Cap a l'actualització del pla museològic: els motors del MUHBA

Es pot avançar en la democràcia a la ciutat sense propiciar que tothom pugui fer-se-la seva? És possible aquesta apropiació sense conèixer-la prou bé per descodificar-la? La vindicació del “dret a la ciutat”, formulada inicialment el 1968 per Henri Lefèbvre i que avui recull també la Declaració final d’Habitat III de Quito de 2016, esdevé tant o més fonamental mig segle després. Convé també desgranar-ne les implicacions. És, alhora, “dret al barri” –el món de la proximitat viscut des de dins i identificat des de fora– i “dret al centre”, com a apropiació simbòlica de l’espai públic de representació urbana on es concentren els elements del patrimoni cultural més sedimentats.

L’empoderament de les majories urbanes no vindrà del simple reconeixement de la seva diversitat, sinó que també demana la capacitat de mostrar i explicar els mecanismes de la construcció social de la ciutat, en el seu conjunt i al llarg del temps. La perspectiva històrica esdevé així cabdal per connectar “històries” i “història”, és a dir, per poder situar les múltiples trajectòries individuals en una trajectòria social compartida. I és en aquest punt on tenen el seu potencial més gran els museus de ciutat del segle XXI si, a cavall de les polítiques culturals i de les polítiques urbanes, actuen com a catalitzadors dins d’un nou paradigma cultural per a la metròpoli. Així ho vam exposar a la ponència central de la reunió mundial de museus de ciutat 2018 a l’Historisches Museum Frankfurt, que l’ICOM/Camoc ens va fer l’honor de confiar-nos el mes de juny passat.

En el cas nostre de Barcelona, ara que el Museu celebra els 75 anys, la recerca, les publicacions, les exposicions i els itineraris que permetin avançar en el coneixement han d’acompanyar el propòsit d’afavorir la comparació entre temps i espais. Les sales del Museu distribuïdes per la ciutat han de formar un teixit de polaritats entrellaçades i localment arrelades: sense perdre la condició de museu de la ciutat, el MUHBA ha de poder actuar també com a museu de proximitat. Per això cal avançar alhora en la reinvenció museològica per vincular i fer més comparables els espais de la colònia romana, l’esplendor medieval del Palau Reial, el món laboral de la fàbrica Fabra i Coats, l’Eixample, Gaudí i el Park Güell, els habitatges del Bon Pastor i l’espai de guerra i postguerra al Turó de la Rovira. Tot això amb la Casa Padellàs com a futura casa de la història de la ciutat, vetebradora d’espais i relats.

La innovació en els àmbits de la història, el patrimoni, la ciutadania i la formulació del Museu com a equipament urbà a diverses escales fan un important centre d’R+D+i a la ciutat. No tan sols pel servei que presta, sinó pel know how cultural i patrimonial que genera, amb notables aplicacions, també en la ideació de pràctiques turístiques més sostenibles. Les actuacions en pro d’un museu participatiu que sigui relat i retrat de ciutat i barris alhora, com s’expressava al Pla estratègic del Museu presentat l’any 2008, han anat avançant, de manera experimental, per fer-ne una àgora cultural al sevei de barcelonins i visitants, però encara queda molt per fer.

Heus aquí, per acabar, una dotzena de consideracions que haurien de guiar l’actualització del Pla museològic del Muhba com a sistema triple de coneixement històric i creació de col·leccions, d’espais patrimonials en xarxa i de programes públics en múltiples formats:

1. La consolidació com a centre de coneixement, amb participació ciutadana i en col·laboració amb d’altres institucions i entitats, enfocat cap a la recerca i el debat en història urbana, en la creació de patrimonis i paisatges i en les formes alternatives de visita de la ciutat.

2. L’ampliació com a laboratori de recerca, desenvolupament i innovació en tecnologia digital i realitat virtual, en arqueologia i col·leccions i en la creació de nous formats expositius, escrits i audiovisuals, en l’horitzó d’un MUHBA multimèdia i museu virtual com a entorn central del Museu.

3. La consolidació dels estudis de postgrau, amb tres programes: patrimoni i paisatge, relat històric i itineraris urbans, i relats literaris i ciutat, amb una atenció especial a la renovació de les modalitats de visita urbana, pel seu impacte ciutadà i en les pràctiques turístiques.

4. La renovació i ampliació del Centre de Col·leccions que allotja l’arxiu arqueològic i les sèries d’objectes del Museu, per fer-ne un centre de referència en el tractament de materials arqueològics i en la conservació de béns mobles, que compti, a més, amb una nau –visitable– per a grans peces.

5. El tractament més coordinat possible de les polítiques de paisatge i patrimoni urbà municipals amb els projectes i les actuacions del museu. No es tracta de “museïtzar la ciutat”, sinó de “ciutadanitzar el museu”.

6. La consideració a doble escala, el barri i la metròpoli, de l’espai urbà i de l’esfera pública, a l’hora de valorar quins espais patrimonials poden ser valuosos dins d’aquest museu-xarxa.

7. La vertebració, a partir de les consideracions anteriors, d’una xarxa d’espais patrimonials eficaç i sostenible amb el mínim de recursos possible, present a tots els districtes, en el benentès que el nombre d’espais ha de ser l’imprescindible per a un relat coral de Barcelona, tampoc més.

8. L’aposta per un relat museístic general porós, obert i renovable, basat en la interrogació més que en l’asserció, que a partir de la història urbana permeti als ciutadans interrogar-se en relació a la ciutat des de múltiples perspectives.

9. La creació d’un meeting point a la Casa Padellàs, concebuda com a Casa de la Història de Barcelona que relligui el conjunt del museu com a museu-àgora i museu-escola, i vinculada alhora a la reapropiació ciutadana del nucli antic.

10. L’atenció específica al període industrial i els móns de l’obrerisme i la burgesia en la formació de la metròpoli contemporània, base sobre la qual s’assenten les transformacions urbanes dels temps posteriors.

11. La configuració del Museu dins del sector públic com a entitat cultural ciutadana, portal i mirall de la ciutat, que crea, produeix i distribueix béns i serveis per conèixer i fer-se pròpia Barcelona:
a. recerques i estudis en història urbana, patrimoni cultural i formes d’atenció als ciutadans;
b. nous patrimonis mobles (arxiu arqueològic i col·leccions) i immobles (espais arqueològics i edificis);
c. productes culturals en múltiples formats (diàlegs i seminaris; publicacions i app; exposicions; documentals; gastronomia històrica de Bcn; Carta històrica de Bcn; Museu virtual, etc.); i
d. serveis personals adaptats als visitants: barcelonins, turistes, immigrants i refugiats (Welcome to Bcn), escolars (Interrogar Bcn) i altres col·lectius (Projecte Estimul’art alzheimer).

12. La valoració i potenciació del Museu com a agent de desenvolupament social i cultural de ciutat i comunitari alhora i com a agent econòmic amb impacte directe i indirecte en la vida urbana i amb capacitat exportadora de know how, com a centre R+D+i en arqueologia, col·leccions, museologia, patrimoni, paisatge i participació ciutadana, que són camps en expansió a escala mundial.

(Aquest article és part d’una reflexió en curs amb altres museus de ciutat europeus. El text parteix de les reflexions del MUHBA al congrés 2018 de l’ICOM/Camoc a Frankfurt i a la sessió “City Museums as Agents of Change in the XXI Century” de les jornades 2018 de l’European Association for Urban History, celebrades a Roma.)

Joan Roca i Albert
MUHBA