Desafectació de terrenys de la ZMT
La Constitució Espanyola i la Llei de costes defineixen que tota la costa és domini públic estatal. D’aquesta manera, en l’àmbit normatiu el límit de la ciutat no és el mar, sinó el límit del domini públic maritimoterrestre (DPMT). El DPMT és incompatible amb la propietat privada i garanteix l’ús públic de la mar, de la seva ribera i de la resta d’aquest domini. Dins del DPMT, la part terrestre és l’anomenada zona maritimoterrestre (ZMT), que és l’espai entre la línia de baixamar i el límit fins on arriben les onades als temporals de més envergadura.
El primer atermenament de la ZMT del terme municipal de Barcelona es va aprovar l’any 1923. L’evolució de la costa barcelonina al llarg del passat segle i la necessitat d’obrir la ciutat a la mar recuperant la seva façana litoral va fer necessari un nou atermenament de la ZMT més coherent amb el model actual de ciutat. L’any 2009, l’Estat va establir un nou atermenament de la zona de domini públic maritimoterrestre (ZMT) i va declarar, per Ordre Ministerial, la innecessarietat com a ZMT dels terrenys compresos entre l’atermenament anterior del 1923 i el nou del 2009.
Amb la modificació de la ZMT, l’Ajuntament de Barcelona ha proposat que aquests terrenys passin a ser majoritàriament domini públic de competència municipal. Això significa més capacitat d’intervenció de la ciutat al front litoral i una nova oportunitat per repensar algunes peces clau de la façana costanera de la ciutat en clau de maritimitat.
