MUHBA, i Marc Garcia, Ajuntament de Barcelona
Els combats pel port franc, 1899-1921
Ferran Armengol, UB
Els ports francs entre 1917 i 1939
Joseba Lebrancón, historiador
La Zona Franca de Barcelona en el procés d’integració europea
Joan Clavera, UAB
La indústria de l’automoció i la dinamització de la Zona Franca
Jordi Catalan, UB
Els nous paradigmes de la Zona Franca
Marc Garcia, Ajuntament de Barcelona
Veure sessió I
Veure sessió II
15 i 22/3/2018
67 Seminari. Barcino i l’Alt Imperi Romà
En aquest seminari s’estudiarà el paper polític de Barcino i la seva organització urbana, a fi de situar el seu paper en aquesta xarxa de ciutats de la Hispània Citerior.
Obertura
Joan Roca, MUHBA
L’administració de la província Hispània Citerior durant l’Alt Imperi Romà
Pablo Ozcáriz, Universidad Rey Juan Carlos
La topografia de Barcino a l’Alt Imperi Romà
Julia Beltrán de Heredia, MUHBA
El culte imperial i la colònia de Barcino
Isabel Rodà, UB
Barcino i la muralla alt imperial
Alessandro Ravotto, arqueòleg
Veure sessió I
Veure sessió II
5/4/2018
68 Seminari-taller. De perifèries a centre i viceversa
A càrrec de Joan Roca i entitats veïnals que col·laboren amb el MUHBA.
7/4/2018
69 Seminari. El Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona és un conjunt arquitectònic medieval amb una vida evolutiva molt llarga i complexa que només ha pervingut parcialment. Les reformes successives van anar modificant l’estructura i la fesomia per ajustar-les a les necessitats i gusts canviants. El Museu d’Història de Barcelona té un projecte de recerca multidisciplinari que pretén fer una revisió integral de les dades acumulades fins ara i afegir-ne tantes de noves com sigui possible.
Estudi dels paraments del Palau Reial Major: noves troballes per a la seva restitució
Reinald González, Veclus
Aixecament amb làser terrestre del Palau Reial Major
Juan Corso, José Fernández i Pilar Garcia-Almirall, UPC
Conèixer el Palau Reial Major: una llarga evolució històrica
Ramon Pujades, MUHBA
El Palau Reial Major: restitució en tres dimensions
Marc Viader, arquitecte
Debat general
Veure sessió I
Veure sessió II
19/4/2018
70 Jornada. Crítica i restitució patrimonial en gastronomia
Aquesta jornada, organitzada per la Fundació Alícia i el MUHBA, té com a objectiu aportar eines pràctiques de coneixement en el camp de la restitució de receptes històriques i pretén ser un punt de trobada per a historiadors i cuiners on puguin compartir coneixements, inquietuds i projectes.
Obertura
Joan Roca, MUHBA; Jaume Biarnés, Fundació Alícia, i Teresa Vinyoles, UB
Experiències de restitució del patrimoni gastronòmic
Antoni Massanés, Fundació Alícia
Sessió I. Fonts originals per a la restitució dels plats històrics
Per què una col·lecció de receptaris històrics? Què hem après i què esperem aprendre de 700 anys d’història?
Francesc Soler Parellada, catedràtic de la UPC i propietari del restaurant Set Portes
Fonts indirectes per a la cuina catalana de l’edat mitjana i el Renaixement
Antoni Riera Melis, UB
Fonts indirectes per a la cuina catalana d’època moderna i contemporània
María Ángeles Pérez Samper, UB
Debat general
Veure sessions (obertura i I)
Sessió II. Els productes i les seves transformacions al llarg del temps
La bioarqueologia com a eina per identificar ingredients i varietats: aportacions i limitacions
Lluís Garcia Petit, UMR 5140 del CNRS i Associació Catalana de Bioarqueologia
La introducció de productes per la influència d’altres cultures
Paul Freedman, Yale University
Les conseqüències de l’evolució en els sistemes de producció: el cas de l’oli
Agustí Romero, IRTA (Programa Olivicultura, elaiotècnia i fruits secs)
Debat general
Veure sessió
Sessió III. Restitució pràctica de plats històrics
Ada Parellada, cuinera, i Lluís Garcia Petit, UMR 5140 del CNRS i Associació Catalana de Bioarqueologia, Sergi de Meià, cuiner, i Isabel Lugo, historiadora Albert Raurich, cuiner, i Núria Bàguena, historiadora
Les restitucions gastronòmiques del MUHBA
Joan Roca, MUHBA, i Jaume Biarnés, Fundació Alícia
Veure sessió
71 Seminari. Gregorio López Raimundo i el PSUC
Organitza: Seminari Permanent d’Història del PSUC amb la col·laboració del MUHBA
La trajectòria militant i política de Gregorio López Raimundo
Carme Molinero Ruiz, UAB
El PSUC, partit del moviment obrer
Antoni Lardín Oliver, historiador
Partit de militants socials
Taula-debat amb la participació de Josep Maria Rodríguez Rovira, Laura Tremosa i Mariano Aragón, antics membres del PSUC. Modera: José Luis Martín Ramos, UAB.
Veure sessió I
Veure sessió II
11/6/2018.
72 Seminari. El futbol construeix ciutats. Barcelona i el futbol al segle XX
Amb la col·laboració de: Institut Barcelona Esports.
A tot arreu, el futbol ha canviat les ciutats i ho continua fent avui. Ha estat la base per al sorgiment de clubs esportius i ha contribuït a l’articulació de noves formes de lleure. Sota l’empara de l’impacte d’aquest esport, s’organitza una taula rodona per presentar el projecte d’una exposició i un simposi internacional sobre el futbol i per reflexionar sobre aquest fenomen i la ciutat al segle XX.
Obertura
Marta Carranza, comissionada d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, i Joan Roca, director del MUHBA
Projecte d’exposició i simposi internacional
Carles Santacana (UB) i Xavier Pujadas (URL), comissaris de l’exposició
El futbol i la construcció de les ciutats modernes al segle XX
Taula debat amb la participació de Natàlia Arroyo, periodista; Lluís Permanyer, periodista, i Carles Santacana i Xavier Pujades, comissaris de l’exposició. Modera: Aitor Lagunas, director de Panenka
Veure sessió I
Veure sessió II
27/9/2018
73 Bon Pastor: la construcció participativa d’un museu de l’habitatge
La museïtzació d’una illa de Cases Barates al Bon Pastor és un projecte de creació d’un museu en viu, possible gràcies a la complicitat dels veïns i veïnes del barri i, també, d’altres agents socials que treballen diàriament en el desenvolupament d’aquest projecte. És el resultat d’una estreta col·laboració creada entre l’Associació de Veïns del Bon Pastor, l’Institut Municipal de l’Habitatge de Barcelona, el Districte de Sant Andreu, el Pla de Barris del Bon Pastor i el Museu. En aquestes dues sessions de treball s’explicaran les diferents fases del projecte de la mà dels professionals que, des de diversos àmbits, treballen en la museïtzació de les Cases Barates del Bon Pastor.
Habitar Barcelona: exposar una història del segle XX
Amador Ferrer, arquitecte
Trajectòria històrica de les cases del Bon Pastor
Gabriela Morales, arquitecta
El Pla de Barris i les comunitats del Bon Pastor
Miquel Àngel Lozano, projecte Pla de Barris
Veure sessió I
Espai públic i estudis de memòria al Bon Pastor
Antoni Remesar, Centre de Recerca Polis, UB
Fer museu a les Cases Barates
Joan Roca, MUHBA, i Salvador Angosto, antic president de l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor
Apunts de cloenda
Carme Turégano, gerent del Districte de Sant Andreu, i Àngels Mira, gerent de l’Institut Municipal de l’Habitatge de Barcelona
Veure sessió II
Les Cases Barates del Bon Pastor: un patrimoni viscut
Carmen Cazalla, MUHBA, i Aina Mercader, coordinadora del projecte
Making-of: de la Casa Barata al pis i la construcció d’un museu
Paula Ustarroz i Sonia Pons, Newdivison.es
Projectes d’acompanyament i memòria en viu
Aritz García, Programa d’acompanyament, Pla de Barris - Cooperativa La Fàbrica
Veure sessió III
Rehabilitació de les cases i ideació museogràfica al Bon Pastor
Aurora Fernández, Ricard Mercadé i Andrea Manenti, arquitectes
El mobiliari de les Cases Barates: la restitució i la restauració
Natalia Hervás, restauradora, i Anna Buti, investigadora
Els arxius familiars com a font documental
Marta Delclòs, documentalista
Veure sessió IV
17/10 i 21/11 del 2018
74 Jornada. Restes i rastres. Memòries obreres i espais industrials
Organitza: CCOO. Amb la col·laboració del MUHBA
Presentació
Toni Mora, secretari de Política Territorial, Acció Social, Barcelonès i Migracions de CCOO de Catalunya, i Joan Roca, director del Museu d’Història de Barcelona
La Barcelona del treball: passat i present
Javier Tébar, de la Universitat de Barcelona
Veure sessió I
¿Dónde están los espacios industriales?
Manfred Wannöffel, de la Ruhr-Universität Bochum
Veure sessió II
El distrito obrero de Sesto San Giovanni: el óxido y el polvo
Sara Zanisi, de la Fondazione ISEC (Istituto per la Storia dell’Età Contemporanea) de Milà
Veure sessió III
El gran Bilbao: una museografia de la desindustrialització?
Rafael Ruzafa, de la Universitat del País Basc
Astúries, el reflex del passat industrial en la creació cultural
Rubén Vega, de la Universitat d’Oviedo
Veure sessions IV (I i II)
Primera taula de debat: La iniciativa i els projectes dels grups de memòria obrera a través de les associacions d’antics treballadors
Pere Fernández Bori, president dels Amics de la Fabra i Coats. Carles Vallejo Calderón, president del Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT. Joaquim Corral, de l’Associació d’Estudis Històrics d’Automoció de Pegaso. Miquel Jorba, director de la Fundació Museu Historicosocial de La Maquinista Terrestre y Marítima i MACOSA. Modera: Joan Gimeno i Igual, del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Veure sessió V
Segona taula de debat: Models i projectes de gestió dels usos socials dels antics espais industrials
(Ponent a confirmar): “El recinte de la Fabra i Coats”.Oriol Rigola, de Can Batlló, espai veïnal i autogestionat (barri de la Bordeta de Barcelona). Xavier Basiana, de la Nau Bostik, espai de creació i difusió de la cultura (barri de la Sagrera de Barcelona). Jordi Rocosa, de ”Sevilla, 13: La postindustrial zona creativa”, antiga nau Siemens (Cornellà de Llobregat). Modera: Montserrat Iniesta, directora del Born, Centre de Cultura i Memòria (BCCM)
Veure sessió VI
19/10/2018
75 Jornades. Color, luxe i moda a l’època romana. Pedres precioses i ornamentals i les seves imitacions
Coordinació: Miguel Cisneros i Emili Revilla
L’objectiu de les jornades és presentar el fenomen de les imitacions en època romana i analitzar el concepte de luxe, la rellevància del color i el significat dels recipients i els elements de guarniment personal fabricats en diferents matèries primeres, i també dels revestiments parietals en pedra, vidre i pintura; en definitiva, el paper que va tenir en l’àmbit social la cultura material en la normalització i l’accés a una estètica. Els participants són membres del projecte “Ficta Vitro Lapis.
Colour in Roman Material Culture
Amanda Claridge, Warburg Institute, University of London
Veure sessió I
Piatti e coppe in pietre dure e porfidi di grandi dimensioni in età romana
Fabrizio Slavazzi, Università degli Studi di Milano
Carving and skeuomorphism of Roman vases in calcite alabaster and other decorative stones
Simona Perna, Birkbeck University of London
Veure sessió II
Un regalo de los dioses: cristal de roca, arte, ciencia y sociedad
Pilar Caldera, Nova Barrero, Museo Nacional de Arte Romano de Mérida
Luxus: vidrio de lujo y vidrio por lujo. Reconstrucción del escenario histórico para esqueuomorfos y piedras duras
Miguel Cisneros, Universidad de Cantabria; Esperanza Ortiz, arqueòloga; Juan Paz, Museo de Zaragoza
Veure sessió III
Skeuomorphism and roman glass vessels imitating precious stone
Jan-Pieter Löbbing, Westfälische Wilhelms - Universität Münster
Veure sessió IV
Información analítica sobre la composición química de los vidrios del Proyecto FIVILA
Jesús Setién, Universidad de Cantabria
Las expresiones torno terere, argenti modo caelare (Plin. NH 36.193) y el proceso del vidrio tallado en la Antigüedad
Alfredo Encuentra, Universidad de Zaragoza
Veure sessió V
Vitreae gemmae. Análisis preliminar del adorno personal en vidrio desde Augusta Emerita
Nova Barrero, Pilar Caldera, Museo Nacional de Arte Romano de Mérida
Veure sessió VI
Los vidrios que imitan piedras en Barcino: un análisis arqueológico de la colección del MUHBA
Miguel Cisneros, Universidad de Cantabria; Emili Revilla, Museu d’Història de Barcelona; Laura Suau, Atics, sl
L’uso misto di marmo e vetro in rivestimenti di epoca imperiale: alcuni esempi
Eleonora Gasparini, Patrizio Pensabene, Sapienza Università di Roma
Painted imitation marble in the context of the marble economy: examples from Pompeii
Simon Barker, The Norwegian Institut in Rome; Devi Taelman, Universiteit Gent
Veure sessió VII
15 i 16/11/2018
76 Seminari. Repensant Antoni Gaudí. Jornades de reflexió al voltant del Patrimoni
Organitza: Ajuntament de Barcelona Àrea d’Ecologia Urbana, Urbanisme i Mobilitat Direcció d’ArquitecturaUrbanaiPatrimoni Col·labora: Museu d’Història de Barcelona - MUHBA. Amb motiu de Ciutat Oberta, Biennal de Pensament. Direcció i Coordinació Marc Aureli Santos, Arquitecte Carme Grandas, Historiadora de l’Art
Pensar Gaudí. Revisió del discurs sobre el pensament i la figura de l’arquitecte
Vicenç Altaió, Xavier Fabré, Lluís Pau, Joan Roca. Modera: Carme Grandas
Treballar Gaudí. Conversa entre experts en temes de Patrimoni per tractar de com aproximar-se a la rehabilitació i a l’ús i funció contemporani en l’obra de Gaudí
Oriol Cusidó, Raquel Lacuesta, Alessandro Scarnatto, AntoniDescobrir Ga Vilanova. Modera: María Luisa Aguado
Descobrir Gaudí. Planteja el debat entre professionals de l’arquitectura que han estat o són actualment responsables d’intervencions en l’obra de Gaudí.
Intervenen: Teresa Batlle, Anna Cusó, David García, Carme Hosta, Àlex Montes, Joan Olona, Miquel Àngel Sala. Modera: Anna Ribas
Viure Gaudí. Visió actual sense perjudicis des del món artístic de l’obra gaudiniana.
Frederic Amat, Lali Canosa, Enric Maurí, PepaPlana, Núria Ricart Modera: Marc Aureli Santos
23 al 26/10/2018
77 Jornada. El llegat del patrimoni industrial. El cas de Barcelona
El projecte d’investigació de la Universitat de Lleida “El llegat mediàtic del patrimoni industrial”, guanyador de la convocatòria del 2016 del programa RecerCaixa promou, en col·laboració amb el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), aquesta jornada com un punt de trobada entre diversos actors que conviuen amb el denominat patrimoni industrial de Barcelona.
Obertura
Jordi Henneberg, UdL, Joan Roca, MUHBA
Valor documental i històric del patrimoni industrial
Moderació: Eduard Àlvarez, UOC
Fons gràfic i documental dedicat a l’estudi de les fàbriques del segle XVIII i XIX de Barcelona
Mercè Tatjer, UB
Aplicació de tècniques de mineria de dades sobre fons documentals històrics per reconstruir la història del patrimoni industrial
Eduard Àlvarez, UOC
Plataforma interactiva d’anàlisi de fonts primàries d’informació sobre la industralització
Glòria Clavera, especialista en ciència i tecnologies de la sostenibilitat
La identitat dels barris a partir del llegat morfogenètic del territori: camins i vies d'aigua
Teresa Navas, UPC
Debat. Fonts primàries i patrimoni industrial
Taula rodona amb Joan Carles Luque, Arxiu Històric del Poblenou; Antoni González Moreno-Navarro, Comissió de treball del projecte “Recuperació de la memòria històrica de la Sedeta”; Maria Raya, Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí; Pere Fernández, president dels Amics de Fabra i Coats ex-treballadors/es
Valor simbòlic i sociocultural del patrimoni industrial
Moderació: Glòria Clavera, arquitecta
El valor del patrimoni industrial com a testimoni de la industrialització en un territori i/o paisatge
Eusebi Casanelles, museòleg
Una anàlisi de la relació entre els processos cooperatius i els valors patrimonials en el paisatge industrial del Llobregat
Javier Rocamonde, UPC
Inventari del patrimoni industrial modernista. Modernisme i desenvolupament industrial a Catalunya
Jordi Rogent i Jordi Tasias, arquitectes
La reivindicació del patrimoni industrial com a via per a la construcció de la identitat col·lectiva
Javier Fraga, UPC
Debat. Espais fabrils i usos socials a Barcelona
Taula rodona amb Salvador Clarós, Associació de Veïns del Poblenou; Joan Costa, Can Batlló. Espai veïnal i autogestionat; Estrella Blasco, Fàbrica Lehmann, i Xavier Basiana, Nau Bostik.
Veure sessió I
Veure sessió II
Veure sessió III
Veure sessió IV
29/11/2018
78 1ª Jornada Barcelona hospitalària. Pensar històricament els hospitals i la ciutat, segles XIV-XVIII
Coordinació científica: Alfons Zarzoso, Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, i Josep Barceló, Universitat Rovira i Virgili.
“Barcelona hospitalària” és un projecte d’estudi de llarga durada, des de l’època medieval fins a l’actualitat, sobre la història hospitalària i assistencial de la ciutat de Barcelona. En aquesta ocasió presentem la primera jornada de treball, que abraça els períodes medieval i modern. Es tracta d’un projecte que considera la institució pública d’assistència a l’espai urbà com una peça clau en la reproducció de les idees de comunitat i ciutat.
Sessió I. Entre el cel i la terra: el context de l’assistència hospitàlaria a l’antic règim
Els hospitals i la cosa pública durant la baixa edat mitjana
Antoni Conejo, UB
Assistència hospitalària, caritat i pobresa. Una ètica de la responsabilitat col·lectiva en l’Antic Règim
Jon Arrizabalaga, Institució Milà i Fontanals - CSIC
Alimentació i salut a la baixa edat mitjana, segons els "règims de sanitat"
Antoni Riera Melis, catedràtic emèrit de l’UB i membre de l'Institut d'Estudis Catalans
Veure sessió I (primera part)
Les eines escrites de l’assistència sanitària a la Barcelona de finals de l’edat mitjana
Lluís Cifuentes, UB
Advocacions religioses i cura espiritual dels malalts
Francesca Español, UB
Veure sessió I (segona part)
Sessió II. Pràctica i ensenyament de la medicina
La medicalització dels hospitals barcelonins baixmedievals
Carles Vela, UdG, i Carmel Ferragud, UV
La medicalització de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, segles XVII i XVIII
Teresa Huguet, investigadora independent
Ensenyament i formació en anatomia als espais hospitalaris de la Barcelona moderna
Àlvar Martínez-Vidal, UV, i José Pardo-Tomás, Institució Milà i Fontanals - CSIC
L’Hospital de la Santa Creu com a espai d’aprenentatge mèdic entre el Reial Col·legi de Cirurgia i la Facultat de Medicina de la UB
Alfons Zarzoso, Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, i Begonya Torres, UB
Veure sessió II
Sessió III. Aprovisionar l'hospital i ocupar-se dels malalts
La infermeria durant l’edat mitjana
Roser Tey, investigadora
El personal hospitalari no mèdic de l’Hospital de Barcelona
Salvatore Marino, UB, i Maria Soler, UB
Veure sessió III
Sessió IV. Administració i gestió hospitàlaria
“Estatuir, de nou orde e ley en lo dit hospital”. Una relectura del Llibre d’ordinacions de l’Hospital de la Santa Creu
Jaume Marcè, UB
Ciutat i Església, col·laboració i enfrontament: l’administració de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona al segle XV
Pol Bridgewater Mate, UB - Institut de Recerca en Cultures Medievals
El finançament de l’Hospital de la Santa Creu al segle XV
Laura Miquel, Institució Milà i Fontanals - CSIC, i Jaume Marcè, UB
Veure sessió IV
Sessió V. Assistència hospitalària a diversos col·lectius
Dones marginades, infants abandonats i hospitals barcelonins, segle XV
Teresa Vinyoles, historiadora, Ximena Illanes Zubieta, Pontificia Universidad Católica de Chile, i Salvatore Marino, UB
Dones pobres de la Barcelona del set-cents: vulnerabilitat, interdependència i “agentivitat”
Montserrat Carbonell, UB
L’acollida de persones dements a l’Hospital de la Santa Creu durant la Catalunya moderna
Josep M. Comelles, URV, i Josep Barceló, URV
Veure sessió V
Sessió VI. La gestió de la desgràcia: malalties i guerres
L'Hospital de Sant Llàtzer i el tractament de la lepra a la Barcelona medieval
Clara Jáuregui, UB, i Núria Montes, UAB
La pesta a Barcelona: assistència hospitalària en època moderna
José Luis Betrán, UAB
Veure sessió
L’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i les guerres en època moderna
Adrià Cases, historiador
Sessió VII. Patrimoni hospitalari i memòria de la ciutat
Representacions del poder en l’art i l’arquitectura hospitalària barcelonina
Antoni Conejo, UB
Les fonts arxivístiques hospitalàries i assistencials a la Biblioteca de Catalunya
Reis Fontanals, historiadora i arxivera
Fonts arxivístiques de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Miquel Terreu i Pilar Salmerón, arxivers
17 i 18/1/2019
79 Jornada. Entrades reials a Barcelona
Coordinació científica: Tess Knighton, ICREA-IMF, CSIC i Alfredo Chamorro, historiador.
Al llarg dels segles, les entrades reials foren moments essencials que reflectien, mitjançant la posada en escena, les relacions polítiques entre la monarquia i la ciutat. Les entrades tenien una naturalesa doble: formaven part de les festivitats urbanes alhora que constituïen el cicle festiu i de celebracions de la monarquia. Aquest seminari reuneix experts en la història de la cultura de la ciutat de Barcelona a l’edat moderna.
L’impacte polític
Imatge del rei i percepció ciutadana: veure i ser vist a les entrades reials a Barcelona
Alfredo Chamorro, historiador
La visita reial: alliçonament espectacular
Francesc Massip, URV
Esbalair la cort. Les arts figuratives al servei de la inefable meravella de la ciutat transformada
Ida Mauro, UB
L’impacte sociocultural
Les entrades reials a Barcelona i la història de les emocions
Tess Knighton, ICREA-IMF, CSIC
Una festa dels sentits: olors, sabors, colors i sons a les entrades reials a Barcelona
Maria Ángeles Pérez Samper, UB
Viure la festa, viure la música: les músiques com a element emocional a les entrades reials a Barcelona
Jordi Raventós, historiador
Veure sessió I
Veure sessió II
Veure sessió III
24 i 31/1/2019
80 Jornada. La Canadenca: les vuit hores
Aquest programa dedicat a la vaga de la Candenca i la jornada de vuit hores sorgeix d’una iniciativa del Comissionat de Programes de Memòria.
L’hivern de 1919 la vaga de La Canadenca va marcar un punt d’inflexió en la lluita obrera. Va ser l’ocasió de posar en pràctica el Sindicat Únic aprovat pels cenetistes al Congrés de Sants. La consecució de la jornada de vuit hores mitjançant la vaga va esdevenir una fita en el món sindical.
El context de la vaga: el lloc i el moment
Antoni Dalmau, historiador
La Canadenca: consecució i conseqüències de les vuit hores
Soledad Bengoechea i María Cruz Santos, historiadores
Topografia urbana de la vaga de La Canadenca: els espais del conflicte
Pelai Pagès, UB
El sinistre Miguel Arlegui
Lectura d’un fragment del llibre Memorias de un jefe de pistoleros de Leopoldo Martínez Maria Ramírez Magrinyà, llicenciada en Comunicació Audiovisual per la UAB
Veure sessió
28/2/2019
81 Jornada. Bon Pastor. Laboratori d'un barri
El Museu d’Història de Barcelona, el Districte de Sant Andreu, l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, l’Associació de Veïnes i Veïns del Bon Pastor i altres entitats, junt amb la Universitat de Barcelona i Pla de Barris, treballen conjuntament des de fa temps per crear un punt de vista sobre la història de Barcelona des de l’habitatge a les Cases Barates del Bon Pastor, en el futur espai museístic vinculat al MUHBA. La jornada mostra els treballs efectuats fins ara i proposa mecanismes per donar una nova empenta al projecte i per ampliar la col·lecció social de patrimoni del Bon Pastor en curs de formació.
Itinerari comentat al barri i al projecte del MUHBA Bon Pastor
Inici davant la Biblioteca Bon Pastor (c/ Estadella, 64)
Envoltem l’illa! El Bon Pastor fa museu.
Tour museològic
Recreació de les Cases Barates
Performance
Making of del projecte del MUHBA
El gran film
Pla de Barris
Vídeo
La rumba del Bon Pastor
Tarda de festa
30/3/2019
82 Congrés internacional. Escriptures de l'exili republicà de 1939 i els camps de concentració. 80 anys després
Organitzat pel Grup d’Estudis de l’Exili Literari (GEXEL) del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID) de la UAB amb la col·laboració del MUHBA. Té com a objectiu principal visualitzar les relacions entre les cultures de l’exili republicà del 1939 i les diferents manifestacions de l’univers concentracionari.
Ponència inaugural. Exili i nacionalisme, dues formes d’existència
Reyes Mate, CSIC, Madrid
Homenatge a les dones de Ravensbrück. El testimoni oral i escrit dels supervivents de Ravensbrück.
Amical de Ravensbrück
Representació teatral De algún tiempo a esta parte
de Max Aub Therkas Teatre
Art i literatura
Modera: Francie Cate-Arries
Mauthausen: un camp nazi a l’abast de la memòria
Sara J. Brenneis, Amherst College
Poetes en els camps
Bernard Sicot, Université París Nanterre
La solidaritat de Picasso amb els artistes de l’exili republicà
Miguel Cabañas Bravo, CSIC, Madrid
El sistema concentracionari europeu. Bases per a una comparació
Modera: Bernard Sicot
La recepció de les imatges i els relats concentracionaris i de la xoà a Europa i a España, 1944-1969. Alguns casos significatius
Alejandro Pérez Vidal, Universitat de Girona
Cap a una gramàtica de l’escriptura concentracionària
Javier Sánchez Zapatero, GEXEL-CEDID, Universidad de Salamanca
Tipologia de presos versus tipologia de sobrevivents: de la síndrome de Sísif a la síndrome de Penélope
David Serrano i Blanquer, Universitat Ramon Llull
Llegats contemporanis
Modera: Gina Herrmann
Teatre i camps de concentració. Trista herència
Antonia Amo, Université d’Avignon
El llegat d’Imre Kertész
Adan Kovacsics, escriptor
Antics camps: perenne concentració
José María NaharroCalderón, University of Maryland
Gènere i geografies
Modera: Sara J. Brenneis
Deportats espanyols als camps nazis (1940- 1945). Itineraris i memòria
Benito Bermejo, UNED, Madrid
Les deportades republicanes: resistents a l’infern nazi
Gina Herrmann, University of Oregon
Espanyols, víctimes de l’estalinisme. Solidaritat i supervivència als camps de treballs forçats soviètics
Luiza Iordache, CEME-UNED-Madrid
Ponència de clausura Storytelling, memòria col·lectiva i els camps de França: relats fundacionals de l’exili republicà
Francie Cate-Arries, College of William & Mary, Virginia
Inauguració Congrés Escriptures de l´exili republicà de 1939 i els camps de concentració (I)
10,11 i 12/4/2019
83 Seminari-Taller. Barcelona i cinema: Panoràmiques urbanes
V Taller sobre representació de la ciutat. Des de l’aparició del cinema, les ciutats ja no s’han conegut només per les descripcions verbals, literàries, pictòriques o fotogràfiques. Les imatges en moviment, els recorreguts de les càmeres pels llocs més icònics i emblemàtics han consolidat el paper d’aquests espais com a símbols de tota una població.
Plànols de situació: Barcelona als inicis de les pel·lícules
Jorge Gorostiza, arquitecte
Els baixos fons de Barcelona. Persistència de la geografia del mal
Celia Marín, arquitecta
Reivindicació dels valors col·lectius a la Barcelona construïda i filmada durant els anys setanta
Antonio Pizza, arquitecte
Debat general
Jorge Gorostiza, Celia Marín i Antonio Pizza Moderador: Juan Manuel García Ferrer, enginyer i especialista en cinema
Veure sessió I
Veure sessió II
23/5/2019
84 Jornada. Barcelona i la conquesta de Nàpols: El repte d'un canvi geopolític
L’objectiu del seminari és tractar de calibrar les conseqüències per a la ciutat de Barcelona per l'annexió de Nàpols el 1435 i els interessos de la monarquia en el context geopolític mediterrani que culminà amb la caiguda de Constantinoble i la signatura del Tractat de Lodi.
Sessió I: Geopolítica mediterrània
Una cartografia excepcional de la senyoria catalana de Nàpols: la descoberta del mapa d’Itàlia de Bartolomeo Pareto de l’any 1457
Ramon J. Pujades, MUHBA, i Pilar Rodríguez Plaza, Archivo Histórico Provincial de Bizkaia
Els Trastàmara, Itàlia i la geopolítica del segle XV
Francesco Senatore, Università degli Studi di Napoli Federico II
Sessió II: La ciutat i el monarca
Barcelona i els barcelonins en la conquesta de Nàpols
Roser Salicrú, CSIC-Institució Milà i Fontanals
Barcelona i Alfons el Magnànim: vint-i-sis anys d’absència i una reina mediadora
Vicent Baydal, Universitat Jaume I
Sessió III: La repercussió sobre Barcelona
La conquesta de Nàpols en la crisi econòmica barcelonina
Pere Ortí, UdG
Barcelona i la Guerra Civil Catalana
Ivan Armenteros, CSIC-Institució Milà i Fontanals
Debat general
Visita comentada a l’exposició Barcelona, capital mediterrània
Ramon J. Pujades, MUHBA
Veure sessió I
Veure sessió II
Veure sessió III
6/6/2019
85 Jornada. Innovació i futur a l’abast del patrimoni històric
La Universitat Politècnica de Catalunya i el Museu d’Història de Barcelona organitzen la trobada sectorial ‘Innovació i futur a l’abast del patrimoni històric’, on es debatrà l’estat actual i futur del sector, i es presentaran les darreres tendències tecnològiques aplicades en l’àmbit arquitectònic, la difusió i reconeixement del patrimoni, i les tecnologies avançades de digitalització. Presentació de les darreres tendències tecnològiques aplicades a l’àmbit arquitectònic, i en la difusió i el reconeixement del patrimoni.
Veure resum de la jornada
12/6/2019
86 Jornada. La conquesta del litoral, avui
Organizada per l'Oficina estratègica de l’àmbit litoral de l'Ajuntament de Barcelona
Bloc I. Quatre ciutats, quatre models.
Bloc II. Retorn del procés participatiu del Pla Litoral
Veure sessió I
Veure sessió II
13/6/2019
87 Jornada. Teresa Pàmies i les dones del PSUC
Des de la seva fundació, el PSUC tingué dones al front de combat i, entre elles, una jove Teresa Pàmies destacà per les seves intervencions com a propagandista en els mítings del partit i de la UGT de Catalunya. En el centenari del seu naixement, el Seminari Permanent d’Història del PSUC vol recordar tantes i tantes dones que amb ella lluitaren per la democràcia i la igualtat de drets al nostre país.
Teresa Pàmies, memòria militant
José Luis Martín Ramos i Pere Gabriel, catedràtics emèrits d’història contemporània
Veure sessió Teresa Pàmies, memòria militant
Les dones del PSUC a la Guerra Civil
Cèlia Canyellas i Rosa Toran, historiadores
Veure sessió Les dones del PSUC a la Guerra Civil
Les dones del PSUC contra la dictadura franquista
Soledad Bengoechea i Maria Cruz Santos, historiadores
Veure sessió Les dones del PSUC contra la dictadura franquista
17/10/2019
88 III Seminari Internacional Memòria Literària Compartida. Gare de France III
Coordinació: Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona) i Ester Pino Estevill (Lycée Français i Universitat de Barcelona)
Les relacions literàries i intel·lectuals entre Catalunya i França tenen múltiples maneres d’articular-se. Una de les més importants, al costat del periodisme literari, és el memorialisme: diaris, autobiografies, ficcions autobiogràfiques, relats que dialoguen amb un passat de geografia compartida —molt sovint a través del periodisme de corresponsalia—, i també els llibres de viatges, com una profunda manifestació de l’escriptura a l’exili.
Joan Puig i Ferreter, l’escriptura a l’exili
Maria Dasca, Universitat Pompeu Fabra
L’estació de França de Josep Pla: el primer viatge a París
Antoni Martí Monterde, Universitat de Barcelona
El París que va veure Carles Soldevila
Maria Patricio Mulero, Université Toulouse - Jean Jaurès
Amadeu Cuito i París
Joan Safont, Universitat de Girona
Eugeni d’Ors i les Décades de Pontingy
Xavier Pla, Universitat de Girona
Memòria de París
Amadeu Cuito, escriptor
19/10/2019
89 Seminari. 1919, un any entre la revolució i la reacció
Els Sindicats Lliures van sorgir a Barcelona el 1919 com a alternativa contrarevolucionària a la CNT. Tot i ser coneguts sobretot per les seves activitats terroristes antianarquistes, van bastir un veritable aparell sindical que va arribar a organitzar desenes de milers d'obrers.
«Un obrero honesto contra los tiranos rojos»: la guerra bruta entre lliures i cenetistes a Barcelona, 1919-1923
Arturo Zoffmann Rodríguez, historiador (Istituto Universitario Europeo, Florència)
L’hegemonia dels sindicats de Barcelona en el Congrés de la Comèdia, 1919
María Cruz Santos Santos, historiadora i vicepresidenta de SOS Monuments
La rebel·lia patronal: el locaut de Barcelona, 1919-1920
Soledad Bengoechea Echaondo, historiadora, grup de recerca Treball, Institucions i Gènere (UB)
1919, el desafiament patronal al règim liberal parlamentari
Jordi Roca Vernet, historiador (UB)
Veure sessió I
Veure sessió II
22 i 24/10/2019
90 Jornada. El clima de Barcelona. Sequeres i inundacions a la petita edat de gel, segles XIV-XIX
Organitzat per MUHBA i Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental. Coordinació científica: Santiago Gorostiza (ICTA-UAB, María de Maeztu)
L’objectiu d’aquesta jornada és explorar la relació canviant entre clima i societat al llarg d’aquest període, amb particular atenció als episodis de sequeres i inundacions. Combinant la història ambiental amb la història social i econòmica, s’analitzaran casos d’estudi que afectaren la vegueria de Barcelona, es presentaran les principals fonts per analitzar-los, i s’oferirà una visió de conjunt dels efectes de la variabilitat climàtica a les societats i de les respostes humanes per afrontar-la.
El Mediterrani durant la Petita Edat de Gel: clima i impactes
Elena Xoplaki, Justus Liebig University of Giessen, Alemanya
Sequeres i inundacions a la Catalunya dels segles XIV al XIX: el cas de Barcelona
Mariano Barriendos, UB
El dietari modern, la història de l'aigua en primera persona
Maria Antònia Martí Escayol, UAB
Foradant el sòl i pregant al cel: sequeres en terra de rieres (Terrassa, 1600-1715)
Mar Grau-Satorras, UOC
Excomunicats per tallar l’aigua? Francesc Socies i els conflictes pel subministrament d’aigua a la Barcelona del segle XVII
Santiago Gorostiza, ICTA-UAB i Xavier Cazeneuve, Barchinona.cat
26/10/2019
91 Seminari. Barcino -Tarraco-Roma. Poder i prestigi en marbre
Coordinació científica: Diana Gorostidi Pi (Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Universitat Rovira i Virgili) i Anna Gutiérrez Garcia-M. (Institut Català d’Arqueologia Clàssica)
En aquesta reunió volem posar l’èmfasi en el valor del marbre com a símbol d’estatus, present en la decoració arquitectònica, l’escultura i l’epigrafia monumental, entre d’altres.
Sessió I. Ciutats de marbre
Ponència marc: Making Rome a city of marble: reconsidering the organization of marble import, storage and distribution at Portus
Simon Keay (University of SouthamptonBritish School at Rome)
Lapis redibivus, viejas piedras para nuevas formas. Spolia en Barcino
Julia Beltrán (Facultat Antoni Gaudí, Ateneu Universitari Sant Pacià)
Arqueologia de Gerunda i suburbium
Josep Maria Nolla (Universitat de Girona)
El mármol ausente de Lucus Augusti (Lugo). Primeros apuntes sobre el uso y consumo de un bien de prestigio
Silvia González Soutelo (MIAS-Universidad Autónoma de Madrid)
El foro colonial de Carthago Nova: novedades arqueológicas
José Miguel Noguera (Universidad de Murcia)
I patterns decorativi in marmo colorato nei pavimenti degli edifici di culto e privati a Roma
Marilda De Nuccio (Fondo Musica-Ambiente Italiano, Roma)
No solo mármol. Grabar y escribir en la piedra para construir, en algunos ejemplos de Asia Menor en época romana
Adalberto Ottati (Trinity College Dublin), Serena Vinci (Ausonius Institut CNRSUniversité Bordeaux-Montaigne, LabEx Sciences archéologiques de Bordeaux)
Sessió II. Paraules i imatges: el missatge etern del marbre
Ponència marc: Il lapicida, questo sconosciuto
Antonio Sartori (Università degli Studi di Milano)
Troballes epigràfiques inèdites a la ciutat romana d’Empúries
Joaquim Tremoleda, Marta Santos, Pere Castanyer (Museu d’Arqueologia de Catalunya, Empúries)
De Dertosa a Caesar Augusta: el viaje de la epigrafía honorífica
Francisco Beltrán (Universidad de Zaragoza), Diana Gorostidi (Universitat Rovira i VirgiliICAC)
¿Exegi monumentum perenne? Actualización del mensaje epigráfico sobre monumentos funerarios y votivos
Serena Zoia (Università degli Studi di Milano)
Dionysos en la mesa. Los hermas de pequeño formato del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona
Antonio Peña (Universitat Autònoma de Barcelona)
Consideración de un conjunto de sarcófagos de Tarraco a través de las pátinas
Isabel Moreno (Museu d’Arqueologia de Catalunya), Montserrat Claveria (Universitat Autònoma de Barcelona)
Los ciclos escultóricos de Quinta das Longas y los talleres de Afrodisias en Hispania
Trinidad Nogales (Museo Nacional de Arte Romano, Mèrida)
L’emploi du marbre en Narbonnaise
Vassiliki Gaggadis-Robin (Centre Camille Jullian, Maison Méditerraénne des Sciences de l’Homme, Aix-Marseille Université)
Pechos, amor y poder: retratos maritales de Roma al Renacimiento
Manuel Parada (ICAC-Universidad de Valladolid), Laura María Palacios (Universidad Complutense de Madrid)
Sessió III. Matèria de poder
Ponència marc: Marmi e proprietà delle cave in età tardorepubblicana
Patrizio Pensabene (Università degli Studi di Roma-La Sapienza)
La pedra de Montjuïc, marcadors petrogràfics per identificar la pedra insígnia de Barcelona
Lluís Casas (Universitat Autònoma de Barcelona), David Parcerisa, Aureli Álvarez, Christian Prado, Kusi Colonna-Petri, Montserrat Pugès, Roberta Di Febo, Marta Moreno, Isabel Moreno
El Pirineo, una fuente principal de mármol en el occidente romano
Pilar Lapuente i J. Antonio Cuchí (Universidad de Zaragoza)
Broccatello... de Tortosa? Darreres novetats entorn de l’explotació del jaspi de La Cinta. Dels romans als segle XVIII
Anna Gutiérrez Garcia-M. (ICAC), Hilari Muñoz (IES Dertosa, Tortosa)
De Augusto a los Borbones: el uso del marmor de Espejón como imagen del poder
Virginia García-Entero (Universidad Nacional de Educación a Distancia)
El significado del color. A propósito de algunos marmora polícromos originarios del sur de Hispania
Begoña Soler (Universidad de Murcia-ICAC)
De mil colores: el mármol polícromo del valle del Guadalquivir
Oliva Rodríguez (Universidad de Sevilla)
21,22 i 23/11/2019
92 Jornada. El Park Güell i la metròpoli: mirades encreuades
En aquest seminari es volen presentar mirades que atorguen nous significats als valors del parc des de la perspectiva de la història urbana i els estudis ambientals.
Park Güell: noves mirades interpretatives
Albert Cuchí (UPC)
Els orígens del Park Güell com a projecte urbà
Mireia Freixa (UB) i Mar Léniz, arquitecta
Imatges de l’apropiació ciutadana del Park
Marta Delclòs, documentalista
El Park Güell i la ciutat
Debat presentat i moderat per Joan Roca i Albert (MUHBA)
Veure sessió I
Veure sessió II
28/11/2019
93 2ª Jornada Barcelona hospitalària. La ciutat i els seus hospitals, segles XIX i XXI
Coordinació científica: Alfons Zarzoso, Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, i Josep Barceló, Universitat Rovira i Virgili
Barcelona Hospitalària és un projecte d’estudi de llarga durada, des de l’època medieval fins a l’actualitat, sobre la història hospitalària i assistencial de la ciutat de Barcelona. Davant d'una cronologia tan extensa, el projecte es va dividir en dues jornades de treball. Presentem ara la segona jornada amb el títol “La ciutat i els seus hospitals, segles XIX i XX”. Centrem el focus en la Barcelona del segle XIX fins a l’actualitat.
L’adveniment de la beneficència liberal: una visió de context. Sessió I
El sistema hospitalari català públic i privat des d’una perspectiva històrica
Jerònia Pons (US) i Margarita Vilar (UdC)
Els espais de la beneficència a la Barcelona del segle XIX
Montserrat Pantaleón (UAB)
El paper de l’església en el context hospitalari barceloní dels segles XIX i XX
Pilar León (UNAV)
Veure sessió L’adveniment de la beneficència liberal: una visió de context
Transformacions de l’assistència hospitalària: bojos i soldats
La crítica ciutadana als límits assistencials de l’Hospital de la Santa Creu
Josep M. Comelles (URV)
Els malalts mentals a la Barcelona contemporània (1855-1936)
Alicia Fernández, Iván Sánchez-Moreno i Victoria Sedkowski (GHNB)
L’hospital militar i les crisis epidèmiques a la Barcelona del segle XIX i primer terç del XX
Ida Carrau (SCS)
Hospitals de guerra: Catalunya i Barcelona, entre el front i la rereguarda
Carles Hervàs i Maica Pérez Aguado (SCHM)
Veure sessio Transformacions de l’assistència hospitalària: bojos i soldats
Medicina i infermeria hospitalàries, 1870-1970
Les bases ideològiques i pràctiques del model hospitalari barceloní (1870-1970)
Josep Barceló (URV)
L’hospital i la medicina especialitzada a Barcelona, 1920-1980
Jordi Casademont (UAB) i Miquel Bruguera (COMB)
La infermeria als hospitals barcelonins durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola (1932-1938)
Anna Ramió (UB-SJD), Carme Torres (UdL), Gloria Gallego (UIB)
La cura infermera hospitalària: el pas del model religiós al tècnic professional a la Barcelona contemporània
Carmen Domínguez Alcón (UB)
Veure sessió Medicina i infermeria hospitalàries, 1870-1970
Patrimonis hospitalaris
El patrimoni documental hospitalari a Barcelona
Sara Fajula (COMB)
Commemoració, musealització i patrimoni: de l’Hospital de la Santa Creu al recinte modernista de Sant Pau
Albert Cubeles i Ignasi Cristià
Reaprofitament dels espais hospitalaris i assistencials barcelonins, segles XX-XXI
Miquel Carandell (UAB) i Ned Somerville (UAB)
Veure sessió Patrimonis hospitalaris
El govern de l'hospital, 1880-1980
La privatització de la medicina a Barcelona (1888-1936)
Alfons Zarzoso (MHMC)
La gestió empresarial i l’organització científica del treball als hospitals barcelonins del primer terç del segle XX
Paloma Fernández Pérez (UB)
Reforma i gestió hospitalària a Barcelona (1950-1980)
Lluís Bohigas i Juli de Nadal
Veure sessió El govern de l'hospital, 1880-1980
Arquitectures hospitalàries
Arquitectes i espais mèdics a la Barcelona dels segles XIX i XX
Joaquim M. Puigvert (UdG) i Raquel Lacuesta (RACBASJ)
Un hospital o una obra d’art: Domènech i Muntaner i l’arquitectura barcelonina del 1900
Lucila Mallart (UPF)
Un hospital clínic i una facultat de medicina: arquitectura i urbanisme en mans de Domènech Estapà
Sergio Fuentes Milà (UIC)
Els jardins dels manicomis de la Barcelona del segle XIX
Montse Rivero (ICEA-IEC)
Veure sessió Arquitectures hospitalàries
Ciutat, edificis i veïns: l’hospital dins l’espai urbà
L’espai urbà com a hospital i la lluita contra la tuberculosi, primer terç del segle XX
Cèlia Miralles Buil (ULisboa)
La transformació del monestir de Valldonzella en hospital antituberculós, 1936-1937
Margarida Güell (UABAPSMP) i Antoni Albacete (DIBA-APSMP)
El moviment veïnal en lluita per nous serveis mèdics
Carme Vila Gimeno (Blanquerna-URL)
Veure sessió Ciutat, edificis i veïns: l’hospital dins l’espai urbà
12 i 13/12/2019
94 Reinventar el museu de la ciutat. Perifèries i centres: una xarxa compartida. Sessió VI.
En consonància amb les darreres reflexions sobre la definició i la funció dels museus de ciutat, en què es posen en relleu els conceptes d’espai social i cultura urbana en clau històrica i patrimonial, el museu es planteja com fer un pas endavant en l’aposta per un museu a múltiples escales, reconeixent la història i la cultura dels barris com a història i cultura de la ciutat i viceversa, tant en la construcció del relat urbà com en la gestió pública comunitària dels espais museístics.Visita comentada a l’exposició Barcelona Flashback. Kit d’història en 100 objectes i Taller per compartir l’experiència de la visita i comentar els projectes del museu als diferents espais patrimonials repartits per la ciutat, amb un espai nuclear concebut com a àgora ciutadana a la Casa Padellàs
18/12/2019
95 Seminari. Barcelona: Ciutat, història i memòria en femení
Coordinació científica: Patrícia Martínez i Àlvarez.
Al voltant de tres blocs temàtics diferents es dialogarà i es donarà a conèixer com s’han deixat de banda paradigmes historiogràfics patriarcals, com s’han creat paraules que diuen la història en femení, com s’han descobert fonts que narren experiències de dones diverses.
Obertura
Jordi Rabassa, regidor de Ciutat Vella i Memòria Democràtica
Pensar, escriure. Dir història de les dones
La història que reconeix autoritat femenina
María Milagros Rivera Garretas, Centre de recerca Duoda, UB
Taula-diàleg
Amb la participació de Núria JornetBenito, UB; Patrícia-Victòria Martínez i Àlvarez, UB, i Isabel Segura Soriano, historiadora
Fonts per a la història. Memòria de la ciutat I
Barris que ens parlen de dones des de les fonts històriques
Isabel Segura Soriano, historiadora
Fonts per a l'estudi dels espais de religiositat femenina a Barcelona: arxius monàstics i documents
Núria Jornet-Benito, Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals i IRCVM, UB
Fonts notarials per a l’estudi d'experiències de dones a l’especieria medieval: Constança Estanyol, vídua
Luz Ballart, UB
Cos, ment i ànima: dones i assistència a la Barcelona medieval
Delfi I. Nieto-Isabel, IRCVM, UB
Fonts per a la història. Memòria de la ciutat II
Dones defensant els seus drets: processos i requeriments notarials a finals de l’edat mitjana
Mireia Comas Via, UB
La conflictivitat familiar amb veu i emocions de dones: al·legacions jurídiques i plets a la Barcelona moderna
Mariela Fargas Peñarrocha, UB
Anònimes als peus de la impremta: la viuda de Brusi
Marta Ortega Balanza, Unitat d’Igualtat; Tàcita Muta, UB
Fonts per a l’estudi del servei domèstic: la Barcelona contemporània
Tura Tussell i Latorre, UB
Historiadores que fan història de les dones a Barcelona
Aprendre a viure, ensenyar a viure
Teresa Vinyoles, historiadora
Fer recerca en història del treball de les dones a la ciutat de Barcelona (XVIII-XX)
Mònica Borrell-Cairol, UB
Les dones barcelonines a través de fonts jurídiques: recerca, feminisme i educació
Isabel Pérez Molina, historiadora
La lenta incorporació de la historiografia de les dones a la historiografia de la ciutat
Elisa Varela Rodríguez, UdG
Experiències feministes a Barcelona: relats, imatges i memòria
Patrícia-Victòria Martínez i Àlvarez, UB
Veure sessió I
Veure sessió II
Veure sessió III
Veure sessió IV
5 i 6/2/ 2020
96 Taller de memòria històrica. Cent anys de La Prosperitat
Organitza: Comissió del Centenari de la Prosperitat (Nou Barris) 1919-2019
La Comissió del Centenari de la Prosperitat 1919-2019, de Nou Barris, i el Museu d’Història de Barcelona programen un cicle de tallers amb l’objectiu d’apropar-nos a la història del barri al llarg dels seus cent anys d’existència i a la seva relació amb la història de Barcelona.
Barri Can Dragó
Jose Luís Oyón, historiador
Pagesos, propietaris i especuladors
Jordi Sànchez, Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris
Cooperativa habitación barata
Mercè Abeya, Comissió Centenari de la Prosperitat
Veure sessió I
Vida associativa als anys 20, República i Guerra Civil
Ajuntament: República i Guerra Civil
Ferran Aisa, historiador
Associacions als anys 20 i 30 a Nou Barris
Neus González, historiadora
La societat de propietaris de la Prosperitat i la confiança andreuenca a la Prosperitat
Joan Catafal, Comissió Centenari de Prosperitat
Veure sessió II
Ajuntament franquista
Ajuntament franquista
Jaume Fabre, periodista i historiador
La Barcelona de Porcioles. Plans urbanístics
Josep Maria Montaner, arquitecte
Primer associacionisme veïnal a la Prosperitat
Ramon Guasch, activista veïnal
Veure sessió III
Lluites veïnals
Barcelona en lluita
Marc Andreu, historiador
Dones i Barri
Lurdes Ponce i Rosa Miró, feministes i activistes veïnals
El moviment veïnal a la prosperitat
Andres Naya, activista veïnal
Veure sessió IV
Ajuntament democràtic i barris
Ajuntament democràtic i participatiu
Carles Prieto, activista veïnal
Solidaritats, llibertats i democràcia als barris
Albert Recio, activista veïnal
Veure sessió V
6/2 i 6/3/2020
97 Reinventar el museu de la ciutat. Cap al museu digital. Sessió VII
En consonància amb les darreres reflexions sobre la definició i la funció dels museus de ciutat, el MUHBA es planteja com fer un pas endavant en l’aposta per un museu a múltiples escales, reconeixent l’accessibilitat de les noves tecnologies i la multiplicitat d’usos que se’n poden derivar. En aquest seminari es presentaran els projectes de la Carta Històrica de Barcelona i les Col·leccions en línia, que tenen la pretensió de posar el patrimoni i els resultats de les recerques a l’abast de tothom.
Veure sessió
17/3/2020
98 Seminari. Coronavirus (COVID-19) and museums: impact, innovations and planning for post-crisis
Seminari web promogut per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) amb la col·laboració del Consell Internacional de Museus (ICOM). Amb la participació de Peter Keller (director general de l’ICOM), Mattia Agnetti (Fondazione Musei Civici di Venezia), Nathalie Bondil (Montreal Museum of Fine Arts), Inkyung Chang (Iron Museum, Seül), John Davies (Nesta), Joan Roca (MUHBA), Maciej Hofman (European Commission), Antonio Lampis (Ministeri de Patrimoni Cultural i Turisme, Itàlia) i Ekaterina Travkina (OECD).
Veure sessió
10/4/2020
99 Cicle de jornades-taller. Arquitectura, interiors i identitat social
Coordinació científica: Paolo Sustersic (arquitecte, Escola Elisava)
El cicle s’apropa a l’interior dels habitatges de les classes treballadores com a lloc on es projecten les mirades de la indústria, la societat, la política, l’arquitectura, el disseny, el gust i la cultura, i converteix l’interior domèstic en un camp de recerca molt interessant per detectar tendències, canvis i contradiccions.
Sessió I. La classe treballadora i la ciutat
Aquesta primera jornada es proposa situar l’habitatge obrer en el nou context generat per la societat industrial, que converteix els grans centres productius com Barcelona en destinacions d’intensos fluxos d’immigració d’una població d’origen generalment rural o procedent de centres més petits que es converteix en població obrera i s’emmotlla a la gran ciutat.
El Bon Pastor, recerca, museu. El perquè del seminari-taller
Obertura amb Paolo Sustersic, responsable del cicle, i Joan Roca, director del MUHBA, compartida amb les entitats i els representants institucionals
Barcelona, la immigració i la ciutat entre l’expo de 1929 i el desenvolupisme
Martí Marín i Corbera, UAB
Habitatge social i creixement de la metròpoli de Barcelona
Amador Ferrer, URL
Polígons i densificació. La revolució del paisatge residencial de Nou Barris, 1939-1975
Manel Guàrdia, UPC
La vessant comunitària en el procés de construcció de l’equipament museístic de les cases barates
Miquel Àngel Lozano, Pla de Barris
Veure sessió I
Veure sessió II
18/6/2020
Sessió II. Teoria i pràctica de l’Existenzminimum
En el període proposat, l’habitatge passa de ser considerat una despesa per a la producció a ser vist com un espai de vida digna, un benefici del welfare state i també una operació especulativa, promogut per privats o per entitats vinculades a moviments polítics i socials interessats a definir models i identitats de classe.
Habitatge obrer a l’URSS 1922-1932: de la casa Komuna a la ciutat socialista
Jelena Prokopljevic, School of Architecture, UIC
Els programes d’habitatge social a Àmsterdam, Viena i Frankfurt, 1902-1933
Paolo Sustersic, Escola Elisava, Associació per a l’Estudi del Moble
L’arquitectura vernàcula i la “casa mediterrània” com a referents de populars a Itàlia i Espanya, 1930-1950
Antonio Pizza, ETSAB-UPC
L’espai domèstic i el mobiliari rural català com a font per a l’habitatge popular barceloní en la darrera meitat del segle XIX i el primer terç del XX
María del Agua Cortés, doctora en arqueologia, UAB
Veure sessió
3/12/2020
Sessió III. L’habitatge social a l’època de l'estat del benestar
La tercera jornada d’aquest cicle ens apropa al moment més intens del desenvolupament de les polítiques d’habitatge social en les dècades de la postguerra, quan les noves necessitats i els nous fluxos migratoris cap a les grans ciutats europees requereixen intervencions públiques a gran escala.
L’arquitectura de l’habitatge social al Nord Europa, Regne Unit i França i la seva recepció a Barcelona, 1945-1965.
Julio Garnica, ETSAB
La vivienda social y el Neorrealismo en la Roma de la postguerra, 1945-1963
Daniele Porretta, Escola Elisava
El diseño interior de la vivienda social en Barcelona en las décadas de 1950 y 1960
Paolo Sustersic, Escola Elisava, Associació per a l’Estudi del Moble
La gènesi del model de consum de les classes populars a Barcelona: de la autarquia al desenvolupisme
Vicent Borràs Català, UAB
Veure sessió
21/04/2021
Sessió IV. Barcelona i el Bon Pastor: les transformacions i el projecte museístic de l’habitatge popular
Continua el cicle sobre l’habitatge al llarg del segle XX. La quarta sessió estarà dedicada als processos de temps més recents. Les conferències programades en aquesta jornada són:
L’època de la democràcia i les polítiques de rehabilitació de l’habitatge social a Barcelona
Carme Trilla i Pere Serra
L’interior domèstic, mirall de gustos i identitats canviants dins d’una societat en transformació: les dècades de 1959 a 1987
Isabel Campi i Isabel del Río
El museu del Bon Pastor en el context de l’eix patrimonial del Besòs
Xavier Tarraubella
Les cases barates del Bon Pastor: narrar l’habitatge obrer i els seus habitants en el temps
Paolo Sustersic, Daniel Alcubierre, Carme Cazalla, Andrea Manenti, Aina Mercader, Natalia Hervás i Jordi Ramos
La conservació de la memòria del Bon Pastor, una tasca col·lectiva
Salvador Angosto
7/10/2021
100 Simposi. Barcelona, cruïlla de circuits literaris perifèrics
Coordinat per: Bernat Padró, UB
El projecte té per objectiu la recuperació de la memòria d’una experiència històrica de reconciliació post-bèl·lica mitjançant el foment de la convivència orientat al reconeixement de la diversitat cultural a l’Europa d’entreguerres; una diversitat que la nova configuració geopolítica feia evident.
La Revista Prisma (1922): punt de trobada per als escriptors de l’Amèrica “nova” i dels sistemes literaris “perifèrics” d’Europa
Conferència inaugural. Thomas S. Harrington (Trinity College-Hartford Connecticut)
Reconeixement i visibilització de les literatures no hegemòniques
Nacionalismes i cultures a la fi de la Gran Guerra: els 14 punts de Wilson i la creació de la Societat de Nacions
Maximiliano Fuentes (Universitat de Girona)
PEN Club, una escletxa internacional oberta per la literatura catalana
Joan Safont (Universitat de Girona)
Espai internacional de revistes i xarxes urbanes
El paper de les revistes en la circulació perifèrica de la literatura
Bernat Padró Nieto (Universitat de Barcelona)
Escriptors anglesos a París. La revista transition (1927-1938)
Teresa Rosell Nicolás (Universitat de Barcelona)
Barcelona com a node dels circuits literaris perifèrics
L’Oficina d’Expansió Catalana: diplomàcia cultural a principis de segle xx
Jesús Revelles (Universitat de les Illes Balears)
La circulació perifèrica de literatures a Catalunya
Rudolf Slaby a Barcelona i la reivindicació de les literatures eslaves desconegudes
Tomàs Meinhardt (Universitat de Barcelona)
La temptació del nord: la literatura escandinava medieval
Inés García López (Universitat Rovira i Virgili)
La culminació de les relacions catalanoromaneses als anys trenta: Nicolae Iorga i Constantin Marinescu a Barcelona
Xavier Montoliu Pauli
L’iberisme o la il·lusió d’una pàtria gran
Jordi Cerdà (Universitat Autònoma de Barcelona)
La Literatura Comparada i la reivindicació de la diversitat cultural europea
Conferència de clausura. Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona)
Veure sessió
8 i 9/5/2020
101 El futur espai del Museu d’Història de Barcelona a la Fabra i Coats de Sant Andreu
Organitza: Tamayo-Valls-Matters, dins la Setmana de l’Arquitectura.
Un projecte que vol situar el món del treball a Barcelona en perspectiva històrica i també analitzar la incidència de les diferents modalitats de treball en la vida urbana, amb una mirada a la tradició industrial de Sant Andreu i a la Fabra i Coats. Patrícia Tamayo i Joan Roca
Veure sessió
14/5/2020
102 Ciutats per pensar Europa. I Cicle de conferències.
En aquest cicle de conferències s’abordaran Trieste, Weimar, Cracòvia, L’viv, Lisboa, Belgrad, Sarajevo i Sant Petersburg, complementat amb la reflexió teòrica sobre la ciutat com a capital cultural.
Trieste: la ciutat-idea
Joan Benesiu, escriptor. 2/10/2020
Veure sessió I
Capitals culturals. Grans ciutats o grans capitals?
Antoni Martí Monterde, Universitat de Barcelona. 5/10/2020
Weimar. La capital simbòlica d’Alemanya i d’Europa
Teresa Rossell, Universitat de Barcelona. 5/10/2020
Barcelona, capital literària. Barcelona: l’eterna promesa
Maria Patricio Mulero, Université Paris-8. 5/10/2020
Veure sessions II,III i IV
Belgrad-Sarajevo. Els Balcans literaris
Borja Bagunyà, Universitat de Barcelona.7/10/2020
Lisboa. La capital de la Melancolia
Bernat Padró Nieto, Universitat de Barcelona. 7/10/2020
Veure sessions V i VI
Crakòvia-Lviv. El pes de la Història
Àlex Matas; Universitat de Barcelona. 9/10/2020
Sant Petersburg. L’esplendor i la ruïna
Tomàs Meinhardt, Universitat de Barcelona. 9/10/2020
Veure sessions VII i VIII
Del 2/10 al 9/10/2020
103 Seminari. La Barcelona de les barricades, 1820-1843
Coordinació científica: Jordi Roca Vernet, UB
Amb el Trienni Liberal (1820-1823) s’inicia a Barcelona la Revolució Liberal (1820-1843), que pretendrà establir un règim basat en una constitució que garanteix els drets i les llibertats de la ciutadania. L’activitat política a la ciutat, on confluiran les idees transgressores amb el vell sistema polític i social i les demandes de diversos col·lectius socials i polítics, donarà lloc a un lideratge revolucionari descentralitzat en la construcció del nou Estat liberal.
La dimensió transnacional de la Revolució Liberal a Barcelona, 1820-1843
Jordi Roca Vernet, UB
L’església dividida durant el Trienni Liberal a Catalunya
Xavier Sànchez Sancho, UB
Els anticlericalismes: liberal i popular, 1835-1837
Josep Rueda, UB
La Jamància: una alternativa revolucionària del liberalisme progressista centralista
Núria Miquel, UB
Presentació de la Guia d’Història Urbana Revolució liberal / BCN 1820-1843
Joan Roca, MUHBA, Jordi Roca Vernet, UB i Núria Miquel, UB
Veure sessió
19/11/2020
104 El paleoclima de Barcelona
Coordinació científica: Miquel Molist, UAB i Anna Gómez Bach, UAB
Els temes de debat que es preveu abordar comprenen un marc geogràfic força ampli, que abraça la Mediterrània occidental, el territori de Catalunya i, en la mesura de les dades disponibles, el pla de Barcelona.
Evolució climàtica a través dels temps geològics més recents. El passat climàtic com una de les claus del futur
Antoni Rosell Melé, ICREA, ICTA-UAB
Mite i realitat de les glaciacions quaternàries a Catalunya. Les glaciacions van arribar a Barcelona?
Francesc Burjachs, ICREA,IPHES,URV
Vegetació i clima durant la primera meitat de l’Holocè. El marc ambiental de les primeres societats agrícoles a Catalunya
Jordi Revelles, IPHES-URV
El poblament de les primeres societats agrícoles al pla de Barcelona i la incidència climàtica des de l’arqueologia
Anna Gómez, UAB i Miquel Molist, UAB
La reconstrucció paleoambiental del VI al II mil·lenni. Prehistòria recent a través de l’estudi antracològic: el cas de Barcelona
Raquel Piqué, UAB
Veure sessió
28/11/2020
105 Seminari. La cuina de Barcelona en època moderna, segles XVI-XVIII
Aquest seminari té com a objectiu presentar algunes de les aportacions de l’època moderna a la història de l’alimentació, una disciplina cada cop més consolidada entre els investigadors. La riquesa i l’excepcionalitat de les fonts documentals catalanes permeten aproximar-nos als sistemes alimentaris moderns en tota la seva complexitat. A través de l’estudi dels llibres de cuina impresos i els receptaris domèstics, eclesiàstics i gremials, s’analitzarà l’evolució dels productes alimentaris, els plats quotidians i festius així com els seus significats i usos entre diferents classes socials de la Barcelona moderna.
L'alimentació a la Barcelona de l'època moderna
Maria Angels Perez Samper, UB
Els receptaris i llibres de cuina catalans a l’època moderna
Jordi Bages-Querol, UOC
L’art de fer confitures a la Barcelona moderna
Marta Manzanares, Universitat de Cambridge
Veure sessió
14/1/2021
106 Seminari. Fabra i Coats. Projecte de ciutat i treball
Hi intervindran: Joan Roca, MUHBA; Marc Prat, UB; Cristina Borderías, UB; Llorenç Ferrer, UB, i Pere Colomer, historiador.
En el marc del desenvolupament del projecte Barcelona, ciutat i treball, compartit amb el Districte de Sant Andreu, els Amics de la Fabra i Coats i altres entitats del món del treball amb vocació de crear un equipament de barri i ciutat a la Fabra i Coats, s’inicia una primera presentació dels continguts a fi de propiciar una reflexió ciutadana sobre el treball i la seva dimensió històrica en el context de la gran ciutat. En aquest seminari, experts de diferents àmbits acadèmics ens parlaran de la complexitat de les formes de treballar, de l’acumulació d’experiències i conflictes, de la transformació de les relacions socials i econòmiques i de la seva incidència en la configuració de l’entramat urbà de la ciutat moderna.
El món del treball a Barcelona, Sant Andreu i la Fabra i Coats: reflexions per crear un nou discurs de ciutat, Cristina Borderías, UB; Llorenç Ferrer, UB; Marc Prat, UB; Pere Colomer, expert en la història de la Fabra i Coats
Veure sessió
28/01/2021
107 Barcelona, node ferroviari: un passat amb futur
La Fundació Museu Maquinista i Macosa es proposa ara reforçar el potencial explicatiu i patrimonial de la seva seu amb la incorporació d’una locomotora de maniobres de la sèrie 303, fabricada per la Maqunista, amb el suport del Districte de Sant Andreu. En el projecte hi col·labora el MUHBA, dins la seva línia de recerca sobre la història de Barcelona i la mobilitat i en la perspectiva de l’exposició Moure Barcelona que, al seu torn, ha de poder enriquir aquest espai de la Fundació a l’Eix patrimonial i museístic del Besòs. Coordinador: Pere Pasqual Domènech, UB. Pere Pasqual, UB. Hi intervindran: Lídia Font, responsable de conservació preventiva i restauració del MUHBA, Miquel Jorba, Fundació Maquinista i Joan Roca i Albert, director del MUHBA.
Barcelona i el ferrocarril
Pere Pasqual, UB
Conservar una locomotora de 1963 a l’aire lliure
Lídia Font, responsable de conservació preventiva i restauració del MUHBA
La Maquinista i la seva Fundació: el paper dels treballadors
Miquel Jorba, Fundació Maquinista
El ferrocarril, un tema clau per a la ciutat i per al museu de la ciutat
Joan Roca i Albert, director del MUHBA
Veure sessió
27/05/2021
108 Una nau tinglada del segle XV: recuperació i interpretacióA les excavacions arqueològiques dels anys 2006-2008 al costat de l’estació de França, es van localitzar, a més de les bases del baluard de Migjorn, les restes de lagran escullera de pedra construïda per iniciativa del Consell de Cent entre 1477 i 1478 i el derelicte d’un vaixell enfonsat a mitjans del segle XV. En aquest seminari es presentaran les restes arqueològiques del vaixell i es donaran a conèixer les tasques que s’han dut a terme per recuperar-les i interpretar-les.
El derelicte Barceloneta I i la presència basca a la Mediterrània medieval
Mikel Soberon, historiador
El Barceloneta I, un derelicte d’origen biscaí a la Barcelona del segle XV: estudi del vaixell i construcció del model restitutiu
Marcel Pujol Hamelink, arqueòleg especialitzat en arquitectura naval
De l’excavació a la vitrina, una llarga singladura: 2008-2021
Lídia Font Pagès, conservació preventiva i restauració, MUHBA
Veure sessió
8/6/2021
109 Memòria de les lluites per l’habitatge a Barcelona i commemoració de la vaga de lloguers de 1931
El programa ‘Memòria de les lluites per l’habitatge a Barcelona’, de la Regidoria de Memòria Democràtica, neix amb la voluntat d’estudiar, difondre i reivindicar els moviments i les persones, principalment dones, que han desenvolupat estratègies per defensar el dret a l’habitatge a la Ciutat. Una part del programa consisteix en la coordinació i comissariat d’una sèrie d’activitats amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya, junt amb les Taules de memòria de Districte i el Museu d’Història de Barcelona, MUHBA, a la seu Oliva Artés.
29/06/2021
110 Seminari. Les transformacions de les institucions psiquiàtriques a Barcelona entre la segona meitat del segle XVIII i el segle XX
El seminari recorre els diferents moments de la reforma dels sanatoris mentals analitzant alguns dels conflictes polítics, culturals i econòmics del moment. Punt de trobada per la reflexió sobre el procés d’humanització de la tecnologia psiquiàtrica, destacant el paper rellevant d’algunes persones, organitzacions i moviments socials en la deconstrucció de les lògiques manicomials de reclusió i aïllament. Coordinació científica: Edgar Vinyals
Conferència: L’acollida dels bojos a la Barcelona contemporània
Josep Maria Comelles i Esteban (professor emèrit de la URV i director fundador de MARC)
Ponència: La organització de l’atenció psiquiàtrica en la Mancomunitat
Sílvia Ventura i Mas (presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial FCCSM i ex-magistrada).
Conversa: Els primers espais d’atenció des dels barris i els pobles
Lluís Lalucat (psiquiatra i president del Grup Centre d’Higiene Mental), Alícia Roig i Salas (psiquiatra i directora dels Centres de Salut Mental d’Horta-Guinardó).
Modera la periodista: Marta Espar (directora dels documental Veus contra l’estigma i Ballar la locura
Veure sessió
26/10/2021
111 Seminari. La Galeria de Catalans Il·lustres en el seu 150è aniversari
Per tal de difondre i debatre el significat, les característiques i la història d’aquesta galeria peculiar, la Reial Acadèmia de Bones Lletres i el Museu d’Història de Barcelona organitzen un seminari, obert al públic, amb dues taules rodones i una visita guiada.
Les polítiques de memòria municipals al segle XIX. El cas de Barcelona.
Stéphane Michonneau, Borja de Riquer i Judit Subirachs. 3/11/2021
Història de la Galeria de Catalans Il·lustres. Presències, absències i interessos.
Laia Alsina, Pere Molas i Edgar Straehle
Veure sessió
3/11/2021
112 Escolaritzar Barcelona. L’ensenyament públic a la ciutat, 1900-1979
La progressiva escolarització en el sistema públic ha estat condicionada per factors polítics que n’han facilitat o dificultat l’accés, i per factors socials generadors de demanda. Des de 1901 , els canvis en el govern de la ciutat permeteren la creació d’escoles a l’aire lliure i grups escolars monumentals. En els anys de la Segona República, l’ajuntament s’esmerçà en aplicar a l’escola els principis de gratuïtat, laïcisme, neutralitat i catalanitat, i en multiplicar l’oferta de places a partir de l’adaptació d’edificis, uns objectius gairebé assolits en la breu i excepcional experiència del CENU durant la guerra.
Presentació del llibre Escolaritzar Barcelona. L’ensenyament públic a la ciutat, 1900-1979
Joan Roca, director del MUHBA; Jaume Carbonell, Universitat de Vic, i les autores Cèlia Cañellas i Rosa Toran
Espacios construidos: notas para una simbología de los edificios escolares
Antonio Viñao, Universitat de Murcia
Els espais viscuts: l’escola en la memòria d’alumnes i mestres
Carme Agulló, Universitat de València
Veure sessió I
Veure sessió II
9 i 10/11/2021
113 Clima i crisis agràries i alimentàries a Barcelona durant la Petita Edat de Gel
A les darreres dècades l’interès per la reconstrucció del clima des de la fi de l’Antiguitat ha generat un volum sense precedents de dades, especialment a les latituds septentrionals del continent euroasiàtic. Basant-se en la combinació de diferents tipus de proxies (glaciològics, geològics, biològics), els paleoclimatòlegs han identificat una sèrie de cicles climàtics, els límits cronològics dels quals encara avui són objecte de discussió. Coordinació científica: Pere Benito (UdL)
Pseudohistòria contra el canvi climàtic o del neodeterminisme climàtic en la Història
Pere Benito i Monclús, Universitat de Lleida
El clima escrito en los árboles: reconstrucciones dendroclimatológicas del último milenio en Cataluña
Isabel Dorado Liñan, Universidad Politécnica de Madrid
El clima en un model explicatiu complex de la crisi de subsistència preindustrial: una peça clau, una peça més
Pol Serrahima Balius, Universitat de Lleida
El clima en les crisis alimentàries que afectaren Barcelona durant la Petita Edat de Gel (ss. XIV-XVI)
Joan Maltas Montoro, Universitat de Lleida
Clima, metròpolis i crisi agrària a finals del 1700: Pulsió Maldà, producció d’olives i subministrament d’oli a Barcelona (aprox. 1753-1798)
Gabriel Jover, Universitat de Girona
Veure sessió
13/11/2021
114 Jornades Gabriel Alomar (1941 – 2021). El Moment Alomar
El 2021 es compleixen vuitanta anys de la mort de Gabriel Alomar a l’exili del Caire finida ja la Guerra Civil. Figura clau de la vida cultural i política del primer terç del segle XX en les terres de parla catalana, especialment en allò que es refereix a les Illes Balears i Catalunya.
De la Catalunya ciutat a la nació xarxa: l’urbanisme i la territorialitat en Gabriel Alomar: Barcelona i la Catalunya Ciutat.
Oriol Nel·lo (UAB), Margalida Mestre (UAB), Sebastià Sansó (Col·laborador de les Obres Completes de Gabriel Alomar)
En els orígens del catalanisme d’esquerres i el mallorquinisme polític.
Roc Solà (UAB),Jordi serrano (UPEC), Jordi Pons (UIB), Dolors Marin (historiadora experta en anarquisme)
Literatura, periodisme i publicística en Gabriel Alomar.
Pilar Arnau i Segarra (UAB), Pere Rosselló Bover (UIB), Francisca Niell (Directora General de Cultura de l’Ajuntament de Palma)
Veure sessió I
Veure sessió II
Veure sessió III
16, 17 i 18/11/2021
115 Seminari. MUHBA Fabra i Coats-2. Nau F, la ciutat del treball en marxa. Projecte arquitectònic i museològic
El Centre d’Interpretació del Treball és un equipament museístic en procés de creació que s’ubicarà a la nau F i la Sala de Calderes del recinte de la Fabra i Coats. Es tracta d’un projecte compartit amb el Districte de Sant Andreu, els Amics de la Fabra i Coats i altres entitats relacionades amb el món del treball, i el seu objectiu és oferir un espai museístic únic on reflexionar sobre el treball, la seva evolució històrica i el seu poder transformador
en la formació de la gran ciutat. En aquest seminari es vol presentar l’estat actual del procés, tant pel que fa al projecte arquitectònic per a la rehabilitació i adequació de la nau F, com a la definició del projecte museològic.
Presentació
Lucía Martín González, Regidora del Districte de Sant Andreu i d'Habitatge i Rehabilitació.
El projecte arquitectònic
Patricia Tamayo, UTE TAMAYO–VALLS–MATTERS ARQUITECTES
El projecte museològic
Carles Puigferrat i Xavier Tarraubella, MUHBA
La col·lecció d’objectes de la Fabra i Coats
Josep Bracons, ex-cap del Departament de Col·leccions del MUHBA
Veure sessió
18/11/2021
116 Simposi. Joan Fuster, figura d’un segle (1922-2022). Centenari del naixement de l’intel·lectual català més decisiu del segle XX
Coordinació científica: Antoni Martí Monterde
Joan Fuster: una lectura des del segle XXI
Gustau Muñoz (UV)
Fuster i els germans Ferrater /Ferraté
Marina Porras (UB)
Uns Països sense política?
Àlex Matas Pons (UB)
Joan Fuster, una experiència compartida de traducció
Valeria Gaillard (UB/UAB)
Joan Fuster i Roland Barthes: l’aventura de llegir
Ester Pino (UOC-UB)
Identitat i ideologia en l’obra de Joan Fuster
Toni Rico(UdG)
Joan Fuster, contra el feixisme
Núria Cadenes (escriptora)
Joan Fuster, i la Historiografia catalana
Enric Pujol (UAB)
Joan Fuster i la invenció de la identitat
Toni Mollà (sociolingüista i escriptor)
Joan Fuster i Llorenç Villalonga
Jesús Revelles (Universitat de les Illes Balears)
Fuster ex-poeta?
Josep Ballester (UV)
L’aventura del llibre català
Bernat Ruíz Domènech (escriptor i editor)
Tot els Nosaltres...
Jan Brugueras (UB)
Joan Fuster, el periodista necessari
Xavier Aliaga (escriptor),
Fuster en l'afable companyia dels clàssics
Ferran Garcia Oliver (UV)
Joan Fuster i la revista Verbo
Bernat Padró Nieto (UB),
Aproximación a Joan Fuster de Manuel Lloris, un intent d’esmena a la totalitat
Francesc Viadel (Universitat Ramon Llull)
Joan Fuster, lector i prologuista de Josep Pla
Xavier Pla (UdG)
Joan Fuster i el nord del Nord
Òscar Jané (UAB)
El pensament religiós en Joan Fuster
Jordi Sebastià (Parlament Europeu, UV)
Els viatges de Joan Fuster a la seva terra. Dos llibres del 1962
Enric Bou (Università Ca’Foscari, Venezia)
Cloenda. Presentació de Joan Fuster. Figura d’Assaig.
Barcelona: Comanegra, 2022.
Veure sessió I
Veure sessió II
Veure sessió III
Veure sessió IV
Veure sessió V
Veure sessió VI
Veure sessió VII
2, 3 i 4/2/2022
117 Cent anys de la Prosperitat. Taller de Memòria Històrica
La Comissió del Centenari de la Prosperitat 1919-2019, de Nou Barris, i el Museu d’Història de Barcelona programen un cicle de tallers amb l’objectiu d’apropar-nos a la història del barri al llarg dels seus cent anys d’existència i a la seva relació amb la història de Barcelona. El taller es compon de cinc sessions.
Els inicis del barri
José Luis Oyón, Jordi Sànchez i Mercè Abeya
Veure sessió I
6/2/2020
Vida associativa en els anys vint, la República i la Guerra Civil
Ferran Aisa, Neus Gonzàlez i Joan Catafal
Veure sessió II
13/2/2020
Els temps de l’Ajuntament franquista
Jaume Fabre, Josep Maria Montaner i Ramon Guasch
Veure sessió III
20/2/2020
Les lluites veïnals
Marc Andreu, Lurdes Ponce, Rosa Miró i Andrés Naya
Veure sessió IV
27/2/2020
Els barris i els ajuntaments democràtics
Carles Prieto i Albert Recio
Veure sessió V
6/3/2020
118 Seminari. El context de l’agregació de Sarrià a Barcelona el 1921: política i societat
Seminari organitzat amb motiu de l’exposició itinerant SARRIÀ I BARCELONA 1921. Vers la ciutat metropolitana que es pot visitar a la Seu del Districte a partir d’aquest mes de gener.
Catalanisme i conformació de la idea d’una Barcelona metropolitana, 1897-1921
Jordi Casassas Ymbert, historiador, catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona
Sarrià 1921, la culminació del procés d’agregació dels pobles del Pla a la ciutat de Barcelona. Dinàmica local versus dinàmica general.
Carles Puigferrat Oliva, historiador, comissari de l’exposició commemorativa del centenari de l’agregació de Sarrià a Barcelona
Veure sessió
10/2/2022
119 Apamar la ciutat : la Carta Històrica de Barcelona 2.0
El 2016, després de dos anys d’intensa activitat científica i tècnica, el MUHBA va treure a la llum una nova eina digital destinada a compendiar de manera gràfica el coneixement sobre el creixement i l’evolució urbanística de la ciutat al llarg de la seva història. El MUHBA presentarà en aquesta sessió la nova versió de la CHB, corregida, millorada i ampliada, que ha pujat recentment a la xarxa, i també les línies d’ampliació i millora futures en les quals ja s’està treballant.
Presentació
Joan Roca i Ramon Pujades
La Carta Històrica de Barcelona del MUHBA. Novetats i millores
Oriol Hostench i Pablo Martínez (300.000 Km)
Noves perspectives per a mapes antics: reconstrucció geomètrica digital del mapa de Barcelona de 1823-1827
Carme Montaner i Noelia Ramos (ICGC)
Cartografiar la geopolítica de Barcelona: les recerques del GEHC sobre l’evolució dels límits municipals
Jesús Burgueño i Francesc Nadal (UdL i UB)
Veure sessió
16/2/2022
120 Seminari. Les conquestes de drets de la ciutadania psiquiatritzada al segle XX
El segon seminari del MUHBA sobre la salut mental dona continuïtat a l'anàlisi de les transformacions de les institucions psiquiàtriques amb un enfocament centrat en les reformes del segle XX. Coordinació científica: Edgar Vinyals
Presentació
Joan Roca i Albert (director del MUHBA) i Edgar Vinyals i Rojas (coordinador del seminari)
El final de l’immobilisme davant les tragèdies durant les reclusions als sanatoris mentals
Manuel Desviat i Muñoz (psiquiatre, investigador i docent), Iván Sánchez i Moreno (doctor en psicologia especialitzat en història i responsable de l’arxiu del Grup d’història de Nou Barris), i Bea Pérez i Pérez (Associació ActivaMent, Grup de recerca Des-subjectant-lis de la UAB). Modera: Marta Espar i Figueras (periodista i directora dels documentals Bailar la locura i Veus contra l’estigma)
Les reformes durant el segle XX al sector de la Salut Mental
Enric Arqués i Martí (president Fòrum Salut Mental, vicepresident Habitat 3, secretari d’Obertament i codirector de Joia), Alícia Roig i Salas (directora Associació Salut Mental Horta i Guinardó), Enriqueta Vidal i Domènech (presidenta de la Federació Salut Mental i de la Fundació Salut Mental Catalunya) i Carles Albert i Gasulla (president Federació Veus).
Modera: Alícia Fernández i Martínez (historiadora de l’art especialitzada en cinema i psiquiatria)
Taula rodona commemorativa 30 anys Associació Ademm
Dolors Ódena i Bertrán, Xavier Comín i del Castillo, Inma Arriaga i Guillén i Aitor Lopez i Lorenzo.
Modera: Martín Correa-Urquiza i Vidal (doctor en Antropología Médica i Salut Internacional)
Veure sessió
22/2/2022
121 Seminari-Taller. La història en femení. Dones i postguerra al barri del Bon Pastor
Acte en commemoració del 8 de març. Amb Marta Delclós, Sònia Pons i Paula Ustarroz.En aquest seminari-taller es tractaran temes de la vida quotidiana de les dones del Bon Pastor i el seu rol com a grans cuidadores de la família, amb treball dins i fora de casa. S’analitzarà el paper del Mercat del Bon Pastor com a espai de treball femení des de la seva creació l’any 1961.
Veure sessió presentació exposició
17/3/2022
122 Col·loqui. El futbol a Barcelona: espectacle de masses o font de valors ciutadans?
Col·loqui. El futbol a Barcelona: espectacle de masses o font de valors ciutadans? Amb Francesc Torralba (Universitat Ramon Llull) i Ramon Besa (El País). Diàleg en què, a partir del visionat del documental L’equip petit (El Cangrejo, 2011), es vol relacionar els discursos sobre els valors formatius i educatius del futbol amb la praxi real i la imatge que es projecta des dels mitjans de comunicació: el futbol com una oportunitat per a la cohesió social, però també el reflex d’actituds socials poc edificants.
Veure sessió
31/3/2022
123 Seminari. Muhba Bon Pastor. Un projecte museístic de barri i de ciutat a les Cases Barates
Han començat les obres del Pla de Barri de les Cases Barates del Bon Pastor. En total es rehabilitaran setze cases, entre els carrers de Barnola, Tàrrega, Bellmunt i Claramunt, amb el màxim respecte per la conservació de la imatge exterior i interior del conjunt: quatre es mantindran i es rehabilitaran com a cases museu; quatre es destinaran a espais expositius de la història de l’habitatge a la ciutat, i vuit seran per al programa funcional de l’equipament de barri i també per a l’espai del museu.
Comissariat: Amador Ferrer, Manel Guàrdia, José Luis Oyón, Maribel Rosselló, Paolo Sustersic i equip MUHBA (Carmen Cazalla i Marta Iglesias)
Veure sessió
7/4/2022
124 Immigració, habitatge i dret a la ciutat. La vida als HLM de París i als polígons de Barcelona i la seva presentació museística
El verb habitar al museu de la ciutat. Projectes en marxa: d’Oliva Artés al Bon Pastor
Joan Roca (director del MUHBA)
Els HLM (Habitation à Loyer Modéré) d’Aubervilliers (París) i la seva traducció museística
Amb la participació d’Andrea Delaplace (Université Paris 1 / CNRS) sobre Quines narracions, quins objectes, quins espais? El creixement migratori i urbà; Muriel Cohen (Le Mans Université i Université Paris 1 / CNRS) sobre Migracions, habitatge i suburbis a França: construcció de noves narratives; i Fabrice Langrognet (University of Oxford i Université Paris 1 / CNRS) sobre Navegant per la política a múltiples nivells del projecte AMuLoP 2020-2022
L’expansió residencial als polígons i altres barris de l’extraradi de Barcelona i la seva traducció museística
Amb la participació d’Amador Ferrer i Carme Trilla (comissaris del projecte expositiu) sobre Viure a Barcelona. Reptes i polítiques de l’habitatge al segle XX; i d’Imma Boj (directora del Museu d’Història de la Immigració de Catalunya a Sant Adrià) sobre Les veus d’una història silenciada
Veure sessió I
Veure sessió II
12/5/2022
125 Taula rodona. Memòria pública i patrimoni industrial a Barcelona
Aquesta taula rodona forma part de l'exposició Obeliscs industrials de Brian Rosa, iniciativa que alberga MUHBA Oliva Artés com a Museu Laboratori. Ponents: Mari Paz Balibrea (Professora d'Estudis Culturals Espanyols, Departament de Cultures i Idiomes a Birkbeck, University of London), Joan Roca (Director del MUHBA), Brian Rosa (Geògraf i Investigador Marie Curie, Departament d'Humanitats, Universitat Pompeu Fabra) i Mercè Tatjer (Catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials, Universitat de Barcelona). Modera: Antonio Luna (Vicerector d'Internacionalització, Universitat Pompeu Fabra)
Veure sessió
18/5/2022
126 Seminari. Els espais del proveïment alimentari a la Barcelona del Consell de Cent (1249-1714)
Coordinador científic: Mikel Soberon. Entre els segles XIII i XVIII, el Consell de Cent va pactar amb la monarquia una política d’ampli abast per afavorir l’arribada d’aliments en quantitat i qualitat suficients. Aquest seminari analitzarà la implantació, l’evolució i el funcionament d’aquestes infraestructures cabdals des d’una perspectiva urbana.
Veure sessió I
Veure sessió II
24 i 25/5/2022
127 Col·loqui. Barcelona, futbol i literatura: llegir i escriure sobre l’esport rei a la ciutat
Ponents: Marius Serra (escriptor), Anna Ballbona (escriptora i periodista) i Jordi Puntí (escriptor). L’eix del col·loqui s’estableix a partir d’un diàleg entre tres persones que han desenvolupat la seva activitat en el món periodístic. L’objectiu fonamental de la taula és saber com un esport tan popular i que històricament ha ajudat a vertebrar la ciutat de Barcelona influeix en la literatura.
Veure sessió
9/6/2022
128 Seminari. Els altres Verdaguers d’Europa. Poetes nacionals i sants culturals
Hi intervindran: Magí Sunyer, Marijan Dovic, Jean-Yves Casanova, Josep M. Domingo, Maria Xesús Lama, Mireia Freixa i Jaume Subirana. Al llarg del segle XIX, les cultures literàries europees van identificar i venerar alguns artistes i intel·lectuals com a representants exemplars de les seves cultures i/o nacions. Amb la seva «canonització» en qualitat de sants culturals, aquests artistes van adquirir un estatus social i una importància simbòlica que tradicionalment estava reservada a les autoritats reials i els sants religiosos. Jacint Verdaguer representa un cas típic de poeta nacional canonitzat com a sant cultural a Catalunya.
Veure sessió
10/6/2022
129 Cloenda del programa 'Memòria de les lluites per l’habitatge a Barcelona'
A l’acte de cloenda del programa «Memòria de les lluites per l’habitatge a Barcelona» confluiran la recerca realitzada per la UPC i el treball fet des dels territoris amb les Taules de Memòria dels districtes. Aquest projecte s’emmarca en el Programa “Memòria de les lluites per l’habitatge a Barcelona 2021-2022”
Veure sessió
30/6/2022
130 Congrés 'La lluita pel dret a l’habitatge: Les pressions de la globalització i l’assequibilitat a les ciutats avui'
El Museu participa en el congrés amb l’exposició al MUHBA Oliva Artés 'Reptes, combats i polítiques al segle XX', a més d’altres activitatsamb els organitzadors de la conferència europea. El congrés es desenvolupa a l’ETSAB.
30/8/2022 - 2/9/2022
131 Jornada 'La biblioteca proustiana de Ferran Cuito'
Durant l’exili a Perpinyà i en plena ocupació nazi de França, l’enginyer i polític Ferran Cuito va comprar una gran llibreria de roure –“Le Vieux Chêne” de la mitologia familiar– i es va dedicar a la lectura com a forma de resistència davant d’una perspectiva ben poc falaguera. La seva passió per l’obra de Marcel Proust el portaria a reunir una biblioteca proustiana realment única. Ponents: Amadeu Cuito (economista), Glòria Farrés (Doctora en filosofia i professora a la UPF), Joan Safont (periodista i escriptor) i Xavier Pla (professor de Literatura Catalana Contemporània i Teoria de la Literatura a la UdG)
17/9/2022
Veure sessió
132 Seminari 'Les xarxes del proveïment alimentari de Barcelona: una visió a llarg termini'
El creixement i sosteniment de les ciutats està en estreta relació amb la capacitat d’alimentar la gent que hi viu. Barcelona ha passat d’uns 30.000 habitants en constituir-se el Consell de Cent, al segle XIII, als gairebé 1.700.000 habitants d’avui (prop de 5.000.000 amb la conurbació). Del segle XIII ençà, per alimentar la ciutat ha calgut ocupar més terreny, anar més lluny, millorar l’organització institucional i comercial, adaptar-se a nous mitjans de transport, fer inversions i fer polítiques. Aquest seminari analitzarà l’evolució de les xarxes del proveïment de Barcelona, els seus impactes i les seves fragilitats. Coordinació científica: Mercè Renom i Enric Tello.
Taula 1: Els mercats de la Barcelona medieval i moderna
La xarxa de mercats de l'entorn rural de Barcelona a l'Edat Mitjana
Maria Soler Sala (UB)
Governar el proveïment alimentari de la Barcelona moderna
Mercè Renom (UB)
Veure sessió I
Taula 2: Processos d’especialització i ampliació de la petjada alimentària de Barcelona
Blat, vi i altres productes: les vies d’especialització a l’entorn de Barcelona
Josep Colomé, Jordi Planas, Raimon Soler, Lluis Parcerisas (UB) i Enric Tello (UB)
Els espais agraris de Barcelona i del Pla a partir de la cartografia del segle XIX
Francesc Nadal-Piqué (UB) i Meritxell Gisbert (UAB)
Paisatge, produccions agràries i balanços energètics al Maresme: una part de la petjada alimentària de Barcelona
Lluis Parcerisas (UB) i Enric Tello (UB)
Veure sessió II
L’estratègia alimentària de Barcelona
Ana Moragues Faus (UB), Àlvaro Porro (Ajuntament de Barcelona)
Taula 3: Després de la crisi agrària finisecular, cap a una agricultura industrial i uns mercats europeus
Els canals del Baix Llobregat: especialització i nous mercats
Gemma Tribó (UB)
El Canal d’Urgell: impacte territorial i comercial
Josep M. Ramon Muñoz (UM)
Barcelona i el nou mercat mundial de l’oli d’oliva
Ramon Ramon-Muñoz (UB)
Taula 4. Un sistema agroalimentari sostenible pel segle XXI
La infraestructura verda metropolitana: cap a una nova transició agroecològica
Enric Tello (UB) i Joan Marull (equip LET-IERMB-UAB)
Present i futur dels espais agraris de les comarques barcelonines
Sònia Callau-Berenguer (Diputació de Barcelona)
Clausura. L’aposta pels mercats municipals als anys ‘80 dels primers ajuntaments democràtics de Barcelona
Pau Verrié Ainaud (Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya)
Veure sessió III
20 i 21/9/2022
133 Seminari 'Variabilitat climàtica en el món romà i tardoromà: impacte sobre el pla de Barcelona'
Una de les principals característiques del clima mediterrani és la seva variabilitat temporal, que en la nostra regió es manifesta molt especialment en l’escassetat dels recursos hídrics disponibles. Tanmateix, els canvis climàtics del passat tingueren una gran incidència en la disponibilitat i l’ús d’un nombre notable de recursos naturals i, per tant, afectaren dràsticament a l’abastiment i l’activitat de la ciutat. Constituint la ciutat un espai la funció principal del qual no és la producció i l’extracció de recursos terrestres sinó la seva comercialització i el seu consum, els canvis climàtics tenen principalment una repercussió en l’abastiment de recursos biòtics a la comunitat urbana. Coordinació científica: Carme Miró Alaix i Santiago Riera Mora.
Canvis climàtics dels darrers 3000 anys a la conca Mediterrània occidental. L’estudi de registres sedimentaris marins
Jaime Frigola Ferrer, Universitat de Barcelona
Variacions del nivell del mar, configuració del front litoral i règim hídric al pla de Barcelona
Santiago Riera Mora i Ramon Julià Brugues, Universitat de Barcelona
L’abastiment d’aigua de la ciutat de Bàrcino durant l’Antiguitat
Carme Miró i Alaix, Servei d’Arqueologia de Barcelona i Hèctor Orengo Romeu, Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Antracologia i dendroecologia: canvi climàtic, disponibilitat de recursos forestals i abastiment de fusta de Bàrcino
Sabrina Bianco, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social
La configuració dels paisatges urbans i suburbans durant l’Antiguitat: gestió humana, canvi climàtic i règim d’incendis
Ana Pena Pérez i Santiago Riera Mora, Universitat de Barcelona
Veure sessió
12/11/2022
134 Seminari MUHBA Fabra i Coats - 3 'La nau F, la ciutat del treball en marxa. La museografia i les col·leccions'
El projecte «MUHBA Fabra i Coats. Barcelona, ciutat i treball» ha de convertir la nau F i la sala de Calderes en un equipament museístic on s’explicarà el treball a Barcelona en el seu context geohistòric, amb una mirada específica a la tradició industrial de Sant Andreu i a la Fabra i Coats com a establiment fabril emblemàtic. En aquest seminari es presentaran el projecte museogràfic i de disseny de l’espai, el projecte expositiu i les darreres actuacions realitzades per al condicionament, la conser-vació i el tractament de la col·lecció d’objectes.
El projecte museogràfic i de disseny de l’espai
Patricia Tamayo, arquitecta
El projecte expositiu
Judith Barnés i Carles Puigferrat, equip MUHBA
Registre, condicionament i conservació d’objectes
Lídia Font, Núria Miró, Anna Làzaro, Anna Garcia i Marta Segarra, departament de col·leccions del MUHBA
Veure sessió
24/11/2022
135 Seminari 'Alternatives comunitàries i participació ciutadana en el sector de la salut mental (1975-2010)'
Coordinador científic: Edgar Vinyals. A Barcelona, el tancament dels manicomis obre un període de desconstruccions, transicions i reformes. Sorgeixen els primers dispositius d’atenció professional als barris i es constitueixen les primeres associacions. Proposem un espai per analitzar i comprendre com va ser l’articulació de la xarxa d’entitats socials i serveis públics que actualment opera a la ciutat.
16/3/2023
Veure sessió
136 Seminari 'La recerca i l’edició de l’obra de Jacint Verdaguer al segle XXI'
Sota el format de dues taules rodones, parlarem amb els que avui es dediquen a editar l‘obra completa de Verdaguer, amb els que l’han editat i volen compartir les seves experiències i amb els nous investigadors. De la mateixa manera que canvia la societat, la presentació de les recerques i els temes sobre Jacint Verdaguer i les noves reedicions de la seva obra evoluciónen, i aquesta jornada vol ser un espai per a reflexionar-hi.
15/4/2023
Veure sessió
137 Seminari 'La contribució de les confraries al paisatge sonor de Barcelona, segles XV-XVII'
Coordinadora científica: Tess Knighton. Les confraries, tant les gremials com les devocionals, erigien sants patrons com a protectors i promovien, al llarg de l’any, cerimònies vàries, processons i diversos tipus de celebracions al carrer amb el protagonisme indiscutible de la música. Una sèrie de conferències, repartides en dues jornades, presenten les darreres recerques sobre el paper de les confraries en l’experiència ritual i musical de la ciutat de Barcelona a finals de l’edat mitjana i durant l’època moderna.
18 i 25/4/2023
Veure sessió
138 Jornada 'Camins musicals de llibertat. Barcelona, 1977-1986'
Coordinadors científics: Gianni Ginesi i Joaquim Rabaseda (ESMUC). Entre els darrers anys del franquisme i els primers de la democràcia, la societat barcelonina va viure canvis importants i alhora contradictoris. Les expressions artístiques, i en particular la música, van ser els vehicles principals per descobrir i promoure altres maneres de viure individuals i col·lectives. La jornada vol ser un espai per dialogar i reflexionar sobre els camins musicals que marcaren la identitat cultural d’una època i de la ciutat.
20/4/2023
Veure sessió I
Veure sessió II
139 Jornada 'Barcelona i la universitat: ciutat i estudis superiors (1401-2009)'
Coordinador científic: Pedro Azara. Un dels aspectes que ha condicionat més el desenvolupament socioeconòmic i cultural de les ciutats europees des de l’edat mitjana fins als nostres dies ha estat l’atenció que han dedicat a mantenir una àmplia oferta d’estudis superiors. Per això mateix, en aquestes jornades s’abordaran les principals fites i processos esdevinguts en l’evolució dels estudis superiors a Barcelona entre el segle XV i la gran crisi d’inicis del segle XXI.
26 i 27/4/2023
Veure sessió I
Veure sessió II
Veure sessió III
140 EMYA 2023 Barcelona - European Museum of The Year Awards
L'EMYA, el guardó de museus més antic i prestigiós d'Europa, se celebrarà al MUHBA (Museu d'Història de Barcelona). Amb els conceptes i les contradiccions de la democràcia i la democratització com a eixos principals, la Conferència Anual i Cerimònia de Lliurament de Premis EMYA2023 tindrà lloc a Barcelona del 3 al 6 de maig
Veure EMYA, 2023 Awards Ceremony i EMYA Press conference
141 Seminari. Segona edició 'Els altres Verdaguers d’Europa'
L’obra i l’aventura vital de Verdaguer són un exponent significatiu de la transformació de la societat a la segona meitat del segle XIX. Va esdevenir un agent decisiu en aquest nou escenari i no va ser una excepció a Europa: arreu, escriptors coetanis es convertien també en símbols de les cultures respectives. La segona edició del seminari «Els altres Verdaguers d’Europa» es dedicarà a la figura d’Adam Mickiewicz, poeta nacional polonès.
27/5/2023
Veure sessió
142 Ciutats per pensar Europa. II Cicle de conferències. Capitals Culturals Europees
Resulta força evident que ciutats com ara Londres, Berlín o París en algun moment han estat —o són— capitals gairebé indiscutibles d’Europa i per raons molt clares. Però la idea d’Europa no s’escriu només des dels grans centres de poder econòmic o polític, sinó que es troba en totes i cadascuna de les seves geografies culturals. Aquest cicle de conferències vol documentar i reflexionar sobre el paper de ciutats que aporten un llegat de preguntes sobre Europa que convé tenir present per pensar també la nostra ciutat, en tant que ciutat amb una clara vocació europeista. En aquesta edició reflexionarem sobre la relació entre literatura, ciutat i idea d’Europa a partir de sis casos concrets: Venècia, Weimar, Estocolm, Lisboa, Sant Petersburg i L’viv, complementades per la reflexió teòrica sobre Barcelona i sobre la ciutat com a capital cultural.
Venècies: la més bella de les tombes
Enric Bou
Veure sessió I
Ciutats i Capital cultural
Antoni Martí Monterde
Weimar: La capital simbòlica d’Alemanya i d’Europa
Teresa Rossell Nicolás
Veure sessions II i III
Lviv: El pes de la Història
Àlex Matas Pons
Estocolm. Capital de l’espai nòrdic
Carolina Moreno Tena
Veure sessions IV i V
Lisboa: La capital de la Melancolia
Bernat Padró Nieto
Sant Petersburg- Moscou: la modernitat desfigurada
Tomàs Meinhardt Teixidor
Veure sessions VI i VII
9 i 25/5/2023 i 1 i 8/6/2023
143 Seminari. L'evolució de l'atenció psiquiàtrica i la dignitat de les persones psiquiatritzades
L'evolució de l'atenció psiquiàtrica al llarg de la història, la construcció de nous espais i tractaments, i, sobretot, el reconeixement de la dignitat de les persones psiquiatritzades, ha determinat els canvis i les millores en els models d'atenció públics. L'anàlisi d'aquests canvis des d'un enfocament basat en drets humans resulta avui un imperatiu ètic.Participen: Edgar Vinyals (Impulsor Programa Memòria Democràtica en el sector de la Salut Mental), Mercedes Hidalgo (ex-treballadora de l'Institut Mental de Santa Creu i membre de l'AHR-NB) i Pilar Duro (Cap Clínic Unitat Recursos Comunitaris. Servei de Psiquiatria. Hospital Santa Creu i Sant Pau).
20/9/2023
Veure sessió
144 Seminari. En el centenari: el pes de Barcelona al cop d’estat de Primo de Rivera
Arran del primer centenari del cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, marquès d’Estella, perpetrat el 13 de setembre del 1923, el seminari s’organitza al voltant de quatre ponències amb l’objectiu d’oferir una visió àmplia d’alguns elements socials i polítics que van confluir a Barcelona i van propiciar que, en última instancia, la ciutat tingués una implicació important en la decisió d'executar el cop d’estat, uns components que van superar el marc temporal en què es van desenvolupar els fets. Coordinació científica: Soledad Bengoechea i Maria Cruz Santos.
Projectes de canvi social i hostilitats burgeses
José Luis Martín (historiador)
Les tensions de Barcelona a l’arribada de la Dictadura
María Cruz Santos (doctora en Història)
El corporativisme i la implicació de la burgesia catalana en el cop d’estat de Primo de Rivera
Soledad Bengoechea (historiadora)
Barcelona sota la dictadura de Primo de Rivera: transformacions i noves perifèries
Pau Vinyes (historiador)
21/9/2023
Veure sessió
145 Seminari. MUHBA Fabra i Coats - 4. La ciutat del treball en marxa
El projecte MUHBA Fabra i Coats –Barcelona, ciutat i treball convertirà la Nau F i la Sala de Calderes en un equipament museístic que explicarà històricament la complexitat i transformació de les formes de treballar a Barcelona, oferint una mirada específica a la tradició industrial de Sant Andreu i a la Fabra i Coats.Aquesta és la quarta sessió d’aquest projecte que ha estat fruit d’un llarg procés en el qual hi han participat, de la mà del MUHBA, el Districte de Sant Andreu i entitats com l’Associació d’Amics/es de la Fabra i Coats, la Fundació Maquinista-Macosa, expersonal de Pegaso i Mercedes, el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias il’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor. Pere Fernández (Els amics i amigues de la Fabra i Coats), Miquel Jorba(Fundació Maquinista), Daniel Alcubierre, Elena Pérez Rubiales, Mónica Martínez. Modera: Joan Roca (director del MUHBA)
La Nau F Adaptacions per al nou ús
Gemma Serch i Patricia Tamayo
Treballs per al guió museològic del futur MUHBA Fabra i Coats.
Adrià Velasco, Equip Muhba
Els objectes del museu del treball. Reserva i museografia
Ramon Pujades
La museografia del museu del treball
Andrea Manenti.
Metodologia de construcció del projecte Eix Besòs. Audiovisuals, memòria i història
Carme Cazalla.
Les rehabilitacions de la Sala de Calderes. Passat, present i futur
Edgar Straehle.
9/11/2023
Veure sessió
146 Seminari. Clima i societat a Barcelona en època moderna
Els segles moderns coincideixen amb un període de deteriorament climàtic conegut com la Petita Edat de Gel (s. XIV-XIX), caracteritzat per una sèrie d'anomalies hidro-meteorològiques arreu del Mediterrani. La ciutat de Barcelona i el seu entorn són un espai privilegiat per acostar-nos a les actuacions dutes a terme durant alguns d'aquests episodis. L'aproximació interdisciplinària als efectes del clima en el passat i a la seva gestió per part de les societats humanes, ens aporten avui un element de referència interessant de cara als reptes presents i futurs. Coordinació científica: Pau Castell
Calabruix i bruixonades. La màgia atmosfèrica i la seva plasmació en la llengua i la cultura catalanes
Pau Castell, Universitat de Barcelona
La llevantada de 1617 i els seus efectes
Mariano Barriendos, Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA), CSIC
Els processos contra la bruixeria a la vegueria de Barcelona (1618-1622)
Agustí Alcoberro, Universitat de Barcelona
Molins de vent a Barcelona per fer front a la sequera (s. XVI-XVII)
Santiago Gorostiza, Universitat Autònoma de Barcelona
18/11/2023
147 Conferència i concert . 200 anys del guitarrista i compositor barceloní Josep Viñas
Un doble acte en motiu d'aquesta efemèride de la mà de Josep Maria Mangado (investigador i guitarrista) i Maria Ribera Gibal (guitarrista i doctora en història de l'art). En la primera part podrem escoltar el mestre Mangado presentant la biografia i l'obra d'aquest autor barceloní, que fou guitarrista, pianista, violinista, director i compositor de les millor orquestres del seu moment... un personatge destacat de la Barcelona de fa dos segles. I,seguidament, la guitarrista Maria Ribera ens oferirà un breu recital amb música de Viñas escrita originalment per a guitarra.
18/12/2023
Veure sessió
148 Seminari. Barcelona. La ciutat de la República
Aquest seminari pretén donar a conèixer a la ciutadania els darrers avenços en la recerca. Barcelona fou més republicana que insurgent, i mentre s’estenia la revolta cantonal arreu de les principals ciutats mediterrànies, la capital catalana es va erigir en un bastió de la República federal. Coordinador científic: Jordi Roca Vernet
La pressió carlina sobre la ciutat de Barcelona
Lluís Ferran Toledano (UAB)
Festes i músiques durant la República
Anna Costal (ESMUC)
El derribo de la Primera República: Barcelona en el imaginario antifederal
Eduardo Higueras (UNED)
L’espai públic durant la I República
Jordi Roca Vernet (UB)
18/1/2024
Veure sessió
149 Jornada. Reinventar el museu de la ciutat. Sessió VIII. MUHBA 2024-2026 (I). Completar l’Eix museístic i patrimonial del Besòs i el Turó de la Rovira
D’acord al compromís de construcció del Museu de la Ciutadania amb entitats i institucions, enguany celebrem la vuitena trobada amb agents, institucions i entitats que fan possible el MUHBA com a Museu de la Ciutadania. La reunió es farà a la sala Carreras Candi al MUHBA Padellàs. Enguany tindrem dues sessions, la primera sobre l’Eix Besòs i el Turó de la Rovira, la segona sobre els espais patrimonials de Ciutat Vella, incloent el Mercat del Born, la Casa Amatller a l’Eixample i el Muhba Centre de Col·lecions a Zona Franca, entre altres.
4/4/2024
Veure sessió
150 Els mestres de la Segona República (1931-1939). La nova educació (pedagogía Freinet)
Acabada la dictadura de Primo de Rivera, el 1931, s’instaura la Segona República començant una nova etapa a l’àmbit de la educació a tot l’estat espanyol. Amb aquest acte homenatgem les figures dels mestres José de Tapia i Antoni Benaiges (imatges) que van implementar la pedagogia revolucionaria de la l’impremta escolar Freinet.
6/4/2024
Veure sessió
151 Jornada. La música a Barcelona en temps convulsos: de la Gloriosa a la primera república (1868- 1874)
Coordinació científica: Joaquim Rabasseda i Gianni Ginesi. Aquesta jornada d’estudi, a partir de sis ponències i dues taules rodones, abordarà alguns aspectes clau del El Sexenni Democràtic a la ciutat de Barcelona: els himnes i les cançons, els concerts i balls dels Cors de Clavé, les actuacions musicals de les Festes de la Mercè, l’estrena de sarsueles d’èxit amb missatges polítics i la introducció del repertori europeu en la música de cambra. Amb la col·laboració de l’ESMUC
11/4/2024
Veure sessió
152 Ciutats per pensar Europa. III Cicle de conferències.
Coordinador científic: Antoni Martí Monterde. Aquesta nova edició de “Ciutats per pensar Europa” reflexionarà sobre la relació entre literatura, ciutat i idea d’Europa a partir de cinc casos concrets: Atenes, Marsella, Perpinyà, Buenos Aires i Barcelona, que complementa la reflexió sobre la teoria de les ciutats com a capitals culturals.
Conferència inaugural “Europa (i les seves ciutats)”
Jordi Oriol Dimecres.10/4/2024
Barcelona: l’eterna promesa
Maria Patricia Mulero.17/4/2024
Marsella: entre Orient i Occident
Artur Palaudàrias Martí. 24/4/2024
Perpinyà, la catalana
Valèria Gaillard Francesch. 8/5/2024
Atenes: Pharmakon d’Europa
Ester Pino Estivill. 15/5/2024
Buenos Aires: una ciutat equivocada de continent?
Antoni Martí Monterde.
22/5/2024
153 Seminari. Tercera edició 'Els altres Verdaguers d’Europa'
L’obra i l’aventura vital de Verdaguer són un significatiu exponent de la transformació de la societat a la segona meitat del segle xix. Verdaguer va ser un agent decisiu en aquest nou escenari i no va ser una excepció a Europa. Paral·lelament al seu cas, arreu escriptors com ell esdevenien també símbols de les cultures respectives. Enguany el seminari es dedicarà als poetes ucraïnesos Txevtxhenko i Léssia Ukraïnka.
1/6/2024
154 Jornada. Joan Salvat-Papasseit, 100 anys de ‘L’irradiador del port’
Coordinació científica: Antoni Martí Monterde. Coincidint amb el centenari de la mort de SalvatPapasseit, el MUHBA Vil·la Joana, la institució de les Lletres Catalanes (ILC) i la Universitat de Barcelona (UB), dediquen una jornada a repensar en clau actual, el poeta i la seva relació amb les avantguardes.
6/6/2024
Veure sessió
155 Les plantes en l'obra de Jacint Verdaguer
A càrrec de M. Carme Barceló i Martí (professora jubilada del Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, UB). Aprofundir amb el coneixement botànic de Verdaguer i estudiar com utilitzar aquest recurs en la seva obra ens ha de permetre entendre amb més claredat el missatge que ens volia transmetre.
7/6/2024
Veure sessió
156 Seminari. El Bon Pastor, assaig d'història urbana
Coordinador científic: Paolo Sustersic. Prenent com a cas d’estudi el projecte museístic del MUHBA Bon Pastor, el seminari proposa reflexionar sobre les diferents metodologies aplicades en aquesta extensa recerca d’història urbana de caire multidisciplinari, amb l’objectiu de destacar-ne les principals aportacions a la construcció d’un relat complex centrat en l’habitar de les majories urbanes, que es mou entre les històries familiars i les dinàmiques de construcció de la ciutat del segle XX i començament del XXI.
11/7/2024
Veure sessió
157 Taula rodona. Pioneres de l’autoedició
Isa Feu i Laura Pérez Vernetti són dues pioneres del còmic underground d’aquest país. Vinculades a la revista El Víbora, ens parlaran dels seus inicis, passant per l’autoedició, amb El Rrollo Enmascarado, fins a arribar a la revista que va marcar una era. Tocaran temàtiques com el postfranquisme o el paper que tenia la dona en aquells anys en el món editorial i la impossibilitat d’esplaiar-se en segons quins àmbits.
MUHBA Oliva Artès
21/9/2024
Veure sessió
158 Seminari. Les facetes de Clavé: associativa, empresarial, artística i política
Aquest seminari dona a conèixer les darreres recerques sobre Clavé i aprofundeix en les facetes del personatge, entenent el seu conjunt i complexitat i, també, situant-lo en un moment de canvis profunds en el context europeu.
Coordinadora científica: Anna Costal Fornells (ESMUC)
MUHBA Padellàs
26/9/2024
Veure sessió
159 Seminari. Reinventar el museu de la ciutat, sessió IX. MUHBA Fabra i Coats, del treball a l’energia
El projecte MUHBA Fabra i Coats ha de convertir la Nau F i la Sala de Calderes en un equipament museístic on s’explicarà el treball a Barcelona en el seu context històric i es complementarà amb una mirada específica a la tradició industrial de Sant Andreu i a la Fabra i Coats com a establiment fabril emblemàtic. En el seminari es podran comentar amb detall les novetats i millores aconseguides en el projecte final per mostrar els mons del treball a Barcelona, a l’anomenada ‘Nau F’, i els plantejaments per mostrar a la sala de Calderes, de rehabilitació imminent, els mons de l’energia a la ciutat.
Recinte de Fabra i Coats, sala Espai Bota
3/10/2024
160 Seminari. Reinventar el museu de la ciutat, sessió X. MUHBA El Born, operacions en curs
D’acord amb el compromís de construcció del MUHBA com a museu de la ciutadania amb entitats i institucions, ara celebrarem la desena trobada amb historiadors, institucions i entitats que fan possible el MUHBA. Durant la sessió s’abordaran, conjuntament amb els assessors de les propostes i l’equip implicat, els progressos en els treballs en curs del projecte MUHBA El Born.
MUHBA Padellàs
10/10/2024
161 Seminari. Gestió hídrica en temps de transició: el patrimoni de l’aigua a Nou Barris - Sant Andreu
L’àmbit de Nou Barris-Sant Andreu conserva un ric patrimoni que reflecteix una llarga història de dotació de Barcelona, però també de gestió hídrica local. Aquest entorn del Besòs ha estat històricament cab - dal per a la ciutat, i en són testimonis moltes infraestructures plenament actives i molts vestigis, avui amortitzats, que es conserven. Unes infraestructures i un patrimoni que cal conèixer, conservar i valorar.
MUHBA Casa de l’Aigua
16/11/2024
PROGRAMACIÓ CENTRE DE RECERCA I DEBAT: Calendaris
Centre de Recerca i Debat Febrer-Juny 2009
Centre de Recerca i Debat Octubre - Gener 2010
Centre de Recerca i Debat Febrer - Juny 2010
Centre de Recerca i Debat Octubre - Desembre 2010
Centre de Recerca i Debat Gener - Març 2011
Centre de Recerca i Debat Abril - Juny 2011
Centre de Recerca i Debat Setembre 2011 - Gener 2012
Centre de Recerca i Debat Febrer - Juny 2012
Centre de Recerca i Debat Setembre 2012 - Gener 2013
Centre de Recerca i Debat Febrer - Maig 2013
Centre de Recerca i Debat Setembre 2013 - Gener 2014
Centre de Recerca i Debat Febrer - Juny 2014
Centre de Recerca i Debat Setembre 2014 - Gener 2015
Centre de Recerca i Debat Febrer - Juny 2015
DIÀLEGS D'HISTÒRIA URBANA I PATRIMONI
Inici de l’activitat amb la creació del Centre de Recerca i Debat el 2008, complementari del Centre de Documentació inaugurat el 2009 i actualment al Servei d’Arqueologia de Barcelona.
01. Mètode arqueològic i patrimoni urbà. Dels treballs de documentació a la possible museïtzació
Ferran Puig
6/10/2008
02. El fotògraf i la distància: les situacions de dependència i altres treballs fotogràfics
Ahlam Shibli
20/10/2008
03. Difusió, innovació, creixement i crisi. Les grans discontinuïtats en el neolític al pla de Barcelona
Miquel Molist
3/11/2008
04. La defensa activa i passiva de la ciutat moderna. Els militars i els recursos disponibles per defensar Barcelona a la guerra civil
Ramon Arnabat, David Gesalí i David Íñiguez
17/11/2008
05. La ciutat en xarxa. Una agenda per a la història de Barcelona
Ramon Grau
1/12/ 2008
06. La utopia urbana del Comte Güell
Joan Roca i Mireia Feixa
15/12/2008
07. La difusió de formes per a la vida pràctica a Europa. Objectes de vidre del segle XVII al jaciment del Born
Ignasi Domènech
12/1/2009
08. La gran ciutat industrial i la literatura romàntica: Baudelaire i Verdaguer
Francesc Codina
26/1/2009
09. L'assentament monàstic i conventual de Santa Caterina (segles XI-XV)
Continuïtats i discontinuïtats segons les fonts arqueològiques i documentals
Josefa Huertas
2/2/2009
10. Conceptes museològics en l'articulació del discurs històric del museu d'història d'Amsterdam
Renée Kistemaker
16/2/2009
11. Les invasions de terres als suburbis de Brasil. Història de les ocupacions a nova constituinte (Salvador de Bahia)
Cristina Larrea
2/3/2009
12. La planimetria arqueològica de Tarraco: Una eina polivalent de gestió patrimonial
Josep Maria Macias, M. Teresa Miró, Imma Teixell
30/3/2009
13. Col·leccionant la ciutat contemporània. Objectes i històries dels segles XX i XXI al museu d'història d'Amsterdam
Annemarie De Wildt
20/4/2009
14. Electrificació i urbanització a la Barcelona de principis del segle XX. El paper de F. S. Pearson
Berenguer Gangolells
4/4/2009
15. El retrat d'Eustaquio de Azara i Perera, Bisbe de Barcelona, de Josep Bernat Flaugier
Francesc Quílez i Rosa Marina
18/5/2009
16. Construïnt la font oral. El cas de les dones i la Guerra Civil
Eulàlia Vega
15/6/2009
17. La xarxa de relacions de Barcelona al segle XV (1433-1458) a partir dels fons de correspondència
Vicent Baydal
29/6/2009
18. Paisatge i patrimoni urbà: El Parc dels Tres Turons i la bateria antiaèria del Turó de la Rovira
Elisabet Badia, Andrea Manenti, Karina Peña
5/10/2009
19. Jocs, triquets i jugadors. Barcelona 1700 (presentació del llibre)
Albert Garcia Espuche
2/11/2009
20. De l'ús industrial a l'ús urbà del litoral de Barcelona, 1850-2009
Manuel Novóa
2/11/2009
21. L'edat del bronze al Pla de Barcelona: Sant Pau del Camp i altres ocupacions del litoral
Miquel Molist i Anna Gómez
16/11/2009
22. La fam en la història de Barcelona: Prevenció de risc i lluita contra la crisi
Josep Maria Salrach
30/11/2009
23. El model Fabra i Coats de colònia industrial: Borgonyà i Barcelona, 1895-1955
Pere Colomer
14/12/2009
24. Modernització i representació literària de les ciutats europees (segles XVIII i XIX)
Àlex Matas
11/1/2010
25. La carta arqueològica de Barcelona: Planificació, desenvolupament i implementació
Carme Miró, Marta Fàbregas, et. al.,
25/1/2010
26. Cerdà contra la densitat. L'espai urbà i la salut: Una visió històrica
Francesc Muñoz
8/2/2010
27. L'hospital de la Santa Creu de Barcelona: sis segles d'assistència a la ciutat
Reis Fontanals
22/2/2010
28. Intervenció patrimonial a la vivenda privada del centre urbà de Toledo
Manuel Santolaia i Soledad Sánchez-Chiquito
8/3/2010
29. La vida quotidiana dels segles VI - II ac. als poblats ibèrics del pla de Barcelona
David Asensio i Maite Miró
22 /3/2010
30. Les geometries de les escoles de Josep Goday: Arquitectura i innovació educativa a Barcelona
Marc Cuixart
12/4/2010
31. República, guerra i revolució. L'ajuntament de Barcelona de 1931 a 1939
Ferran Aisa
26/4/2010
32. Paisatge i jardí al Parc de la Ciutadella, 1872-2010
Jordi Diaz Callejo
10/5/2010
33. "La Barcelona futura". El pavelló de la ciutat a l'exposició internacional de 1929
Catherine López
31/5/2010
34. El desenvolupament d'Hamburg reflectit en els museus d'història de la ciutat: Temes, formes i organització
Jürgen Bönig
14/6/2010
35. La conservació de restes arqueològiques urbanes: la via sepulcral romana de la Plaça Vila de Madrid,1957-2010
Lídia Font
28/6/2010
36. El Park Güell i l'aigua. De muntanya pelada a jardí
Albert Cuchí
4/10/2010
37. La bateria antiaèria i les barraques del Turó de la Rovira: disjuntives en la seva recuperació i conservació
Taula debatJúlia Beltran, toni coll, Ricard conesa, Lidia Font, Carme Miró, Ferran Puig, Joan Roca, Jordi Ramos, Jordi Romero
18/10/2010
38. Barcelona en Diagonal: teoria i mètode per explicar la ciutat en un sol carrer
Montserrat Cururella, Andrea Manenti i Teresa Navas
8/11/ 2010
39. Barcelona, un espai urbà en veu de dona: Carmen Laforet i Montserrat Roig
Isabel Maria Roger
22/11/2010
40. El servei d'arqueologia d'Amsterdam. Experiència i pràctiques
Jerzy Gavronski
13/12/2010
41. Els indianos i la transformació urbana a Barcelona, segle XIX
Martín Rodrigo
31/1/2011
42. El mapa teatral de Barcelona, 1603-2010
Antoni Ramon
14/2/2011
43. Les activitats productives de la Barcelona medieval: resultats dels estudis paleoambientals
Ramon Julià Brugués i Santiago Riera Mora
28/2/2011
44. Barcelona vista per Verdaguer i Maragall
Jaume Trabal
14/3/2011
45. Canvi demogràfic i migracions a Barcelona al segle XXI
Andreu Domingo i Valls
28/3/2011
46. Barcelona i els primers intents d'urbanitzar Montjuïc, 1859-1914
Guillem Fernández
11/4/2011
47. Italians a Barcelona (1865-1936)
Silvio Santagati
9/5/2011
48. Termes curatives i cultes a les aigües en època romana
Maria Jesús Pérex Agoreta i Carme Miró
23/5/2011
49. Els cantorals del Monestir de Pedralbes
Jordi Rifé
20/6/2011
50. Barcelona: Aigua i ciutat. L'abastament d'aigua entre les dues exposicions
Manel Martin Pascual
19/9/2011
51. Barcelona: Aigua i ciutat. L'abastament d'aigua entre les dues exposicions (1888-1929)
Manel Martín Pascual
19/9/2011
52. Dos mil·lennis de Pedreres a Montjuïc
Estanislau Roca
17/10/2011
53. Cuines de Barcelona (1927-1939)
Isabel Segura
14/11/2011
54. L'interès per Orient. Viatges d'Antoni Amatller
Santiago Alcolea
28/11/2011
55. Barcelona i el gran comerç amb orient (c. 1330-c.1430)
Damien Coulon
12/12/2011
56. Barcelona i el Marroc. Els vincles establerts des del segle XVIII fins el segle XX
Eloy Martín
16/1/2012
Àudio del diàleg
57. La cultura musical a la Barcelona del segle XV
Tess Knighton
30/1/2012
58. Cuines de Barcelona II (1950-1960). La casa mínima, la cuina mínima
Isabel Segura
13/2/2012
Àudio del diàleg
59. L’art de fer negocis. Mercaders i banquers toscans a la Barcelona del segle XV
Maria Elisa Soldani
27/2/2012
Àudio del diàleg
60. La Seca. Emissió de moneda i ciutat
Albert Estrada
12/3/2012
Àudio del diàleg
61. La gestió dels residus a Barcino
Júlia Beltrán i César Carreras
26/3/2012
62. La gestió de l’empresa Fabra i Coats (1903-1936). Entre els beneficis i la protecció
Pere Colomer
7/5/2012
63. La muralla romana de Barcelona en la historiografia i l’arqueologia
Eduard Riu-Barrera
21/5/2012
Àudio del diàleg
64. Les fabriques d’Indianes i la dinámica urbana
Ramon Grau
4/6/2012
Àudio del diàleg
65. Els usatges de Barcelona i el naixement del dret català
Antoni M. Udina Abelló
18/6/2012
Àudio del diàleg
66. El cinema i Barcelona. Font històrica i tema d’estudi
Xavier Cazeneuve
17/9/2012
Àudio del diàleg
67. Baetulo i Barcino: ciutats romanes a la costa laietana
Pepita Padrós i Julia Beltrán de Heredia
1/10/ 2012
Àudio del diàleg
68. Jaume I i l’aljama de Barcelona
Eulàlia Vernet
15/10/2012
Àudio del diàleg
69. Barcelona i Montserrat. De Víctor Balaguer a Puig i Cadafalch
Josep Maria garcia Fuentes
29/10/2012
70. La cultura material dels mercaders a través de les fonts documentals de la Barcelona baixmedieval
Jaume Aurell i Cardona
12/11/2012
Àudio del diàleg
71. Els espais de la sobirania popular a Barcelona, 1820-1823
Jordi Roca
26/11/2012
Àudio del diàleg
72. Barcelona i el territori català: d’un sistema de comunicacions a una xarxa viària, 1779-1824
Teresa Navas i Ferrer
10/12/2012
Àudio del diàleg
73. El correu i Barcelona. La comunicació postal del segle XVIII al segle XX
Antonio Aguilar Pérez, UAB
14/1/2013
Àudio del diàleg
74. Ensenyament primari públic a Barcelona, 1900-1971
Celia Cañellas i Rosa Toran
21/1/ 2013
Àudio del diàleg
75. Carles Pirozzini i la Barcelona de 1888
Maria Ojuel
4/2/2013
Àudio del diàleg
76. Les dones a la Barcelona revolucionària del Trienni Liberal, 1820-1823
Jordi Roca, UAB
18/2/2013
Àudio del diàleg
77. Elements decoratius de l’arquitectura pública i privada a la Barcino altimperial
Ana Garrido Elena, ICAC
4/3/2013
Àudio del diàleg
78. Destí Barcelona. La reinvenció de la ciutat en imatges i el turisme al llarg del temps.
Saida Palou Rubio
18/3/2013
Àudio del diàleg
79. Les produccions ceràmiques de Barcelona, segles XIII – XVIII. Arqueologia, arqueometria i intercanvi tecnològic
Jaume Buxeda, UB i Julia Beltrán de Heredia, MUHBA
8/4/2013
Àudio del diàleg
80. L’esclat musical de la Barcelona noucentista. L’Associació Música de Camera.
Xavier Chavarria, musicòleg i crític musical
22/4/2013
Àudio del diàleg
81. Quem patrem, qui servus est? Esclavitud i llibertat a la Barcelona del Renaixement (1479-1516)
Ivan Armenteros
6/5/2013
Àudio del diàleg
82. L’arribada del gel a Barcelona i els seus usos, segles XVI – XVIII
Jaume Dantí
21/5/2013
Àudio del diàleg
83. Els orígens del transport públic, segles XVIII i XIX. Barcelona i altres ciutats.
Ferran Armengol i Ferrer
3/6/2013
Àudio del diàleg
84. Jueus a Barcelona i relacions comercials mediterrànies, segle XII – XIV
Damien Coulon
17/6/2013
Àudio del diàleg
85. L’exil·li jueu alemany a Barcelona, 1933-1945
Manu Valentín
16/9/2013
Àudio del diàleg
86. La ciutat dels “prodigis científics”: Barcelona 1888 i la seva Exposició
Agustí Nieto-Galán
30/9/2013
87. El cooperativisme obrer a Barcelona (1842-1939)
Ivan Miró, sociòleg
14/10/2013
Àudio del diàleg
88. L’ager barcinonensis. Propietat de la terra i elits locals, segles I-II dC
Oriol Olesti, UAB
28/10/2013
Àudio del diàleg
89. La cerimònia d’entrada reial a la Barcelona baixmedieval
Miquel Raufast
11/11/2013
Àudio del diàleg
90. Eugeni Serrano de Casanova i l’Exposició Universal de 1888
Joan Prados
9/12/2013
Àudio del diàleg
91. El Jardí del Laberint d’Horta, l’obra d’un aristòcrata i científic il·lustrat
Albert Cubeles
9/12/2013
Àudio del diàleg
92. L’arquitectura de Barcelona: una mirada fotogràfica, 1920-1990
Jordi Feixa Riu
23/12/2013
Àudio del diàleg
93. La moneda falsa a Barcino. Mètodes i tècniques per identificar i combatre el frau monetari en època antiga
Montserrat Berdún
13/1/2014
Àudio del diàleg
94. D’exòtics a quotidians. El triomf dels productes americans en l’alimentació de Barcelona
María de los Ángeles Pérez Samper
27/1/2014
Àudio del diàleg
95. L’arquitectura eclèctica a Barcelona en el tombant de segle. August Font i Carreras, 1845-1924
Judith Urbano, ESARQ, UIC
10/2/ 2014
Àudio del diàleg
96. Les operacions de creació d’habitatge al nucli antic de Barcelona, 1840-1880
Pere Hereu i Maribel Rosselló, UPC
24/2/2014
Àudio del diàleg
97. El temple i el fòrum de Barcino. Arguments per a una reinterpretació
Hector A. Orengo, Universitat de Nottingham i Ada Cortès, arqueòloga
10/3/2014
Àudio del diàleg
98. Criteris d’intervenció en els jaciments arqueològics: normatives, conceptes i arquitectures
Gemma Hernández Herrero, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya
24/3/2014
Àudio del diàleg
99. La sala de calderes de Fabra i Coats. Criteris d’intervenció patrimonial en una rehabilitació complexa
Xavier Delgado Ferrer, arquitecte tècnic
7/4/2014
Àudio del diàleg
100. Abadal i Cª, una marca d’automoció de Barcelona amb projecció internacional
Manuel Garriga i Casas, periodista i historiador del motor
28/4/2014
Àudio del diàleg
101. Els apotecaris en l'activitat i la societat de la Barcelona baixmedieval
Carles Vela Aulesa
12/5/2014
Àudio del diàleg
102. Arqueologia, història i els jueus d'Europa entre l’antiguitat i l’època medieval
Johannes Heil
26/5/2014
Àudio del diàleg
103. El comerç atlàntic. El bacallà i l'alimentació a Barcelona, s. XVII-XIX
Francesc Valls, UB
16/6/2014
Àudio del diàleg
104. Els grans magatzems El Siglo, 1872-1953. La introducció de noves formes de comerç a Barcelona
Luis Conde Moragues
30/6/2014
Àudio del diàleg
105. La Barcelona d'Orwell: interactivitat, noves tecnologies i espais de memòries
Manu Valentín
8/9/2014
106. La redefinició de Ciutat Vella com a centre històric 1976-1996
Alessandro Scarnato
22/9/2014
107. Barcelona, guerra i fam, 1936-1939. Protestes populars i polítiques de proveïment alimentari
Josep Lluís Martín Ramos
6/10/2014
108. L'origen del ferrocarril a Barcelona, 1840-1866
Ferran Armengol
20/10/2014
109. Vinyes i àmfores al territori de Barcino: producció i comerç del vi, I aC - II dC
Víctor Revilla
3 /11/2014
110. La ciutat de les joguines. Barcelona, 1840-1918
Pere Capellà Simó
17/11/2014
111. Els pescadors de la Barcelona moderna, segles XVI-XVII
Mikel Soberón
1/12/2014
Àudio del diàleg
112. El record de 1714 a través de la destrucció de la Ciutadella
Jordi Roca Vernet
1/12/2014
Àudio del diàleg
113. El Gran Casino de la Rabassada: història d'un somni burgès
Pere Fàbregas i Carlota Giménez
12/1/2015
114. El clúster de Barcelona. Iniciatives empresarials i cicle de negocis en un districte de l'automoció del sud d'Europa, 1889-2013
Jordi Catalan
26/1/2015
Àudio del diàleg
115. De les arts industrials a les indústries d’art. Barcelona va fer tard a la cultura del disseny?
Jordi Pericot (UB), i Josep M. Bricall (UB)
9/2/2015
Àudio del diàleg
116. L’art romànic a Barcelona, de ciutat comtal a capital reial, segles XI-XIII
Eduard Riu-Barrera, arqueòleg i historiador
23/2/2015
117. Els esclaus islàmics a Barcelona. Blancs, negres i turcs. De l’esclavitut a la llibertat, segles XIV-XV
Josep Hernando Delgado (UB)
9/3/2015
Jordi Ardiaca i Daniel Alcubierre, arqueòlegs (CODEX)
23/3/2015
Albert Estrada (MNAC)
13/4/2015
Cèlia Cañellas i Rosa Toran, historiadores
27/4/2015
Ivan Armenteros, historiador
11/5/2015
Yolanda Blasco Martel (UB) i Carles Sudrià
25/5/2015
Xavier Cazeneuve, historiador
8/6/2015
Carme Miró, Servei d’Arqueologia de Barcelona, i Jordi Ramos, arqueòleg (ATICS)
22/6/2015
7/9/2015
21/9/2015
5/10/2015
Enric H. March
19/10/2015
2/11/ 2015
16/11/2015
30/11/2015
14/12/2015
11/1/2016
2/1/2016
Marc Gil Garrusta.
8/2/2016
22/2/2016
7/3/2016
21/3/2016
4/4/2016
18/4/2016
2/5/2016
Vicente Casals Costa
2/5/2016
6 /6/2016
20/6/2016
1/9/2016
26/9/2016
10/10/2016
24/10/2016
7/11/2016
21/11/2016
12/12/2016
9/1/2017
23/1/2017
6/2/2017
20/2/2017
20/3/2017
Alessandro Ravotto
12/6/2017
2/10/2017
Josep Puigsech Farràs
16/10/2017
Miguel Cisneros
30/10/2017
Lluís Corominas Bertran
13/11/2017
Enrique Tudela
27/11/207
Martin Iturralde Valls
11/12/2017
Mireia Freixa
6/11/2017
Lluís Abad
4/12/2017
Taller d’Història de Gràcia
15/1/2018
Ferran Aisa, Emili Boix i Pau Vidal
8/10/2017
Marc Andreu, David Castillo i Jordi Secall
5/11/2017
Dolors Oller, Neus Real i Isabel Segura
3/12/2017
Josep M. Tarragona, Marià Marín i Vicenç Altaió
14/1/2018.
Magdalena Bernaus Vidal
22/1/2018
5/2/2018
19/2/2018
5/3/2018
19/3/2018
9/4/2018
7/5/2018
28/5/2018
17/9/2018
1/10/2018
15/10/2018
29/10/2018
12/11/2018
26/11/2018
10/12/2018
14/1/2019
28/1/2019
Pau Vinyes i Roig i Jordi Rabassa Massons
11/2/2019
Albert Garcia Balañà
25/2/2019
Celine Mutos, Dolores Guerra i Montserrat Carbonell
11/3/2019
Isabel Segura
8/4/2019
Josep Boadella
13/5/2019
Antoni Riera Melis
27/5/2019
Arnau González Vilalta.
16/9/2019
Ramon Pujades, MUHBA, i Mikel Soberon, Oficina Estratègica de l’Àmbit Litoral, Ajuntament de Barcelona.
30/9/2019
Mireia Freixa, UB i Mar Leniz, arquitecte
15/4/2020
Maria Ribera Gibal, historiadora de l’art i guitarrista
19/10/2020
Josep Maria Solé Soldevilla, historiador
Carmen Rodríguez Pedret, UPC
16/11/2020
Sergio Fuentes Milà, UIC
25/11/2020
Alessandro Ravotto, arqueòleg
15/02/2021
Elena Roselló i Chérigny, UPF
8/03/2021
Jordi Roca Vernet
29/03/2021
Kevin Albert Pometti Benítez, historiador
Antoni Gelonch i Jordi Roca Vernet, professor d’Història de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Rovira i Virgili.
19/4/2021
Mònica Ginés Blasi, UOC.
14/4/2021
German Labrador, Princeton University.
26/04/2021
Joana Maria Pujadas-Mora, Centre d’Estudis Demogràfics, UAB
10/05/2021
Àlex Morcuende González, UB
31/05/2021
Brendan J. von Briesen, PHD
14/06/2021
Mercè Tatjer
Òscar Font
18/10/2021
Pablo José Alcover
8/11/2021
Jaume Ayats
22/11/2021
Santiago Riera (arqueòleg UB)
20/12/2021
Joan Maltes Montoro
21/2/2022
Margalida Tomàs
7/3/2022
Jordi Viader
21/3/2022
Jaume Carbonell
30/3/2022
Alfons Zarzoso
4/4/2022
Fàtima Lopez
20/4/2022
Marta Manzanares
2/5/2022
Joaquim Maria Puigvert
30/5/2022
Gabriel Jover-Avellà
David Cap Costoya
19/9/2022
Pol Serrahima Balius (Universitat de Lleida)
3/10/2022
Lluís Sales Favà (King’s College London)
17/10/2022
Teresa M. Sala i Garcia (Universitat de Barcelona)
26/10/2022
Maria del Ripoll Freixa Serra (Universitat de Barcelona)
9/11/2022
Jordi Roca Vernet (Universitat de Barcelona).
Joan Bellsolell Martínez (Universitat de Girona)
28/11/2022
Pau de Soto (Universitat Autònoma de Barcelona)
19/12/2022
Pol Bridgewater i Laura Miquel (Universitat de Barcelona)
16/1/2023
Philip Banks (doctor per la Universitat de Nottingham)
30/1/2023
Roser Díaz Martín
8/2/2023
Josep Antoni Cerdà Mellado (Universitat de Barcelona)
13/2/2023
Jordi Roca Vernet (Universitat de Barcelona)
27/2/2023
Montse Guallarte Salvat (Universitat de Barcelona)
13/3/2023
Jaume Subirana (UPF)
22/3/2023
Oriol Olesti Vila (Universitat Autònoma de Barcelona)
27/3/2023
Daniel Piñol Alabert (Universitat de Barcelona)
17/4/2023
Jordina Ribas (Universitat Politècnica de Catalunya)
15/5/2023
Anna Costal i Fornells (musicòloga i professora de l’ESMUC)
24/5/2023
Santiago Gorostiza (Universitat Autònoma de Barcelona)
19/6/2023
Odei A. Etxearte (periodista), Zaida Muxí (arquitecta i urbanista, professora de l’ETSAB) i Marc Andreu (periodista i historiador)
18/9/2023
Antoni Ramon Graells i Enric Granell, comissaris de l’exposició Domènech i Montaner.
Ascensión Mazuela (Universidad de Granada)
16/10/2023
23/10/2023
Víctor Jurado (UB)
30/10/2023
José Luís Oyon (Universitat de Barcelona) i Manel Aisa (Ateneu Enciclopèdic Popular)
20/11/2023
Lluís Lloveras (UB) i Carme Rissech (URV)
27/11/2023
Enric H. March (professor, crític literari i historiador)
11/12/2023
Àlex Pocino (UB)
15/1/2024
i els seus serveis entre els segles I i V dC
Núria Romaní (UAB)
29/1/2024
José Ortiz Córdoba (Universidad de Granada)
12/2/2024
Laura de Andrés Creus (ICUB) , Antonio Silva (President de l’AV Turó de la Peira) i Victor Seguí (arquitecte)
19/2/2024
Ana Pastor Pérez (UB)
26/2/2024
11/3/2024
Marta Delclòs i Raventós
18/3/2024
Cossima Cornadó, Josep Llorca i David Infante (ETSAB)
8/4/2024
Nicole Disti (graduada en conservacio-restauració de bens culturals ESCRBCC)
Aina Mercader (coordinadora de museització de les Cases Barates del Bon Pastor MUHBA), Rosa Delgado Sanzmilla (Arxiu municipal de Santa Coloma de Gramanet) i Maria Rancero (IMHAB)
29/4/2024
Ramon Pujades (MUHBA)
6/5/2024
Mark Wild (músic i arquitecte tècnic)
3/6/2024
Montserrat Zamora Bretones (UdG)
16/9/2024
Carles Rius Santamaria (UB)
7/10/2024.
Giulia Fortunato (Fundació Guglielmo Marconi), Barbara Valotti i Daniela Mazza (Museu Marconi de Bolonya), Felip Neri Gordi (arquitecte), Antoni Vilanova (arquitecte)
14/10/2024.
Berta Bastús Ruiz (UB)
21/10/2024
Emili Revilla i Ramon Pujades (MUHBA)
28/10/2024
Silvia Coll-Vinent Puig (UB) i Marià Hispano i Vilaseca (UPC)
4/11/2024.
Pere Beseran i Ramon (UB)
11/11/2024
Chema Corral (escriptor) i Toni Remesar (UB)
18/11/2024
Daniel Alcubierre (MUHBA)
25/11/2024
Josep Lluís Campa Planas (UPF)
9/12/2024
Edgar Straehle Porras (MUHBA)
13/1/2025
Stefano Maria Cingolani (investigador independent)
27/1/2025
ARQUEOFÒRUM BARCELONA
01 Els objectius de l’Arqueofòrum
Presentació de la sessió a cura de Joan Roca, 17 de gener del 2011
02 Arqueofòrum Barcelona. Plantejaments generals
Presentació de la sessió a cura de Josep Bracons, 7 de febrer del 2011
03 El patrimoni industrial de Ciutat Vella
Presentació de la sessió a cura de Jordi Rogent i Albiol, 4 d’abril del 2011
04 Les aportacions del MUHBA al Cens de patrimoni industrial de Ciutat Vella, a càrrec de Francesc Caballé (Veclus), Lluís Bou (Veclus) i Mercè Tatjer (Universitat de Barcelona), 2 de maig del 2011
05 Els materials constructius i la conservació-rehabilitació de patrimoni arquitectònic. Avenços, regressions i modes Agustín Gamarra, 6 de juny del 2011
06 Les intervencions arqueològiques a les obres de l'AVE a la Sagrera
Servei d'Arqueologia del MUHBA, 6 de juny del 2011
07 Construir la col·lecció contemporània
Josep Bracons, 4 de juliol del 2011
08 La vil·la romana del pont del Treball Digne
Codex SCCL, 3 d’octubre del 2011
PUBLICACIONS
Guies d'Història Urbana
01 Barcino/BCN, Joan ROCA, Mònica BLASCO, Xavier GONZÁLEZ, Barcelona, MUHBA, 2009 (Guies d’Història Urbana, 1)
02 Gaudí/BCN, Mar LÉNIZ I MIREIA FREIXA, Barcelona, MUHBA, 2010 (Guies d’Història Urbana, 2)
03 Diagonal/BCN, Andrea MANENTI, MERCEDES GÓMEZ, CAROLINA HORRACH, MAR MONTEJANO, KARINA PEÑA (MASTER INTERVENCIÓ I GESTIÓ DEL PAISATGE), Barcelona, MUHBA, 2010 (Guies d’Història Urbana, 3)
04 Parcs/BCN, Jordi Díaz, MUHBA 2014 (Guies d’Història Urbana, 4)
05 Gòtic/BCN, Albert CUBELES, Barcelona, MUHBA, 2011 (Guies d’Història Urbana, 5)
06 Aigua/BCN, Ignasi MANGUE, Barcelona, MUHBA, 2011 (Guies d’Història Urbana, 6)
07 Barraques/BCN, Alonso CARNICER, Sara GRIMAL, Mercè TATJER, Barcelona, MUHBA, 2011 (Guies d’Història Urbana, 7)
08 Defensa/BCN, Ramon ARNABAT, David GESALÍ, David IÑIGUEZ, Barcelona, MUHBA, 2011 (Guies d’Història Urbana, 8)
09 Orient/BCN, Ricard BRU, Barcelona, MUHBA, 2011 (Guies d’Història Urbana, 9)
10 Seat/BCN, Francesc PRIETO, Barcelona, MUHBA, 2011 (Guies d’Història Urbana, 10)
11 Poblenou/BCN, Mercè Tatjer, Salvador Clarós, Andrea Manenti, Barcelona, MUHBA, 2012 (Guies d’Història Urbana, 11)
12 Teatres/BCN, Antoni Ramon i Guillem Aloy, Barcelona, MUHBA, 2012 (Guies d’Història Urbana, 12)
13 Cooperatives/BCN, Ivan Miró i Jordi Garcia, Barcelona, MUHBA, 2012 (Guies d’Història Urbana, 13)
14 Indianes/BCN, Jaume Artigues i Francesc Mas, MUHBA 2013 (Guies d’Història Urbana, 14)
15 Rereguarda/BCN, Paola Lo Cascio i Lola Harana. Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB (Guies d'Historia Urbana, 15)
16 Romànic S. XI-XIII/BCN, Eduard Riu-Barrera, MUHBA 2014 (Guies d'Historia Urbana, 16)
17 Call/BCN, Eulàlia Vernet, Anna Rich i Carles Puigferrat, MUHBA 2015 (Guies d'Historia Urbana, 17)
18 Balconada/BCN, Jordi Ramos i Joan Roca, MUHBA 2015 (Guies d'Historia Urbana, 18)
19 Indians/BCN 1835-1888, Aymara Arreaza, Lorena Bou i Martín Rodrigo Alhari, MUHBA 2016 (Guies d'Historia Urbana, 19)
20 Macosa/BCN, Marià Hispano, MUHBA 2017 (Guies d'Historia Urbana, 20)
21 II Guerra Mundial/BCN, Josep Calvet, Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, MUHBA 2017 (Guies d'Historia Urbana, 21)
22 La Maquinista Terrestre i Marítima (1855-1989), Marià Hispano Vilaseca, MUHBA 2018 (Guies d'Historia Urbana, 22)
23 Puig i Cadafalch / BCN, Eduard Riu-Barrera, MUHBA 2019 (Guia d’Història Urbana, 23)
24 Sexualitats segle XX / BCN, Miquel Missé i Gerard Coll-Planas, MUHBA 2019 (Guia d’Història Urbana, 24)
25 Aigua KM Zero / BCN, Maria Jose Chesa, Josep Maria Contel, Albert Cuchí, Juanjo Fernàndez, Jordi Fossas, Arnaldo Gil, Carlota Giménez, Oriol Granados, Manel Guàrdia, Manel Martín, Jesús Mestre, Jordi Petit, Jordi Sànchez, Pere Tero, lMUHBA 2019 (Guia d’Història Urbana, 25)
26 Automòbil / BCN, Marià Hispano Vilaseca, MUHBA 2019 (Guia d’Història Urbana, 26)
27 Fabra i Coats / BCN, Pere Colomer Roma, MUHBA 2019 (Guia d’Història Urbana, 27)
28 Revolució Liberal 1820-1843 / BCN, Jordi Roca Vernet i Núria Miquel, MUHBA 2020 (Guia d’Història Urbana, 28)
29 Sant Martí / BCN, Mercè Gras Casanovas amb la col·laboració del Centre d’Estudis de Sant Martí de Provençals, MUHBA 2020 (Guia d’Història Urbana, 29)
30 Lluites socials 1917-1919 / BCN, M. Cruz Santos, MUHBA 2020 (Guia d’Història Urbana, 30)
31 Escola pública / BCN, 1900 - 1970, Cèlia Cañellas i Rosa Toran, MUHBA 2022 (Guia d’Història Urbana, 31)
32 Merda urbana / BCN, Manel Guàrdia, MUHBA 2022 (Guia d’Història Urbana, 32)
33 Domènech i Montaner / BCN, Enric Granell i Antoni Ramon, MUHBA 2022 (Guies d’Història Urbana, 33)
34 Eix Besòs, MUHBA 2023 (Guies d’Història Urbana, 34)
Col·lecció Pòsits
01 SANTA-MARIA BATLLÓ, Glòria, Decidir la ciutat futura, Barcelona 1859, Barcelona, MUHBA, 2009
02 LÓPEZ GUALLAR, Marina (ed.), Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli, 1853-1897, Barcelona, MUHBA, 2010
03 GUÀRDIA, Manuel; OYÓN, José L. (eds.), Fer ciutat a través dels mercats. Europa, segles XIX i XX, Barcelona, MUHBA, 2010
04 TATJER, Mercè; LARREA, Cristina (eds.), Barraques. La Barcelona informal del segle XX, Barcelona, MUHBA, 2010
05 FELIU, Assumpció; VILANOVA, Antoni (eds.), La Barcelona de ferro. A pròposit de Joan Torras Guardiola, Barcelona, MUHBA, 2011
06 DOMINGO, Josep M.(ed.), Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme, Barcelona, MUHBA, 2011
07 GUÀRDIA, Manuel (ed.), La revolució de l’aigua a Barcelona. De la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967, Barcelona, MUHBA, 2011
08 SÁNCHEZ, Àlex, Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial, Barcelona, MUHBA, 2013. Segona edició: 2017
09 BALFOUR, Sebastian (ed), Barcelona malgrat el franquisme. La SEAT, la ciutat i la represa sense democracia, Barcelona, MUHBA, 2014
10 COLOMER, Pere, Barcelona, una capital del fil. Fabra i Coats i el seu model de gestió, 1903-1936, Barcelona, MUHBA, 2014
11 RENOM, Mercè, Proveir Barcelona: el municipi i l’alimentació de la ciutat (1329-1930), Barcelona, MUHBA, 2016
12 GELONCH, Antoni (coord.); CANALDA, Sílvia Canalda, FONTCUBERTA, Cristina; TORRES, Xavier Torres, Imatges per creure. Religió, art i conflicte a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII, Barcelona, MUHBA, 2018
13 FAIGENBAUM, Patrick; ROCA, Joan, Barcelona vista del Besòs, Barcelona, MUHBA i la Virreina Centre de la Imatge, 2018
14 FREIXA, Mireia; LENIZ, Mar, El Park Güell i els seus orígens, 1894-1926, Barcelona, MUHBA, 2019
15 CAÑELLAS, Cèlia; TORAN, Rosa, Escolaritzar Barcelona. L’ensenyament públic a la ciutat, 1900-1979, Barcelona, MUHBA, 2020
16 MARSHALL, Tim; ROCA, Joan, ed, European City Museums (Book in Progress), MUHBA (Book in progress)
17 SOLANS HUGET, Joan Antoni, Barcelona 1969-1979. Els anys decisius del planejament de la metròpoli, Barcelona, MUHBA, 2020
18 CHARLE, Cristophe; MONTERDE, Antoni Martí, Barcelona-París: història simbòlica de dues ciutats, 1890-1936, Barcelona, MUHBA, 2022
19 ZARZOSO, Alfons; BARCELÓ-PRATS, Josep, Barcelona Hospitalària. La ciutat i els seus hospitals, segles XIV-XX, Barcelona, MUHBA, 2023
20 GRAU i FERNÁNDEZ, Ramon, Les opcions de Barcelona. Vol. I. Els historiadors i els mites de la ciutat, Barcelona, MUHBA, 2023
21 GRAU i FERNÁNDEZ, Ramon, Les opcions de Barcelona. Vol. II. El segle de Capmany , Barcelona, MUHBA, 2023
22 PUJADES i BATALLER, Ramon J. , Pedra i poder. El Palau Major de Barcelona, Barcelona, MUHBA, 2023
Col·lecció Textures
01 PUIG, Ferran; RODÀ, Isabel, Les muralles de Barcino, Barcelona, MUHBA, 2010
02 BELTRÁN, Júlia; MIRÓ, Núria, The Ceramics Trade in Barcelona in the 16th-17th centuries, Barcelona, MUHBA, 2010
03 FELIU, Eduard, Les lletres hebrees a la Barcelona medieval, Barcelona, MUHBA, 2010
04 GRAU, Ramon (coord.), Vicens i Barcelona. Imatges històriques, Barcelona, MUHBA, 2011, [actes de les Jornades sobre Jaume Vicens Vives, organitzades conjuntament per l’AHCB i el MUHBA]
05 BENGOECHEA, Soledad (coord.), Barcelona i la Setmana Tràgica, 1909. Arrels i conseqüències, Barcelona, MUHBA, 2012
06 Diversos autors, Els sons de Barcelona a l’Edat Moderna, Barcelona, MUHBA, 2016
07 KNIGHTON, Tess; MAZUELA, Ascensión, Música i política a l’època de l’arxiduc Carles, Barcelona, MUHBA, 2017
08 GARCÍA, Carolina; ROVIRA, Josep M., Barcelona recta y curva, Barcelona, MUHBA, 2017
09 SANTANACH, Laia; GEA, Miquel, El setge confós de Barcelona, Barcelona, MUHBA, 2021
10 BAYDAL SALA, Vicent, Barcelona, una capital mediterrània a través de les seves cartes: 1381-1566, Barcelona, MUHBA, 2021
11 PUIGFERRAT i OLIVA, Carles, Sarrià i Barcelona, 1921: la unificació municipal, Barcelona, MUHBA, 2022
12 COSTAL i FORNELLS, Anna; RABASEDA i MATAS, Joaquim (eds.) La innovació musical republicana. Barcelona, 1931-1934, Barcelona, MUHBA, 2022
Col·lecció Documents
01 Diversos autors, L’arquitectura de l’habitatge al segle XIX a Barcelona, Barcelona, MUHBA, 2008
02 Diversos autors, La intervenció arqueológica a les necrópolis històriques. Els cementiris jueus, Barcelona, MUHBA, 2009, [En preparació la segona edició, amb els materials complets de les Jornades]
03 Diversos autors, La via sepulcral romana de la plaça de la vila de Madrid, Barcelona, MUHBA, 2009
04 Diversos autors, Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva restauració, Barcelona, MUHBA, 2011, [actes de les Jornades],
05 RODRIGO, Martín (ed.), Les bases colonials de Barcelona (1765-1968), [actes de les Jornades], Barcelona, MUHBA, 2012
06 CABALLÉ, Francesc; TATJER, Mercè, ARTIGUES, Jaume, El llegat fabril al nucli antic de Barcelona, Barcelona, MUHBA, 2013
07 ARNABAT, Ramon, Els refugis antiaeris de Barcelona. Criteris d'intervenció patrimonial, [actes de les Jornades], Barcelona, MUHBA, 2009
08 Diversos autors, Una iconografia urbana de la Transició. La donació Villuendas + Gómez , Barcelona, MUHBA, 2009
09 FONT, Lídia, Conservar els murals del Trecento: el paper de la tècnica pictòrica, Barcelona, MUHBA, 2015
10 CABALLÉ, Francesc; CASTELLS, Eloi, L'estructura urbana del Call de Barcelona, Barcelona, MUHBA, 2015
11 GÓMEZ, Anna; MOLIST, Miquel, La prehistòria al pla de Barcelona. Documents per a una nova síntesi, Barcelona, MUHBA, 2016
12 RIU-BARRERA, Eduard, Intervenir en la muralla romana, Barcelona, MUHBA, 2017
13 MUHBA, Museu d’Història de Barcelona, La domus Avinyó. El luxe interior d’una casa de Barcino, Barcelona, MUHBA, 2018.
14 SALES i FAVÀ, Lluís, La ciutat de Barcelona segons el fogatjament de 1496, Barcelona, MUHBA, 2021
15 OYÓN BAÑALES, José Luis; GUÀRDIA BASSOLS, Manel; ROSSELLÓ NICOLAU, Maribel; HERNÁNDEZ FALAGÁN, David; ROGER GONCE; Joan; La revolució de l’habitatge a les perifèries obreres i populars. Nou barris 1939-1980, Barcelona, MUHBA, 2021
Llibrets de sala
01 Barraques. La ciutat informal, 2008
02 Barcelona connectada, ciutadans transnacionals, 2009
03 Barcelona i els Jocs Florals, 1859, 2010
04 Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli, 1853-1897, 2010
05 Salomó ben Adret de Barcelona, 1235-1310.El triomf d'una ortodòxia, 2010
06 Ja tenim 600! La represa sense democràcia, 2010
07 La revolució de l’aigua a Barcelona, 2011
08 Murals sota la lupa. Les pintures de la capella de Sant Miquel, 2011
09 Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial, 2012
10 Barcelona, vint històries musicals, 2012
11 L’enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona, 2012
12 Alimentar la ciutat. El proveïment de Barcelona del segle XIII al segle XX, 2013
13 Música, Noucentisme, Barcelona, 2013
14 La bandera de Santa Eulàlia i la seva restauració, 2013
15 El món del 1714, 2013
16 Fabra & Coats fa museu, 2014
17 Monestirs urbans en temps de guerra. Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona, 1691-1718, 2014
18 Música, guerra i pau a la Barcelona moderna i contemporània,2014
19 La cartografia medieval i Barcelona, 2015
20 Barcelona a l’antiguitat tardana. El cristianisme, els visigots i la ciutat, 2015
21 Els jueus a la Barcelona medieval, 2015
22 Hagadàs Barcelona. L’esplendor jueva del gòtic català, 2015
23 La casa Gralla. El periple d'un monument, 2016
24 Primers pagesos/Bcn. La gran innovació fa 7.500 anys, 2016
25 Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII, 2017
26 La ferida d'Hipercor. Barcelona 1987, 2017
27 El port franc i la fàbrica de Barcelona, 2018
28 Crítica i restitució patrimonial en gastronomia, 2018
29 Pere IV. Passatge major del Poblenou, 2018
30 Barcelona capital mediterrània. La metamorfosi medieval, segles XIII-X, 2019
31 La conquesta del litoral, del segle XX al segle XXI, 2019
32 La ciutat dels polígons. Un itinerari pel Besòs, 2020
33 Barcelona & Futbol. El gran joc social del segle XX, 2020
34 Barcelona, port mediterrani entre oceans. El testimoni del vaixell Barceloneta I, 2021
35 Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut, 2021
-- Sarrià i Barcelona 1921. Vers la ciutat metropolitana, 2021
36 El rellotge dels Flamencs, 1576-1864, 2021
37 Guia breu del MUHBA El Museu d’Història de Barcelona, 2022
38 Diari de l'habitatge. Barcelona segle XX, 2022
39 Protegir Barcelona. Bombers i prevenció d’incendis, 1833-2022, 2022
40 Allotjar les majories. Barcelona 1860-2010, 2023
41 Viure a les cases barates. Bon Pastor 1929-2010, 2023
42 Barcino. La traça de la Ciutat Antiga, 2023
Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona
01. Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona, 2008
02. Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona, 2009
03. Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona, 2010
QUARHIS (Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona)
01 Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 4 (2008)
Estudi del jaciment neolític de la caserna de Sant Pau (Barcelona); L'ocupació de l'extrem sud-oest del Suburbium de Barcino entre els segles I-IV DC: les troballes del carrer Avinyó (Cristina Belmonte Santisteban); La pisa arcaica i el conjunt ceràmic associat als primers moments del convent de Santa Caterina (Josefa Huertas Arroyo); El portal de Sant Daniel. Darreres troballes arqueològiques al Parc de la Ciutadella (Miquel Gea); Les pipes de caolí del segle XVII trobades al jaciment de l'antic mercat del Born a Barcelona: importacions angleses i holandeses (Julia Beltrán de Heredia Bercero, Núria Miró i Alaix); Analítiques realitzades als residus trobats a l'interior de pipes del jaciment arqueològics del mercat del Born (Joan Enrich, Montse Gómez, Vanessa Ferrera, Joaquim Font, Ana Bermejo); El tabac a la Catalunya del segle XVII: consum i economia (Albert Garcia Espuche).
02 Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 5 (2009)
El nucli ibèric de Montjuïc. Homenatge a Josep de Calassanç Serra i Ràfols; El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de magòria o de port, Barcelona (David Asensio i Vilaró, Xavier Cela Espín, Carme Miró i Alaix, Maria Teresa Miró i Alaix, Emili Revilla i Cubero); El carro ibèric de les sitges del port de Montjuïc, Barcelona. En record i homenatge a Josep de Calassanç Serra i Ràfols (Carme Miró i Alaix); Centuriació i estructuració de l'ager de la colònia Barcino: anàlisis arqueomorfològica i modelació del paisatge (Josep Maria Palet Martínez, J. Ignacio Fiz Fernández, Hèctor A. Orengo Romeu); Les vies d'accés a les portes nord-oest i sud-oest de Barcino a través dels testimonis arqueològics (Francesc Busquets i Costa, José Manuel Espejo i Blanco, Vanesa Triay i Olives, Alessandr Ravotto, Àlex Moreno Gómez); Arquitectura y sistemas de construcción en Barcino durante la antigüedad tardía. Materiales, técnicas y morteros: un fósil director en el yacimiento de la Plaza del Rei (Julia Beltrán de Heredia Bercero); Metrologia i modulació dels edificis del segle VI del grup episcopal de Barcelona (Julia Beltran de Heredia Bercero, Emili Revilla i Cubero); El forn del carrer de l'Hospital i la producció de ceràmica comuna vidriada monocroma i de vaixella verda a la Barcelona del segle XIII (Rafael Dehesa Carreira, Jordi Ramos Ruiz, Jordi Alsina Martín); Annex. Estudi arqueomagnètic del forn del carrer de l'Hospital (Elisabet Beamud Amorós, Miriam Gómez-Paccard); La producció de ceràmica comuna vidriada del taller del carrer de l'Hospital al segle XIII a partir de la seva caracteritazió arqueomètrica (J. Buxeda i Garrigós, J.G. Iñañez, C. Capelli).
03 Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 6 (2010)
El comerç de ceràmica a Barcelona als segles XVI-XVII: Itàlia, França, Portugal, els tallers del Rin i la Xina (Julia Beltrán de Heredia Bercero, Núria Miró i Alaix); L'enterrament del neolític antic de la plaça de la Vila de Madrid (Barcelona). Una estructura funerària del VIè mil·lenni aC (Roser Pou Calvet, Miquel Martí Rosell, Xavier Jordana Comin, Assumpció Malgosa Morera, Juan Francisco Gibaja Bao); El cicle de l'aigua a Barcino. Una reflexió entorn de les noves dades arqueològiques (Carme Miró I Alaix, Hèctor A. Orengo); El port baixmedieval de la ciutat de Barcelona: una visió des de l'arqueologia. L'escullera de 1477 i la troballa d'un vaixell tinglat (Mikel Soberón Rodríguez); Usos del sòl i activitats productives a Barcelona a partir de l'anàlisi paleoambiental de la llacuna litoral medieval del Pla de Palau (Ramon Julià Brugués, Santiago Riera Mora); Poliorcètica defensiva: la ciutadella de Barcelona. Contextualització i característiques bàsiques (Miquel Gea, Laia Santanach).
04 Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 7 (2011)
Las Domus de Barcino: L'arquitectura domèstica de la ciutat romana de Barcino (Ada Cortés Vicente); Els Balnea de les domus de Barcino (Carme Miró i Alaix); Un nou assentament del V mil·lenni a la costa de Barcelona (Javier González, Karin Harzbecher, Miquel Molist); Santa Maria del Mar: Un enclave cultural de la antigüedad tardía en el suburbium de Barcino (Julia Beltrán de Heredia Bercero); Les àmfores de la necròpolis de Santa Maria del Mar (Albert Martín Menéndez); Urbanisme i artesanat al quarter de Sant Pere de la Barcelona medieval (Josefa Huertas, Mikel Soberón, Antonio Fernández); Anàlisi arquelològica de tres alambins procedents del quarter de Sant Pere de Barcelona (Marisol Madrid i Fernández, Jaume Buxeda i Garrigós); Un conjunt de sivelles de coure amb aplicació d'or de producció local (Julia Beltrán de Heredia Bercero, Lidia Font); La ceràmica de Barcelona. Organització i producció entre el segles XIII i XVIII a través de la seva caracterització arqueomètrica (Jaume Buxeda i Garrigós, Javier G. Iñañez, Marisol Madrid i Fernández, Julia Beltrán de Heredia Bercero).
05 Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 8 (2012)
Barcelona, port, costa i comerç: Proposta d’evolució del front marítim de Barcelona durant l’Holocè, a partir de l’integració de dades geotècniques de, intervencions arqueològiques i cronologies absolutes (Ramon Julià Brugués i Santiago Riera Mora); Circulació amfórica al port de la Barcino tardoantiga: Segles V a VII DC (Cèsar Carreras Monfort); “QUE EN ELL STARA LA MAIOR NAU DEL MON”. Tràfic i evolució del port de Barcelona al segle XV (Mikel Soberon Rodríguez); Notes i estudis: L’ocupació altmedieval de la Vilanova dels Arcs Vells (Vanesa Triay Olives); El forn de ceràmica del carrer de Carders. Un centre productor del selge XIII al Suburbium oriental de Barcelona (Esteve Nada Roma); Noves dades sobre la producció de ceràmica medieval de Barcelona. La caraterització arqueomètrica del taller del carrer Carders (Roberta di Febo, Marisol Madrid i Fernández, Claudio Capelli, Jaume Buxeda i Garrigós, Javier G. Iñañez, Roberto Cabella); Les pipes de ceràmica no caolinítica trobades a Barcelona: Producció i comerç als selgles XVII-XIX (Julia Beltran de Heredia Bercero, Núria Miró i Alaix, Mikel Soberón Rodríguez). Noticiari: Projecte Prehistòria de Barcelona; La Porta de Mar de Barcino i les Termes Portuàries: Un nou espai patrimonial recuperat per a la ciutat; Intervenir la muralla romana; VII Congrés de Museïtzació de jaciments arqueològics; Impacte tecnològic en el nou món colonial. Aculturació en arqueologia i arqueometria ceràmica (tecnolonial).
Àudio de la Presentació Quarhis núm. 8
06 Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, 9 (2013)
La perspectiva arqueològica al Museu (Joan Roca i Albert) Editorial (Julia Beltrán de Heredia Bercero) Barcelona, el camí cap a la capitalitat Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformació. (Julia Beltrán de Heredia Bercero) Notes i Estudis: El Neolític antic i l’inici de l’Edat del Bronze a les excavacions del nou Conservatori del Liceu (Anna Bordas, Anna Gómez, Ramon Julià, Yolanda Llergo, Jordi Nadal, Raquel Piqué, Santiago Riera, Patrícia Ríos, Maria Saña, Miquel Molist) Un exemple d’explotació de la Carta Arqueològica de Barcelona: les vil·les i els petits assentaments agrícoles. Una primera radiografia del territorium (Carme Miró i Alaix, Jordi Ramos i Ruiz) Darreres troballes epigràfiques en pedra de Barcino (Isabel Rodà de Llanza) Una pintura de sostre de l’antiguitat tardana al baptisteri de Barcelona (Esther Albiol López) Il·lustracions color.
Àudio de la Presentació Quarhis núm. 9
07 Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, 10 (2014)
Presentació (Joan Roca i Albert). Editorial (Julia Beltrán de Heredia Bercero). El Born, una ciutat sota un mercat. El Born i el coneixement històric (Albert Garcia Espuche). El jaciment arqueològic de l’antic mercat del Born. La seva darrera fase d’ús (1700-1717) (Pere Lluís Artigues Conesa i Antoni Fernández Espinosa). El Born i la cultura material de 1700 (Julia Beltrán de Heredia Bercero). Evolució geomorfològica del barri de la ribera en èpoques històriques (Ramon Julià Brugués i Santiago Riera Mora). Notes i estudis: Escultures romanes de Barcino (Montserrat Claveria Nadal, Eva M. Koppel Guggenheim i Isabel Rodà de Llanza); La representación del rapto de Ganímedes en la habitación 3 de la Domus de Avinyó (Barcelona): Un Unicum en la pintura provincial romana (Alicia Fernández Díaz, Lorenzo Suárez Escribano); La muralla romana de Barcelona, una empresa de finals del segle III (Alessandro Ravotto) ; El primer testimoni arqueològic de la pesta negra a Barcelona: La fossa comuna de la basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor (Julia Beltrán de Heredia Bercero i Irene Gibrat Pineda). Annex 1. Estudi de les restes tèxtils dels enterraments de la fossa de la basílica dels sants màrtirs Just i Pastor de Barcelona (Sílvia Carbonell Basté). Annex 2. Estudi de la composició de les mostres de teixit dels enterraments de la fossa de la basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor de Barcelona (Enric Carrera i Gallissà).La sépulture multiple de la basilique des Saints Martyrs Just et Pastor: Bio-archéologie des restes humans (Sacha Kacki, Dominique Castex). Noticiari: Projecte prehistòria al pla de Barcelona. La muralla romana en el marc del pla Barcino. Projectes i resultats de l’any 2013. Pla Barcino. La basílica dels sants màrtirs Just i Pastor: La ciutat cristiana i visigoda. Impacte tecnològic en el nou món colonial. Canvi cultural en arqueologia i arqueometria ceràmica (tecnolonial).
Àudio de la Presentació Quarhis núm. 10
08 Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, 11 (2015)
Presentació (Joan Roca i Albert). Editorial (Julia Beltrán de Heredia Bercero). Enterrar-se al davant del mar. Les necròpolis de les Drassanes Reials de Barcelona (segles I-VII) (Esteve Nadal Roma). Annex 1. Llits funeraris d’os dels segles I i II dC (Esteve Nadal Roma i Isabel Pellejero Usón). Annex 2. Estudi arqueobotànic de la necròpolis de les Drassanes Reials (Raquel Piqué i Huerta i Marc Ferré i Trías).La població romana a Barcino a través del jaciment de les drassanes. Dades antropològiques, demogràfiques i culturals (M. Eulàlia Subirà i de Galdàcano). Notes i estudis: Evidències arqueològiques de les comunitats humanes en la transició del III al II mil·lenni BC al pla de Barcelona (Anna Gómez Bach, Anna Bordas Tissier, Sergio Arroyo Borraz, Josefa Huertas Arroyo, Jordi Aguelo Mas, Albert Velasco Artigues, Javier González Muñoz, Jordi Nadal Lorenzo, Maria Saña Seguí i Miquel Molist Montañá). Els jaciments de l’estació de la Lav a la Sagrera i el de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: aproximació a l’estudi de l’evolució del poblament rural d’època ibèrica al pla de Barcelona (Isabel Pereira Hernández, Conxita Ferrer Àlvarez i Francesc Antequera Devesa). Novetats sobre el fòrum de Barcino: la cúria i altres edificis públics (Julia Beltrán de Heredia Bercero). El consum de tabac entre els pescadors d’època moderna. Noves dades relatives al conjunt de pipes de ceràmica trobades a Barcelona (Mikel Soberón Rodríguez). La céramique catalane du XVe au XVIIe siècle en provence orientale. Relecture et nouveaux apports des contextes marítimes (Gaëlle Dieulefet). La botiga de Josep Barba: un terrisser a la Barcelona del segle XVIII (Noemí Nebot Pich). Noticiari: Projecte prehistòria al pla de Barcelona. Pla Barcino. La muralla romana entre les torres 27 i 28. Resultats arqueològics Pla Barcino. La basílica dels Sants mártirs Just i Pastor: La ciutat cristiana i visigoda. La recuperació de les pintures murals romanes de la domus del carrer d’Avinyó, 15. Tècniques constructives i arquitectura del poder al nord-est de la Tarraconense. Metodologia de representació i paràmetres analítics per a la comprensió dels processos evolutius entre l’alt imperi i l’antiguitat tardana. Activitat duta a terme el 2013-2104.Conveni amb la universitat de Barcelona per a l’excavació dels Jardins de Victoria de los Ángeles.
09 Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, 12 (2016)
Presentació (Joan Roca i Albert). Editorial (Julia Beltrán de Heredia Bercero). Construint a l’antiguitat tardana. Técnicas constructivas en la tarraconensis durante la antigüedad tardía durante la antigüedad tardía. Planteamientos y estrategias de investigación para una propuesta de síntesis (Julia Beltrán de Heredia i Josep Maria Macias). Arqueología y técnicas constructivas en Barcelona: nuevos datos para el horizonte tardoantiguo (Julia Beltrán de Heredia Bercero). Els edificis portuaris tardoantics de l’àrea fluvial de Tarraco i les seves tècniques constructives (Moisés Díaz García i Josep Francesc Roig Pérez). La tècnica constructiva de l’edifici octogonal de Can Ferrerons (Premià de Mar, Barcelona) (Ramon Coll Monteagudo i Marta Prevosti i Monclús). La basílica visigótica del anfiteatro de Tarragona: definición, técnicas constructivas y simbología de un templo martirial (Andreu Muñoz Melgar). Tècnica i arquitectura tardoantiga de Centelles (Tarragona). Observacions i primeres reflexions (Josep M. Puche i Jordi López Vilar). Notes i estudis. La transformació del medi natural en el paisatge agrícola durant l’època antiga. L’exemple del jaciment de foneria (Barcelona) (Alessandro Ravotto, Ferran Antolín, Oriol López Bultó i Raquel Piqué i Huerta). Annex 1. Estudi dendroarqueològic del pou de Foneria (A.Ravotto, J.S Mestres i Torres, M. Pugès i Dorca i J. Segura de Yebra). Una necròpolis al costat de la via romana de la plaça del Pedró (Barcelona) (Esther Medina). Ceràmica de rebuig al carrer d’Avinyó. Un possible nou taller barceloní en el primer quart del segle XIII (Jordi Serra Molinos). El fenomen dels cellers subterranis d’època moderna a Barcelona El cas únic de la fresquera del pont de Sant Adrià a Sant Andreu de Palomar (Sergio Arroyo). Noticiari Projecte prehistòria al pla de Barcelona Pictor: la decoración parietal en el cuadrante de Hispania: pinturas y estucos (siglo II a.C- siglo VI d.C) Tècniques constructives i arquitectura del poder al nord-est de la Tarraconense. Metodologia de representació i paràmetres analítics per a la comprensió dels processos evolutius entre l’alt imperi i l’antiguitat tardana.
10 Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, 13 (2017)
In memoriam. En record de Pau Verrié, historiador i arqueòleg. Alberto López Mullor. De la mediterrània a l’Atlàntic, via bordighera. A tall de presentació (Joan Roca i Albert). Editorial (Julia Beltrán de Heredia Bercero). La ceràmica sota la lupa. Ceràmica, tecnologia i transferències. Els centres productors del projecte tecnolonial (Marisol Madrid i Fernández, Cristina Fernández de Marcos García, Cristina P. Barrachina, Julia Beltrán de Heredia Bercero, Sergio Escribano-Ruiz, Javier G. Iñañez, Samantha G. Ferrer, Roberta di Febo, Fernando de Amores Carredano i Jaume Buxeda i Garrigós). Notes i estudis. L’assentament de la Plaça de la Gardunya a inicis del II mil·lenni: noves dades sobre les ocupacions de l’edat del bronze inicial al pla de Barcelona (Albert Velasco Artigures, Noemí Terrats Jiménez, Anna Gómez Bach i Miquel Molist Montaña). Nuevos datos sobre las pinturas del aula o sala de recepción del obispo del primer grupo episcopal de Barcelona, siglos V-VI (Carmen Guiral Pelegrín, Julia Beltrán de Heredia Bercero i Lidia Font i Pagès). Los contactos comerciales en Barcelona a través de la cerámica: oriente (Siria, Egipto e Irán) y el norte de África, siglos XIII-XV (Julia Beltrán de Heredia Bercero i Núria Miró i Alaix). Projecte prehistòria al pla de Barcelona. Primers pagesos/Bcn. La gran innovació 7.500 anys. Ficta vitro lapis: Las imitaciones de piedras en vidrio en la Hispania romana. Social and cultural determinants of community welfare in the western roman empire: analysis and interpretation of vitamin D deficiency. Archaeological automatic interpretation and documentation of ceramics_archaide (693548). Avenços de la primera anualitat.. Francisca Pallarés i la Barcelona romana. En reconeixement d’una trajectòria. Bibliografia publicada sobre arqueologia de Barcelona.
Veure presentació Quaris núm.13
11 Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona,14 (2018)
L’arqueologia i el museu, un vincle sòlid i durador (Joan Roca i Albert). Editorial (Julia Beltrán de Heredia Bercero). El Museu d’Història de Barcelona i l’arqueologia: 75 anys. Barcelona i els centres arqueològics del Museu d’Història: una aposta per a la incorporació del patrimoni arqueològic a la ciutat (Julia Beltrán de Heredia Bercero). L’arxiu arqueològic del Museu d’Història, des dels seus orígens a l’actualitat (Lídia Font Pagès i Emili Revilla Cubero). Notes i estudis. La darrera intervenció arqueològica al poblat ibèric del Turó de la Rovira de Barcelona (Daniel Giner Iranzo). El enigma de C. Coelius y la primera muralla de Barcino (Alessandro Ravotto). Análisis de los contextos cerámicos de la antigüedad tardía de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor (Barcelona) (Julia Beltrán de Heredia Bercero i Xavier Aquilué Abadías). El taller de Pedralbes i els gresols ceràmics de la Plaça del Rei per la fosa de plata. Evidències ceràmiques de la Barcelona del segle VIII: arqueologia i arqueometria (Julia Beltrán de Heredia Bercero, Jaume Buxeda i Garrigós, Marisol Madrid i Fernández i Marta Valls Llorens). El treball de la seda a Barcelona entre els segles XV I XVII. Una aproximació des de l’arqueologia i la documentació escrita (Ivana stojak i Mikel Soberón Rodríguez). La ceràmica “tipus delft” (Holanda) al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (Josep Cruells Castellet). La fàbrica de ceràmica ornamental d’Antoni Tarrés, segles XVIII-XIX (Jacinto Sánchez Gil de Montes i Josep M. Gurt i Esparraguera). La bateria antiaèria i el barraquisme al Turó de la Rovira de Barcelona. Un cas d’arqueologia contemporània (Jordi Ramos Ruiz). Noticiari. La muralla de Barcino . La basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona en el marco de la ciudad tardoantigua y altomedieval (siglos V al XIII) y su precedente romano (siglo I). Angulaciones del fémur proximal a lo largo de la historia. Archaeological automatic interpretation and documentation of ceramics archaide (693548). Avenços de la segona anualitat. Homenatge al Dr. Alberto López Mullor. Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l’arquitectura. Bibliografia publicada sobre arqueologia de Barcelona. Normes de presentació d'originals a Quarhis.
Veure presentació Quarhis núm. 14
12 Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona,15 (2022)
Quarhis i el museu com a centre de coneixement: cap a una nova etapa (Joan Roca i Albert). Arqueologia del conflicte i ciutadania. Barcelona 1936-1939: sistema defensiu i canvis en l’arquitectura d’una ciutat a la rereguarda. Una proposta d’estudi des de l’arqueologia del conflicte (Jordi Ramos Ruiz). La petjada dels bombardeigs de la guerra civil a la ciutat de Barcelona: una proposta metodològica (Laia Gallego-Vila). Annex 1: acció defensa passiva: creació contemporània, educació i arqueologia (Núria Aidelman Feldman, Laia Colell Aparicio i Carles Giner i Camprubí). Notes i estudis. Les primeres societats agrícoles a l’àrea de Sant Andreu i la Sagrera (Barcelona): una visió de conjunt (Sergio Arroyo Borraz, Estíbaliz Monguiló Cortés, Isabel Pereira Hernández, Anna Bach Gómez i Miquel Molist Montañà). La Vil·la del Pont del Treball Digne entre els segles IV i VI. Un indicador del canvis socioeconòmics a Barcino entre el baix imperi i la tardoantiguitat (Daniel Alcubierre Gómez, Jordi Ardiaca Rodríguez, Pere Lluís Artigues i Conesa i Antoni Rigo Jovells).Os i metall a la necròpolis islàmica del Born, estudi antropològic i actuacions de conservació-restauració (Núria Armentano Oller, Ignasi Galtés Vicente, Lídia Font Pagès, Anna Làzaro Lucas i Carme Miró i Alaix). Les restes d’aus recuperades a la Casa Corrales (el Born). Reflexions al voltant del consum d’aviram a Barcelona entre els segles XIV i XVII (Lluís Lloveras Roca, Antoni Fernández Espinosa, Lluís Garcia Petit, Santiago Riera Mora, Carme Miró i Alaix i Jordi Nadal Lorenzo). Aproximació als materials arqueològics de la fase final del Rec Comtal al seu pas per l’antic mercat del Born (Josefa Huertas Arroyo, Núria Miró i Alaix i Toni Fernández Espinosa). Noticiari. Projecte prehistòria al Pla de Barcelona. Paleopaisatge i paleoambient a Barcelona: el projecte paleobàrcino-I (2016-2020). Recursos faunístics a la Barcelona imperial, tardoantiga i medieval. Implicacions econòmiques i socials.Arqueoborn, el projecte de recerca arqueològica d’El Born-CMM. Noves aportacions al coneixement de les majòliques de possible origen valencià localitzades a la ciutat de Barcelona. La circulació ceràmica a Barcelona i el seu territori adjacent al voltant dels segles XV i XVII a través del seu estudi arqueomètric. Arqueologia i ciutadania. El protocol d’accés als refugis antiaeris de Barcelona. “Edificis ferits”, una eina que busca la preservació de la memòria amb la participació ciutadana.
Veure presentació Quarhis núm. 15
MUHBA Butlletí
01 MUHBA Butlletí, 13 (primer quadrimestre del 2008)
El Centre de Conservació de Béns Mobles de l’MHCB
02 MUHBA Butlletí, 14 (segon quadrimestre del 2008)
Prehistòria al cor del Raval
03 MUHBA Butlletí, 15 (tercer quadrimestre del 2008)
La ciutat informal
04 MUHBA Butlletí, 16 (primer quadrimestre del 2009)
Petita tetralogia contemporània
05 MUHBA Butlletí, 17 (segon quadrimestre del 2009)
Barcelona i els Jocs Florals, modernització i romanticisme
06 MUHBA Butlletí, 18 (tercer quadrimestre del 2009)
La Via Sepulcral Romana. Un nou espai del MUHBA
07 MUHBA Butlletí, 19 (primer quadrimestre del 2010)
Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli, 1853-1897
08 MUHBA Butlletí, 20 (segon quadrimestre del 2010)
Remodelació urbana i arqueologia preventiva
09 MUHBA Butlletí, 21 (tercer quadrimestre del 2010)
Aviat tindrem 600
10 MUHBA Butlletí, 22 (primer quadrimestre del 2011)
Repensar l’arqueologia urbana
11 MUHBA Butlletí, 23 (segon quadrimestre del 2011)
Ferrer Bassa i les pintures del Monestir de Pedralbes, sota la lupa
12 MUHBA Butlletí, 24 (tercer quadrimestre del 2011)
Col·lecionar la ciutat contemporània, un repte europeu
13 MUHBA Butlletí, 25 (primer quadrimestre del 2012)
Les Indianes. Els origens de la Barcelona industrial
14 MUHBA Butlletí, 26 (segon quadrimestre del 2012)
Barcino, muralla, Barcelona
15 MUHBA Butlletí, 27 (tercer quadrimestre del 2012)
Buits que s’omplen, nous objectes per a la historia de la ciutat
16 MUHBA Butlletí, 28 (any 2013)
Interrogar Barcelona
17 MUHBA Butlletí, 29 (any 2014)
La guerra de Successió des de l'Hospital de la Santa Creu
18 MUHBA Butlletí, 30 (any 2014)
Les Haggadot de Barcelona
19 MUHBA Butlletí, 31 (any 2015)
L'horitzó del 75è aniversari
20 MUHBA Butlletí, 32 (any 2016)
Museu, Barcelona, Europa
21 MUHBA Butlletí, 33 (any 2017)
Reinventar el museu de Barcelona. Història urbana i democràcia cultural
22 MUHBA Butlletí, 34 (any 2018)
Cap a l’actualització del pla museològic: els motors del MUHBA
23 MUHBA Butlletí, 35 (any 2019)
Connectar ciutats, connectar ciutadans
24 MUHBA Butlletí, 36 (any 2020)
La gran metamorfosi
Col·lecció. La ciutat del Born. Barcelona 1700
1 Albert GARCIA ESPUCHE, Montse RIBERO MATAS, Josep M. MONTSERRAT MARTÍ, Neus IBÁÑEZ CORTINA, Jardins, jardineria i botànica. Barcelona 1700, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2008
2 Albert GARCIA ESPUCHE, Josep BORRÀS I ROCA, Joan PELLISSA PUJADES, Josep DOLCET, Carles MAS I GARCIA, Dansa i música. Barcelona 1700, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2009
3 Albert GARCIA ESPUCHE, Paloma SÁNCHEZ, Esther SARRÀ, Julia BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, Núria MIRÓ I ALAIX, Jocs, triquets i jugadors. Barcelona 1700, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2009
4 Albert GARCIA ESPUCHE, Henry ETTINGHAUSEN, Lluís CALVO, Josep MARTÍ, Festes i celebracions. Barcelona 1700, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2010
(A partir el número 4 la col·lecció ha estat publicada pel Projecte Born)
Obres singulars
1 GARCIA ESPUCHE, Albert. La ciutat del Born. Economia i vida quotidiana a Barcelona (segles XIV a XVIII), Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2009.
2 Barcelona artística e industrial 1917, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2010 (edició facsímil).
3 La intervenció arqueològica a les necròpolis històriques. Els cementiris jueus. Ajuntament de Barcelona, 2013.
4 SARO, Ferran, Macosa, la fábrica del Poblenou. Historia y lucha obrera. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2022.
5 MONTERDE, Antoni Martí, Joan Fuster. Figura d’un segle. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2022.
WEBS TEMÀTIQUES
1 Barraques. La ciutat informal
https://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/expobarraques/
2 Madrid Barcelona. 40 anys d’acció veïnal
http://www.memoriaveinal.org/index.php
3 Barcelona Connectada. Ciutadans transnacionals
https://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/barcelonaconnectada/
4 Laboratori MUHBA. Col·leccionem la ciutat
http://www.muhba.cat/muhbalab/
5 Imaginary/BCN. La mirada matemàtica, les arts i el patrimoni
http://museuhistoria.bcn.cat/imaginarybcn/inici.htm
6 Les pintures de la capella de Sant Miquel,
http://www.bcn.cat/museuhistoria/Murals-sota-la-lupa-Monestir-Pedralbes
7 Altures i senderes. Verdaguer i Maragall diuen Barcelona
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/verdaguermaragall/index.html
8 La primavera republicana. Mirades a la proclamació de la república. Barcelona, 1931-1939
https://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/laprimaverarepublicana/cataleg
9 Arqueologia de Barcelona
https://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/arqueologiabcnexpo/
FORMACIÓ
Projecte educatiu integrat del MUHBA: Interrogar la ciutat
1 Un passeig de percepcions
Educació infantil i educació especial
2 Ciceró BCN
Adreçat a alumnes de tercer i quart d’ESO
3 Immersió a Barcelona
Adreçat a alumnes de cicle superior de primària
4 Patrimonia’m ciutat
Adreçat a alumnes del cicle superior de primària i el primer cicle d’ESO. Un projecte per treballar la història de la ciutat de manera transversal i interdisciplinària a partir del patrimoni. Cada curs les escoles i el museu construeixen plegats un projecte al voltant d’un element patrimonial. Finalment, l’alumnat ha de comunicar allò que ha après de manera creativa a la resta de participants.
5 Patrimonia'm col.leccions
Adreçat a alumnes del cicle superior de primària i el primer cicle d’ESO. Projecte de cocreació entre el MUHBA i l’escola a partir d’un objecte de la col·lecció del museu. L’alumnat s’endinsa en un període concret de la història de la ciutat de manera transversal i creativa. Es parteix d’un objecte com a document informador i com a producte d’una societat i un temps determinat.
6 Viatge per Barcelona
Alumnat d'ESO. A partir d’unes sessions prèvies a l’aula i d’una pauta d’observació proporcionada pel museu, els nois i noies recorreran barris contigus i es fixaran en diferents elements urbanístics, orogràfics, arquitectònics, econòmics o socials. Aquesta proposta del museu té com a finalitat dotar l’alumnat d’eines per analitzar i entendre la ciutat.
7 Seguiment tutorial dels treballs de recerca
Alumnat de Batxillerat
8 Verbs que fan història. Explicar la ciutat: nous contextos d'aprenentatge
Verbs com urbanitzar, governar, conviure, treballar i defensar han estat fonamentals per als habitants de Barcelona al llarg dels segles. A partir d’aquests verbs, el MUHBA està creant una sèrie de propostes de treball, amb continuïtats que van de l’aula al museu, que suposen una nova manera de recórrer la història de Barcelona. 2022-2023
9 Aula digital. Un espai digital per redescobrir el museu
El portal digital per a infants, joves i docents servirà per seguir apropant el coneixement de la ciutat a través d’activitats, ara amb recursos i propostes pedagògiques renovades. L’aula digital està pensada per treballar de manera independent o com a activitat prèvia abans de venir al museu. Un recull de propostes que trobareu al web del MUHBA per continuar apropant el patrimoni a l’alumnat de manera interdisciplinària i estructurades a partir de temes clau per entendre la ciutat. 2022-2023
1 Itinerar Barcelona. Formes d’interpretar la ciutat
Curs organitzat amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament (CESIRE CERES)
2 La Guerra Civil a Barcelona a través de les fonts primàries
Curs d’estiu de formació del professorat reconegut pel Departament d’Ensenyament. Pretén donar a conèixer el valor potencial de les fonts primàries en l’aprenentatge escolar del període històric que emmarca els fets succeïts a Barcelona durant la Guerra Civil. El professorat podrà consolidar el seu coneixement sobre fonts primàries mitjançant sessions a l’aula i visites especialitzades a diferents centres i entitats que custodien aquestes fonts.
2016
3 Els grans reptes del segle XXI a través del patrimoni literari català. Edició I
Nou curs dirigit al professorat de primària i secundària que tindrà lloc al mes de febrer del 2022 i que portarà el títol de "Els grans reptes del segle XXI a través del patrimoni literari català". Aquesta formació té com a objectiu mostrar les possibilitats del patrimoni literari com a recurs didàctic a partir d’experiències pioneres desenvolupades pel museu, com ara «Rapejant Verdaguer» al MUHBA Vil·la Joana, en col·laboració amb Espais escrits, xarxa del patrimoni literari català. 2022
4 Els grans reptes del segle XXI a través del patrimoni literari català. Edició II
Segona edicio del curs «Els grans reptes del segle XXI a través del patrimoni literari català» organitzat pel MUHBA amb el Departament d’Ensenyament i Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català. Les dues primeres sessions són virtuals i aniran a càrrec de Neus Real. La tercera sessió, presencial, tindrà lloc al MUHBA Vil·la Joana. El curs, de quinze hores, presenta la literatura com a testimoni escrit d’un temps i com a font primària per aprofundir en conceptes tan actuals com l’habitatge, el treball, l’exili, la guerra o la llibertat d’expressió.
2023
5 Els grans reptes del segle XXI a través del patrimoni literari. Edició III
El curs presenta la literatura com a testimoni escrit d’un temps i com a font primària per aprofundir en conceptes tan actuals com l’habitatge, el treball, l’exili, la guerra o la llibertat d’expressió. El curs tindrà una durada de 15 hores distribuïdes de la manera següent: dues sessions en format virtual i una de presencial. Segona edició del curs organitzat pel MUHBA amb el Departament d’Ensenyament i Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català.
2024
ESTUDIS DE POSTGRAU I SIMPOSIS
1 Postgrau. Relats urbans. Teoria i pràctica de l’itinerari històric
El curs «Relats urbans. Teoria i pràctica de l’itinerari històric» ofereix formació especialitzada per a futurs responsables de la ideació i la interpretació d’itineraris històrics urbans, amb l’objectiu de mostrar nous mecanismes de descoberta i presentació dels actius històrics i patrimonials de Barcelona.
Formació especialitzada per a futurs responsables de la ideació i la interpretació d’itineraris històrics urbans, amb l’objectiu de mostrar nous mecanismes de descoberta i presentació dels actius històrics i patrimonials de Barcelona. L’objectiu del curs és complementar l’estudi rigorós de la història urbana, el patrimoni històric i la seva gestió, així com el turisme cultural barceloní, amb el coneixement de tècniques pròpies de la performativitat escènica aplicades a l’itinerari urbà:
3.1 Curs 2017 - 2018
3.2 Curs 2018 - 2019
3.3 Curs 2019 - 2020
3.4 Curs 2020 - 2021
3.5 Curs 2021 - 2022
3.6 Curs 2022 - 2023
3.7 Curs 2023 - 2024
3.8 Curs 2024 - 2025
2 Postgrau del Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i el Patrimoni
Postgrau organitzat per la UAB i el MUHBA. Formació d’experts en projectes d’intervenció i gestió centrats en el camp del patrimoni històric i el paisatge urbà.. Programa de Postgrau Europeu, en conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona. El màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i el Patrimoni és un programa d’especialització professional creat l’any 2000 arrel de l’aprovació del Conveni Europeu del Paisatge amb la intenció de contribuir a la seva implementació a Europa. El màster te com a objectiu la formació d’experts habilitats per a integrar-se i dirigir equips multidisciplinaris que desenvolupin projectes d’intervenció i gestió del paisatge orientats vers els principis i ambicions que el Conveni representa. Direcció del màster: Francesc Muñoz. Dept. de Geografia. UAB
10a Edició del màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i del Patrimoni.
Postgrau en Intervenció i Gestió del Paisatge per a la Dinamització del Patrimoni
D’octubre de 2009 a juny de 2010
11a Edició del màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i del Patrimoni.
Postgrau en Intervenció i Gestió del Paisatge per a l’Ordenació del Territori i el Medi Ambient
D’octubre de 2010 a juny de 2011
12a Edició del màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i del Patrimoni.
Postgrau en Intervenció i Gestió del Paisatge per a la Dinamització del Patrimoni
D’octubre de 2011 a juny de 2012
13a Edició del màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i del Patrimoni.
Postgrau en Intervenció i Gestió del Paisatge per a l’Ordenació del Territori i el Medi Ambient
D’octubre de 2012 a juny de 2013
14a Edició del màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i del Patrimoni.
Postgrau en Intervenció i Gestió del Paisatge per a la Dinamització del Patrimoni
D’octubre de 2013 a juny de 2014
15a Edició del màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i del Patrimoni.
Postgrau en Intervenció i Gestió del Paisatge per a l’Ordenació del Territori i el Medi Ambient
D’octubre de 2014 a juny de 2015
18th edition. Master's Degree in Landscape Intervention and Heritage Management
De novembre 2018 a juliol 2019
3 Màster Barcelona-Europa. Literatura i Història comparada dels Intel·lectuals
Organitzat per la UB en col·laboració amb el MUHBA. Projecte Vil·la Joana, Casa Verdaguer de ciutat i literatura. El màster ofereix formació de Postgrau sobre la història literària i intel·lectual de la ciutat de Barcelona en el marc d’una reflexió sobre el lloc de Catalunya a Europa des del segle XIX fins el darrer quart del segle XX. El Màster Barcelona Europa: Literatura i Història Comparada dels Intel·lectuals, gràcies a la seva estructura modular, ofereix formació en diversos nivells: màster, postgrau i cursos monogràfics. Els Cursos Monogràfics constitueixen una oferta acadèmica independent. Poden cursar-se sense necessitat de comprometre's a matricular la totalitat del Postgrau del qual formen part, ni el Màster complet.
3.1 Simposi de Literatura comparada a Catalunya.
I Simposi de Literatura comparada a Catalunya. Comparatistes sense comparatisme. 2016
Sinceritat i convicció: J.V. Foix agitador de l’avantguarda
Enric Bou (Università Cà’Foscari Venezia)
Els avantguardistes com a crítics comparatistes: Lluís Montanya
Bernat Padró Nieto (Universitat de Barcelona)
Ramon Esquerra, un pioner del comparatisme acadèmic
Guillem Molla (University of Massachusetts-Amherst)
Joan Estelrich, entre l’Humanisme i el comparatisme
Silvia Coll-Vinent (Universitat Ramon Llull)
Eugeni d’Ors, a favor i en contra de la Literatura Comparada
Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona)
Armand Obiols, comparatista
Neus Penalba (Université de Montréal)
La literatura estrangera de Marià Manent
Teresa Rosell(Universitat de Barcelona)
Martí de Riquer i la Filologia de la Weltliteratur
Salvador Company
José María Valverde: notas para un comparatismo irónico
Juan Carlos Pueo(Universidad de Zaragoza)
Joan Ferraté, comparatista: una operació de lectura
Xavier Pla (Universitat de Girona)
Cloenda. La importància de la Literatura Comparada a Catalunya: un diàleg amb Jordi Llovet
II Simposi de Literatura Comparada a Catalunya. Comparatistes sense comparatisme. 2017
Joan Maragall, entre la traducció i la reflexió crítica
Lluís Quintana (Universitat Autònoma de Barcelona)
Al llindar del comparatisme: el regionalisme literari i la teoria de la novel·la en la crítica de Josep Yxart
Toni Dorca (Macalester College)
Carles Soldevila: el canon y la biblioteca
Juan Carlos Pueo (Universidad de Zaragoza)
L’«apreuament comparatiu» de Jaume Bofill i Ferro
Jordi Malé (Universitat de Lleida)
Els crítics literaris de Mirador
Joan Safont (Universitat de Girona)
Joan Fuster, a favor i en contra de la Literatura Comparada
Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona)
Gabriel Ferrater, crític literari
Marina Porras Martí (UB-UNED)
Joan Brossa, traductor de Rimbaud
Marc Audí (Université Bordeaux Montaigne)
Presentació del llibre Comparatistes sense comparatisme i de la Col·lecció Figura de Literatura Comparada (Edicions de la U.B.)
Seminari complementari. La literatura comparada a Catalunya. La república mundial de les lletres: perspectiva des de Barcelona
Space and the Other: contra el Imperio mundial de las Letras
Enrique Santos Unamuno (Universidad de Extremadura)
Barcelona i els Meridians literaris
Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona)
Pascale Casanova: la fàbrica d’un perfil sociocultural acadèmic
Maria Patrício Mulero (Université Paris 8)
Cànon i Clàssic: perspectiva des de la literatura catalana
Enric Sullà (UAB)
III Simposi de Literatura comparada a Catalunya. Comparatistes sense comparatisme. 2018
Les valors comparatistes de Joaquim Folguera
Enric Sullà (Universitat Autònoma de Barcelona)
Veure sessió
L’altra absència de Josep Carner: el comparatisme
Joan Todó (escriptor i crític literari)
Veure sessió
Guillem Díaz Plaja i les lletres de Mirador
Joan Safont (Universitat de Girona)
Veure sessió
Andreu Nin: entre la traducció i el gèlid compromís
Tomàs Meinhardt (Universitat de Barcelona)
Veure sessió
Homer, Goethe, Pindemonte, Maragall: dels escolis de Carles Riba a les galerades de Nausica de Maragall (1936)
Lluís Quintana (Universitat Autònoma de Barcelona), Isabel Turull (Università de La Sapienza Roma)
Veure sessió
Maurici Serrahima: una reflexió sobre llegir i escriure
Maria Dasca (Harvard University)
Veure sessió
Joan Ferraté: l’operació de llegir
Marina Porras Martí (Universitat de Barcelona)
Veure sessió
Reflexions entorn de la literatura a l’era industrial. Josep Maria Castellet i la sociologia literària de Lucien Goldmann
Maria Patricio Mulero (Université Paris 8)
Veure sessió
Josep Maria Corredor: el comparatisme exiliat
Oriol Ponsatí-Murlà (Universitat de Girona)
Veure sessió
Seminari complementari: Europeisme, perspectiva des de Barcelona
La República Catalana i la unitat europea segons els germans Rubió i Tudurí
Ferran Armengol (Universitat de Barcelona)
La literatura catalana i els Estats Units d’Europa
Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona)
Política cultural i europeïtzació: el cas de Barcelona en el marc de l’Europa del sud
Joaquim Rius (Universitat de València)
Veure sessió: Part I
Veure sessió: Part II
IV Simposi de Literatura comparada a Catalunya. Perspectives des de Barcelona. 2020
Importància de la Literatura Comparada
Jaume Pérez Montaner (Universitat de València)
Josep Maria Poblet
Jaume Ferrer Puig (Universitat Oberta de Catalunya)
Ferenc Oliver Brachfeld
Guillem Molla (University of Massachusetts– Amherst)
Llorenç Villalonga
Jesús Revellés (Universitat de les Illes Balears)
Montserrat Roig
Carolina Moreno Tena (traductora)
Joan Perucho
Manel Ollé (Universitat Pompeu Fabra)
Joan Sales
Marta Pasqual (Universitat de Girona)
Josep Palàcios
Isabel Robles (Escriptora i traductora)
Jaume Pérez Montaner: entre la poesia i la crítica
Antoni Martí Monterde (Universitat de Girona)
Presentació del volum Comparatistes sense Comparatisme, 2
Edicions UB
V Simposi de Literatura Comparada a Catalunya. Perspectives des de Barcelona. 2021
Els escriptorstraductors catalans com a comparatistes
Josep Maria Fulquet (URL)
Veure sessió
C. A. Jordana: traductor, crític, exiliat
Teresa Rosell (UB)
Veure sessió
Joan Crexells, crític de literatura anglesa
Sílvia Coll-Vinent (URL)
Veure sessió
Ventura Ametller, teòric de l’Universalisme
Jaume C. Pons Alorda (escriptor)
Veure sessió
Sebastià Gasch, entre les arts i l’exili
Àlex Matas (UB)
Veure sessió
Aurora Bertrana, articulista
Marta Pasqual (UdG)
Veure sessió
La biblioteca com a espai comparatista
Carme Fenoll (UPC)
Veure sessió
Rafael Tasis, teòric de la novel·la
Francesc Foguet (UAB)
Jaime Gil de Biedma al peu de la lletra
Marina Porras (UPF i UB)
Veure sessió
Josep Ferrater Mora, filosofia i crítica literària
Josep Maria Terricabras (UdG)
VI Simposi de Literatura comparada a Catalunya. Comparatistes sense comparatisme. 2022
Pere Gimferrer, un espíritu comparatista
Túa Blesa (Universidad de Zaragoza)
Els Modernistes i la recepció del pensament sociològic a Catalunya
Jordi Riba (Universitat Autònoma de Barcelona)
Joan Gili Serra
Josep Mengual (Editor)
L’Hoste: Rubén Darío i Joan Alcover.
Ignasi Moreta (Universitat Pompeu Fabra)
Veure sessió I
Els editors com a comparatistes
Bernat Ruiz-Domènech (Editor i escriptor)
Josep Sol
Guillem Molla (University of Massachusetts – Amherst)
Francesc Pujols com a crític literari amb voluntat cosmopolita
Max Pérez i Alba Pedrós (Universitat de Girona)
Josep Iborra:Humanisme i crítica literària
Enric Iborra (Escriptor)
Veure sessió II
Els escriptors de dietaris com a comparatistes
Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona)
Josep Maria Junoy
Andratx Badia (Universitat de Lleida)
Josep Ferrater Mora, filosofia i crítica literària.
Josep Maria Terricabras (Universitat de Girona)
Veure sessió III
VII Simposi. La Literatura Comparada a Catalunya. Comparatistes sense comparatisme. 2023
Josep Maria de Sagarra, crític teatral
Francesc Foguet (Universitat Autònoma de Barcelona) Josep Maria de Sagarra, crític teatral.
Enrique Badosa
Jordi Valls Pozo (Escriptor)
Gerard Vergés
Jaume C. Pons Alorda (Escriptor)
Arthur Terry
Lluís Quintana (Universitat Autònoma de Barcelona)
Veure sessió I
Pau Romeva
Sílvia Coll-Vinent (Universitat Ramon Llull)
Carles Sindreu
Anna Ballbona (Escriptora)
Manuel Vázquez Montalbán
Ester Pino (Universitat de Barcelona)
Josep Palau i Fabre
Joan Todó (Universitat Autònoma de Barcelona i escriptor)
Veure sessió II
Tomàs Garcès
Bernat Padró (Universitat de Barcelona)
Anna Murià
Núria Contreras (Universitat de Barcelona)
Ferran Soldevila, escriptor
Enric Pujol (Universitat Autònoma de Barcelona)
Veure sessió III
VIII Simposi. Comparatistes sense comparatisme. 2024
Aquest simposi és la vuitena edició d’un projecte obert amb edicions cada any des del 2016, i que busca desenvolupar des de Barcelona una perspectiva tan completa com sigui possible de la història de la literatura comparada a Catalunya.
18, 19 i 20 desembre 2024
3.2 Simposi Internacional Barcelona-París. Relacions intel.lectuals i capitals culturals (1880-1950). 2015
Organitzat per la UB en col·laboració amb el MUHBA. Coordinació: Antoni Martí Monterde (UB).
El Simposi Internacional Barcelona-París té com a objectiu estudiar i donar a conèixer les relacions intel·lectuals entre Catalunya i França, a través de les seves respectives capitals, des de la perspectiva de la Literatura comparada i la Història comparada dels intel·lectuals.
Llums de la ciutat. La renovació del periodisme català a la ciutat de la llum
Joan Ramon Resina (Stanford University)
La recepció de l’afer Dreyfus a Barcelona
Joaquim Coll i Amargós
La recepció de l’afer Ferrer a París
Vincent Robert (Université Paris I)
Narcís Oller-Émile Zola: l’ansietat de la influència
Toni Dorca (Macalester College)
Transferts triangulars i capitals culturals: París-(Escandinàvia)-Barcelona
Carolina Moreno (Universitat de Barcelona)
Eugeni d’Ors i les «Gloses al viure a París»
Xavier Pla (Universitat de Girona)
Presentació del llibre: Qui acusa? Figures de l’intel·lectual europeu
Amistades peligrosas: familia, género y nación en los teatros de París y Barcelona (hacia 1870-hacia 1910)
Jeanne Moisand (Université Paris I)
Gaziel, au-dessous de la mêlée: diario de un estudiante en parís
Ester Pino Estivill (Université Paris IV-Sorbonne)
Eugeni Xammar i el monogràfic sobre París de la revista Ibèria
Joan Safont (Universitat de Girona)
Presentació del facsímil de la revista Iberia (número 157, 20 d’abril de 1918) monogràfic dedicat a París
3.3 Simposi 'Barcelona, cruïlla de circuits perifèrics de literatures' 2020
Organitzat per la UB en col·laboració amb el MUHBA. Coordinació: Dr. Bernat Padró Nieto (Universitat de Barcelona)
El projecte té per objectiu la recuperació de la memòria d’una experiència històrica de reconciliació post-bèl·lica mitjançant el foment de la convivència orientat al reconeixement de la diversitat cultural a l’Europa d’entreguerres; una diversitat que la nova configuració geopolítica feia evident.
La Revista Prisma (1922): punt de trobada per als escriptors de l’Amèrica “nova” i dels sistemes literaris “perifèrics” d’Europa
Thomas S. Harrington (Trinity College-Hartford Connecticut)
RECONEIXEMENT I VISIBILITZACIÓ DE LES LITERATURES NO HEGEMÒNIQUES
Nacionalismes i cultures a la fi de la Gran Guerra: els 14 punts de Wilson i la creació de la Societat de Nacions
Maximiliano Fuentes (Universitat de Girona)
PEN Club, una escletxa internacional oberta per la literatura catalana
Joan Safont (Universitat de Girona)
ESPAI INTERNACIONAL DE REVISTES I XARXES URBANES
El paper de les revistes en la circulació perifèrica de la literatura
Bernat Padró Nieto (Universitat de Barcelona)
Escriptors anglesos a París. La revista transition (1927-1938)
Teresa Rosell Nicolás (Universitat de Barcelona)
BARCELONA COM A NODE DELS CIRCUITS LITERARIS PERIFÈRICS
L’Oficina d’Expansió Catalana: diplomàcia cultural a principis de segle XX
Jesús Revelles (Universitat de les Illes Balears)
LA CIRCULACIÓ PERIFÈRICA DE LITERATURES A CATALUNYA
Rudolf Slaby a Barcelona i la reivindicació de les literatures eslaves desconegudes
Tomàs Meinhardt (Universitat de Barcelona)
La temptació del nord: la literatura escandinava medieval
Inés García López (Universitat Rovira i Virgili)
LA CIRCULACIÓ PERIFÈRICA DE LITERATURES A CATALUNYA
La culminació de les relacions catalanoromaneses als anys trenta: Nicolae Iorga i Constantin Marinescu a Barcelona
Xavier Montoliu Pauli
L’iberisme o la il·lusió d’una pàtria gran
Jordi Cerdà (Universitat Autònoma de Barcelona)
Conferència de clausura: La Literatura Comparada i la reivindicació de la diversitat cultural europea
Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona)
Veure sessió
18 i 19/7/2020
3.4 Cursos monogràfics
Barcelona: camp literari i mirada urbana. 2014
Camp literari i camp intel.lectual a Barcelona (1890-1931) 2014 - 2016
Història cultural d’un segle curt (Europa, 1914-1989: perspectiva des de Catalunya) 2016
I Edició 'Ciutats per pensar Europa' 2020
II Edició 'Ciutats per pensar Europa' 2023
III Edició 'Ciutats per pensar Europa' 2024
3.5 Cursos de postgrau
Història de l’Europeisme Cultural a Catalunya. 2015 - 2016 - 2018
Història intel·lectual de Barcelona. 2015 - 2016 - 2017 -2018
Màster Barcelona-Europa. Literatura i història comparada dels intel·lectuals 2016-2017
Visites i tallers infantils
01 Un misteri al monestir. 2008-2012
02 Les figures del pesebre. 2008-2012
03 Juguem a Barcino. 2008- 2022
04 Barcelona a l'edat mitjana. El barri del Call. 2008-2011
05 Viure al monestir de Pedralbes en l'època de la reina Elisenda. 2008-2009
06 El Park Güell: de ciutat jardí a jardí de la ciutat. 2008-2009
07 A pic i pala! La història del refugi 307. 2008-2022
08 En Lucius et convida a casa seva. 2008
09 Artesans, mercaders i cavallers. 2008
10 Verdaguer i Collserola. 2008
11 Gaudí i el Park Güell. 2008
12 La fundació d'una còlonia romana. 2009-2022
13 Quan el Call era el call dels jueus. 2009
14 Pa i companatge a les taules medievals. 2009-2022
15 La construcció de l’Eixample. Del pla Cerdà a la realitat. 2009-2022
16 La Fabra i Coats, una gran fàbrica de Barcelona. 2009-2022
17 Aire, aigua, terra i foc en perfecte equilibri. 2010
18 Els tres reis. 2010
19 Les claus de Barcelona (en col·laboració amb La Central) 2011-2012
20 Pous i fonts. L'aigua a la Barcelona medieval. 2011
21 Bèsties i plantes. La natura dins les pintures de la capella de Sant Miquel. 2012-2016
22 Güell i Gaudí a Pedralbes. 2012
23 Més boniques i més barates. Les teles d’Indiana. 2012
24 El Canigó, una història gegant. Espectacle familiar a càrrec de la contacontes Caro von Arend. Setembre 2016. Amb la col·laboració del Districte de Sarrià - Sant Gervasi.
25 El Refugi 307: solidaritat per sobreviure. 2018-2022
26 Creem una ciutat. Els mites i els rituals en la formació de Barcino. 2018-2019
27 Ingenium a Barcino per conèixer la Barcelona romana a través dels jocs matemàtics. 2010-2018
28 Les calderes de Sant Andreu. 2018-2019
29 Caçadors de paraules. Busquem la inspiració en l’obra de Verdaguer. 2019
30 Ingenium a Barcino amb motiu de la Smart City Week. 2019
31 Viatge a la Barcelona medieval. 2019-2022
32 Viatge a la Barcelona del segle XVIII. 2019-2022
33 Viatge a Barcino. 2019-2022
34 Verdaguer, la veu del poble. 2019-2022
35 Urbanisme i poder vora la plaça del Rei. 2019-2022
36 Una ciutat en transformació. Barcelona en temps del gòtic. 2019-2022
37 Sant Honorat, d’una domus romana a un magatzem al Call. 2019-2022
38 Què diuen els ocells?. 2019-2022
39 Projecte Park Güell. 2019-2022
40 Portar l’aigua a la ciutat. 2019-2022
41 Oda a Barcelona. 2019-2022
42 L’obertura de la Via Laietana i la creació del barri gòtic. 2019-2022
43 L’Eixample Cerdà: la gran transformació de la ciutat. 2019-2022
44 L’aigua a Barcino. Una qüestió de pendents. 2019-2022
45 Les sis cares del poeta. 2019-2022
46 Les muralles romanes, història i recuperació monumental. 2019-2022
47 Les elits de Barcino. Les domus romanes de Sant Honorat i Avinyó, 15. 2019-2022
48 La formació d’una capital. La ciutat medieval. 2017-2022
49 La Barcelona moderna: abans i després de 1714. 2019-2022
50 La Barcelona contemporània en deu objectes. 2019-2022
51 Güell, Gaudí i Barcelona. La mirada urbana. 2019-2022
52 El Turó de la Rovira. Panoràmica històrica en 360º. 2019-2022
53 El Poblenou, motor industrial de Barcelona. 2019-2022
54 El Park Güell, arquitectura i natura.2019-2022
55 El parc, el Born i l’Exposició de 1888. Idear una capital europea. 2019-2022
56 El Call de Barcelona als segles XIII i XIV. 2019-2022
57 Del mercat a la cuina i la taula en la Barcelona medieval.2020-2022
58 Cases, places i carrers a la Barcelona medieval. 2020-2022
59 Camins i necròpolis al voltant de Barcino. 2020-2022
60 Barcino/BCN. 2020-2022
61 Barcino, els orígens de la ciutat. 2020-2022
62 Barcelona. La formació de la metròpoli. 2020-2022
63 Barcelona sota les bombes. 2020-2022
64 Barcelona al límit. La guerra civil i el barraquisme al Turó de la Rovira. 2020-2022
65 Aquest pi és un poema. 2020-2022
66 Barcelona Dibuixa. 2020-2023
67 Repressió, atac i defensa: del procés de Montjuïc a la guerra civil (1895-1939). 2022
68 Construint a la sala, a l’Oliva Artés. XVI Edició del taller per a nens i nenes. 2022 -2023
69 Educar per prevenir: dissabtes infantils. Vehicle pedagògic al MUHBA Oliva Artés. 2022-2023
Casals i tallers infantils
02 Casals dels museus Barcelona en 360º. 2009
03 Casal d'estiu als museus Barcelona en 360º. 2010
04 Casal del museu La Setmana Blanca a Pedralbes. 2011
05 Casal d'estiu del museu El fil de l’Aigua. 2011
07 Casal d’estiu Teixim la ciutat. 2012
08 Casal d'estiu Llegim la ciutat. 2013
09 Casal d'estiu Llegim la ciutat. 2014
10 Casal d'estiu Llegim la ciutat. 2015
11 Casal d'estiu Llegim la ciutat. 2016
12 Casal d'estiu Llegim la ciutat. 2017
13 Casal d'estiu Llegim la ciutat. 2018
14 Casal d'estiu Llegim la ciutat. 2019
15 Casal d'estiu Llegim la ciutat. 2020
16 Casal d'estiu Barcelona, alimentació i salut. 2021
17 Casal d'estiu Barcelona, literatura i natura. 2021
18 Casal d’estiu. Llegim la ciutat. 2022
19 Casal d'estiu. Llegim la ciutat. Barcelona i l'aigua. 2023
ITINERARIS
Relació de visites i itineraris per tipus i període en el que es van realitzar en diferents sessions:
Itineraris d’Història Urbana
01 Barcino / Bcn. 2008 - 2024
02 Quan el Call era el call dels jueus. 2008 - 2024
03 La formació d'una capital. La ciutat medieval. 2008 - 2024
04 L'obertura de la Via Laietana i la creació del barri Gòtic. 2008 - 2024
05 Urbanisme i poder vora la Plaça del Rei. 2008 - 2022
06 Raó, passió i negoci en la construcció de l'Eixample. 2008 - 2024
07 La ciutadella, el Born i l’Exposició de 1888. 2009 - 2022
08 Sarrià, la reina Elisenda i els Montcada. 2008 - 2012
09 Els Vilumara. De teixidors de seda a grans industrials. 2008 - 2013
10 Casa Parés 1875-2007. Un taller de foneria a Ciutat Vella. 2008 - 2014
11 La Fabra i Coats, Sant Andreu i Barcelona. 2008 - 2010
12 La utopia urbana del comte de Güell. 2008
13 Morir i ser enterrat a Barcelona al llarg del temps. 2009 - 2011
14 A la recerca d'un nou estil. L'arquitectura historicista a l'Eixample. 2009 - 2010
15 La construcció d'una visió romàntica d'una ciutat. 2009 - 2010
16 Barcelona metròpoli. Sant Cosme, un barri en transformació. 2009
17 De Montcada a Barcelona. L’aigua a llevant de la ciutat. 2010 - 2023
18 L'Eixample al Poblenou. 2010 - 2014
19 Barcelona en Diagonal, tram de ponent. 2010 - 2023
20 Barcelona en Diagonal, tram central. 2010 - 2023
21 Barcelona en Diagonal, tram de llevant. 2010 - 2023
22 El barri del Bon Pastor. 2010 - 2024
23 De l'aire a l'aigua. L'higienisme i el creixement de la ciutat de Barcelona. 2010
24 Park Güell. Natura i artifici. 2010
25 Joan Puig i Cadafalch i els codis de la representació urbana. 2010
26 Les escoles A. Baixeras i Collaso i Gil. Dues fites en la història de l'educació. 2010
27 Altures i senderes: Verdaguer i Maragall diuen Barcelona. 2011 - 2017
28 L'aigua a Barcino. Una qüestió de pendents. 2011 - 2024
29 La Seca, emissió de moneda i ciutat (segles XIV-XIX). 2011 - 2013
30 Pous, fonts i sèquies a la Barcelona medieval. 2011 - 2019
31 El Park Güell i l'aigua. De muntanya pelada a jardí de la ciutat. 2011
32 Enric Sagnier, arquitecte prolífic de l'Eixample. 2011
33 Barcelona en Diagonal en bus. 2011
34 Els espais de la SEAT. 2011
35 L’aigua al Monestir de Pedralbes. Utilitat i simbolisme. 2011
36 Cases i tallers a la ciutat romana. 2011
37 La ciutat de les indianes. 2012 - 2013
38 Dins i fora muralles: Poder, higiene i comerç a Barcino. 2012 - 2022
39 La Barcelona gótica. Una ciutat en transformació 2012 - 2019
40 La guerra civil a Barcelona. Revolució i bombardeigs 2012 - 2021
41 Vedettes i milicians. El Paral·lel i el barri del Poble-Sec durant la guerra civil. 2012 - 2024
42 Barcelona’s Call, or Jewish District. 2012 - 2013
43 Barcelona at war. Revolution and bombing during the Spanish civil war. 2012
44 The 307 Shelter. 2012 - 2013
45 From the roman city to the medieval Palau Reial Major
46 The formation of a capital. The medieval city. 2012
47 Twentieth-century Barcelona. The anti-aircraft batteries, the slums and the growth of the city. 2012
48 Güell, Gaudí and Barcelona. 2012 - 2013
49 Immigració i creixement de la ciutat a llevant de Barcelona. 2013 - 2014
50 Baetulo/Barcino. 2012 - 2015
51 La defensa activa i passiva de la ciutat. La bateria del turó de la Rovira i el Refugi 307. 2012 - 2020
52 El Park Güell i Barcelona. 2013 - 2024
53 Camins i necròpolis al voltant de Barcino. 2013 - 2016
54 La ruptura de 1714. Del Consell de Cent a l’Ajuntament Borbònic. 2014 - 2022
55 Barcelona i els indians. Negocis d'ultramar i canvi urbà, 1835 - 1916. 2014 - 2023
56 La primera balconada de Barcelona. El creixement de la ciutat vist des dels Tres Turons. 2014 - 2024
57 "Siats de natura d'anguila". Bernat Metge i Barcelona. 2014 - 2015
58 Les muralles romanes, història i recuperació monumental. 2014 - 2016
59 Barcelona. Art en temps de guerra. 2015 - 2016
60 El Gran Casino de la Rabassada. Història d'un somni burgès. 2015
61 Barcelona 1902: urbanitzar la Muntanya Pelada. 2015 - 2022
62 Gràcia 1900. L'aparador burgès d'un barri obrer. 2015 - 2024
63 La conquesta dels turons. 2015 - 2018
64 El carrer de Pere IV. Espina dorsal del Poblenou industrial. 2016 - 2024
65 «La formiga». Itinerari vital de Verdaguer: de Folgueroles a Vallvidrera. 2016 - 2018
66 Caminada al voltant de les masies de Collserola. Ruta sud: Vil.la Joana, Santa Margarida i la Torre del Bisbe. 2017
67 Caminada al voltant de les masies de Collserola. Ruta nord: Vil.la Joana, Can Jané i Can Bell. 2017
68 Sis-cents anys de correu, de l'edat mitjana al segle XXI. 2017 -2019
69 Trekking a la Casa de l’Aigua. Un Open House diferent. 2017
70 Allà dalt de Barcelona. Les barraques del Carmel. 2017
71 La Barcelona de Guimerà. 2017
72 Masies i vida rural. De Vil·la Joana a Sant Cugat. 2017
73 El port franc i la fàbrica de Barcelona. Itineraris a la Zona Franca. 2018
74 Gaudi i l'aigua. 2018
75 Pompeu Fabra a Badalona. 2018
76 Plantes i animals que inspiren Verdaguer. Itinerari literari i naturalista. 2018
77 Pels camins de Joan Brossa. 2019
78 Façanes, escales i salons. La Casa Gran i el govern de Barcelona (s. XIV al XX ). 2018 - 2019
79 Dau al Brossa. La petjada del poeta a Sant Gervasi i l'Eixample. 2019
80 Itinerari comentat al barri de Bon Pastor i al projecte del MUHBA al Bon Pastor. 2019
81 Entre la revolució i el desig. La Barcelona de Miquel Nuñez. 2019
82 Viure i morir a Barcelona. 2019 - 2022
83 Josep Pla a Barcelona. 2019 - 2023
84 Jujol i Gaudí. La finca de Sansalvador i el Park Güell. 2019
85 Una mirada des de Montjuïc. 2019
86 El litoral des del mar. 2019
87 El litoral entorn del Port Olímpic i el Fòrum. 2019
88 El litoral de llevant. 2019
89 El litoral de ponent. 2019
90 Fages de Climent a Barcelona. Itinerari literari. 2019
91 Pasejada botànica i fotogràfica pel Park Güell. 2019
92 El Park Güell, entre cultura i natura. 2019
93 El Park Güell: l’arquitectura feta natura. 2019
94 Passejada. Matinal d’albirament d’ocells al Park Güell. 2019
95 De camino a la plaza… Memoria del mercado barcelonés. Relats Urbans. 2019
96 Quan la ciutat comença a mirar el cel. L’aeronàutica a Barcelona, 1784-1936. Relats Urbans. 2019
97 La batalla de Barcelona (19-20 de juliol 1936), el inicio de una revolución. Relats Urbans. 2019 - 2020
98 El llegat Olímpic de Barcelona. Relats Urbans. 2020
99 Beure i menjar fora de casa a la Barcelona de 1835-1940. Relats Urbans. 2020
100 Sants fabril, popular i “lliure i tropical”. Relats Urbans. 2020
101 Retrats 08001: Memòria col·lectiva a través de l’art urbà. Relats Urbans. 2020
102 Del Xino al Raval. Urbanisme, imaginaris i espais viscuts. Relats Urbans. 2020
103 En línea recta cap a una Barcelona moderna. Relats Urbans. 2020
104 Paraules i sons. Itinerari literari. 2020
105 Dones i rereguarda. 2020 - 2024
106 La guitarra a Barcelona. 2020 - 2021
107 Verdaguer i la natura. Itinerari literari i naturalístic. 2020 - 2022
108 Gaudí al Park Güell: arquitecte, urbanista i paisatgista. 2021 - 2024
109 L'hospital, el seminari, la universitat, la presó... tots a l'esquerra de l'Eixample. Relats Urbans. 2021
110 Del mercat a la taula medieval. 2021- 2022
111 Dones amb empenta a la Barcelona medieval. 2022 -2024
112 La Barcelona de Montserrat Roig. 2022
113 Un park per viure-hi. Itinerari literari. 2022
114 Les ferides del Carmel. Relats Urbans. 2021 - 2022
115 Camins d’aigua: el proveïment d’aigua a Barcelona al llarg del temps. Relats Urbans. 2022
116 Gespa infinita. El parc de la Trinitat, un projecte olímpic. Relats Urbans. 2022
117 La pesta negra: contagi, mort i fe en la salvació. Relats Urbans. 2022
118 De convents a places, mercats i teatres. 2022
119 Gabriel Ferrater i Barcelona. Un itinerari literari per Sarrià. 2022
120 Mariàngels Anglada a Barcelona. Itinerari literari. 2022
121 La Barcelona de Mercè Rodoreda . 2023 - 2024
122 Represió, atac i defensa de Barcelona. Del procés de Montjuïc a la Guerra Civil. 2023
123 “Fora la fam!” Dones i revoltes a l’ombra de la industrialització. 2023
124 La ciutat de les dones. Barcelona i els inicis del feminisme. 2023 -2024
125 L’atracció de la muntanya. Itinerari literari pel Park Güell. 2023 - 2024
126 Sexualitats segle XX / BCN. Un segle de lluites per les llibertats sexuals i de gènere. 2024
127 Aurora Bertrana a Barcelona. 2024
128 Joan Salvat - Papasseit, per les rutes amigues. 2024
129 Can Waldés. El patrimoni fabril del Poblenou. 2024
130 La jardineria del Park Güell. 2024
Itineraris d’autor
01 Els banys de Mar de Barcelona: Sant Sebastià
Mercè Tatjer. 2011
02 Els safarejos d'Horta
Maricarmen Tàpia. 2011
03 La lluita per l'aigua del Besós
Manuel Martín Pascual. 2011
04 L'aigua de boca a la Barcelona gòtica
Albert Cubeles. 2011
05 El castell de Torre Baró, Nou Barris i Barcelona
Ricard Fernández. 2015
06 Barcelona. La transformació de la ciutat al llarg del temps.
Joana Bielak. 2015
07 L’abastament i la distribució de l’aigua a la Barcino romana.
Carme Miró. 2016
08 Del Poblenou al Besòs. La transformació de Barcelona (1968-2004)
Joan Roca. 2016
09 Barcelona, ciutat romànica
Eduard Riu-Barrera. 2016
10 En podem dir “gòtic”? La intervenció d’Adolf Florensa al barri de la Catedral.
Margarita Lleida. 2016
11 Barcelona i les migracions recents: un apropament des del Besòs.
Emmanuelle Sanchez. 2016
12 De Montcada a Barcelona. L’aigua a llevant de la ciutat.
Mª José Durán 2011 / Manel Martín Pascual 2016 - 2024
13 L’obra de J. Puig i Cadafalch a la ciutat vella: comerços, cases i urbanisme.
Eduard Riu-Barrera. 2017 - 2018
14 La jardineria del Park Güell.
Lluís Abad, mestre jardiner. 2018
15 Tothom al carrer! La lluita per les llibertats a la Barcelona de la transició (1976-1979).
Josep Grau. 2019-2023
16 La Barcelona dels López, els Güell i Gaudí
Xavier González. 2019
17 Una, grande y libre. Escenaris de la dictadura franquista a Ciutat Vella
Josep Grau. 2019-2024
18 Un tomb per l’Exposició de 1929 de Montjuïc.
Josep Fabra. 2020
19 La ruta de la Premsa
Gil Toll. 2020
20 Barcelona i la innovació gastronòmica Itinerari d’autor a través dels establiments històrics
Hannah Baechtold. 2021
21 Made in USA: l'empremta nord-americana a Ciutat Vella
Josep Grau. 2022 - 2024
22 La rambla dels teatres
Sara Parejo. 2024
23 Els espais verds de la quadrícula de Cerdà a l'esquerra de l'Eixample
Mireia Teixidó. 2024
VISITES
Visites comentades
01 De la ciutat romana al Palau Reial Major medieval (Conjunt monumental de la Plaça del Rei). 2008 - 2024
02 Des del cel de Barcelona. Visita a les bateries antiaèries del Turó de la Rovira. 2008
03 Visita a les muralles romanes (Inclou visita al Pati Llimona). 2008
04 Visita al Temple d'August. 2008
05 Visita a la necròpolis de la Vila de Madrid. 2008
06 Visita al subsòl del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei. 2008
07 Visita a Santa Caterina. De convent a mercat. 2008
08 L’arqueologia a Barcelona. Un passat amb futur. 2008
09 Des de la finestra: històries de dones. 2008
10 El Monestir de Pedralbes. Història i art. 2008 - 2012
11 Els esmorzars del monestir. 2009
12 Plantes, remeis i apotecaris. 2008 - 2012
13 Verdaguer i Vil·la Joana. 2008 - 2018
14 El refugi antiaeri del Poble-sec. Refugi 307. 2008 - 2023
15 La Farinera del Clot: la indústria alimentària al Poblenou. 2008 - 2009
16 Gaudí al Park Güell. 2008
17 La defensa de Barcelona. 2008 - 2011
18 Barraques. La ciutat informal. 2009
19 Barcelona transnacional. Ciutadans connectats. 2009
20 Imatges i memòria de Mauthausen. 2009
21 Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i Romanticisme. 2009
22 Herois i paisatges romàntics: la «invenció» del passat en les arts plàstiques. 2009
23 La construcció d'una visió romàntica de ciutat. 2009
24 Camins i necròpolis al voltant de Bàrcino. 2009 - 2013
25 Nou espai arqueològic de la Domus de Sant Honorat. 2010
26 La domus romana i les sitges del Call . 2010
27 Güell, Gaudí i Barcelona. L'expressió d'un ideal urbà. 2010 - 2022
28 Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli 1853-1897. 2010
29 Salomó ben Adret de Barcelona, 1235-1310. El triomf d’una ortodòxia. 2010 - 2019
30 La casa de l'Aigua de la Trinitat. Conductes, dipòsits i comportes. 2011 - 2024
31 Ja tenim 600!. 2010 - 2011
32 La revolució de l'aigua a Barcelona. 2011
33 La Barcelona de la guerra i la postguerra. Perspectives des del turó de la Rovira. 2011 - 2022
34 Murals sota la lupa. Les pintures de la capella de Sant Miquel. 2011 - 2017
35 Utilitat i simbolisme de l'aigua al monestir de Pedralbes. 2011
36 La Sagrada Família. Del projecte decimonònic a les solucions tecnològiques del segle XXI. 2011
37 Bèsties i plantes. La natura dins les pintures de la capella de Sant Miquel. 2011-2017
38 Viatge a l'Orient Bíblic. 2011
39 Laboratori MUHBA. Col·leccionem la ciutat. 2011 - 2013
40 La porta de mar i les termes portuàries de Barcino. 2012 - 2020
41 L'arxiu arqueològic i les sales de reserva de la Zona Franca. 2012 - 2014
42 El motor de la fàbrica. La sala de calderes de Fabra i Coats. 2012 - 2020
43 Imaginary / Bcn, una mirada matemática. 2012
44 Indianes 1736-1847. Els origens de la Barcelona industrial. 2012 - 2013
45 Barcelona segle XX. Les bateries antiaèries, el barraquisme i el creixement de la ciutat. 2012
46 Més boniques i més barates. Les teles d’indiana. 2012
47 L’enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona. 2012 - 2013
48 Música en temps de guerra. Visita comentada i concert. 2012 - 2013
49 L'armari de la reina, segle XIV. Història de la restauració. 2012
50 Un refugi per a tothom. Solidaritat en temps de guerra. 2013 - 2020
51 Impactes! Art i vida quotidiana en temps de guerra. Joan Miró i el Refugi 307. 2013 - 2016
52 Acció defensa passiva. 2013
53 El Món de 1714. 2014
54 Monestirs en temps de guerra. Sant Pere i Santa Clara de Barcelona, 1697-1718. 2014
55 Hagadàs Barcelona L’esclat jueu del gòtic català. 2015
56 The Barcelona Haggadot. The Jewish Splendour of Catalan Gothic. Guided Tours. 2015
57 El Call, la Barcelona jueva medieval. 2015 - 2017
58 Cristianisme, visigots i poder a Barcelona, segles IV al VIII. 2014 - 2024
59 El castell de Torre Baró, Nou Barris i Barcelona. 2015 - 2019
60 L'habitatge a Barcino. Les domus dels carrers de sant Honorat i Avinyó. 2015 - 2024
61 Torre de les Aigües del Besòs. 2015 - 2016
62 El llegat cultural dels jueus de Barcelona. 2015
63 El Palau Reial Major de Barcelona. 2015 - 2024
64 Barcelona. Art en temps de guerra. 2015 - 2016
65 Interrogar Barcelona. De la industrialització al segle XXI. 2015 - 2024
66 La Barcelona jueva medieval. 2015 - 2016
67 MUHBA Oliva Artés. Espai taller en construcció del museu. 2015
68 Visions cristianes del jueu a la col.lecció d'art gòtic del MNAC. 2016
69 Primers pagesos / BCN La gran innovació fa 7.500 anys. 2016 - 2017
70 Verdaguer i Barcelona. 2016 - 2024
71 Combats per la paraula. Les Escoles Vil·la Joana al primer terç del segle XX. 2016 - 2017
72 MUHBA Vil·la Joana. Casa Verdaguer de la Literatura de Barcelona. 2016 - 2018
73 La força de Verdaguer. 2016 - 2018
74 Verdaguer segrestat a Vil·la Joana. 2017
75 Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII. 2017
76 Ordinary landscapes and urban heritage in Europe. Visita-taller a les restes patrimonials del Turó de la Rovira. 2017
77 Patrimonis emergents per reciclar paisatges. Visita-taller al sistema de la Casa de l’Aigua de Trinitat Vella i Nova. 2017
78 Smartscapes: urban heritage in the era of the digital society. Visita-taller a Oliva Artés. 2017
79 In-Museu. Descobreix l’ànima dels museus. 2017 - 2022
80 Habitatge i treball a la Barcelona del segle XX. 2018
81 L'Ateneu Barcelonès, la literatura i Verdaguer. 2018
82 Vil.la Joana i la literatura. 2018 - 2020
83 En defensa pròpia: Verdaguer contra la censura. 2018 - 2024
84 Rapejant Verdaguer. 2018
85 La defensa de la ciutat moderna. 2018 - 2024
86 Barcelona capital mediterrània. La metamorfosi medieval, segles XIII-XV. 2019
87 Barcelona Flashback. 2019 - 2024
88 Harry Walker: lluita obrera i veïnal. 2020
89 El cas Verdaguer. 2020
90 La Sala Aixelà (1959-1975) i la reconstrucció de la modernitat interrompuda per la dictadura franquista. 2020
91 Visita al centre de col·leccions del MUHBA a la Zona Franca. 2020 - 2023
92 Barcelona & Futbol. El gran joc social del segle XX. 2021 - 2022
93 Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut. 2021 - 2022
94 La Galeria de Catalans Il·lustres en el seu 150è aniversari. 2021
95 El vaixell medieval Barceloneta I. 2021
96 La Barcelona de la guerra i la postguerra. Perspectives des del turó de la Rovira. 2022
97 Sarrià i Barcelona 1921. Vers la ciutat metropolitana. 2022
98 El Park Güell i l'aigua. De muntanya pelada a jardí de la ciutat. 2022 - 2024
99 Habitar Barcelona. Reptes, combats i polítiques al segle XX. 2022
100 Festes d’Arquitectura 2022: Sant Martí. Re-correm el patrimoni industrial. 2022
101 La memòria pictòrica del Poblenou. 2022
102 Obeliscs industrials. Xemeneies/BCN. 2022
103 La casa de l'aigua de Trinitat Nova. 2023
104 La ciutat foradada: els bombardejos i la construcció de refugis a Barcelona (1936-1939). 2023
105 Protegir Barcelona. Bombers i prevenció d’incendis, 1833-2022. 2023
106 Habitar Barcelona al segle XX. Bon Pastor. 2023 - 2024
107 Maragall, Verdaguer i Barcelona. 2024
108 Arquitectura i natura al Park Güell. 2024
109 De les cases del Bon Pastor a la Casa Bloc (1929-1936): un mateix problema i dos plantejaments d'habitatge social. 2024
Visites d’autor
01 Astrònoms, astròlegs i científics jueus a la Catalunya medieval.
Matinal. Esperança Valls. 12 d’octubre 2008
02 Santa Caterina, de la prehistòria a l’actualitat.
Matinal. Josefa Huertas. 26 d’octubre 2008
03 Els conversos de Barcelona: continuïtat amb el judaisme barceloní.
Matinal. José M. Hernando Delgado. 9 de novembre 2008
04 Arquilles i arquimeses del monestir.
Matinal. Dra. Mònica Piera i Miquel. 23 de novembre 2008
05 Cel de Verdaguer.
Matinal. Roger Mas. 30 de novembre 2008
06 L’avalot de 1391: el segle del diable.
Matinal. Manuel Forcano. 14 de desembre 2008
07 La moneda medieval a Barchinona (segles VIII-XIII).
Matinal. Maria Clua. 21 de desembre 2008
08 Verdaguer i Rodoreda. El jardí com a mitema.
Matinal. Ricard Torrents. 18 de gener 2009
09 El moble medieval del monestir.
Matinal. Eva Pascual. 25 de gener 2009
10 Del carrer del Call als calls catalans.
Matinal. Victòria Mora. 8 de febrer 2009
11 El Call menor.
Matinal. Mònica Maspoch. 8 de març 2009
12 L'alimentació i el ritme del temps a la Barcelona baix medieval.
Matinal. Teresa Vinyoles. 29 de març 2009
13 La comunitat jueva de Barcelona entre 1348 i 1391 segons la documentació notarial.
Matinal. Anna Rich. 19 d’abril 2009
14 El jardí medicinal del Monestir de Pedralbes.
Matinal. Núria Abellan. 26 d’abril 2009
15 La casa de Jucef Bonjach. Centre d’interpretació del Call.
Matinal. Toni Juárez, Montserrat Pugès i Victòria Mora. 10 de maig 2009
16 Arquilles i arquimeses. El mobiliari del monestir.
Matinal. Mònica Piera. 17 de maig 2009
17 Els projectes de rehabilitació del barri del Call.
Matinal. Foment de Ciutat Vella. 14 de juny 2009
18 Reportatge il·lustrat sobre la vida al Call medieval.
Matinal. Victòria Mora. 18 d’octubre 2009
19 Viure i morir a Barcino.
Matinal. Júlia Beltrán de Heredia. 15 de novembre 2009
20 La restauració romàntica del monestir de Pedralbes: l'arquitecte Joan Martorell i Sor Eulàlia Anzizu.
Matinal. Anna Castellano i Carme Aixalà. 29 de novembre 2009
21 Històries i llegendes a la Barcelona jueva medieval segons la literatura actual.
Matinal. Maria Josep Estanyol. 13 de desembre 2009
22 Barcelona i els jocs florals i Cerdà i Barcelona: una visió conjunta.
Josep M. Domingo i Marina López. 3 de març 2010
23 La vida al call medieval i passeig pel barri jueu.
Matinal. Victòria Mora, 14 de març 2010
24 La capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes. Una obra encarregada al mestre Ferrer Bassa.
Matinal. Maria Gracia Salvà i Picó. 21 de març 2010
25 La comunitat jueva dins la Barcelona medieval.
Victòria Mora i Júlia Beltran. 18 d’abril 2010
26 Cerdà i Barcelona. La primera Metròpoli, 1853-1897.
Marina López. 14 d’abril 2010
27 El programa municipal i l’aprovació del Pla Cerdà.
Glòria Santa-Maria. 21 d’abril 2010
28 Barcelona, visions de la primera metròpoli.
Teresa Navas. 28 d’abril 2010
29 Contra la densitat: higienisme, salut pública i l’eixample Cerdà.
Francesc Muñoz. 5 de maig 2010
30 Els argenters jueus al servei de Pere el Cerimoniós (1336-1387).
Matinals. Anna Molina. 9 de maig 2010
31 Cerdà a la recerca de l’hàbitat ideal: el cub atmosfèric.
Ramon Grau. 12 de maig 2010
32 La domus romana i les sitges del Call.
Matinal. Francesc Florensa. 16 de maig 2010
33 El Pla d’Eixample i el creixement urbà. La ciutat de finals del segle XIX.
Mercè Tatjer. 26 de maig 2010
34 La Barcelona gòtica vista per Antoni de Bofarull (1821-1892).
Matinal. Francesc Codina i Valls. 30 de maig 2010
35 Dos autors i una ciutat, Verdaguer i Maragall.
Anna Maluquer. 12 de juny 2010
36 Güell, Gaudí i Barcelona.
Matinal. Mireia Freixa i Mar Léniz. 6 de juny 2010,10 d’abril i 6 de juny 2011
37 Salomó ben Adret de Barcelona (1235-1310)
Victòria Mora i Manuel Forcano. Gener, 2011 - 2024
38 El turó de la Rovira.
Jordi Ramos. 3 d’abril 2011
39 La revolució de l'aigua a Barcelona.
Mercè Tatjer. 7 d’abril 2011
40 El turó de la Rovira.
Jordi Ramos. 10 d’abril 2011
41 Gaudí i l'aigua. El projecte arquitectònic del Park Güell.
Albert Cuchí. 10 d’abril 2011
42 La revolució de l'aigua a Barcelona.
Manel Guàrdia. 12 de maig 2011
43 Viatge a l'Orient Bíblic.
Miquel Molist. Maig i juny 2011
44 L'aigua al monestir de Pedralbes.
Carme Aixalà. 19 de juny 2011
45 El fil de l'aigua al Laberint d'Horta.
Ignasi Mangue. 3 de setembre 2011
46 Salomó ben Adret de Barcelona. El triomf d'una ortodòxia.
Manuel Forcano. 6 de novembre 2011, 25 de novembre i 16 de desembre 2018
47 MUHBA contemporani: col·leccionem la ciutat.
Josep Bracons. 2011, 2012 i 2013
48 L'aigua al Call: banys, micvé, pous i fonts.
Matinal. Victòria Mora. 22 de gener 2012
49 Laboratori MUHBA. Col·leccionem la ciutat.
Xavier Cazeneuve / Andrea Manenti / Joan Roca 2012
50 Llegir la muralla.
Francesc Caballé / Reinald González. 2012 - 2013
51 L’enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona.
Albert Cubeles / Xavier Cazeneuve / Claudi Roca. 2012 - 2013
52 Fabra i Coats fa museu. Fer museu des de la fotografia i el cinema.
Marta Delclòs. 3 de juny 2014
53 Fabra i Coats fa museu. Fer museu des de la documentació d'arxiu.
Xavier Cazeneuve. 17 de juny 2014
54 Fabra i Coats fa museu Fer museu des de l'arquitectura expositiva.
Marta Galí i Marta Oristrell. 8 de juliol 2014
55 Fabra i Coats fa museu. Fer museu des de la restauració d'objectes.
Equip del MUHBA. 20 de setembre 2014
56 Fabra i Coats fa museu. Fer museu des de la història de la ciutat.
Joan Roca. 9 de setembre 2014
57 Fabra i Coats fa museu. Fer museu des de la memòria de l'empresa.
Amics de la Fabra i Coats. 11 d'octubre 2014
58 Monestirs urbans en temps de guerra. Sant Pere de les Puel.les i Santa Clara de Barcelona, 1691-1718.
Coloma Boada i Irene Brugués. 3 de juny i 9 de setembre 2014
59 Hagadàs Barcelona. L’esclat jueu del gòtic català.
Ana Bejarano i Manuel Forcano. 15 d'abril, 5 i 28 de maig, 4, 9 i 18 de juny 2015
60 Interrogar Barcelona.
2 i 16 de juliol, 16 de setembre 2015 i 3 setembre 2016
61 Paisatges urbans emergents: el patrimoni fabril.
19 de novembre 2015
62 El castell de Torre Baró, Nou Barris i Barcelona. Barcelona, la mirada des del nord.
Ricard Fernández. 22 de febrer i 22 de març 2015
63 La Casa Gralla. El periple d'un monument.
Judith Urbano. 2 d'abril i 7 de maig 2016
64 Primers pagesos/Bcn. La gran innovació fa 6.500 anys.
A càrrec dels comissaris de l'exposició. 28 de maig 2016
65 Ramon Llull i l’encontre entre cultures.
Francesc Tous Prieto.19 de juny i 12 de juliol 2016
66 La força de Verdaguer.
Oriol Izquierdo. 6 de novembre 2016, 18 de juny 2017 i 15 d'abril 2018
67 Llegir la realitat. Cosmogonies, somnis i malsons literaris.
Oriol Izquierdo. 22 de gener 2017 i 17 juny 2018
68 Je vous offre les oiseaux.
Marta Marín-Dòmine. 26 d’abril 2017
69 Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII.
Cristina Fontcuberta, 6 de juliol i 26 d'octubre 2017, Antoni Gelonch, 13 de juliol 2017, Sílvia Canalda, 21 de setembre 2017 i Xavier Torres 9 de novembre 2017
70 Passatges/Bcn. Espais de transició per a la ciutat del segle XXI.
A càrrec dels comissaris de l'exposició.18 de novembre i 2 i 16 de desembre 2017
71 Allà dalt de Barcelona. Les barraques del Carmel.
Jesús Martínez, Oscar Dhooge i Isidoro Martínez. 14 d'octubre i 25 de novembre 2017
72 Verdaguer segrestat.
Carles Puigferrat. 21 de gener 2018
73 Barcelona vista del Besòs.
Joan Roca. 2018
74 La ferida d’Hipercor, Barcelona 1987.
Francesc Valls, comissari de l’exposició. 8 de febrer i 8 de març 2018
75 El port franc i la fàbrica de Barcelona.
Marc A. García i Patrícia Giménez. 12 d'abril i 3 i 26 de maig i 20 setembre 2018
76 El vaixell medieval Barceloneta I.
Mikel Soberon. 19 de novembre 2021, 28 de gener i 1 d’abril 2022
74 Barcelona & futbol. El gran joc social del segle XX.
Xavier Pujadas i Carles Santacana. 24 d’octubre, 21 de novembre, 12 de desembre 2021 i 23 de gener i 6 de març 2022
78 Santa Caterina: de convent a mercat
Ramon Pujades. 12 d'abril 2024
LITERATURA, MÚSICA, CINEMA I ALTRES
01 Pàtria, amor i fe a gogó
Espectacle poètic a càrrec d’Accidents Polipoètics. Conferència escènica sobre el paper de Catalunya en el cabaret contemporani, a càrrec de Rafael Metlikovez i Xavier Theros.
23/10/2009
02 Divertiments amb textos i música d’un saló del vuit-cents
Espectacle poètic a càrrec de Josep Pedrals, amb David Casanova al piano.
6/11/2009
03 Joan Maragall, el ciutadà
Homenatge a Joan Maragall, de qui es compleixen ara 150 anys del naixement, poeta i articulista compromès amb el país i amb Barcelona, home de ciutat i, alhora, fascinat pel món rural, ple de sensualitat. Durant dues màgiques nits d’estiu, l’actriu Rosa Novell recitarà els seus poemes acompanyada per la violoncelista Fanny Silvestre
17 i 18/7/2010
04 Representacions literàries/ BCN 2011
Com cada any per primavera, el MUHBA us proposa un seguit d'activitats relacionades amb la construcció literària de Barcelona. Un acte poètic i musical amb textos de J.V. Foix, i al vespre una lectura de l'obra El cel de Verdaguer que anirà seguida d'una observació astronómica
4,7,9 i 10/6/2011
05 Poesia medieval al monestir
Dolors Miquel
14/5/2011
06 Cròniques de l’ultrason
Espectacle poètic a càrrec de Quim Lecina i Joan Carles Martínez
10/6/2011
07 Jacint Verdaguer, 110 Aniversari
Nit de poesia i astronomia
MUHBA Vil·la Joana i el Consorci del Parc de Collserola ofereixen aquesta activitat, que consisteix en una visita a la
Casa Verdaguer, on va passar els seus darrers dies el poeta, una lectura de l’obra El Cel i una observació d’estels.
8/6/2012
Recital 'Bressol de poetes'
A càrrec de Samfaina de colors (Mirna Vilasís, veu, Xavi Múrcia, veu i guitarra i Albert Vila, contrabaix). S’estrenaran dues cançons sobre textos de Verdaguer (Santa Teresa i Vox Dilecti Mei) i una sobre un poema de Narcís Comadira (Cançoneta) i s’interpretaran cançons de bressol tradicionals i de Joaquim Rubió i Ors, Miquel Costa i Llobera, Àngel Guimerà, Ramon Picó i Campanar, musicades per Xavi Múrcia pel CD publicat per Carme Riera al seu recull de Cançons de Bressol
10/6/2012
08 Espectacle literari. Paraules i sons. Itinerari literari per la Barcelona dels segles XIX i XX
A càrrec de Gemma Sangerman, actriu, i Oriol Romaní, clarinet. Recorregut literari que us portarà per la ciutat dels segles XIX i XX a través de textos dels autors que han format l’imaginari contemporani de Barcelona. Joan Brossa, Jacint Verdaguer, Mercè Rodoreda, Joan Salvat-Papasseit, Montserrat Roig, David Castillo o Josep Pla són alguns dels autors i autores que formen part d’aquest viatge.
2012-2020
Flyer programació 16/7/2020
09 La Disputa de Barcelona de 1263
Representació teatralitzada.Text adaptat de Tessa Calders, Institut d’Estudis Món Juïc. Amb l’actuació de Santi Pon, Xavier Capdet, Toni Badia, Roger Pou i Quim Dotras. Narració i música de Laura Castellet. Direcció d’Agustí Espriu. Presentació del projecte i de l'obra per Tessa Calders i Eulàlia Vernet
20/6/2013
10 Recital d'obres de Jacint Verdaguer
Aina Huguet i Ignasi Guasch
10/6/2015
11 Barcelona, la transformació de la ciutat al llarg del temps.
Itinerari en vers a càrrec de Joanna Bielak, que condueix el recorregut i fa una lectura dels seus poemes amb el patrimoni de la ciutat com a protagonista. La ruta transcorre per la plaça del Rei, el Saló del Tinell, la plaça de Sant Jaume. les Rambles, la plaça Nova, la Via Laietana i el carrer de Montcada.
31/10/2015
12 Lectura comentada 'Feliu Formosa. Barcelona sense nostàlgia'
Lectura comentada de textos memorialístics sobre la ciutat de Feliu Formosa, a càrrec de l’autor. Un home de la Weltliteratur: Poeta, traductor, home de teatre, memorialista,... l’obra de Feliu Formosa travessa totes les generacions literàries del darrer mig segle amb una veu potent i una capacitat per lligar la tradició literària catalana amb la resta de l’Europea. MUHBA Vil·la Joana
6/10/2017
13 Festa Verdaguer 2018
Llegim Verdaguer
Rapsodes i lectors. Veniu a llegir Verdaguer a MUHBA Vil.la Joana.
10/5/2018
Recital 'Canigó'
A càrrec de Lluís Soler. Casa Verdaguer de la Literatura. MUHBA Vil.la Joana
27/5/2018
Espectacle literari. Espais enllà. Els clàssics de la literatura catalana en un clic
A càrrec de Gemma Sangerman. Una activitat d’Espais Escrits. Xarxa del territori literari català
7/6/2018
14 Espectacle poetico-musical Maleïdes guerres (i aquell qui les va fer)
Idea i guió: Lali Barenys i Carles Beltran. Cant: Namina. Inclou la visita al Refugi 307. Amb la col.laboració del Districte de Sants-Montjuïc.
17 i 19/7/2018
15 Liternatura: literatura, ciutat i natura
Carles Llop (arquitecte i urbanista), Martí Boada (científic ambiental i geògraf), Sy Montgomery (naturalista), Philip Hoare (escriptor), Josep Pedrals (poeta) i Joana Santamans (il·lustradora)
20 i 21/10/2018
16 BCN Calidoscopis literaris
Les matinals de diumenge al MUHBA Vil·la Joana alternen, en un format innovador, els calidoscopis (una obra literària que ens il·lumina sobre un espai o uns fets històrics amb tanta força com la recerca més documentada) i les traces (un fet barceloní que permet compartir una lliçó d’història i les lectures que n’han fet escriptors i altres artistes).
La febre d'or, de Narcís Oller, i la riquesa a la Barcelona de finals del XIX
Francesc Cabana, Pere Gabriel i Magí Sunyer
25/2/2017
Suburbi, de Xavier Benguerel, una mirada sobre el Poblenou d'abans
Joan Carles Luque, Carles Cortés i Joan Rendé
25/3/2017
La Barcelona culta i la Barcelona baixa a través del Pigmalió de Joan Oliver
Ferran Aisa, Emili Boix i Pau Vidal
29/4/2017 i 8/10/2017
La terra prohibida, de Manuel de Pedrolo, i la irreal Barcelona de postguerra
Maria Campillo, Xavier Ferré i Francesc Vilanova
27/5/2017
Ramona, adéu, de Montserrat Roig, i la història de la dona barcelonina
Dolors Oller, Neus Real i Isabel Segura. 3/12/2017
La mort de Gaudí (10 de juny del 1926)
Josep M. Tarragona parlarà del fet. Marià Marín relacionarà Gaudí i Verdaguer. Vicenç Altaió buscarà traces de Gaudí en la literatura i l’art posteriors
14/1/2018
El dia que va morir Marilyn, de Terenci Moix, i les revolucions del 68
Josep-Anton Fernández, Sebastià Portell i Teresa Gimpera. 28/10/2018
La Setmana Tràgica i l’Oda nova a Barcelona de Joan Maragall
Glòria Casals, Pere Maragall i Jordi Valls
2/12/2018
17 BCN Traces literàries
Les matinals de diumenge al MUHBA Vil·la Joana alternen, en un format innovador, els calidoscopis (una obra literària que ens il·lumina sobre un espai o uns fets històrics amb tanta força com la recerca més documentada) i les traces (un fet barceloní que permet compartir una lliçó d’història i les lectures que n’han fet escriptors i altres artistes).
El segrest de l’autobús a Torre Baró (7 de maig del 1978)
Marc Andreu, David Castillo i Jordi Secall
5/11/2017
El cap del general Moragues (27 de març del 1715)
Agustí Alcoberro i Oriol Izquierdo, amb l’audició de la “Decapitació XII” (Cròniques, de Ramon Muntaner)
11/3/2018
Els fets del Cu-Cut! (25 de novembre del 1905)
Carme Ferré, Francesc Canosa i Jaume Capdevila
18/11/2018
Barcelona 92: els millors Jocs Olímpics de la nostra vida… (25 de juliol del 1992)
Núria Benach, Alfred Bosch i Ada Castells.
18/11/2018
La fundació del Barça (29 de novembre del 1899)
Josep M. Solé Sabaté, Jordi Finestres i Josep M. Fonalleras.
20/1/2019
18 Festa Verdaguer 2019
Visita guiada i taller. Poesia, rap i censura
Taller a càrrec de Pau Llonch. Casa Verdaguer de la Literatura. MUHBA Vil.la Joana
18/5/2019
Recital 'Lluís Soler diu Canigó'
A càrrec de Lluís Soler. Casa Verdaguer de la Literatura. MUHBA Vil.la Joana
25/5/2019
Recital 'Brossa i Verdaguer, un diàleg'
Amb els poetes Misael Alern i Raquel Santanera. Organitza fundació Brossa i fundació Jacint Verdaguer
9/6/2019
19 Espectacle literari 10 Atlàntides
Espectacle coral sobre aspectes diversos de la figura de Ja - cint Verdaguer. Amb la participació d’una vintena d’artistes de Barcelona, la majoria vinculats a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats. Dins la programació del Grec Festival de Barcelona 2019
11/6/2019
20 Espectacle Sin título
Projecte de teatre comunitari a partir de la comèdia Sin título, de Federico García Lorca, creat per la companyia teatral La Danesa (Arnau Itinerant).
26/10/2019 i 9,16 i 30/11/2019
21 Espectacle Brossa de prop
A càrrec del clown Marcel Gros, dins «Poesia als parcs. Lletres i paisatges» i amb motiu de l’Any Brossa
24/11/2019
22 Recorregut literari Paraules i sons de Barcelona. Itinerari literari per la ciutat dels segles XIX i XX
Amb una tria de textos interpretats per Gemma Sangerman i l’acompanyament al clarinet d’Oriol Romaní.
16/7/2020
23 Lluís Soler diu Canigó
El poema Canigó de Jacint Verdaguer és una obra literària fundacional, un cant a la pàtria que forma part de l’imaginari col·lectiu de tots els catalans. L’actor i rapsode Lluís Soler s’ha encarregat de treballar el text i de resumir en un miler els més de quatre mil versos de què consta el poema.
2019-2020
24 Degustació, recital i música
Conferències, degustacions, recitals i música, un recorregut culinari pel que menjaven i bevien els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona entorn de l’any 1910.
24/5/2020
25 Barcelona Poesia
Del 13 al 18 d’octubre la ciutat celebra la Setmana de la Poesia en diferents formats. El MUHBA hi participa amb el concert de Roger Mas en què canta sis poemes del llibre Al cel, de Jacint Verdaguer, enregistrat al MUHBA Vil·la Joana, Casa Verdaguer de la Literatura.
Del 13 al18/10/2020
26 Any Carner. Bestiari a trio
Espectacle poeticomusical amb motiu de l’Any Carner. A càrrec de Carles Belda (veu i acordió), Gemma Abrié (veu i contrabaix) i Manu Sabaté (tenora, clarinets, gralla, etc.)
25/10/2020
27 Lliurament del II Premi Verdaguer de Recerca
El II Premi Verdaguer de Recerca el convoca la Fundació Jacint Verdaguer amb el suport del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), l'Ajuntament de les Masies de Voltregà i la Universitat de Vic -Universitat Central de Catalunya (UVic -UCC), amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre la figura i l'obra de Jacint Verdaguer. Acte retransmès en streaming des de la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles.
16/12/2020
28 Verdaguer multiplicat
Lectures a càrrec dels escriptors que han fet estada al MUHBA Vil·la Joana amb la beca Montserrat Roig: Jordi Amor, Oliver Mancebo, Víctor Obiols, Carlos Robles i Gabriel Ventura.
10/06/2021
29 Espectacle literari Quatre parets fan una casa. Habitar, crear i morir a través del Mapa Literari Català
A càrrec de Marta Tricuera i Gerard Bidegain. Espectacle produït per Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català. Una dona i un home al voltant d’una taula parada. O és un escriptori? Sota la càlida llum de la llar ens conviden, a través de les paraules dels poetes i poetesses més nostrats, a viatjar simbòlicament pel mapa literari català i redescobrir temes tan universals com la llar, la creació literària o la mort. Quatre parets fan una casa i quatre paraules ens obren les portes a infinits espais escrits. Biblioteca Francesca Bonnemaison.
28/10/2021
30 La flor-poema i Jacint Verdaguer. Cicle de visites Art i història als museus de Barcelona. Museus en flor
La combinació dels coneixements que Jacint Verdaguer tenia de botànica i poètica va donar com a resultat que al llarg de la seva obra desenvolupés tota una simbologia floral i literària focalitzada en les plantes. En aquesta sessió es parlarà dels llibres florals de Verdaguer i es recitaran, alhora que es comentaran, poemes-flors que destaquen per la bellesa, per la modernitat i també per la intensitat del contingut que hi va donar l’escriptor.
26/4/2022
31 Festa Verdaguer 2022. Recital de poemes Verdaguer-Xevtxenko
Verdaguer i Xevtxenko, dos poetes nacionals. Les circumstàncies personals, sovint molt dures, allunyaren Verdaguer de Catalunya i Xevtxenko d’Ucraïna. L'acte s’ha preparat amb la col·laboració de la Catalina Girona, Andríi Antonovskyi, l'Associació d'Amistat d'Ucraïna i Catalunya (UCRACAT) i la Societat Verdaguer. MUHBA Vil·la Joana
10/6/2022
32 Poesia als Parcs
Recital poètic amb Maria Sevilla, la Dolors Miquel i l’Antonina Canyelles, acompanyades de la veu i el teclat de Marta Torrella, dins Poesia als Parcs. Organitzat al Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, dins el cicle poesia als parcs de la Diputació de Barcelona.
17/6/2022
33 Acte de Nadal a Vil·la Joana
Lectura musicada del Poema de Nadal de Josep Maria de Segarra, a càrrec de Joan Massotkleiner (rapsode) i Anna Godoy (arpa).
18/12/2022
34 180 anys d’odes a Barcelona
Dins la Setmana de la Poesia de Barcelona.
Diversos rapsodes recitaran fragments d’odes a Barcelona que ens parlen de la fundació de la ciutat, de la capital del Mediterrani, de la industrialització, de l’Eixample i de la Barcelona d’avui, en diferents indrets de la renovada seu del MUHBA Plaça del Rei.
Selecció de textos i presentació: Laura López Granell. Rapsodes: Meritxell Sota, Berta Giraut, Jordi Vidal, Anna Bou Jorba, Daniela Brown i Enric Umbert-Rexach.
12/5/2023
35 Bach profà: dansa i poesia. Festa Verdaguer 2023. Folgueroles-Barcelona
Cantata BWV212 i poemes recitats de Picander, Verdaguer i Guerau de Liost. A càrrec de Bachcelona Consort. Solistes: Salvat Beca Bach i Miquel Desclot. Concert i recital amb la música de J.S. Bach i la poesia de Christian Friedrich Henrici “Picander” (1700-1764), poeta alemany i llibretista seu, acompanyada de textos de Jacint Verdaguer i Guerau de Liost. La traducció de Picander al català, la selecció de la resta dels textos i el recitat aniran a càrrec de Miquel Desclot.
13/5/2023
36 La força Verdaguer. Xerrada i projecció. Festa Verdaguer 2023. Folgueroles-Barcelona
Activitat múltiple centrada en l’art i poesia: presentació del llibre Exorcisme. Història d’una pintura de Neus Dalmau, presentació del disc Cantata de Randa, de Salvador Brotons i Neus Dalmau i projecció del curtmetrarge L’àngel de Lloret, dirigit per Neus Dalmau, amb Fermí Reixach en el paper de Verdaguer i Joan Pau Romaní donant veu a l’àngel. Els textos són de Jacint Verdaguer i Walter Benjamin i la música de Bernat Vivancos.
13/5/2023
37 Emili Fontbona a Verdaguer. Festa Verdaguer 2023. Folgueroles-Barcelona
Presentació i recital. Donació al MUHBA d’una obra d’Emili Fontbona dedicada a J. Verdaguer. La presentació i diàleg anirà càrrec de Josep-Joan Sabaté Ramon, Maria Núria Gil Duran i Francesc Fontbona. El recital a càrrec de la rapsoda Anna Maluquer qui recitarà Verdaguer. A la guitarra, l’acompanyarà Maria Ribera qui interpretarà algunes peces del guitarrista i compositor barceloní Josep Viñas (1823-1888).
18/5/2023
38 Diada Verdaguer excursionista a Vil·la Joana. Festa Verdaguer 2023. Folgueroles-Barcelona
Caminada, activitat literària i visita a la Casa Verdaguer de Vallvidrera
10/6/2023
39 Canigó, de Jacint Vedaguer. Festa Verdaguer 2023. Folgueroles-Barcelona
Ofrena floral i recital. Acte d’homenatge al poeta el dia de la seva mort, organitzat anualment pel MUHBA (col·labora el districte de Sarrià - Sant Gervasi). Recital de fragments del poema Canigó, de Jacint Verdaguer, a càrrec de Sílvia Bel, amb música de Carles Beltran.
10/6/2023
40 Homenatge a la tomba del poeta. Festa Verdaguer 2023. Folgueroles-Barcelona
Recital i ofrena. Tradicional homenatge a la tomba del poeta al Cementiri de Montjuïc. Aquest acte està organitzat per Indrets del record.
11/6/2023
41 La força Verdaguer. Apunts per a una exposició multidisciplinària
Xerrada i projecció amb l’artista Neus Dalmau. Activitat múltiple centrada en l’art i poesia amb presentació d’un llibre, un disc i una projecció.
13/5/2023
42 El GREC al MUHBA Vil·la Joana. El Valor de res de la Cia Pagans
El valor de res promet ser tota una experiència escènica pluridisciplinària, ja que, amb el fet de llegir un llibre com a tema central, aquí s’integren les arts escèniques, la literatura, la tecnologia i la natura.
13/7/2023 - 15/7/2023
43 Poesia als Parcs. Recital Fonollada
Recital poètic Fonollada a càrrec de Laura G. Ortensi i Carla Marco amb acompanyament musical de Quim Carandell de La Ludwig Band (guitarra i veu). Recital organitzat amb la col·laboració de l’Editorial Fonoll. El cicle Poesia als parcs és una iniciativa impulsada per la Diputació de Barcelona que s’emmarca dins el programa cultural “Viu el parc” de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
17/9/2023
01 Nits de música al monestir
Monestir de Pedralbes. 2008 i 2009
02 Del saló al carrer, música i Jocs Florals
Nova Euterpe
12/11/2009
03 Concert de Nadales i espirituals negres
Monestir de Pedralbes. Erwyn Seerutton, veu i guitarra; Oriol Romaní, clarinet, veu i presentación; Federico Mazzanti, teclat. 2009.
04 Cançons sefardites de la Mediterrània i jiddischs
Concert organitzat per The Mediterranean Seminar. UC Santa Cruz amb la col·laboració del MUHBA. La musicòloga i cantant especialitzada en música sefardita i medieval Judith Cohen, juntament amb la seva filla, Tamar Ilana, ens oferiran un programa variat de cançons tradicionals sefardites de la mediterrània, jiddischs i medievals.
13/7/2010
05 La inspiració de l’aigua. Cicle de concerts al Monestir de Pedralbes
Al llarg dels temps l’aigua ha tingut un paper important en les obres de molts compositors. El cicle de concerts d’estiu del monestir d’enguany es vol centrar en aquest element, també primordial en la vida dels monestirs. Coordinador: Josep Surinyach
Calma i tempesta. L’aigua com a mirall dels sentiments
Intèrprets: María Hinojosa Montenegro (soprano) Francesco Colletti (violí barroc)i Jordi Reguant (clavicèmbal)
3/7/2010
La bella molinera. L’aigua com a fil conductor
Intèrprets: Roger Padullés (tenor) i Alan Branch (piano)
9/7/2010
Degoteig d’impressions. L’aigua com a tema
Intèrpret: Lluís Rodríguez Salvà (piano)
15/7/2010
06 Concert de veu i piano
Amb motiu de l’any Chopin i amb la col·laboració del Consolat General de la República de Polònia a Barcelona i l’Associació Cultural Catalanopolonesa, el monestir de Pedralbes serà l’escenari d’un concert de veu i piano, amb obres de F. Chopin, M. Karlowicz i K. Szymanowski. A càrrec de Monika Czalej Pujol (mezzosoprano) i Tomasz Jocz (piano)
22/7/2010
07 Concert de Nadales
Monestir de Pedralbes. Isabel Juaneda, soprano i Joan Carles Martínez, guitarrista i compositor
Desembre 2010
08 Concert amb música de Francesc Alió (1862-1908)
Cor de Cambra Impromptu. Santa Eulàlia
Febrer de 2011
09 De la Missa de Barcelona (segle XIV) a Ferran Sors
Fònics 2.0, Lluís Vilamajor (dir.). Santa Eulàlia, febrer del 2011
10 Música renaixentista i barroca al Monestir
Monestir de Pedralbes. Cum Cantico
14/5/2011
11 Joan Manén i la guitarra. Concert - Conferència
Presentació: Carles Feliu Vives
Contextualització de Joan Manén en el panorama musical català de principis de segle XX
Francesc Cortés, musicòleg
Julio Gimeno, professor de guitarra
Joan Manén i Andrés Segovia: Fantasia-Sonata Op. A-22
Julio Gimeno, professor de guitarra
Recital de guitarra a càrrec d'Àlex Garrobé
30/5/2011
12 Orient-Occident. Els peregrinatges de l’ànima
Montserrat Figueras, Hespèrion XXI, Jordi Savall
6/7/2011
13 Músiques de Barcelona
Dos concerts al claustre del monestir de Pedralbes recuperen els ritmes i les formes musicals de la Barcelona del
barroc i el primer terç del nou-cents.
L’esclat del nou-cents
Concert a càrrec de Kalina Macuta, violí, i Daniel Blanch, piano.
2/7/2011
Cants de la Barcelona del Barroc
Concert a càrrec de Cum Cantico: Xavier Pagès, baríton, i Santiago Figueras, tiorba i guitarra barroca.
9/7/2011
14 Música en temps de guerra
Oriol Romaní i Federico Mazzanti.
Estius del 2011- 2013
15 Concert de Nadal. Homenatje a Pau Casals
Monestir de Pedralbes. Svetlana Tovstukha. Desembre 2011
16 Concert de Santa Eulàlia
Fònics 2.0.
12/2/2012
17 Francesc Alió i la música del noucents
Cor de Cambra Impromptu. 2012
18 Jacint Verdaguer. 110 Aniversari.
Ocells de Pas. Recital amb comentaris i musicacions de poemes. Miquel Pujadó
Bressol de poetas. Mirna Vilasís (veu), Xavi Múrcia (veu i guitarra) i Albert Vila, contrabaix (grup Samfaina de Colors)
Verdaguer recita Verdaguer. Audició de “La cegueta” i “Amor de mare”
La Coral Collserola de Vallvidrera interpretarà Lluny de ma pàtria, havanera amb música de Ramon Carreras i lletra de Jacint Verdaguer i Ai boscos de Vallvidrera, amb música de Friedrich Glück i lletra de Joan Maragall.
10/6/2012
19 30 minuts de música al Museu
Ara, la música arriba també al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), un espai que se suma a la programació del 10è San Miguel Mas i Mas Festival, amb concerts a diari durant tot el mes d’agost. D’aquesta manera el MUHBA consolida la seva aposta de recuperació del ric patrimoni musical barceloní que va iniciar, ara ja fa uns anys, amb diversos projectes de recerca i la programació de conferències i concerts.
Barcelona, vint històries musicals
Agost 2012
Del Barroc als nostres dies
Febrer 2013.
Música, Guerra i Pau a la Barcelona moderna i contemporània
Agost 2014.
Música en femeni
Octubre-Decembre 2014.
Del Barroc als nostres dies
Febrer-Juny 2014
20 Fònics. Projecte IV (Cor mixt)
Dir. Lluís Vilamajó. Aquest projecte es va dur a terme en col·laboració amb el MUHBA, el Monestir de Pedralbes i el Museu Picasso de Barcelona. Esglèsia del Reial Monestir de Pedralbes
28/10/2012
21 Trobada de corals del districte de les Corts
Al Monestir de Pedralbes. Interpretaran música de Nadal, que inclourà tant cançons populars com peces de grans compositors, de èpoques i indrets diferents.
16/12/2012
22 Chopin variations
Dins del cicle 30 Minuts de Música al Museu, amb col·laboració amb Mas i Mas.
30/4/2013
23 Músiques a Barcelona al segle XVI, en temps dels Àustries
A càrrec de Fònics 2.0 i La Caravaggia. Direcció: Lluís Vilamajó. Aquest concert és fruit de la tercera col·laboració de Fònics 2.0 amb el MUHBA. Una col·laboració basada en l’intercanvi, que permet al Museu d’Història de Barcelona poder oferir un concert gratuït i a Fònics 2.0 disposar d’espais d’assaig i d’un espai emblemàtic on fer el concert. En aquesta ocasió és el Saló del Tinell, que fou la sala de cerimònies de l’antic Palau Reial Major, residència dels comptes catalans i més tard dels reis de la Corona d’Aragó, i que Pere el Cerimoniós feu construir entre els anys 1359 i 1370.
19/5/2013
24 Jacint Verdaguer: el poeta i els seus músics
Recital de veu i piano. En aquest concert sentirem cançons musicades per Josep Valls, Rafael Ferrer, Jaume Pahissa, Càndid Candi, Robert Goberna i Antoni Massana. Beatriz Jiménez i M. Teresa Garrigosa, sopranos; Anna Tobella, mezzosoprano; David Alegret, tenor; Daniel Blanch, piano. Quimet Pla, lectura de poemes. Francesc Cortès, presentació.
9/6/2013
25 Ensemble Meridien
19/12/2013
26 El món dels oients. Música i cultura a la Barcelona dels segles XVI i XVII. Musica Reservata de Barcelona.
23/1/2014
27 L'esplendor del Barroc a Europa. De Valls a Bach.
Coral Càrmina i Conjunt de Música Antiga de l'ESMUC
15/3/2014
28 Músiques a L'Europa dels segles XIX i XX
A càrrec de Fònics, Lluís Vilamajó i Francisco Poyato
30/3/2014
29 L'ensenya de l'Orfeó Barcelonès. Concert del 160è aniversari i lliurament de l'ensenya al MUHBA
4/4/2014
30 Músiques del monestir de Sant Pere de les Puel.les. Concert a càrrec d'Auditexudi.
29/5/2014
31 Espais musicals a la Barcelona de l'Arxiduc Carles.
19/6/2014
32 Divendres musicals del Park Güell
Paraules i sons de Barcelona. Gemma Sangerman i Oriol Romaní
4/7/2014
A través de Vinyoli. Xavi Múrcia i la Proesia Coral
11/7/2014
«Sons de la terra que el meu cor estima». Alfons Encinas
18/7/2014
El Minotaure i Teseu. Dídac Rocher i Jordi Solans
25/7/2014
33 Commemoració i recital. 113è Aniversari de la mort de Jacint Verdaguer. Recital a càrrec d'Aina Huguet i Ignasi Guasch.
10/6/2015
34 Concert Morales, Guerrero i Victoria
28/6/2015
35 Concert La Banda Municipal de Barcelona
31/7/2015
36 Sons del renaixement. Canzoniere
A càrrec del conjunt Fortuna d'un Gran Tempo
3/10/2015
37 L’últim pelegrinatge. Ramon Llull
Crónica d’un viatge musical per la Mediterrània medieval. Concert a càrrec de la Capella de Ministrers. Carles Magraner
8/7/2016
38 L’art de Llull
Concert a càrrec de Manel Camp Quartet i Joan Crosas, rapsode
9/6/2016
39 Somniant l’Atlàntida
Concert a càrrec de Sílvia Bel, veu, Juan Manuel Galeas, cantaor, i José Santiago, guitarra. Amb la col·laboració del Districte de Sarrià - Sant Gervasi.
21/7/2016
40 Barcelona/París/Brussel·les. Divendres al Park Güell
Els concerts dels divendres al Park Güell ens acosten a la música que sonava a la Barcelona de principis del segle XX. Amb la col·laboració de B:SM
Trío Nuages. Pol Abellan, flauta, Nuria García, viola, i Esther Pinyol, arpa, interpretaran obres de Granados, Debussy, Jongen i Fauré.
1/7/2016
Nexus Piano Dúo. Mireia Fornells i Joan Miquel Hernández-Sagrera interpretaran obres de Satie, Ravel, Poulenc, Dvorák, Granados i Albéniz.
8/7/2016
Trío Fortuny. Marc Heredia, piano, Joel Bardolet, violí, Pau Codina, violoncel, interpretaran obres de Granados, Franck i Ravel
15/7/2016
Josep Colomé, violí, i David Apellàniz, violoncel, interpretaran obres de Gaspar Cassadó, Maurice Ravel i Eugene Ysaÿe
22/7/2016
41 Recital. Lluís Soler diu Canigó, de Jacint Verdaguer
2016 - 2017
42 Concert 'Interpretant Foix'
La soprano Júlia Farrés-Llongueras, el pianista Daniel Blanch i l'actor Lluís Soler interpretaran i recitaran versos de J.V. Foix i J.Verdaguer
19/2/2017
43 Música oblidada. Compositors catalans del segle XIX
Concert a càrrec d’Àngels Busquets, mezzosoprano, i Josep M. Gironell, piano. Amb motiu de la commemoració del centenari de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
19/10/2017
44 Paisatge Sonor, Cant de Calderes
Sala de Calderes de MUHBA Fabra i Coats.
30 i 31/3/2017
45 Esquerdar el cel
Acte de cloenda de l’exposició 'Je vous offre les oiseaux'
28/4/2017
46 Lluís Soler diu Canigó, de Jacint Verdaguer
Recital literari. MUHBA Vil·la Joana
7/5/2017
47 Música per creure al cor d'Europa (segles XVI-XVIII)
Cor de cambra GAC. Direcció Laia Santanach. Montserrat Colomé, violoncel i Oriol Martí, violó. Director convidat: Lluís Vilamajó
28/5/2017
48 Actes d’homenatge a Jacint Verdaguer en motiu del 115 aniversari de la mort del poeta a Vil·la Joana.
MUHBA Vil·la Joana. Arnau Tordera i Ferran Frauca oferiren alguns fragments del musical Verdaguer, ombres i maduixes, d’Obeses.
10/6/2017
49 Música al servei de la religió
MUHBA Plaça del Rei, Capella de Santa Àgata. Concert el dia de la inauguració de l’exposició Imatges per creure. A càrrec del Trio Barroc del Cafè (Joan Vives, Mireia Ruiz i Daniel Regincós).
20/6/2017
50 Festa Verdaguer 2017
Verdaguer, Canigó i Barcelona
Banda Municipal de Barcelona ha preparat un concert especial dedicat a Verdaguer. La BMB, dirigida per Beatriz Fernández, interpretarà “Canigó” de Fèlix Martínez Comín (Barcelona 1920-1995), amb Marta Valero, mezo-soprano, i Pepo Blasco, narrador, i obres de Joan Lamote de Grignon, Francesc Pujol, Pep Ventura i Pau Casals
9/6/2017
Roger Mas canta Verdaguer i algunes cançons pròpies
En Les cançons tel·lúriques, Roger Mas es trobà a si mateix tot adaptant textos de Jacint Verdaguer. Des que el 2008 Roger Mas va editar aquestes peces, el disc ha guanyat diversos premis (enderroc 2008 i 2009, millor disc de la dècada pel Diari Avui, etc.) i el MUHBA ha volgut comptar de manera periòdica amb la seva veu a Vil·la Joana, a la casa on va morir el poeta, a la manera d’homenatge
17/6/2017
51 Paraules i sons. Itinerari literari per la Barcelona dels segles XIX i XX
MUHBA Vil·la Joana. Gemma Sangerman, actriu i Oriol Romaní, clarinet
30/6/2017
52 Música en temps de guerra.
MUHBA Refugi 307. Oriol Romaní, clarinet i comentaris, i Federico Mazzanti, teclat.
17/7/2017
53 Natura, música i Barcelona. Estiu 2017 al Park Güell
Cicle de concerts de música dels segles XIX i XX inspirada en el jardí i la natura.
Recordant Ricard Lamote de Grignon
Jordi Masó, piano, Maife Gil, actriu i Anna Tobella, mezzo. Interpretaran obres de Ricard Lamote de Grignon
7/7/2017
Evocacions
Laia Masramon, piano. Interpretarà obres dec Granados, Albéniz, Chopin i Debussy
14/7/2017
Vistes al mar
Quartet Gerhard: Lluís Castán, Judit Bardolet i Miquel Jordà, violins, i Jesús Miralles, violoncel. Interpretaran obres d’E.Toldrà i F. Schubert
21/7/2017
Impressions de natura
David Alegret, tenor i Daniel Blanc piano. Interpretaran obres de F. Schubert, Beethoven, J. Lamote de Grignon, i E. Toldrà entre d’altres
28/7/2017
54 Música oblidada. Compositors catalans del segle XIX
Concert amb motiu de la commemoració del centenari de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. A càrrec d'Angels Busquets, mezzosoprano, i Josep M. Gironell, piano. Va anar precedida de la conferència Cinquanta anys de música barcelonina (1875-1925) a càrrec de Xavier Chavarria i Mònica Pagès. MUHBA Plaça del Rei.
19/10/2017
55 Música i religió. Dos compositors a la Barcelona del Renaixement: Pere Vila (c. 1465-1538) i Pere Alberch (1517-1582)
Concert de cloenda del Simposi dedicat a Pere Alberch “Vila” organitzat per la Societat Catalana de Musicologia i el CSIC, a càrrec de l’Ensemble De canendi elegantia
17/11/2017
56 Música i religió. Capella de Santa Àgata Música al servei de la religió.
Concert de música barroca que vol mostrar com la música també es va posar al servei de les idees religioses que sacsejaven Europa entre els segles XVI i XVIII. A càrrec del Conjunt de Música Antiga de l’ESMUC
23/11/2017
57 Concert. Pere Vila ( c. 1465-1538) i Pere Alberch (1517-1582), dos compositors a la Barcelona del Renaixement
Ensemble De canendi elegantia, amb Jordi Abelló i Josep Maria Gregori, contratenors, Oriol GuImerà, Martí Doñate i Joan Mas, tenors, Xavier Pagès i Germán de la Riva, baixos, i Francesc Garrigosa, tenor i direcció. Concert de cloenda del simposi dedicat a Pere Alberch i organitzat pel CSIC. MUHBA Plaça del Rei, Capella de Santa Àgata
17/11/2017
58 Concert 'Fer música a Barcelona sota les bombes'
A càrrec del Quartet Cosmos (Helena Satué i Bernat Prat, violins, Lara Férnandez, viola, i Oriol Prat, violoncel), Natalia Labourdette, soprano i Jorge Nava, piano. Interpretaran obres de Rodolfo Halffter, Salvador Bacarisse, Gustavo Duran, Julian Bautista i Manuel Blancafort. En col·laboració amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
18/3/2018
59 Festa Verdaguer 2018
Concert 'Sacrilegis'
A càrrec de Victor Bocanegra. Dins la Setmana de la Poesia de Barcelona
12/5/2018
Taller 'Rapejant Verdaguer'
A càrrec de Pau Llong. Activitat adreçada a públic jove que gira entorn l’exposició permanent dedicada a Jacint Verdaguer i que consisteix en una visita guiada per les sales del centre dedicades al poeta i un taller dirigit per Pau Llonch. Una proposta que uneix la poesia i el rap a partir de la recerca de la paraula per comprendre i incidir en la realitat que ens envolta.
18/9/2018
Concert 'Roger Mas canta Verdaguer'
Amb la col·laboració del Districte de Sarrià - Sant Gervasi.
10/6/2018
60 Barcelona i el jazz. Park Güell Modernisme, jazz, BCN
Concerts d’estiu a les 22 h. Quatre concerts evoquen aspectes i episodis de la relació rica i diversa entre Barcelona i el jazz, des de l’arribada, als anys vint, d’aquella nova música vital, desinhibida i alliberadora, fins als nostres dies, en què el jazz ha esdevingut per a molts una part significativa de la nostra manera de viure, sentir i expressar-nos. Amb la col·laboració de B:SM
Un segle de jazz a Barcelona. Gili-Romaní Hot Jazz Cats
22/6/2018
Recordant Django Reinhardt. Biel Ballester Trio i Joan Aguiar
29/6/2018
Evocacions del Jamboree i La Cova del Drac. Josep Mª Farràs, Toni Solà i Ignasi Terraza Trio
6/7/2018
Louis Armstrong i Barcelona. Jazz Care All Stars
13/7/2018
61 Concert de la Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons.
Un concert on compositors barcelonis compartiran cartell amb figures de renom internacional
6/7/2018
62 Presentació i concert. Monges al Palau!. Audició de la Passió del segle XVI.
12/7/2018
63 Concert 'Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer)'
Carles Beltran (música: piano i guitarra), Namina (cant), Lali Barenys (guió: paraules)
17 i 19/7/2018
64 Concert . Música al Palau Reial Major de Barcelona 'De l’ars nova a la música barroca (s. XIV-XVII)'
Concert a càrrec de la Jove Capella Reial de Catalunya dirigida per Lluís Vilamajó.
21/10/2018
65 Verdaguer. Poema d’amor a la terra
Concert a càrrec de la Banda Municipal de Barcelona.
66 Conferència i masterclass 'A l'entorn de Joan Sebastián Bach'
Masterclass interpretar Bach, a càrrec de la soprano Miriam Feuersinger i els participants a la Beca Bach.
19/1/2019
67 Concert 'Música a la Barcelona de Martí l’Humà'
En relació a la inauguració de l’exposició Barcelona capital mediterrània. El concert anirà a càrrec de la Jove Capella Reial de Catalunya amb fragments de la Missa de Barcelona i el Llibre Vermell de Montserrat
20/3/2019
68 Tarda de festa 'La rumba del Bon Pastor'
Bon Pastor, obert per obres.El Museu d’Història de Barcelona, el Districte de Sant Andreu, l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, l’Associació de Veïnes i Veïns del Bon Pastor i altres entitats, junt amb la Universitat de Barcelona i Pla de Barris, treballen conjuntament des de fa temps per crear un punt de vista sobre la història de Barcelona des de l’habitatge a les Cases Barates del Bon Pastor, en el futur espai museístic vinculat al MUHBA.
30/3/2019
69 Festa Verdaguer 2019
Audició comentada 'Musicant Verdaguer'
A càrrec d’Arnau Tordera, compositor i cantant, on contextualitza i dissecciona algunes de les obres musicades amb versos de Verdaguer
10/6/2019
Concert 'Roger Mas canta Verdaguer'
Amb la col·laboració del Districte de Sarrià - Sant Gervasi.
10/6/2019
70 Cicle de concerts 'Barcelona i la rumba'
La Nave Bruja (Nou Barris)
21/6/2019
Sicus & Aires de Rumba (Gràcia)
28/6/2019
Muchacho & Los Sobrinos (Hostafrancs)
5/7/2019
Johnny Chipen. A Tempo de Rumba (Sant Antoni)
12/7/2019
71 Concert 'Bach ist meine freude!'
Motets de la família Bach a càrrec del Bach Collegium Barcelona, amb Frances Bartlett, violoncel, Mireia Ruiz, orgue, i Pau Jorquera, direcció
16/11/2019
72 Concert 'Lucretia Borgia. Entre la història, el mite i la llegenda'
A càrrec de la Capella de Ministrers
21/11/2019
73 Música al Palau Reial Major. Concert a la Capella de Santa Àgata
Un tast de música sacra i profana del Segle d’Or espanyol. A càrrec dels cors de joves Musicant Cor Jove i Schola Pueri Cantores de la Catedral de Granada, dirigits per Laia Santanach i Héctor E. Márquez.
1/3/2020
74 Visita-concert Roger Mas al MUHBA Vil·la Joana, Casa Verdaguer de la Literatura
El cantautor Roger Mas, com cada any, vol retre un homenatge a Verdaguer al MUHBA Vil·la Joana. Les restriccions que imposa la covid-19 no permeten un concert obert al públic, però s’enregistrarà i s’emetrà a través del canal de YouTube del MUHBA.
10/6/2020
75 'Musicant Verdaguer' activitat programana en motiu de la Festa Verdaguer 2020
Conferència audició Musicant Verdaguer a càrrec d’Arnau Tordera on contextualitza i dissecciona algunes de les obres musicades amb versos de Verdaguer: El Virolai de Josep Rodoreda, Caminant de Roger Mas, Ferida d'amor d'Obeses, Noguera i Garina de La Carrau i Formigues de Manel.
Veure audició
10/6/2020
76 Barcelona, modernisme, guitarra. Concerts al Park Güell.
La guitarra clàssica. Àlex Garrobé
3/7/2020
La guitarra mediterrània i flamenca. Marco Mezquida (piano), Chicuelo (guitarra) i Paco de Mode (percussions)
10/7/2020
La guitarra mestissa. Pyrophorus Guitar Duo ( Alí Arango i Josué Fonseca)
17/7/2020
La guitarra i el jazz manouche. Albert Bello (guitarrista), Oriol Saña (violí), Camil Arcarazo i Claudi Làzaro (guitarres rítmiques) i Joan Motera (contrabaix)
24/7/2020
77 Any Carner. Bestiari a trio.
Espectacle poeticomusical amb motiu de l’Any Carner. A càrrec de Carles Belda (veu i acordió), Gemma Abrié (veu i contrabaix) i Manu Sabaté (tenora, clarinets, gralla, etc.)
25/10/2020
78 El llegat d'Emili Pujol a Barcelona
Concert a càrrec de Maria Ribera Gibal. La guitarrista i musicòloga interpretarà obres d’Emili Pujol, acompanyades de comentaris sobre el perfil de l’autor i la seva aportació a l’ensenyament de la guitarra.
29/10/2020
79 'Musicant Verdaguer', activitat programada en motiu de la Festa Verdaguer 2021
Audició comentada a càrrec d’Arnau Tordera on contextualitza i dissecciona algunes de les obres musicades amb versos de Verdaguer.
Al youtube del MUHBA a partir del 9/6/2021
80 Innovació musical a la Barcelona republicana. 8è Cicle Història i música de Barcelona
L’Escola Superior de Música de Catalunya i el Museu d’Història de Barcelona organitzen la jornada Innovació Musical Republicana (1931-1934). A més del concert que tindrà lloc el dia de la jornada també s’han programat tres concerts més a l’abril, el maig i el juny, i s’estan acabant de tancar els que oferirà el MUHBA durant els mesos d’estiu al MUHBA Park Güell.
El mestre Demon, pioner del jazz a la Barcelona dels anys trenta
12/3/2021
Música antiga d’avantguarda a la Segona República
29/4/2021
Barcelona, Verdaguer i el flamenco
30/5/2021
Le pauvre matelot, de Darius Milhaud
5/6/2021
Quatre cordes per tocar-ho tot
25/6/2021
La cobla de la República
9/7/2021
La veu del temps
16/7/2021
Cançons de taverna a l’escola i balades de cornuts a l’arxiu
27/7/2021
IV Audició comentada 'Musicant Verdaguer'
A càrrec d’Arnau Tordera, compositor i cantant, on contextualitza i dissecciona algunes de les obres musicades amb versos de Verdaguer
8/6/2022
Concert Verdaguer, 175 anys
Concert a càrrec del Cordhomes d’Osona i de Núria Serrat al piano.
MUHBA Vil·la Joana
10/6/2022
Concert 'Canta Verdaguer!'
A càrrec de Cor País Meu, acompanyat pel cantant i rapsoda Baltasar Font.
MUHBA Vil·la Joana. Organitza: Parc de Collserola
11/6/2022
82 Música, Guerra i Radio Barcelona. Cicle de concerts al Park Güell
Amb la Col·laboració de l’ESMUC i el suport de B:SM
Música de cambra on the air
Amb Maria Cuatrecasas, violí; Ignasi Piera, violoncel.. Presenta: Irene Valle
17/6/2022
El Jazz més Europeu
Amb Eva Slongo, Tcha Limberger, Bastien Ribot, Christoph Mallinger, Albert Bello, Oriol Saña i professors i alumnes de l’EMMCA. Presenta: Irene Valle
1/7/2022
El lied sonava en català
Mireia Tarragó, veu; Laura Peribañez, violoncel; Carmen Santamaria, piano. Presenta: Laura Peribañez
8/7/2022
La cobla contra el feixisme
Cobla de l’Esmuc. Presenta Albert Fontelles
15/7/2022
83 El Joglar. Arnau Tordera canta Jacint Verdaguer
Amb l’únic acompanyament de la veu i la guitarra clàssica interpreta íntegrament l’obra “Verdaguer, ombres i maduixes” que OBESES va publicar l’any 2017. Un gir absolut de la partitura amb un nou arranjament complet que cerca l’essència de la trobada entre música i poesia.
17/6/2022
84 Barcelona ressona. Homenatge a «Música oberta» (1960-1970)
A càrrec de Mauricio Carrasco, guitarra i Quartet Calders: Òscar Vilaprinyó (violí), Júlia Álvaro (violí), Alejandro Rodríguez (viola) i Miquel Felip (violoncel).
21/6/2022<
85 Concert 'Conjunt de flamenco de l’ESMUC'
Concert organitzat amb estudiants de l’Esmuc, en relació als continguts de la jornada de recerca “Camins musicals de llibertat. Barcelona, 1974/1986". A càrrec de Lluís Gerard Valeta i Oscar Mathieau, a les guitarres i Ana Navas, cante.
11/5/2023
86 Musicant Verdaguer. Festa Verdaguer 2023. Folgueroles-Barcelona
Audició comentada
8/6/2023
87 Magnus Lindberg “Kraft”
El Gran Conjunt Simfònic de l’ESMUC interpretarà dues de les obres més emblemàtiques i transformadores de la música simfònica del segle XX: KRAFT, de Magnus Lindberg, i Lontano, de György Ligeti. La formació serà dirigida pel professor Ernest Martínez Izquierdo i comptarà amb la participació del mateix Magnus Lindberg, al piano, i amb Anssi Karttunen, al violoncel. El concert forma part de la col·laboració de l’ESMUC amb el MUHBA en el cicle de concerts “Camins musicals de llibertat. Barcelona, 1974-1986”. Concert organitzat per l'ESMUC.
25/6/2023
88 Concert 'Sons de llibertat'. Camins musicals de llibertat. Barcelona, 1974-1986
Amb Pol Aumedes. A les acaballes del franquisme les ànsies de llibertat van donar lloc a noves propostes artístiques amb una mirada transgresora, llibertària i a la vegada de recuperació de tradicions. Això va empènyer a Barcelona cap a camins musicals fins aleshores inexplorats. Un concert entre el ball de plaça i la performance a la galeria d’art, per recordar-nos com la tradició i la contemporaneïtat poden confluir en molts aspectes. Organitzat pel MUHBA i l'ESMUC, amb la col·laboració de B:SM i Park Güell
30/6/2023
89 Concert 'Sons de flamenco en vermell'. Camins musicals de llibertat. Barcelona, 1974-1986
Amb amb La prenda roja. La tradició del flamenc recuperada amb l’experimentació de la música urbana actual, reivindicant el lloc de la dona en la nostra societat i l’empoderament femení. En aquest concert ens presenten un repertori emmarcat a l'etapa entre 1974 i 1986, creat especialment per a aquesta ocasió. Un viatge musical que travessa un període convuls, un procés històric que va marcar per sempre la música i el flamenc. Organitzat pel MUHBA i l'ESMUC, amb la col·laboració de B:SM i Park Güell
7/7/2023
90 Nits llatines. Camins musicals de llibertat. Barcelona, 1974-1986
Amb Jordi Barceló Group. Composicions pròpies i adaptacions de temes tradicionals llatins, s’ofereix un concert únic i original. Aquest projecte musical pretén donar a conèixer un estil d’interpretació pianística que fusiona l’estil “stride piano” dels anys 30 amb un aire de caire llatí i que s’anomena ”latin stride piano". Organitzat pel MUHBA i l'ESMUC, amb la col·laboració de B:SM i Park Güell
14/7/2023
91 Concert 'From now on'. Camins musicals de llibertat. Barcelona, 1974-1986
Amb Isaac Romagosa Group. Una proposta de fusió entre el jazz modal i diferents palos del flamenc a partir de suggeridores sonoritats postimpressionistes. Organitzat pel MUHBA i l'ESMUC, amb la col·laboració de B:SM i Park Güell.
21/7/2023
92 Música del segle XVI al Palau Major de Barcelona. Madrigals, ensalades i villancets.
A càrrec del Cor Francesc Valls de la Catedral de Barcelona. El treball del Cor, combina tant la interpretació de la polifonia religiosa de tots els temps, així com d’obres inèdites conservades als arxius capitulars, que son introduïdes novament dins la litúrgia, oferint setmanalment un variat repertori de motets.
26/7/2023
93 Josep Anselm Clavé i el seu temps. Música, ràdio, Barcelona. Cicle de concerts al Park Güell.
A càrrec de De Canendi Elegantia. Enguany, en ocasió dels '200 anys del naixement de Josep Anselm Clavé', el grup s’ha endinsat en el repertori d’autors catalans que compongueren himnes patriòtics durant la «Revolució Gloriosa» i els anys del «Sexenni Democràtic», liderats pel compositor, polític i escriptor català. El programa inclou obres de Josep Anselm Clavé, de les més bucòliques a les més revolucionàries, i també d'altres de compositors de l’òrbita claveriana, com ara Pep Ventura, Camil Isern o Domènec Terrarol.
27/6/2024
94 Venim de Clavé!. Música, ràdio, Barcelona. Cicle de concerts al Park Güell.
Concert a càrrec del Cor de Cambra de Granollers. La tradició coral del nostre país és una de les més potents d'Europa, una tradició que va néixer amb un personatge visionari, Josep Anselm Clavé. Fou ell qui va posar la llavor d’aquest valuós patrimoni musical que ha anat creixent i enriquint-se al llarg de gairebé dos segles, i que ha estat també un vehicle brillant i luxós per a la nostra llengua.
4/7/2024
95 Barcelona, capital del jazz. Música, ràdio, Barcelona. Cicle de concerts al Park Güell.
Concert a càrrec de Barcelona Jazz Revival. Des de la implantació de la ràdio a la nostra ciutat, ara fa cent anys, la música en viu també sonava pels aparells moderns que tothom volia tenir a casa. La ràdio va ser una eina de difusió i democratització de la música i va propiciar la visita de les grans figures de la música lleugera, ballable, i més de moda de l'època: el jazz.
11/7/2024
Cinema
01 Retratar Barcelona al llindar del segle XXI. 3r Cicle Barcelona en moviment. Nits de cinema
Biutiful (2010), Alejandro G. Iñarritu. 13/7/2021
L’auberge Espagnole o Una casa de locos (2002), Cédric Klapisch. 6/7/2021
Todo sobre mi madre (1999), Pedro Almodóvar. 29/6/2021
02 Barcelona plató: quan la ciutat és l’escenari Cinema al Park Güell
Vida en sombras, de Llorenç Llobet Gràcia (1948-1953). 22/6/2022
El perfum, de Tom Tykwer (2006). 29/6/2022
The Machinist, de Brad Anderson (2004). 6/7/2022
03 'Espejismos'. Film festival MECAL
En el marc del Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona, a l’apartat d'Immigració de l’exposició permanent del MUHBA Oliva Artés, es pot visionar el film Espejismos, del director Alfonso Palazón Meseguer (2022). Aquesta projecció entra en diàleg amb el discurs del museu de la història contemporània i concretament en relació amb la temàtica de la immigració.
05/7/2023 - 30/9/2023
04 Cicle de cinema 'Dones, patriarcat, Barcelona anys 60'. España otra vez. 1968, Jaime Camino
Presentació a càrrec de Cèlia Marín Vega. Un metge estranger que va allistar-se a les brigades internacionals durant la guerra civil torna a Barcelona 20 anys després per assistir a un congrés mèdic. Una vegada a la ciutat, busca a la infermera amb qui va tenir un affair durant la guerra. Passat i present es superposen com si fos un mirall trencat.
05/7/2023
05 Cicle de cinema 'Dones, patriarcat, Barcelona anys 60'. Noche de Vino tinto. 1966, José María Nunes
Presentació a càrrec de Cèlia Marín Vega. El seu amant ja l’havia advertit que si una tarda no es presentava volia dir que s’havia acabat. La protagonista d’aquesta història surt al carrer i passeja per la ciutat decidida a oblidar-lo.
12/7/2023
06 Cicle de cinema 'Dones, patriarcat, Barcelona anys 60'. El Certificado. 1970, Vicente Lluch
Presentació a càrrec de Cèlia Marín Vega. Una noia acaba d’arribar a Barcelona i comença una relació amb un home casat, per apaivagar la gelosia de l’home ella aconsegueix un certificat de virginitat.
19/7/2023
07 Projecció del documental 'Perifèria'
Perifèria és un viatge als ecos del passat de Santa Coloma de Gramanet. Els seus veïns i veïnes la van transformar en una ciutat digna. Aquell passat reverbera en el present dels seus carrers, places i rostres. Xavier Valls fou l’arquitecte que va elaborar el Pla Popular, una experiència pionera de participació ciutadana. El 1987 fou assassinat a l’atemptat d’Hipercor. Els seus fills tornen al soterrani on va quedar el seu arxiu personal per recuperar la seva epopeia. El documental serà presentat pel seu fill Xavi Valls.
28/9/2023
08 Festival Rellisquín. Festival de cinema i ciutat del Poblenou
El Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) col·labora en la 3a edició del "Festival Rellisquín. Festival de cinema i ciutat del Poblenou". MUHBA Oliva Artés acollirà la cloenda del festival. Hi haurà un passe de curtmetratges, una xerrada amb Habitatge Cooperatiu Abril i l'entrega final de premis a Curts en 36.
08/10/2023
Altres
01. Escena Poblenou. Instal·lació. “Khaled: camí de refugi”
Dirigida per Martí Sancliment, és una instal·lació artística pluridisciplinar que gira entorn la idea de refugi. Aquesta instal·lació parteix de l’experiència i el testimoni de set artistes migrants i refugiats de diversos països que narren els seus propis camins de refugi. La instal·lació proposa al visitant un recorregut obert i lliure a través de les històries personals de diverses persones migrants i refugiades que ens parlen dels seus propis refugis.
20.10.2022 - 21.10.2022
NOUS PATRIMONIS DE BARCELONA
La música dels Jocs Florals. Disc compacte inclòs en el llibre Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme. 2011
1. Recerca i producción de productes alimentaris dels segles XV a XVIII
En conveni amb la Fundació Alicia i amb Sosa Ingredients
- Pinyonada
- Salsa de pagó
- Neules
- Vi piment
- Almadroc
- Salsa de tomàquet
- Mostatxons
- Xocolata
8 productes del MUHBA basats en el patrimoni. Gastronomia
Presentació 28 de juny 2012
Àudio de la presentació
2. El gran vermut del Park Güell Menjar i viure a Barcelona cap al 1910
Conferències, degustacions, recitals i música, un recorregut culinari pel que menjaven i bevi· en els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona entorn de l’any 1910. Per a donar a conèixer una nova perspectiva sobre les menges barcelonines i un patrimoni alimentari que està en procés de recerca i restitució gastronòmica.
Conferència. Cuina, teatre i modernitat, 1888-1919
Eva Saumell, 4/6/2020. MUHBA Casa del Guarda del Park Güell
Veure conferència
Degustació, recital i música
24/5/2020. Pati de l’Escola Baldiri Reixac
Relats de fàbrica. Fabra i Coats
Acte públic de memòria oral amb antics treballadors de l’empresa Fabra i Coats de San Andreu
Amb la col·laboració de l’Associació d’Amics de la Fabra i Coats.
Guió i conducció de l’acte: Xavier Cazeneuve
Fabra i Coats. Sant Andreu. 11 de març de 2011
Saló del Tinell. 7 de novembre de 2011
Vides de fàbrica: Relats de fàbrica. Fabra i Coats
Documental de 30 minuts sobre l’acte Relats de Fàbrica de l’11 de març de 2011 i la seva preparació amb entrevistes a antics treballadors de l’empresa Fabra i Coats de Sant Andreu.
Guió i direcció: Daniel García Antón
MUHBA Europa
Xarxa de treball de museus de ciutat
La xarxa de museus europeus de ciutat (City History Museums and Research Network of Europe - CITYHIST Network) és un grup de treball informal promogut pel MUHBA i format per museus de ciutat, universitats i centres de recerca en patrimoni d’una vintena de ciutats europees. Es tracta d’una plataforma de col·laboració i un espai de debat que gira al voltant de la història i del patrimoni urbà, així com de la gestió dels museus de ciutat i del lloc institucional i social que ocupen actualment les ciutats.
Xarxa de treball fundada pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) i integrada pels següents museus: Amsterdam Historisch Museum - Univ. of Antwerp - Centre for Urban History - Museu d’Història de Barcelona - Kreuzberg Museum (Berlin) - Museum of Copenhagen - Hamburg Museum - Helsinki City Museum - International Cultural Centre Krakow - Museu da Cidade (Lisboa) - National Museums (Liverpool) - MGML I City Museum of Ljubljana - London School of Economics - Musée d'Histoire de la Ville de Luxembourg - Museo de Historia de Madrid - University of Rome III - Museu de Riga - Institute of Urban History (Stockholm) - Settore Patrimoniale Culturale Città di Torino - Wien Museum
- Primera reunió de la Xarxa, Barcelona, MUHBA, 25 i 26 d’Octubre de 2010.
- Reunió sectorial col·leccions, Copenhaguen, 20 de Setembre de 2011.
- Segona reunió de la Xarxa, Barcelona, MUHBA, 7 i 8 de Novembre de 2011.
- City History Museums Network, Creació i manteniment del blog de la Xarxa, com a plataforma d’intercanvi d’idees i projectes. 2012.
- Tercera reunió de la Xarxa, Barcelona, MUHBA, Novembre de 2012.
- Workshop “Heritage and Cityscapes”, 5 i 6 d’Octubre 2012, Roma Tre University – CROMA.
- VI AISU Congress “Visible and invisible: perceiving the city between descriptions and omissions”,12-14 de Setembre de 2013.
- Quarta reunió de la Xarxa, Barcelona, MUHBA, 7 i 8 de Novembre de 2013 (Workshop: Cultural Heritage, Tourism and City Marketing. Wednesday, 6 de Novembre de 2013).
- V Trobada del City History Museums and Research Network of Europe. Sessió pública: The public domain in post 1989 eastern Europe.Rethinking urban heritage policies in public space, conferència a càrrec de Gábor Sonkoly, Universitat Eötvös Loránd, Budapest. Dijous 5 de març 2015.
- City History Museums and Research Network of Europe.Entrada reservada als membres i observadors de la xarxa. 9,10 i 11/10/2019.
- Congrés Mundial de Museus de Ciutat al MUHBA Connectar ciutats, connectar ciutadans. Cap a una sostenibilitat compartida. ICOM / CAMOC, 1- 4/12/2021
- Reunió CityHist a Barcelona. Després de la pausa obligada per la pandèmia de la covid-19, Barcelona, el MUHBA, acull la reunió de la xarxa CityHist de museus de ciutat i centres de recerca en història urbana europeus. 10 i 11/11/2022
- CityHist, la Xarxa de Museus Europeus de Ciutat es reuneix al MUHBA. 29 al 31 de maig 2024
EMYA 2023 Barcelona - European Museum of The Year Awards
L'EMYA, el guardó de museus més antic i prestigiós d'Europa, se celebrarà al MUHBA (Museu d'Història de Barcelona). Amb els conceptes i les contradiccions de la democràcia i la democratització com a eixos principals, la Conferència Anual i Cerimònia de Lliurament de Premis EMYA202. Barcelona esdevé durant una setmana la capital europea dels museus. Organitzat per l’European Museum Forum amb el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), i amb la participació del Consell d'Europa, l'esdeveniment reunirà membres del col·lectiu museístic europeu entre antics candidats, socis i amics, a més dels candidats a l'EMYA d’enguany. Trenta-tres museus nominats a l'EMYA, de dinou països, prendran la paraula i es presentaran en format multimèdia durant les sessions.
Del 3 al 6 de maig de 2023
AMICS DEL MUHBA
Activitats programades específicament pels Amics del MUHBA.
Visites, Itineraris i Conferències
01 Plantes, remeis i apotecaris. Visita al Jardí medieval del Monestir de Pedralbes. 2008
02 Des de la finestra: històries de dones. 2008
03 Josep M. Jujol a Sant Joan Despí. 2008
04 Visita a l’Exposició “Els Etruscs”. CaixaForum, 2008
05 Visita al Centre de Conservació de Béns Mobles de l’MHCB. 2008
06 Visita a l’exposició “Montjuïc 1915, primera mirada” Arxiu Fotogràfic, 2008
07 L’art romànic català: herències i influències. MNAC, 2008
08 El món funerari romà. 2008
09 Una nit de llegenda, 2008
10 “Barraques, la ciutat informal”. Visita a l’exposició, 2008
11 La Barcelona dels gremis. 2008
12 Exposició “Barcelona connectada, ciutadans transnacionals”. Visita amb els comisaris, 2009
13 “L’exaltació del color, la pintura de Joaquim Mir (1873-1940)”. CaixaFòrum, 2009. Mercé Riera
14 “El panorama pictòric català: del modernisme a les primeres avantguardes” Conferència, 2009
15 La ciutat subterrània. Itinerari, 2009
16 Exposició “Els móns de l’Islam a la col·lecció del Museu Aga Khan”, 2009
17 Exposició “Imatges i memòria de Mauthausen”, 2009
18 A la recerca d’un nou estil. L’arquitectura historicista de l’Eixample. Itinerari, 2009
19 Exposició “Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte”, CCCB, 2009
20 L’Eixample, la Ciutadella, el Born i l’Exposició de 1888. Formació d’una àrea central entre la vella i la nova ciutat, 2009
21 Trobada de Nadal dels Amics i amigues del MUHBA, 2009
22 Convidats d’honor. Commemoració del 75é aniversari del MNAC, 2010
23 Experimentació i mirada vers al passat. Tendències de l’art contemporani (Conferència), 2010
24 Nous usos de l’espai industrial: Can Framis, 2010
25 Barcino/BCN Itinerari, 2010
26 Exposició “Cerdà i Barcelona. La primera metrópoli”, 1853-1897
27 Horta, de vila a barri de Barcelona. Itinerari, 2010
28 Exposició “Frederic Ballell. La Rambla, 1907-1908”. Arxiu Fotogràfic, 2010
29 Sarrià, la reina Elisenda i els Montcada. Itinerari, 2010
30 La Fundació Antoni Tàpies, 2010
31 Exposició “Picasso versus Rusinyol”. Museu Picasso, 2010
32 Park Güell: reobertura. Itinerari, 2010
33 Exposició “Les jerarquies angèliques a través de les col·leccions medievals del MNAC”, 2010
34 Capitania General de Barcelona, de l’edifici conventual a la seu de Capitania. Visita, 2010
35 Exposició “Picasso davant Degas”. Museu Picasso, 2010
36 L’Exposició Universal de 1929. Itinerari, 2010
37 La domus romana i les sitges medievals del carrer de la Fruita. Visita, 2010
38 Exposició “Ja tenim 600!”, 2010
39 Exposició “Salomó Ben Adret de Barcelona 1235-1310. El triomf d’una ortodòxia”, 2011
40 Gaudí: les solucions innovadores de la seva arquitectura. Conferència, 2011
41 La Sagrada Família, del projecte decimonònic a les solucions tecnològiques del segle XXI. Visita, 2011
42 Exposició “L’Estudi fotogràfic Napoleón”. Arxiu Fotogràfic, 2011
43 Exposició “La revolució de l’aigua a Barcelona”, 2011
44 Enric Sagnier, arquitecte prolífic de l’Eixample. Itinerari, 2011
45 Exposició “Construir la revolució. Art i arquitectura a Rússia, 1915-1935”. CaixaFòrum, 2011
46 Pous, fonts, rieres i sèquies. L’abastament d’aigua a la ciutat medieval i postmedieval. Itinerari, 2011
47 Exposició “Vinyetes al front”. Museu Picasso, 2011
48 Les reserves del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Visita, 2011
49 La defensa de la ciutat moderna. Itinerari pel Turó de la Rovira, 2011
50 Nova presentació de les col·leccions del Museu Frederic Marés. Visita, 2011
51 Exposició “Teotihuacán: Ciutat dels déus”. CaixaFòrum, 2011
52 Exposició “Viatge a l’Orient Bíblic”, 2011
53 Barcelona en Diagonal. Itinerari, 2011
54 Exposició “Sota la lupa. Els murals de la capella de Sant Miquel de Pedralbes”, 2011
55 El mestre Josep Rodoreda. Conferència i concert, 2012
56 Exposició “L’escala de l’evasió”. Fundació Joan Miró, 2012
57 L’arxiu arqueològic i les sales de reserva del MUHBA a Zona Franca. Visita, 2012
58 De Montcada a Barcelona. L’aigua a llevant de la ciutat. Itinerari comentat, 2012
59 Exposició “Imaginary/BCN. La mirada matemàtica, les arts i el patrimoni”, 2012
60 La porta de mar de Barcino. Visita, 2012
61 Baetulo-Barcino. Visita i itinerari comentats, 2012
62 Exposició “Indianes. Els orígens de la Barcelona industrial, 1736-1847”. 2012
63 El Museu de l’Estampació de Premià de Mar. Visita, 2012
64 Pis-Museu de la Casa Bloc. Visita, 2012
65 Exposició “Catalunya 1400. El gòtic internacional”. MNAC, 2012
66 Castell de Montjuic. Visita, 2012.
67 La ciutat de les Indianes. MUHBA Plaça del Rei, 2012
68 Cartografies contemporànies. Dibuixant el pensament. CaixaForum, 2012.
69 Dins i fora muralles: poder higiene i comerç a Barcino. La porta de mar i les termes portuàries, 2012.
70 La Casa Parés, 1875-2007. Un taller de foneria a Ciutat Vella. Visita, 2012.
71 La biblioteca pública Arús. Visita, 2012.
72 El Paral·lel, 1849-1939. CCCB, 2012.
73 Paraules i sons de Barcelona. Espectacle literari, 2012.
74 Abans del diluvi. Mesopotàmia3500-2100 aC. Visita, 2013.
75 La Barcelona irreverent. Visita, 2013
76 Vedettes i milicians. El Paral·lel i el barri del Poble-sec durant la guerra civil. Itinerari, 2013.
77 Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret. Sortida, 2013.
78 Barcelona a mà. Guies urbanes, 1776-2004. Visita, 2013.
79 La Fabra i Coats. Sant Andreu i Barcelona. Visita, 2013.
80 Camins de l’aigua. L’art de la llum i el color. Visita, 2013.
81 Barcelona al TNC. Sortida al teatre, 2013.
82 Històries de tocador. Cosmètica i bellesa a l’antiguitat. Visita, 2013.
83 Les clavegueres de Barcelona. Visita, 2013.
84 Les cases del temps del modernisme de Canet de Mar. Itinerari, 2013.
85 La Disputa de Barcelona de 1263. Lectura dramatitzada, 2013.
86 Ateneu Barcelonès. Visita, 2013.
87 Exposició “Tapies des de l’interior” al MNAC. Octubre 2013.
88 Sortida al teatre. Musical Goodbye Barcelona. Octubre 2013.
89 Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Novembre 2013.
90 La casa museu-Arxiu Maragall. Desembre 2013.
91 La Fira de Santa Llúcia vista pel baró de Maldà. Desembre 2013.
92 Exposició “El món de 1714”. Gener 2014.
93 Visita a l’Exposició "Jo faig el carrer" del MNAC. Febrer 2014.
94 Ruta literària "Passeig per Sinera". Febrer 2014.
95 Sortida al Teatre "Tomás Moro, una utopía". Març 2014.
96 Itinerari "La ruptura de 1714. Del Consell de Cent a l'Ajuntament borbònic". Març 2014.
97 Taller d'Oleguer Junyent. Abril 2014.
98 Visita comentada a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Abril 2014.
99 Itinerari "Barcelona i els Indianos. Negocis d'ultramar i canvi urbà, 1835-1916". Maig 2014.
100 Visita comentada a l'exposició Fabra i Coats fa museu. Objectes, imatges i paraules. Juny 2014.
101 Visita comentada a l'exposició "La Barcelona de postguerra 1939-45". Juny 2014.
102 Itinerari guiat "Ruta d'espais patrimonials: L'ou com balla". Juny 2014.
103 Visita comentada al Recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau. Juny-setembre 2014.
104 Visita comentada a l'exposició "Monestirs urbans en temps de guerra. Sant Pere de les Puel.les i Santa Clara de Barcelona, 1691-1718". Juliol 2014.
105 Visita cometada a El Born Centre Cultural. Setembre 2014.
106 Exposició "Les músiques del 1714". Octubre 2014.
107 Sortida al teatre "Crònica d'un setge". Octubre 2014.
108 Visita comentada a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Novembre 2014
109 Itinerari "La primera Guerra Mundial va transformar Barcelona". Novembre 2014
110 Visita comentada al Temple de la Sagrada Família. Desembre 2014
111 Visita comentada a l'exposició "El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2015)". Museu del Disseny. Febrer 2015
112 Visita comentada a la "Torre de les Aigües del Besòs". Març 2015
113 Visita comentada a l'exposició "Hagadàs Barcelona. L'esclat jueu del gòtic català". Abril 2015
114 Visita comentada "Els terrats de Santa Maria del Mar". Maig 2015
115 Visita comentada "Baptisteri i aula episcopal". Maig 2015
116 Visita comentada "Barcelona al límit". MUHBA Turó de la Rovira. Juny 2015
117 Visita comentada "Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat, 1929-1939". Juliol 2015
118 Itinerari "Barcelona 1902: la urbanització de la Muntanya Pelada". Juliol 2015
119 Visita comentada "Interrogar Barcelona". MUHBA Oliva Artés. Setembre 2015
120 Visita comentada "El carrer de Montcada i els seus museus". Setembre 2015
121 Visita comentada "Salvadoriana: el gabinet de curiositats de Barcelona". Febrer 2016
122 Visita comentada "El Renaixement a Barcelona. La casa Gralla". Març 2016
123 Visita guiada "Xavier Gosé (1876-1915), il·lustrador de la modernitat". Març 2016
124 Visita comentada "Les arts de la seda a Barcelona. 500 anys de les corporacions sederes a la ciutat". Març 2016
125 Visita guiada "Palauet Casades". Abril 2016
126 Visita guiada. "Biblioteca de Catalunya". Abril 2016
127 Itinerari guiat. "Gràcia al voltant del 1900". Juny 2016
128 Visita comentada. "Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia". Juny 2016
129 Visita comentada. "Primers pagesos/BCN. La gran innovació fa 7.500 anys". Juny 2016
130 Visita comentada. "Casa Verdaguer de la Literatura, a Vil·la Joana". Setembre 2016
131 Itinerari. "Immigració i creixement de la ciutat. El llevant de Barcelona (1952-1975)". Setembre 2016
132 Visita comentada "Forestier a Montjuïc. El jardí com a obra d’art". Setembre 2016
133 Visita comentada "La màquina de pensar. Ramon Llull i l’«ars combinatoria». Exposició". Octubre 2016
134 Visites comentades "48h Open House Barcelona". Octubre 2016
135 Ruta literària "La Barcelona de Guimerà". Novembre 2016
136 Visita comentada "Lluïsa Vidal (1876-1918). Pintora barcelonina del modernisme". Novembre 2016
137 Sortida "D’ibers i de romans. Els museus de Premià". Desembre 2016
138 Visita comentada "La fàbrica Casaramona". Gener 2017
139 Itinerari "Sis-cents anys de correu a la ciutat de Barcelona. De l’edat mitjana al segle XXI". Febrer 2017
140 Visita comentada. "El procés de Montjuïc. Anarquisme i repressió a la Barcelona de finals del segle XIX". Febrer 2017
141 Exposició "Diario de Barcelona: una empresa periodística (1792-2009)". Març 2017
142 Visita comentada "Dones silenciades. El llegat de sor Eulàlia Anzizu al monestir de Pedralbes (1868-1916)". Abril 2017
143 Visita comentada a l'exposició "Je vous offre les oiseaux / Us ofereixo els ocells". Abril 2017
144 Sortida "Àngel Guimerà i Pau Casals a través de les respectives cases museu". Maig 2017
145 Ruta literària "La Formiga. Itinerari vital de Verdaguer". Juny 2017
146 Homenatge a Verdaguer a Vil·la Joana. Juny 2017.
147 Visita comentada "Ikunde. Barcelona, metròpoli colonial". Juny 2017
148 Visita comentada "Memòries d’un mercat". Juny 2017
149 Visita "Ruta Puig i Cadafalch". Setembre 2017
150 Visita comentada "Drassanes i galeres". Setembre 2017
151 Visita comentada "Els jardins neoclàssics i romàntics del parc del Laberint d'Horta". Octubre 2017
152 Visita comentada "Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII". Octubre 2017
153 Sortida "L'aviació republicana durant la Guerra Civil Espayola". Novembre 2017
154 Visita comentada "Propaganda Fidei. Escultura i Contrareforma". Novembre 2017
155 Visita comentada "Passatges. L'urbanisme de proximitat". Desembre 2017
156 Visita comentada "La residència d'Antoni Amatller, una casa de Puig i Cadafalch". Gener 2018
157 Visita comentada "Barcelona vista del Besòs. Patrick Faigenbaum i Joan Roca". Febrer 2018
158 Visita comentada "Nazis i feixistes, l'ocupació simbòlica de Barcelona (1939-1945)". Febrer 2018
159 Visita comentada "La ferida d'Hipercor. Barcelona 1987". Març 2018
160 Visita comentada "Prat de la Riba des de Castellterçol". Març 2018
161 Itinerari "Puig i Cadafalch a la ciutat vella: comerços, cases i urbanisme". Abril 2018
162 Itinerari "Viure i ser enterrat a Barcelona. El Cementiri del Poblenou". Maig 2018
163 Homenatge a Verdaguer a Vil·la Joana. Juny 2018.
164 Visita comentada "La revolució pedagògica de Ferrer i Guàrdia". Juny 2018
165 Visita comentada "El Palau Savassona, seu de l'Ateneu Barcelonès". Juny 2018
166 Visita comentada "La Casa Vicens, d'Antoni Gaudí". Setembre 2018
167 Visita comentada "Una infància sota les bombes". Setembre 2018
168 Visita comentada "Bombers i bombes de vapor". Octubre 2018
169 Visita comentada "La casa de l'aigua. Conductes, dipòsits i comportes". Novembre 2018
170 Itinerari "Ruta Pompeu Fabra a Badalona". Novembre 2018
171 Itinerari "La Barcelona de Frederic Marès". Desembre 2018
172 Visita comentada "Salomó ben Adret de Barcelona (1235-1310)". Desembre 2018
173 Itinerari "Pels camins de Joan Brossa. Del MACBA a La Seca". Gener 2019
174 Visita comentada "Jaume Plensa al MACBA". Febrer 2019
175 Visita comentada a l'exposició "Eduard Olivella. Documentant cultura a Barcelona" a càrrec de Lluís Saura, comissari. Març 2019
176 Visita comentada a l’exposició del Museu del Disseny "El boom de la publicitat. Reclams de llauna, cartró i rajola". Març 2019
177 Visita comentada a l’exposició "Barcelona 1249-1516, l’emergència d’una capital mediterrània" a càrrec de Ramon J. Pujades. Abril 2019
178 Visites comentades "Jacint Verdaguer al Santuari de la Gleva i a Vic". Maig 2019
179 Itinerari "Josep Pla a Barcelona" a càrrec de Maria Nunes. Maig 2019
180 Visita comentada "Picasso, la mirada del fotògraf". Juny 2019
181 Visita comentada "Arqueologia a l’exili. El Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Guerra Civil espanyola (1936-1939)". Juny 2019
182 Sortida "Montserrat: art i literatura". Juliol 2019
183 Itinerari Relatar la Ciutat, "De camino a la plaza… Memoria del mercado barcelonés". Eliana Carrillo. Divendres 13 de juliol
184 Itinerari Relatar la Ciutat, "La batalla de Barcelona (19-20 de juliol de 1936), el inicio de una revolución". David Burruezo. 19 de juliol
185 Itinerari Relatar la Ciutat, "Quan la ciutat comença a mirar el cel. L’aeronàutica a Barcelona, 1784-1936. Lluís Corominas. 26 de juliol
186 Visita comentada "Els Vallmitjana i els seus deixebles modernistes a les col·leccions del MMBCN". Setembre 2019
187 Visita comentada "Oriol Maspons, la fotografia útil". Setembre 2019
188 Visita comentada a l'exposició "La ciutat dels passatges. Abans de la Via Laietana". Octubre 2019
189 Visita comentada "Un museu de novel·la" al Museu Frederic Marès. Octubre 2019
190 Visita comentada a l’exposició "Joaquim Capdevila. Joies, 1959-2019" a càrrec de Pilar Vélez, comissària. Novembre 2019
191 Visita comentada a l’exposició "Barcelona Flashback" al MUHBA Casa Padellàs a càrrec de Joan Roca. Desembre 2019
192 Visita comentada a l’exposició "Catalunya mar enllà. Tres segles de marina catalana al Museu Marítim (s. XVIII-XX)". Desembre 2019
193 Visita comentada "El Palau de la Balmesiana". Gener 2020
194 Visita comentada a l’exposició "La Sala Aixelà (1959-1975) i la reconstrucció de la modernitat interrompuda per la dictadura franquista" a La Virreina Centre de la Imatge. Febrer 2020
195 Visita comentada a l’exposició "Càmera i ciutat. Disseccionar la metròpoli" al CaixaForum. Març 2020
196 Visita comentada a l’exposició "Jaume Perich Amb ulls de gat” al Born Centre de Cultura i Memòria. Abril 2020
197 Visita comentada a l'exposició "Nonell entre tradicions. De Goya a Picasso" al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Maig 2020
198 Visita comentada a l’exposició "Clotilde Cerdà / Esmeralda Cervantes, una dona davant d’una època". Octubre 2020
199 Itinerari "Un tomb per l’Exposició de 1929 de Montjuïc". Octubre 2020
200 Visita comentada "Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social, 1936-1939". Octubre 2020
201 Visita comentada a l’exposició "Viure a Montjuïc. Memòria d’un barraquisme oblidat". Octubre 2020
202 Itinerari "Ruta de la Premsa. La història de Barcelona a través dels seus diaris". Novembre 2020
203 Visita comentada "Fundació Ramon Pla Armengol". Gener 2021
01 L’Empordà, somni i tradició: el Museu Dalí de Figueres i al Canònica de Santa Maria de Vilabertran. Març 2008
02 Romànic a les terres de Conflent. Abril 2008
03 Visita a les termes romanes de Sant Boi de Llobregat. Abril 2008
04 Viatge a Nàpols, Pompeia i Herculà. Juny 2008
05 Reus, París, Londres. Juny 2008
06 L’Anoia: frontera I desenvolupament industrial. Febrer 2009
07 Tradició i modernitat de les activitats del sector primari: arrós, vinya i mineria a les terres del sud de Catalunya. Març 2009
08 La Colònia Güell. Febrer 2009
09 Del vi a les icones arquitectòniques. La Rioja. Octubre 2009
10 Vilanova i la Geltrú, paradigma i esperit del vuitcentisme. Novembre 2009
11 La reconstrucció/reinvenció dels monestirs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Abril 2010
12 París, temps d’innovacions. Juny 2010
13 Entre les termes i el mar. L’estiueig burgés a Caldes d’Estrac en el nou-cents. Juny 2010
14 Montserrat: el monestir i les seves col·leccions. Novembre 2010
15 Terrasa. Del bisbat d’Ègara a la ciutat modernista. Juny 2011
16 Liverpool, Manchester i els seus museus d’història i de la indústria. Maig 2012
17 València. Novembre 2013.
18 Saragossa. Març 2014.
19 Perpinyà. Novembre 2014
20 Madrid. La interpretació del patrimoni: museus i itineraris. Març 2015
21 Interpretació del patrimoni: museus i itineraris. Sortida a Palma de Mallorca. Octubre 2015
22 “La Formiga” Itinerari vital de Verdaguer: de Folgueroles a Vallvidrera. Setembre 2017
23 Jacint Verdaguer a Vic i Folgueroles Sortida. Maig 2020
24 Sortida a Martorell. La Torre de les Hores de Francesc Pujols i L’Enrajolada, Casa Museu Santacana. Desembre 2020
25 Sortida, diàleg i recital: Un fil de tinta. Juny 2022
ALTRES