RECURSOS
- ASSOCIACIONS
- CARTELLS
- GUIES I PORTALS TEMÀTICS
- LLISTES DE DISTRIBUCIÓ
- NOVETATS EDITORIALS
- RECERCA I DIVULGACIÓ
- TEXTOS I DOCUMENTS
6. RECERCA I DIVULGACIÓ
En el seu monogràfic, Clío reflexiona sobre el canvi de règim d’abril de 1931: el rei abandonà el país per evitar enfrontaments i les multituds festejaren ostentosament la República… Fou una transició exemplar o un cop d’estat encobert? S'hi presenta el desenvolupament desconegut del 14 d’abril i les maniobres soterrades al voltant d’aquesta fita històrica.
“Quan fa ara setanta-cinc anys, Espanya ensenyava el somriure de la Segona República. Aquell somriure es gelaria de mort quan els militars feixistes es varen rebel·lar cinc anys després, avui, pot semblar estrany que, a tantes dècades de distància, un aniversari tan llunyà susciti tanta emoció: poques vegades passa”. Amb aquest emotiu inici la revista El Viejo Topo presentà un especial “República” amb diversos continguts dedicats a la I i II República, com també a la recuperació de la memòria.
La manera com Alfons XIII va jugar el seu paper al llarg dels difícils anys vint va motivar la reacció de buit de poder que li varen dedicar les forces polítiques i el poble en la crisi que va representar la fi del seu regnat. L’article de Jorge M. Reverte explica els dies previs a la proclamació de la República.
L’epígraf “modernitat moderada” va ser una molt afortunada expressió ideada per Tomàs Llorens per definir els diferents impulsos renovadors que van caracteritzar els moviments culturals a Catalunya en el període d’entreguerres. La revista L’Avenç va dedicar un dossier especial a la II República amb motiu del 75è aniversari.
El monogràfic de la revista Leer no podia oblidar el 70è aniversari de la mort de Federico García Lorca, assassinat a Granada, i del dramaturg Pedro Muñoz Seca, afusellat a Paracuellos del Jarama el mateix any, caiguts ambdós sota les bales dels dos bàndols enfrontats de la guerra civil, per tal de mostrar el rebuig a la barbàrie que va assolar Espanya i que va provocar la mort, la presó i l’exili de milers d’intel·lectuals.
La revista de llibres Qué Leer publica un especial dedicat a repassar les novetats bibliogràfiques relacionades amb les “dues Espanyes”, on presenta els títols que trenquen els tòpics en oferir una visió més matisada del conflicte.
Durant el període republicà, Catalunya va tenir una escola pionera arreu d’Europa. El dossier analitza qui van ser els mestres de la República de la mà d’alguns dels seus protagonistes. Des dels antecedents de les acaballes del segle XIX fins a la seva destrucció després de la victòria franquista, el monogràfic de Sàpiens s’endinsa en la important tasca pedagògica que van dur a terme aquells milers de mestres republicans.