Barcelona, 1249-1516. L'eclosió d'una capital mediterrània

L’any 1999, els llavors Museu d’Història de la Ciutat i Institut Municipal d’Història van col·laborar en una ambiciosa exposició sobre la Barcelona de la baixa edat mitjana. La Barcelona gòtica i els seus estudis van explicar la formació i consolidació del règim municipal, el desenvolupament econòmic que l’estimulava, i el creixement i embelliment urbanístic de la ciutat sota la nova estètica de l’estil gòtic. Vint anys després, el MUHBA inaugurarà una nova exposició per actualitzar aquelles bases, d’acord amb els avenços i les sensibilitats de la recerca històrica i arqueològica de les dues darreres dècades. La bombolla immobiliària d’inicis d’aquest segle va comportar, entre els escassos efectes positius, la multiplicació del nombre i la magnitud de les intervencions arqueològiques, amb la localització d’estructures i d’objectes de la cultura material medieval ignorats o mal coneguts anteriorment. Incorporades als centres i les col·leccions del museu –catalogades, restaurades i conservades al millor possible–, moltes d’aquelles descobertes han donat lloc a una important literatura científica que complementa o corregeix les tesis defensades els anys noranta.

Convenia, doncs, mostrar-les a ciutadans i visitants. Alhora, els grups de recerca que treballen les fonts escrites i artístiques en simbiosi amb el MUHBA i l’Arxiu Històric de la Ciutat han exhumat una gran quantitat d’informació que aporta matisos interessants, quan no revoluciona el discurs previ. Amb la intenció de recollir aquest cabal de nou coneixement, el MUHBA ha optat per assumir-ne el comissariat, i coordinar un equip de més de 25 col·laboradors amb el bo i millor del medievalisme català. Cadascun s’ha encarregat de les parts en què era especialista, proposant textos, peces externes per portar, quadres, cartografies, il·lustracions i comentaris, sempre sota la supervisió de l’equip del MUHBA. Un dels més destacats encara ha pogut ser el gran medievalista i hebraista català Jaume Riera i Sans, recentment traspassat, un erudit del que alguns han volgut denominar «la generació heroica» que sumava als seus coneixements una capacitat pedagògica inusitada. El MUHBA se n’ha pogut beneficiar reiteradament en els darrers anys, i la seva empremta encara serà ben recognoscible en aquesta exposició, que volem oferir-li com a homenatge pòstum.

El discurs museogràfic començarà amb el paper que va fer l’activitat comercial mediterrània a l’hora de generar els recursos i la diversificació social que permeté el naixement del municipi de Barcelona. No debades, la ciutat s’esforçà al llarg del segle XV a construir una estructura portuària artificial per superar els inconvenients imposats al moviment naval per la tasca o llacuna litoral.

La museografia continuarà desglossant els grups socials en què va quedar estructurada aquella renovada societat, capitanejada per l’elit de prohoms enriquits pels negocis. També pararà atenció a la reordenació dels equilibris que acabà generant les institucions en les quals es va anar organitzant. Mostrarà així que, de ser una propietat dels comtes-reis gestionada pels seus oficials, la ciutat, amb el Consell de Cent, els consellers i la resta de càrrecs municipals, esdevingué un subjecte de negociació política amb la monarquia i els dos estaments privilegiats, la noblesa i l’Església. La primera no hi va residir fins avançat el segle xv, però voltava la cort i pressionava el monarca a favor d’uns interessos que no solien beneficiar la ciutat. La segona havia creat, a inicis del segle XIII, el nou monacat dels ordes mendicants, per integrar-se al fenomen del renaixement urbà. La Barcelona intramurs es va omplir així de convents on professaren centenars de frares i monges, que se sumaren al ja força abundant clergat secular, i que també bastiren imponents construccions gòtiques. El poder reial, angoixat per les despeses bèl·liques i sumptuàries, arbitrava entre tots, sempre amb particular sensibilitat envers qui li pogués aportar la bossa més plena. Les elits ciutadanes barcelonines es van saber moure tan bé en aquell joc que, entrada la segona meitat del segle XIV, la ciutat havia aconseguit un elevat nivell d’autogestió, aixecava un edifici propi i podia emparar una part significativa del territori català, alhora que esdevenia senyoria feudal directa de terres més allunyades. Tot i ser itinerant, el poder de la monarquia es veia representat al cor de la ciutat pel Palau Reial Major. Hi residien les dues úniques institucions de la Corona que no viatjaven seguint el sobirà, l’Arxiu Reial i el Mestre Racional. El MUHBA ha dedicat grans esforços a l’estudi de l’edifici i les seves funcions els darrers anys. Els resultats començaran a mostrar-se en aquesta exposició, en forma d’uns audiovisuals tan espectaculars com pedagògics. Hi posaran en relleu que les voltes romàniques, la Capella Reial i el Tinell o sala del tron són les parts pervingudes d’un conjunt desaparegut més gran i complex, en constant transformació al llarg dels anys i reconstruït idealitzadament el segle XX. També que la monarquia destinava els diversos sectors a funcions públiques i privades ben diverses. Al segle xv, l’establiment de la Diputació del General va fer que Barcelona passés de ser el nucli urbà més important de Catalunya a constituir la capital política del Principat.

La museografia explicarà com la ciutat integrà el tracte amb aquells representants de les corts estamentals. Barcelona es trobava llavors en el clímax d’una activitat econòmica i productiva que, al llarg de la centúria anterior, s’havia anat vertebrant mitjançant les corporacions d’ofici. Producció i corporacions es veuran, per tant, ben representades a la mostra. Tanmateix, l’endeutament municipal havia esdevingut un problema greu, al qual es va posar solució parcial amb la creació de la Taula de Canvi, mentre la constitució de l’Hospital General contribuïa a apaivagar les tensions socials entre els menys afavorits. Llavors, l’enfrontament amb una nova dinastia reial poc acostumada a les negociacions propicià que el rei Alfons el Magnànim es distanciés de la ciutat i s’establís a Nàpols. Alguns anys després, la reina Maria assentava la cort a València, amb el consegüent aprofundiment de la ja crisi econòmica barcelonina, provocada pels canvis en els intercanvis comercials mediterranis i per l’orientació de les actuacions municipals en favor d’una reduïda oligarquia. La contracció de l’economia i l’allunyament del poder arbitral de la Corona portaren a l’esclat de la terrible Guerra Civil Catalana.

L’exposició matisarà que la victòria pírrica de Joan II no li permeté arrasar l’autonomia barcelonina, però posà les bases perquè el seu fill, Ferran el Catòlic, hi pogués introduir canvis substancials. La instal·lació de la Inquisició castellana i la transformació del lloctinent general en un autèntic virrei o governador territorial permanent van posar fi a una època i n’iniciaren una altra, marcada per la pèrdua de centralitat de Catalunya i la seva capital al si d’una Monarquia Hispànica de proporcions immenses. L’exclusió radical de la conquesta americana en seria la prova més immediata i evident.

A més de per la multitud de peces que il·lustraran els diferents àmbits, l’evolució artística del període es mostrarà a la Capella Reial o de Santa Àgata, primera església gòtica acabada a Barcelona i presidida per l’imponent retaule de Jaume Huguet. Tant els audiovisuals ubicats a les seves capelles com la instal· lació que envoltarà el Tinell, formant el perímetre de l’exposició temporal, han estat pensats per poder-hi romandre. Passaran així a ampliar el discurs museogràfic del MUHBA en els períodes en què no hi hagi altres exposicions temporals ocupant aquells espais. La inauguració està prevista per als darrers dies del mes de febrer.

Ramon J. Pujades i Bataller,
MUHBA