Mobilitat i transports

La distribució urbana de mercaderies (DUM) és una activitat essencial per al sosteniment de la vida urbana que s’ha vist intensificada i modificada per l’auge del comerç electrònic. Arran de la pandèmia, aquesta mena de comerç ha augmentat un 43% a Barcelona i ha passat dels 23 milions de compres del 2018 als 33 milions del 2020.

Són dades de la diagnosi que s’ha realitzat en un treball transversal amb totes les àrees implicades per conèixer la realitat i l’impacte que el repartiment de mercaderies té a la ciutat.

L’anàlisi identifica tres tipus de DUM: la distribució als 96.000 establiments comercials de la ciutat (business to business o B2B); el repartiment a les persones consumidores, amb 1,6 milions d’habitants a la ciutat de Barcelona (business to consumer o B2C), i l’oferta de serveis adreçats tant a persones consumidores com a establiments, com ara recollida de residus, reparacions, mudances, etc. (distribució urbana de serveis o DUS).

Altres conclusions de la diagnosi fan palès que la DUM la desenvolupen principalment actors privats, que pertanyen a un sector variat i molt atomitzat i que té un alt impacte en l’ocupació, tant a la ciutat com a l’àrea metropolitana. Tanmateix, les furgonetes i els camions suposen el 23% de la mobilitat de vehicle privat i són responsables de més d’un terç de les emissions de PM₁₀ i NO_x que es detecten a Barcelona. A més, el 2019 van estar implicats en més de 1.500 sinistres de trànsit.

Treball transversal i col·laboratiu per una activitat més competitiva i sostenible

A partir d’aquesta diagnosi, s’ha dissenyat la nova estratègia per ordenar la distribució urbana de mercaderies i fer-la més compatible amb la vida quotidiana a la ciutat, tenint-ne en compte l’impacte en els diferents àmbits.

Els objectius passen per fomentar el comerç i millorar la competitivitat econòmica de les empreses, optimitzar l’eficiència del repartiment, promoure la mobilitat neta i reduir els efectes negatius d’aquesta activitat, com el soroll, la contaminació i l’excessiva ocupació de l’espai públic.

L’EDUM 2030 estableix un full de ruta amb set línies estratègiques per a l’any 2030. Ja s’ha iniciat el primer paquet de mesures:

• Augmentar l’ús dels punts de recollida per a compres en línia.
• Estendre els centres de distribució urbana de mercaderies (CDUM) i ubicar-los fora de l’espai públic (com, per exemple, als aparcaments municipals).
• Flexibilitzar l’oferta d’estacionament de càrrega i descàrrega.
• Garantir un sòl logístic més ben integrat en la trama urbana.
• Reduir la sinistralitat i la indisciplina en aquest àmbit.
• Fomentar les flotes elèctriques i d’energies alternatives, com la ciclologística.

A més, ha entrat en funcionament el DUM Data Center, un centre de dades que aglutinarà tota la informació recollida i generada en el marc de l’EDUM 2030 per facilitar i impulsar el treball en noves propostes d’acció. El DUM Data Center és el pas previ a la creació de l’Observatori de la DUM, que és el setè eix de l’estratègia 2030.

En aquest sentit, l’estratègia inclou formacions per als i les professionals del sector i una campanya de comunicació per donar a conèixer la DUM i fomentar la responsabilitat de tots els agents implicats (ciutadania, establiments i empreses distribuïdores).

Per tal de treballar conjuntament amb els diversos actors involucrats en la distribució urbana de mercaderies i assolir els objectius de la nova estratègia, l’Ajuntament ha promogut un pacte amb les associacions econòmiques i empresarials més representatives de la ciutat i amb les principals organitzacions sindicals. A més de la creació de l’Observatori, s’ha fixat el compromís de crear una taula de coordinació entre agents econòmics i socials per fer un seguiment de l’evolució dels objectius.